El 28 de desembre, encara dins l'Octava de Nadal, es celebra la festa dels Sants Innocents, manats degollar pel tirà Herodes per veure si entre ells aconseguia matar al Messies recent nascut que li havien anunciat.
 |
| Nadó explorant el seu petit món de la seva casa i confiant plenament en els seus pares |
Herodes era capaç d'això i de molt més, des del moment en que va fer assassinar familiars seus, possibles rivals reals o imaginaris, ministres i gent que protestava per motius religiosos, d'aquests últims diverses vegades i en massa. Era la voluntat de poder portada a l'extrem. I va morir matant: poc abans de morir l'any 4 aC encara va fer liquidar uns quants que ell mateix va decidir, i una història diu que tement que el poble s'alegrés de la seva mort, va fer matar un grup nombrós de gent, preferint que ploressin. La matança d'unes poques desenes d'infants menors de dos anys al petit poblet de Betlem i rodalies no desentonava gens ni mica amb el seu estil d'actuació i no devia cridar massa l'atenció en mig de massacres molt més nombroses al mateix temps. Això sí, tot ho va fer per motius polítics i per raons d'Estat de la seva manera de fer tirànica, davant d'un poble que sabia que no l'apreciava per aquests i molts més motius, i per la brutalitat del seu govern despòtic.
Passen coses així avui dia? Ens ho hauriem de preguntar. Si es maten nens, i molts i no pas uns pocs, no és ja nascuts sinó en la seva gestació, la qual cosa és igual o pitjor. Un polític argentí, partidari de legalitzar-ho en el seu país, deia "no deben ser niños, porque si lo fueran estariamos ante el peor genocidio", volent dir que molts països ho fan i que el nombre es de moltes desenes de milions o més a l'any, uns cent mil tant sols a Espanya l'any passat. I Santa Teresa de Calcuta (1910 - 1997) en el seu discurs d'acceptació del Premi Nobel de la Pau, a Estocolm l'any 1979, va dir "qui és capaç de matar un nen en el ventre de la seva mare, és capaç de qualsevol cosa". Existeix encara la matança dels innocents i està més activa que mai, podem constatar, i es fa molt probablement per motius demogràfics més que no pas que per altres explicacions que es donen com excuses aparents, almenys Xina amb la seva política de natalitat ho reconeix obertament. Aquestes raons però, fan molt mal, espiritual i psicològic, a centenars de milions de persones cada any. Hi ha relats ben clars d'això, com els llibres "Myriam...¿porquè lloras?" (2004) o, des d'una altre perspectiva, "El principio de Eva" (2008) d'Eva Herman (n. 1958) i els llibres i vídeos del Dr. Bernard Nathanson (1926 - 2011), originàriament partidari de l'avortament i que en va realitzar més de 75 000 ell tot sols, però que a partir de la dècada dels 1970s amb les ecografies se'n va començar a donar compte del que estava fent i llavors va canviar, fent-se provida, narrant el que és realment el que es fa a "El crit silenciós", una pel·lícula-documental de 1984 sobre l'ecografia en temps real d'un avortament, en el que es veu l'alarma, la por, els moviments defensius, el crit silenciós i el sofriment del fetus gestant mentre l'avorten; essent jueu i ateu, ell mateix va qualificar l'avortament com "l'holocaust més atroç de la història". Molt més tard, l'any 1996, Nathanson es va convertir i es va fer batejar catòlic per demanar el perdó de Déu pels seus pecats. En el tema de la demografia i la superpoblació potser no sabem el què hem de fer - tot i que tota la Humanitat sencera actual, asseguda en cadires junts un al costat de l'altre, cabria en una superfície com la de l'illa de Mallorca - però en tot cas sí sabem el que no hem de fer: ni jugar a ser "déus" per decidir el futur de la Humanitat i sobre la vida o la mort, ni participar en una gegantesca i continuada matança d'innocents, com la que va fer pels seus motius Herodes a una escala ínfima en comparació i les víctimes de la qual celebrem precisament avui, el 28 de desembre.
