El poder de la paraula

Avui les lectures proclamades en la Missa del diumenge ens parlen precisament del poder de la Paraula divina, que és també la divina Saviesa i que havent vingut al món entre els seus, que en gran majoria no se n'han adonat, als qui l'han rebut i creuen en Ell els fa fills de Déu i els porta a la resurrecció i a la vida eterna futura.

Els fets més importants de la Història no són les batalles ni
les guerres, sinó els debats teològics en els Concilis ecumènics

Perquè la Paraula de Déu és creadora: el que Déu diu es fa, com es veu al llibre del Gènesi en la Creació: "I digué Déu: que hi hagi llum! I hi hagué llum...". És una Paraula que, a diferència en general de la humana excepte en alguns casos, és eficaç i es realitza per si mateixa: "El món li deu l'existència..." i afegeix el misteri "... però el món no l'ha conegut". Tot i que la llum brilla en la foscor i la foscor no aconsegueix apagar-la, aquesta resistència a reconèixer-la es deu a la llibertat humana i a l'oposició demoníaca. 

Aquest tipus de paraula, que actua per si mateixa, té algun paral·lelisme humà, com en el cas del "Si" mutu del consentiment dels nuvis que crea el matrimoni entre ells. A vegades també una paraula o una frase té molta força, en el sentit que sigui, en la vida de les persones i de les relacions personals, en les que pot influir decisivament i a vegades de manera irreversible. 

Però sobretot aquest poder de la paraula humana, gràcies a que és Jesucrist i l'Esperit Sant els qui actuen, es veu en la vida religiosa i espiritual: les frases de la litúrgia de la Missa i les paraules de la consagració, la confessió dels pecats i l'absolució, les paraules de tots els altres sagraments, com en el baptisme, la confirmació, l'ordenació i la unció, en la benedicció i també en l'oració, la pregària, que és molt eficaç quan es fa amb molta fe, com ens diu Nostre Senyor Jesucrist, Ell que és la Paraula, la Saviesa i la Veritat. Aquesta participació en allò que pròpiament es diví és allò més alt que tenim els éssers humans i cal viure-ho de forma conscient, prudent i agraïda. I recordar també que del debat profund en surt la llum intel·lectual. 

És molt gran el poder de la paraula, el gran do diví que s'ha concedit als homes!.  

Un any important

Després dels grans trasbals de l'any anterior, l'any 2021 necessàriament ha de ser un any important. 

Els homes tenim llibertat, però decideix la voluntat de Déu 

Que ens hi ajudi la benedicció divina! 

L'any 2021 encomanat a la Mare de Déu

Aquest 2021, com tots els anys per als creients catòlics, comença per la festa de la solemnitat de la Mare de Déu. Amb ella encomanem l'any a la mitjancera de totes les gràcies divines. 

Posem l'any nou 2021 sota la protecció de la Verge Maria, la nostra Mare del Cel. Que durant tot l'any ella ens sigui guia, consol, ajuda, companyia, força, recurs, defensa i model de l'Amor. 

Que tots els anys de la nostra existència siguin marians i tinguem sempre la intercessió i la protecció de la Mare de Déu!

Donem gràcies a Déu per l'any que ja ha passat

El 31 de desembre correspon donar gràcies a Déu per l'any que ens ha permès acabar. 

I més encara si l'any, per rar, difícil o dolent que hagi pogut ser, l'hem pogut viure en gràcia de Déu.

Especials gràcies han de donar els qui han trobat a Jesucrist, per primera vegada o més plenament, al llarg d'aquest any que acabem. 

Quan un comprova que és Jesucrist -  al qui trobem en l'Església Catòlica i els seus sagraments, i si ja l'hem trobat el vivim en ella sobretot a la Missa junt amb l'oració, l'amor, l'almoina, els dejunis i sacrificis i la lectura de la Bíblia entre d'altres - el qui ens ha netejat del nostre pecat. 

Com diu molt bé aquesta cançó: 

https://www.youtube.com/watch?v=pOhlHTf2OUw&lc=Ugh0fBROBpoUTHgCoAEC

Sempre i en tot lloc hem d'agraïr a Déu i beneïr-lo pels favors que sempre rebem d'Ell, el major dels quals el perdó dels nostres pecats en la Redempció que ens ha obtingut Jesucrist i el haver-nos fet així fills seus,  i l'esperança de la vida futura i eterna!

Previsions i prediccions

Quan s'acaba un any, a més de reflexionar sobre el que ha passat també es mira de fer una mica de prospectiva sobre l'any vinent. I tenint en compte només consideracions objectives i lògiques, es pot avançar algunes coses sobre el que és possible i fins probable que succeeixi. 

Això és totalment racional quan es fa per exemple en temes científics com efemèrides astronòmiques tal com eclipsis de Sol i de Lluna, èpoques i horaris de visibilitat de planetes en el firmament d'una zona del món, les recurrents pluges d'estels fugaços, etc. També hi ha una bona probabilitat, excepte causes de força major, en allò programat socialment per a realitzar-se, com eleccions i esdeveniments esportius, o en temes astronàutics per exemple, tot i que en aquests cada cop són més comuns els retards i ajornaments i fins les cancel·lacions. Més aventurades i atzaroses són les previsions meteorològiques i de clima a mitjà i llarg termini. Aquí ens referim a circumstàncies generals i encara mundials, no a previsions de tipus local o concret, que són més difícils d'avaluar. Alguns previsors del futur han estat força encertats a base de recollir informacions científiques i mirar el seu possible desenvolupament, com ha passat recentment als últims anys amb el descobriment del bosó de Higgs i les ones gravitatòries, durant tantes dècades previstos i buscats i per fi trobats. D'una manera semblant tant Jules Verne (1828 - 1905) en el seu llibre inèdit "París al segle XX", escrit el 1863 però oblidat i no publicat fins a ser redescobert l'any 1994, com Isaac Asimov (1920 - 1992) al que el 1964 se li van demanar, i va fer, unes prediccions de com seria el món mig segle més tard, l'any 2014, han estat força encertats en termes generals, tot i que ells no ho veiessin. Val a dir també que altres prediccions, potser la gran majoria, tot i basar-se en dades objectives i reals, s'han mostrat errònies. Cal no oblidar mai que el futur és obert i que qui al final actua decisivament és Déu amb la seva providència. 

Dit això, des de l'experiència dels anys viscuts i de l'observació de tendències i patrons que més o menys es poden repetir de forma similar quan es donen circumstàncies equivalents o semblants, és força obvi constatar que després d'un any tan sorprenent i especial com aquest 2020 que estem acabant, l'any 2021 haurà de ser força decisiu en com evolucionin les coses al nostre món, per a bé o per a mal, i per tant pot ser com una cruïlla; és cert que els anys civils són convencionals, a part de la seva relació amb les estacions, però també ho és que psicològicament i sociològicament són com una oportunitat de renovació que se'ns dona ni que sigui pel canvi de data i el significat que això té per a nosaltres i per això de sempre s'ha celebrat el fi d'un any i l'inici d'un any nou del calendari. Donem gràcies a Déu per l'any que hem viscut i demanem la seva guia, protecció, consol i benedicció pel proper any que comencem!

Celebrem la vinguda del Fill de Déu a la Terra

Aquests dies la majoria dels qui coneixen la vinguda de Déu Fill al món i se n'alegren, ho expressen exteriorment amb la decoració i la il·luminació, perquè l'ambient exterior reflecteixi l'alegria, la pau, la bondat i la llum que ens arriben per la seva vinguda.

En molts llocs del món, a l'hemisferi Nord, la mateixa Naturalesa engalana el Nadal amb el blanc de la neu. 

A vegades la mateixa Naturalesa engalana el Nadal, com a Barcelona el 1962

Hi ha goig i joia públics perquè Déu ha vingut a compartir amb nosaltres estar al món i la nostra vida. 

El Fill de Déu s'ha aparegut al món i conviu amb els homes! 

Els Sants Innocents

El 28 de desembre, encara dins l'Octava de Nadal, es celebra la festa dels Sants Innocents, manats degollar pel tirà Herodes per veure si entre ells aconseguia matar al Messies recent nascut que li havien anunciat.

Nadó explorant el seu petit món de la seva casa i confiant plenament en els seus pares 

Herodes era capaç d'això i de molt més, des del moment en que va fer assassinar familiars seus, possibles rivals reals o imaginaris, ministres i gent que protestava per motius religiosos, d'aquests últims diverses vegades i en massa. Era la voluntat de poder portada a l'extrem. I va morir matant: poc abans de morir l'any 4 aC encara va fer liquidar uns quants que ell mateix va decidir, i una història diu que tement que el poble s'alegrés de la seva mort, va fer matar un grup nombrós de gent, preferint que ploressin. La matança d'unes poques desenes d'infants menors de dos anys al petit poblet de Betlem i rodalies no desentonava gens ni mica amb el seu estil d'actuació i no devia cridar massa l'atenció en mig de massacres molt més nombroses al mateix temps. Això sí, tot ho va fer per motius polítics i per raons d'Estat de la seva manera de fer tirànica, davant d'un poble que sabia que no l'apreciava per aquests i molts més motius,  i per la brutalitat del seu govern despòtic. 

Passen coses així avui dia? Ens ho hauriem de preguntar. Si es maten nens, i molts i no pas uns pocs, no és ja nascuts sinó en la seva gestació, la qual cosa és igual o pitjor. Un polític argentí, partidari de legalitzar-ho en el seu país, deia "no deben ser niños, porque si lo fueran estariamos ante el peor genocidio", volent dir que molts països ho fan i que el nombre es de moltes desenes de milions o més a l'any, uns cent mil tant sols a Espanya l'any passat. I Santa Teresa de Calcuta (1910 - 1997) en el seu discurs d'acceptació del Premi Nobel de la Pau, a Estocolm l'any 1979, va dir "qui és capaç de matar un nen en el ventre de la seva mare, és capaç de qualsevol cosa". Existeix encara la matança dels innocents i està més activa que mai, podem constatar, i es fa molt probablement per motius demogràfics més que no pas que per altres explicacions que es donen com excuses aparents, almenys Xina amb la seva política de natalitat ho reconeix obertament. Aquestes raons però, fan molt mal, espiritual i psicològic, a centenars de milions de persones cada any. Hi ha relats ben clars d'això, com els llibres "Myriam...¿porquè lloras?" (2004) o, des d'una altre perspectiva, "El principio de Eva" (2008) d'Eva Herman (n. 1958) i els llibres i vídeos del Dr. Bernard Nathanson (1926 - 2011), originàriament partidari de l'avortament i que en va realitzar més de 75 000 ell tot sols, però que a partir de la dècada dels 1970s amb les ecografies se'n va començar a donar compte del que estava fent i llavors va canviar, fent-se provida, narrant el que és realment el que es fa a "El crit silenciós", una pel·lícula-documental de 1984 sobre l'ecografia en temps real d'un avortament, en el que es veu l'alarma, la por, els moviments defensius, el crit silenciós i el sofriment del fetus gestant mentre l'avorten; essent jueu i ateu, ell mateix va qualificar l'avortament com "l'holocaust més atroç de la història". Molt més tard, l'any 1996, Nathanson es va convertir i es va fer batejar catòlic per demanar el perdó de Déu pels seus pecats. En el tema de la demografia i la superpoblació potser no sabem el què hem de fer - tot i que tota la Humanitat sencera actual, asseguda en cadires junts un al costat de l'altre, cabria en una superfície com la de l'illa de Mallorca - però en tot cas sí sabem el que no hem de fer: ni jugar a ser "déus" per decidir el futur de la Humanitat i sobre la vida o la mort, ni participar en una gegantesca i continuada matança d'innocents, com la que va fer pels seus motius Herodes a una escala ínfima en comparació i les víctimes de la qual celebrem precisament avui, el 28 de desembre.