El recent assassinat per motius ideològics i polítics de l'activista conservador nord-americà Charlie Kirk (1993 - 2025) el passat 10 de setembre a l'Universitat de Utah Valley (Utah) i el precedent de poc abans de l'assassinat aparentment per odi racista anti-blanc de la refugiada ucraïnesa Iryna Zarutska (2002 - 2025) el 22 d'agost a un tren a Charlotte (Carolina del Nord) mostra una situació terrible per a la nostra societat occidental en general i especialment als Estats Units.
 |
| Una conferència del P. Coughlin als Estats Units als anys 1930s o 40s, amb uns 26 000 assistents |
Els dos casos tenen punts foscos notoris. La noia ucraïnesa havia arribat als Estats Units el 2022 amb la seva família que fugia de la guerra al seu país buscant seguretat i un futur, i va acabar assassinada de manera incomprensible per un delinquent afroamericà desquiciat, que acumulava moltes detencions per fets delictius i que una jutgessa afroamericana com ell va deixar en llibertat fent-li confiança, amb el tràgic resultat conegut, un resultat previsible del bonisme ideològic imperant en molts cercles americans, especialment greu per la víctima però de rebot també pel agressor al que per no voler que estigués detingut provisionalment o que afrontés unes penes de presó lleus, ara es veurà davant la cadena perpètua o fins i tot potser la pena de mort. I pels mateixos dies, no sé si abans o desprès del fet, una dona activista esquerrana declarava que la violència era un dret de les antigues víctimes històriques; tant ella com la jutgessa són en certa manera còmplices d'aquest assassinat brutal, així com en general l'ambient que podia haver imbuït la idea a una persona conflictiva i amb problemes mentals. .
El cas del dialogant promotor de les idees conservadores és encara més estrany. No sols per les incoherències i contradiccions del relat oficial, on un tret d'estil professional s'atribueix a un jove radicalitzat i a més al sospitós se'l veu saltar sense l'arma des del terrat des d'on pressuntament va disparar i en canvi el fusell es troba desprès en un bosc, tot i que això encara es podria explicar si va tirar el fusell a terra, cosa que no es veu que faci, ni tampoc sembla que un cop a terra es pari a recollir res sinó que se'l veu inmediatament sortir corrent, i no són les úniques coses rares sobre el terreny, alguns vídeos mostren un home amb gorra just al costat de la víctima fent dos o tres gests inmediatament abans del tret. Però les circumstàncies més rares són externes: el primer digital en donar la notícia no és cap mitjà nord-americà com semblaria lògic i normal sinó un d'estranger, però sobretot que Amazon tenia a la venda amb data del 9 de setembre, és a dir un dia abans, el llibre The shooting of Charlie Kirk: A comprehensive account of the Utah Valley University attack, the aftermath and America's response d'una desconeguda autora anomenada Anastasia J. Casey, de la que no hi ha cap referència ni abans ni desprès de la publicació. Amazon ha dit que va ser un error de data i que el llibre va ser publicat unes hores desprès del tiroteig, cosa també inverossímil per la impossibilitat material d'escriure'l, imprimir-lo i posar-lo a la venda en tant poc temps, i que a més si fos així no explica perquè a continuació el llibre va ser retirat de la venda per la pròpia Amazon, essent tant oportú. I per acabar-ho d'embolicar, el primer ministre d'un país amic i aliat dels Estats Units, molt protegit per aquests, i amb el que sembla una particular sintonia amb l'actual president i govern nordamericà, surt a declarar públicament que ells no han estat els autors de l'assassinat polític (!). Per aquestes i altres rareres més, tot evoca una conspiració per acabar amb la vida d'aquest jove de gran talent i fermes conviccions cristianes en els que alguns analistes veien el successor natural i exitós del propi Trump, i que ara ha visr així truncada la seva prometedora carrera que li augurava un gran futur.(1).
Els Estats Units tenen una llarga tradició de violència política i d'assassinats, o intents d'assassinat, de polítics destacats des de Lincoln el 1865 fins a Trump el 2024. Alguns d'ells potser fets puntuals però altres molt misteriosos: així ja en el cas de Lincoln es va parlar d'una conspiració ja en el seu moment, i sobretot l'estrany magnicidi del president John F. Kennedy el 1963, amb sospites d'una conspiració i d'una versió oficial falsificada, a part que el pressumpte autor va ser al seu torn assassinat inmediatament mentre estava en custodia policial per un altre personatge que va morir a la presó només 3 anys desprès, i això sense comptar les contínues morts durant anys de testimonis presencials i veus dissidents, ni l'intent de fer un judici parcial independent el 1969, acusant només a una persona, i que tampoc va tenir èxit. Caldria pensar perquè passen aquestes coses a la superpotència americana i qui o què hi ha al darrera si hi ha una connexió o un fil conductor.
És molt trista aquesta situació política del món actual i potser l'únic que podem fer és recordar aquells polítics o intel·lectuals que a la mateixa Nordamèrica ja van avisar sense que se'ls fes prou cas i alguns dels quals fins i tot van ser silenciats. En cito uns quants de destacats:
Louis Th. McFadden (1876 - 1936), el desastre econòmic americà i els seus motius
Smedley Butler (1881 - 1940), el general més popular dels Estats Units, llibre War is a racket (1935)
Dwight D. Eisenhower (1890 - 1969), general i president nordamericà, denuncia del complex militar-industrial i de la seva força desconeguda mai abans, en el seu discurs de comiat com a president
Benjamin H. Freedman (1890 - 1984), empresari jueu convertit al Catolicisme, llibre Facts are facts (1954) i discurs a l'hotel Willard de Washington del 1961
Charles Coughlin (1891 - 1979), sacerdot catòlic canadenc, molt popular i escoltat als Estats Units en les seves conferències de ràdio, als anys 1930s uns 30 milions de nord-americans, d'un total de 120, sintonitzaven semanalment les seves emissions setmanals, però el van fer callar: el 1940 l'Associació Nacional d'Emissores va fer cancelar el seu programa radiofònic Golden Hour, i el 1942 se li va fer tancar la seva revista Social Justice i també se'n va prohibir la distribució privada per correu.
Huey Long (1893 - 1935), polític molt popular, assassinat pel seu propi metge en un episodi molt confús, va deixar dit "El feixisme triomfarà als Estats Units, però aquí se li dirà antifeixisme"
John F. Kennedy (1917 - 1963), president nordamericà molt popular, assassinat durant el seu mandat, discurs sobre les societes secretes que influeixen i volen dominar el país i que no tenen cabuda en una societat moderna i lliure
Ara cal afegir-hi a Charlie Kirk (1993 - 2025), assassinat per expressar públicament les seves idees amb claredat, lògica i intel·ligència, i fer cas dels seus avisos.
Com diu Nostre Senyor Jesucrist, "la veritat us farà lliures". Per això hi ha qui busca silenciar als qui diuen obertament la veritat, primer per mantenir el domini i el control i no deixar canviar a la societat ni al món, i a més perquè proclamar la veritat ho qualifiquen d'odi aquells que odien la veritat (2).
(1) I per si fos poc els mateixos dies al Brasil l'expresident conservador Jair Bolsonaro (1955) era condemnat a l'extravagant pena de 27 d'anys de presó (!) per la seva suposada participació en uns aldarulls populars quan molta gent al Brasil va pensar que les eleccions presidencials havien sigut robades o manipulades, considerant-lo segons sembla, ja que no conec gaire el cas, com l'inductor intel·lectual o en grau de benefici de les protestes, una condemna a totes vistes insòlita i desproporcionada en un judici en el que la majoria pensaven que acabaria en absolució del dirigent, aparentment no implicat directament. Però això ja seria anar massa lluny, tot i que podria tenir relació amb els Estats Units per la semblança dels fets amb l'ocupació del Congrès nord-americà el gener de 2021 i per tant ser un avís clar cap a Trump, del que li podria haver passat si no haguès estat escolllit president, i potser fins i tot del que li podria passar, donada la condició de prestigiós ex-president de Bolsonaro, quan acabi la seva presidència si no vigila molt i va amb peus de plom, al menys en determinats assumptes.
(2) A vegades amb arguments ben puerils com "i perquè ha de ser la teva?, quan no és d'un ni d'un altre, sinó de Déu, que és la veritat, i sort n'hi ha que ens l'hagi revelat, de forma que almenys alguns la posseeixin, i com en el cas de St. Agustí cal cercar on és i qui la té, fins a trobar-la i així ja poder reposar en ella, i és que com també diu Déu, el qui busca troba, i quan hi ha sinceritat Ell mateix ens ajuda i es fa trobadís: "Tu no em buscaries si no m'haguessis ja trobat".
