A partir de les observacions i anotacions de la seva volta al món amb el vaixell Beagle (1831 - 1836) la descripció del qual va publicar en un llibre el 1839, El viatge del Beagle, i en el que va visitar regions de flora i fauna tan diversa com les illes Cap Verd, tota Amèrica del Sud, les illes Galapagos, Tahití, Nova Zelanda, Austràlia i les illes Keeling i Maurici, Charles Darwin (1809 - 1882) va anar madurant la teoria de l'evolució de les espècies al llarg del temps geològic, que va publicar en el llibre L'origen de les espècies (1859), que portava com a subtítols "per mitjà de la selecció natural" i "la preservació de les races afavorides en la lluita de la vida", amb els conceptes claus de la supervivència del més apte i l'èxit reproductiu.
Tot i que com a teoria científica no hi ha res que dir, tot i els seus punts foscos encara avui dia, ja que això forma part de la investigació científica, això implicava necessàriament que també s'aplicava a l'ésser humà, al que ja Carl Linneu (1707 - 1778) va classificar com un animal més en el grup dels primats amb la nomenclatura Homo sapiens en el seu Sistema de la Natura (1758), que Darwin mateix va especificar detalladament en un altre llibre, L'origen de l'home i la selecció sexual (1871), i això tenia implicacions antropològiques, filosòfiques, teològiques i polítiques, ja que capgirava la procedència humana de dalt, per creació de Déu a la seva imatge i semblança segons un pla diví, una dignitat extraordinària, i proposava una procedència des de baix, a partir de la matèria i l'animalitat, per una evolució cega i atzarosa, una situació molt baixa de la condició humana, passant de l'optimisme religiós d'origen, viida i destí, al pessimisme materialista i ateu, d'una vida sols terrenal i biològica i una mortalitat insuperable. I més greu va ser encara quan alguns a partir d'ell ho van aplicar a les societats humanes, el darwinisme social, que juntant-ho amb el precedent de Thomas Malthus (1766 - 1834) en el seu Assaig sobre el principi de població (1798) va portar molt ràpidament, tan d'hora com c. 1860, a les idees i treballs de Herbert Spencer (1820 - 1903), Francis Galton (1822 - 1911) i Ernst Haeckel (1834 - 1919), deterministes i en les que la selecció natural era la que evitava la catàstrofe malthusiana en les poblacions humanes, prescidint totalment de la Providència divina ja que quasi tots ells eren agnòstics o ateus.
Cal tenir en compte que si l'evolució natural és una teoria científica vàlida, l'evolucionisme aplicat als homes, la societat i la història, és una extrapolació abusiva i injusta, més encara quan vol ser exclusiu com a causa, i els seus fruits ho mostren: racisme, imperialisme, colonialisme, eugenèsia i en general la imposició dels forts sobre els dèbils i dels afortunats sobre els sense sort, fins arribar al superhome de Friedrich Nietzsche (1844 - 1900) i al nazisme, aberracions absolutes que mostren l'erroni d'aquesta aplicació del darwinisme al cas humà, fet ja denunciat des del principi per l'Església catòlica. De la mateixa manera, igual com la Creació divina de l'Univers, la vida i l'home és una veritat teològica i una realitat religiosa, la seva extensió al camp de la ciència, el creacionisme, és una equivocació contradictòria i contraproduent, cada tipus de coneixement, revelat i experimental, té el seu propi camp i són complementaris i destinats a la col·laboració per una cosmovisió més àmplia, depurada i completa, i no pas a competir entre sí, intentant apropiar-se del camp propi de l'altre i en el límit intentar anul·lar-lo.
Però això a part, la concepció darwiniana ja falla des del principi, perquè si l'home és nomès un animal evolucionat i racional, la societat humana pot ser tractada pels seus dirigents com una granja, amb totes les connotacions d'explotació, aprofitament i utilitat, directrius ideològiques i domini tirànic, com ja va veure i denunciar en el cas del marxisme el desenganyat George Orwell (1903 - 1950) en la seva obra dita aquí Rebel·lió en la granja o La revolta dels animals (Animal Farm, 1945) en que posa de manifest la realitat i els veritables objectius del comunisme soviètic a la U.R.S.S., l'esclavització de la gent en ares al treball i la productivitat com a únic valor, fins arribar a l'exaltació de l'stakhanovisme, dit així pel record de producció del miner Aleksei Stakhanov (1906 - 1977) que un dia de l'any 1935 quan el normal era l'extracció de 7 tones va aconseguir extraure 102 tones, 14 vegades més, essent proposat com a model i condecorat més tard com a heroi del treball, i que al mateix temps va comportar l'exigència als obrers d'un major rendiment, objectius més alts a les empreses i disparitat salarial i problemes entre els treballadors, i la fi paradoxalment dels kolkhozos industrials, mantenint-se sols els agrícoles. L'adopció voluntària d'una mentalitat així d'esforç i treball màxims per part dels japonesos va portar a l'aparició d'un altre terrible resultat, el "karôshi" o mort per excés de treball, per atacs de cor, ictus o esgotament, stress i cansanci extrem, detectat mèdicament as anys 1970s, reconegut oficialment com a risc laboral per les autoritats del Japó l'any 1987, alhora que aquestes excessivs hores extres també portaven a problemes familiars, laborals i socials, depressions i altres alteracions mentals i fins suïcidis. L'ésser humà no pot ser tractat ni convençut de comportar-se com un animal de càrrega, perquè no ho és i perquè té una dignitat inherent en la seva naturalesa que no permet reduírlo a un mer objecte, nombre o animal.
Però per veure que és el darwinisme quan s'aplica a l'ésser humà, bastarà amb 4 casos d'un èxit exxtraordinari en termes darwinistes de transmissió dels propis gens a les generacions futures, per l'estil del mateix èxit descrit per Richard Dawkins (1941) a El gen egoista (1976):
 |
| Família nombrosa, un ideal de vida humana realitzada i feliç, sempre que es faci segons la llei divina |
Gengs Khan (c. 1162 - 1227), el gran líder mongol, que va tenit centenars de fills, tots els quals van tenir molts fills i així successivament, entre altres coses perque els gengiskhanides van governar a Xina amb la dinastia Yuan (1271 - 1368), a Pèrsia amb l'Il-Khanat, a Àsia Central amb la Horda Chagatai i a Rússia amb l'Horda d'Or i successores, i més tard una branca, els Mogols, també va governar a Afganistan i la Índia, on els mogols governaren entre 1526 - 1858. De manera que es calcula que en 16 països d'Àsia un 8 % de la població són descendents directes seus, i a tot el món són un 0'5 %, uns 16 milions. Comptant branques més allunyades, podrien ser molts milions més, alguns estimen que fins a 40 o 45 milions de persones al món podrien tenir avui dia alguna relació amb ell. Un extraordinari èxit reproductiu darwinià.
Giocangga (1526 - 1583), líder jürchen i avantpassat de la dinastia manxú Qing (1636 - 1912) de Xina, va tenir moltes esposes i concubines i molts fills i nets. Un estudi ha conclós que 1 500 000 persones del N.E. de Xina són descendents seus, un altre gran èxit perpetuat en la Història, que és el segon mèrit perquè l'Àsia Oriental es molt propensa a grans catàstrofes amb una enorme pèrdua de vides i l'extinció de molts llinatges sencers, com els terratrèmols xinesos i japonesos, des del de Shansi el 1556 amb unes 830 000 víctimes mortals fins el de Tangshan el 1976 amb 650 000 morts, tots dos a Xina, i això sense comptar altres desastres com guerres, inundacions, epidèmies com la de Justinià a partir del 541 i la Pesta Negra a partir de 1347, fams, com la Gran Fam de Xina del 1958 - 1962 provocada per la política del Gran Salt Endavant i que va causar la mort a uns 35 milions, i altres més limitats com el càstig xinès de l'execució de les 9 branques familiars, tots els llinatges del pare, de la mare i del cònjugue de la persona castigada, cosa que tot i que més limitada suposava la mort de centenars de persones i podia comportar l'extinció de línies senceres de descendents directes, pena amb la que es castigaven 10 grans delictes a les dinasties xineses Ming (1368 - 1644) i Qing, que almenys en una ocasió en temps de l'emprador Ming Yongle (1402 - 1424) va comportar també l'extermini d'un 10 grup, tots els alumnes i coneguts del reu, i també a la Corea de la dinastia Joseon (1392 - 1897) que seguia el Codi Ming, i al Vietnam, i de forma independent a Tailàndia on existia el castig de l'extermini de les 7 generacions, dels besavis als besnéts. Per això per ser un èxit darwinià no sols calia reproduïr-se molt extensament durant moltes generacions sinó també tenir posteriorment sort històrica, si bé la diseminació en grans extensions i molts països reduïa aquests riscos.
Mulay Ismail ibn Sharif (c. 1645 - 1727), soldà de Marroc de 1672 a 1727, va tenir un harem de 500 dones i 888 fills bioològics ben documentats, si bé algunes estimacions proposen que en podria haver tingut més de 1 000, hi ha càlculs que ho situen en 1171, al llarg de 32 anys .
Fiodor Vassiliev (1704/1707 - 1790), camperol rus, que amb la seva primera dona Valentina Vasilieva (c. 1707 - 1782) va tenir 69 fills entre 1726 i 1766, amb 16 parells de bessons, 7 conjunts de trigèmins i 4 de quàdruples, dels quals 67 van sobreviure a la infància. I un cop vidu es va tornar a casar i amb la seva segona dona Anna va tenir 18 fills més, 6 bessons de dos i 2 bessons de tres, un total de 87 fills, dels quals 82 sobrevisqueren a la infància i per tant foren potencialment capaços de reproduïr-se. Una gran família per a ell i els seus descendents. Per la mateixa època un altre agricultor veí seu, Yakov Kirillov va tenir 72 fills vius, 57 amb la seva primera esposa i 15 amb la segona, i el fet està documentat perquè foren presentats a la Cort imperial de Caterina II (1762 - 1795) a Sant Petersburg davant la família reial, nobles i diplomàtics i la primera notícia publicada a Europa ja va ser el 1783, en vida d'ells i ha sigut corroborat per diversos estudis i el cas de Valentina acceptat en el Llibre Guiness dels Records com la dona amb més fills. I en la Rússia tsarista i imperial era normal que les famílies pobres i treballadores tinguessin entre 7 i 12 fills i moltes arribaven a tenir-ne més de 20. I també l'aristocràcia solia tenir molts fills, el tsar Alexei Mikhailovich en va tenir 16 i el gran escriptor Lev Tosltoi en va tenir 13. I a la URSS entre 1944 i la seva dissolució el 1991 es va cooncedir l'honor oficial de Mare Heroïna a les dones que donaven a llu i criaven 10 fills o més, havent de ser tots vius en el moment de rebre el premi, i n'hi van arribar a haver 431 000 a les que es va atorgar aquesta distinció. Alhora hi havia la medalla de la Glòria Materna atorgada n el període 1944 - 1995 a les que havien criat 7, 8 o 9 fills fins l'edat adulta, que van rebre més de 5 500 000 dones, i les medalles de la Maternitat a les que havien donat a llu i criat 5 o 6 fills, rebuda per 13 150 000 dones també entre 1944 i 1995. Aquestes distincions i medalles s'han recuperat a Rússia a partir de l'any 1996 i ampliades el 2022, afegint-ne una de nova pels pares atorgada des del 2009 als pares, pares i mares, bilògics o adoptius, que han criat 7 o més fills d'una manera digna, fent-los bons ciutadans russos. Tot i que més restringides en nombre, aquestes igual que les famílies nombroses del franquisme - i jo mateix en vaig conèixer una que tenia 17 fills, que durant un temps va ser veïna nostra - també són èxits familiars darwinians (1).
Finalment, al Canadà, el testament d'un excèntric, Charles Vance Millar (1854 - 1926), va donar lloc al que es va conèixer com a Great Stork Derby, és a dir el Gran Derby de Cigonyes. La seva gran fortuna s'havia de guardar durant 10 anys, al cap dels quals seria lliurada a la dona de Toronto que haguès tingut més fills en aquell període, especificant que en cas d'empat a nombre de fills en el primer lloc el premi se'l repartirien les guanyadores. Moltes dones de la ciutat i voltants hi van optar i al final van guanyar 4 que havien tingut 9 fills en el període 1926 - 1936, que van rebre cadascuna 110 000 dolars canadencs de l'època, equivalents a quasi 2 milions de dòlars canadencs actuals, quelcom com 1 100 000 euros. I no va ser la única extravagància d'aquest personatge tan ric com bromista tant en la seva vida com en el llegat en el que sembla que va voler estimular la natalitat en la seva ciutat.
Aquests són els exitosos en el sentit darwinià del concepte, deixar descendència biològica en el món, i confiar en la fertilitat dels descendents. Però és un èxit molt terrenal, biològic (2).
(1) A la meva família erem 7 germans, ja que el nostre pare va casar-se primer i va tenir 2 fills i al cap de dos anys d'enviudar es va tornar a casar i va tenir 5 fills més, amb un total de 3 fills i 4 filles. La descendència inclou 9 nets i de moment 4 besnéts, erem una família nombrosa en la que jo sóc el gran, i desprès de morir dos germans, als 64 i 60 anys, quedem vius les 4 germanes i jo.
(2) I que es pot acoonseguir per medis poc ètics com els donants d'esperma amb molts fills, fins i tot un metge d'Holanda amb un clínica de fertilitat, que inseminaba a les pacients amb el seu propi semen. I actualment a l'holandès Jonathan Jacob Meijer (1981), donant d'esperma amb 550 fills confirmats i que s'especula que podrien ser molts més a tot el món, per això se l'ha dit "l'home dels 1 000 fills", un èxitt reprooductiu màxim.
