La meva biblioteca

En un lloc principal i destacat, la Bíblia catòlica, amb els llibres i textos
deuterocanònics, les notes i els comentaris, de les que en tinc diverses
, en català, castellà, llatí, grec i uns quants idiomes moderns. En la llista
cito algunes traduccions, sobretot les noves des dels textos  originals.

Els meus autors, per ordre alfabètic: 

Evaristo Acevedo (1915 - 1997), El despiste nacional (3 vol, 1970-73) 

Sant Agustí (354 - 430), Confessiones (397) i De Civitate Dei ( 426) 

Enrico Altavilla (1915 - ?), Suecia, infierno y paraiso (1967), Europa, pecado y virtud  (1968)

James Amelang (1952). La formación de una clase dirigente. Barcelona 1490 - 1714 (1986)   

Henri-Frédéric Amiel (1821 - 1881), Diario Intimo (1947) 

Sant Tomàs d'Aquino (1224/25 - 1274), Summa contra gentiles (1265) i Summa theologica (1274)

Manuel Arias-Paz (1899 - 1965), Manual de automóviles (moltes edicions) 

Isaac Asimov (1920 - 1992), ara m'agrada igual o més com a divulgador, i menys com autor de ciència-ficció. D'entre les seves obres són a destacar especialment El Universo (1966), Enciclopedia biogràfica de la ciencia y la tecnologia (1969), Introducción a la ciencia (1977), Civilizaciones extraterrestres (1979) i l'extraordinària Historia Universal Asimov amb molts llibres (1). 

Joseph A. Babor (1895 - 1976)  i José Ibarz (1905 - 1972) - Química General Moderna, un llibre extraordinària de finals dels 50s i els anys 60s, que fa agafar molta afició a la Química  

Judith M. Bardwick (1933), Psicologia de la mujer (1971) 

Nigel Barley (1947), El antropólogo inocente (1983) 

Roland Barthes (1915 - 1980), El imperio de los signos (1970) 

Bernard Basset (1909 - 1988), Un cura en el paraíso (1966) 

Ibn Battuta (1304 - 1369). A través del Islam (1981)

Ruth Benedict (1887 - 1948), El crisantemo y la espada (1946) 

Gaston Berger (1896 - 1980), Tratado práctico de analisis del carácter (1950) i Carácter y personalidad (1954)  

Jacques Bergier (1912 - 1978) i Louis Pauwels (1920 - 1997), El retorno de los brujos (1960) 

Adrian Berry (1937 - 2016), Los próximos diez mil años (1974), l'optimisme científic, tecnològic i d'expansió i millora humanes, encara vigent a la primera meitat dels 70s 

Pierre Bertaux (1907 - 1986), Africa (1966) 

Józef Maria Bochenski (1902 - 1995), Introducción al pensamiento filosófico (1959) 

Basil Booth i Frank Fitch, La inestable Tierra (1979) 

Jean Brun-Ros (1886 - 1975), Como aprovechar el propio carácter (1964), força be 

M. Cabezas Serra i R. Lázaro Sanromà. Física y química. 2n Bachillerato (1976). Llibre escrit pel meu pare en col·laboració amb un conegut i prestigiós autor de llibres de text. Molt be.  

Ramon Canal (1943), Estrellas, cúmulos y galáxias (1973)

Francisco Cantera (1901 - 1978) i Manuel Iglesias (1934 - 2022), Sagrada Bíblia (1975) 

Joan Casas (1941). Vivències. 25 anys de vida missionera al cor d'Àfrica, Rwanda (1991)

C.W. Ceram (1915 - 1972), Dioses, tumbas y sabios (1949) 

Eric Chaisson (1946), El amanecer cósmico (1981)

Alphonse Chérel (1882 - 1956). El alemán sin esfuerzo (1952) 

Dimitri Chizhevski (1894 - 1977), Historia del espiritu ruso I. La Santa  Rusia (1967)  

Arthur C. Clarke (1917 - 2008), sobretot per Perfiles del futuro (1962, 1973) 

Alberto Colunga (1879 - 1962) i Eloíno Nácar (1870 - 1960), Sagrada Bíblia (1944)

Alberto Colunga i Lorenzo Turrado (1910 - 2002), Bíblia Vulgata (1946) 

Josep Comas Solà (1868 - 1937), la seva Astronomia (1935) està obsoleta, però va contribuir molt a la meva afició astronòmica 

José Luis Comellas (1928 - 2021), El Universo (1980) de Salvat GT i altres llibres seus divulgatius

Edward Conze (1904 - 1979), Breve historia del Budismo (1971, 1980)

Carleton S. Coon (1904 - 1981), Las razas humanas actuales (1965) 

Herrlee G. Creel (1905 - 1994), El pensamiento chino desde Confucio hasta Mao Tse Tung (1953)

C.G. Crump (1862 - 1935) i E.F. Jacob (1894 - 1971), El legado de la Edad Media (1944)  

Alphonse Daudet (1840 - 1897). Le petit chose (1868) 

Paul Davies (1946), El Universo desbocado (1978), Otros mundos (1980), Dios y la nueva Física (1983), Superfuerza (1984)  

Richard Dawkiins (1941), El gen egoista (1976) 

Raymond Dawson (1923 - 2002), El camaleón chino (1967) 

Jan Dhondt (1915 - 1972), La Alta Edad Media (1968)

Luis Díez Jiménez (1920 - 2007),  Antologia del disparate (1971) 

Federico Di Trocchio (1949 - 2013), Las mentiras de la ciencia (1995) 

Jared Diamond (1937), Colapso (2005)  

Hoimar von Ditfurth (1921 - 1989), Hijos del Universo (1970), inspirador, i No somos solo de este mundo (1981), interessant 

Stephen H. Dole (1916 - 2000), Planetas habitables (1964), molt bó

René Dubos (1901 - 1982), Un dios interior (1973) 

Georges Duby (1919 - 1996), Año 1000, año 2000: la huella de nuestros miedos (1995) 

Jean Duché (1915 - 2000), Historia de la Humanidad III, El dominio de la razón (1964) 

Albert Ducrocq (1921 - 2001), La aventura del Cosmos (1957) 

Epictet (c. 50 - c. 135), Enquiridió (c. 125), recopilació del seu ensenyament per un alumne 

Antonio Escohotado (1941 - 2021), Historia general de las drogas (1989)

Michael de Ferdinandy (1912 - 1993), Historia de Hungria (1967) 

Camille Flammarion (1842 - 1925), Astronomia popular (1880)  

Hans Joachim Flechtner (1902 - 1980), El mundo en la retorta (1942) 

Julio Flores (1926 - 1979), Narraciones de la isla de Pascua (1968) 

Dian Fossey (1932 - 1985), Gorilas en la niebla (1983)

Anna Frank (1929 - 1945). Diario (1947) 

Herbert Franke (1914 - 2011) i Rolf Trauzettel (1930 - 2019), El Imperio Chino (1968) 

André Frossard (1915 - 1995), Dios existe, yo me lo encontré (1969) 

Walter R. Fuchs (1937 - 1976), ¿Hay vida bajo soles remotos? (1973) 

Julio Ganzo (1914 - 1985). Novedades en las aperturas des de 1965 (1969) 

Roger Garaudy (1913 - 2012), Diversos llibres seus, algun d'ells dedicat i signat de quan el vaig  conèixer a Vic el 1991 

Carlos García Gual (1943), Epicuro (1981) 

José García López (1916 - 2015), Historia de la literatura española (1972) 

Manuel García Morente (1886 - 1942), Lecciones de introducción a la  filosofia (1938) 

Martin Gardner (1914 - 2010), Izquierda y derecha en el Cosmos (1964) 

G.T. Garratt (1888 - 1942), El legado de la Índia (1950) 

Aulus Gellius (c. 115 - 180), Noches áticas (c. 170) 

Alain Gerbault (1893 - 1941). Solo a través del Atlántico. La vuelta al mundo del navegante solitario (1944) 

Xabier Gereño (1924 - 2011), Método de euskera (1976)

Nicolas Juan Gibelli (1921 - 1980s) dir, Enciclopedia estudiantil Codex (1960 - 1966), en fascicles setmanals, aquí des de 1962, La Segunda Guerra Mundial (1965- 1967), fascicles setmanals  

Robert Gilmore (1941), Alicia en el país de los cuantos (1994) 

Lewis Th. Girau, Método de inglés (1925) 

José Maria Gironella (1917 - 2003), El Japón y su duende (1963), En Asia se muere bajo las estrellas (1968) 

Fco. Javier Gómez Espelosín (1953) i Antonio Pérez Largacha. Egiptomania (1997) 

Stephen Jay Gould (1941 - 2002), La falsa medida del hombre (1981) i La vida maravillosa (1989)

Pierre Grassé (1895 - 1985), El hombre, ese dios en miniatura (1971) 

John Gribbin (1946), En busca del gato de Schrödinger (1984) 

Paul Grieger (1916 - 2009), Caracterologia étnica (1961) 

Fabrice Hadjad (1971), no l'he llegit però vull fer-ho, sobretot llibres com La fe de los demonios (2009)  

John Whitney Hall (1916 - 1997), El Imperio Japonés (1968)

Gavin Hambly (1934 - 2006), Asia Central (1966) 

Heinrich Harrer (1912 - 2006), Siete años en el Tibet (1952) 

Marvin Harris (1927 - 2001), Vacas, cerdos, guerras y brujas (1974) i Caníbales y reyes (1977) 

Vicente Haya (1962), El Islam no es lo que crees (2010) 

Martin Heidegger (1889 - 1976), Ser y tiempo (1927) 

Hermas (s. II), El Pastor (mitjan  s. II) 

Hesíode (2ª meitat s. VIII aC), Els treballs i els dies (c. 700 aC)

Federico Highton (1980), Tinieblas tibetanas: del yoga y el mandala al femicidio ritual  (2021), tampoc l'he llegit encara, és un dels pocs casos entre els citats aquí 

Karen Horney (1885 - 1952), Psicologia femenina (1967) 

Robert Jastrow (1925 - 2008), Dios y los astrónomos (1978), no l'he llegit 

Doris Jonas (1942) i  David Jonas, Sexo y status (1975)  

Robert Jungk (1913 - 1994), El futuro ha comenzado (1952) 

Ernst Jünger (1895 - 1998), Diarios de París (1949) 

Michio Kaku (1947), La Física del futuro (2011) 

Okakura Kakuzo (1863 - 1913). El llibre del te (1978) 

Werner Keller (1909 - 1980), Y la Bíblia tenia razón (1955)

Tomas de Kempis (1380 - 1471), Imitación de Cristo (c. 1423) 

Rudolf Kippenhahn (1926 - 2020), Cien mil millones de soles (1981), Luz del confín del Universo (1984) 

Arthur Koestler (1905 - 1983), Los sonámbulos (1959) 

Samuel Noah Kramer (1897 - 1990), La historia empieza en Sumer (1956) 

Paul de Kruif (1890 - 1971), Cazadores de microbios (1926) 

Ramon Lapiedra (1940), Origen i evolucion del Universo (1975)

Ricard Lázaro Sanromà. Física i Química de COU (1978). Autoeditat, hi vaig col·laborar essent estudiant de Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona, un dels primers llibres de text del seu estil en català. . 

André Le Gall (1904 - 2004), Caracterologia de la infancia y de la adolescencia (1954)

André Le Gall i Suzanne Simon, Los carácteres y la felicidad conyugal  (1965) 

René Le Senne (1882 - 1954), Tratado de caracterologia (1945) 

Claude Lévi-Strauss (1908 - 2009), Tristes trópicos (1955)

C.S. Lewis (1898 - 1963), Los cuatro amores (1991) 

Bernardino Llorca (1898 - 1985), Manual de historia eclesiástica (1942) 

Manuel Lloris (1928 - 2005), El Siglo XXI (1973) 

Jorge Loring (1921 - 2013), Para salvarte (moltes edicions) 

Lucreci (c. 99 - c. 55 aC), De rerum natura (1ª meitat s. I aC) 

Duncan Lunan (1945), A la escucha de las estrellas (1974), el futur de l'home a l'Univers 

Claudio Magris (1939), El Danubio (1986) 

Walter Mangold (1892 - 1983), La littérature française par les textes (1968)  

Katherine Mansfield (1888 - 1923), Diario (1927) 

Gregorio Marañón (1887 - 1960), Amiel. Un estudio sobre la timidez (1944) 

Julián Marías (1914 - 2005), Historia de la filosofia (1941) 

Groucho Marx (1890 - 1977), Memòries d'un amant sarnós (1989) 

John Mbiti (1931 - 2019), Entre Dios y el tiempo (1990)

Margaret Mead (1901 - 1978), Adolescencia, sexo y cultura en Samoa (1928) 

Joaquín Merino (1927 - 2011), Londres para turistas ricos (1972) 

Adam Mez (1869 - 1917), El renacimiento del Islam (1922) 

Manuel Mindán Manero (1902 - 2006), molt motivador el seu Historia de la filosofia y de las ciencias (1964)

Sor Maria Rosa Miranda, La epopeya bíblica (1957) 

Lluís Miravitlles (1930 - 1995), Visado para el futuro (1969) 

Indro Montanelli (1909 - 2001), Historia de Roma (1959), Historia de los griegos (1960) 

Ángel Montenegro (1918 - 2001), Historia de la China Antigua (1974) 

Patrick Moore (1923 - 2012), Atlas del Universo (1970) 

Alan Moorehead (1910 - 1983), No hay sitio en el arca (1959)

Pablo Morán (1927 - 1995). Bobby Fischer: su vida y partidas (1972) 

Desmond Morris (1928), El mono desnudo (1967) 

Jesús Mosterín (1941 - 2017), Historia del pensamiento (els primers volums) 

Joaquín Navarro (1946), La nueva matemática (1973) 

Aron Nimzowitsch (1886 - 1935), Mi sistema (1925)

Jeff Nuttall (1933 - 2004),  Las culturas de la posguerra (1968) 

Orígenes (c. 185 - c. 253), diverses obres 

Ovidi (43 aC - 17), El arte de amar i Remedio de amor  (c. 2) 

Heinz Pagels (1939 - 1988), La búsqueda del principio del tiempo (1987)

Carlos Pajares (1945), La nueva Física (1973) 

Antoni Paluzíe Borrell (1899 - 1984), Las maravillas del cielo (mitjan 1960s), també creador de vocacions astronòmiques tot i que ara sembla senzill 

August Panyella (1921 - 1999), Razas Humanas (1961), una visió del món fascinant amb la seva diversitat en la situació precolombina 

C. Northcote Parkinson (1909 - 1993), Parkinson's Law (1957), Mrs. Parkinson's Law (1968) i altres llibres seus com Al patrimonio por el matrimoio (1963), del que desconec l'original anglès 

Blaise Pascal (1623 - 1662), Pensamientos (1670)

Günter Paul (1946), Nuestros vecinos del Cosmos (1981) 

Linus Pauling (1901 - 1994), Química general (1949) 

Pelegrí rus (s. XIX), Relatos sinceros a su padre espiritual (1884) 

Ramón D. Perés (1863 - 1956), Historia de las literaturas antiguas y modernas (1941) 

Daniel Pipes (1949), El Islam (1983) 

Plató (427 - 347 aC), Diàlegs Socràtics (1ª meitat s. IV aC) 

Marco  Polo (1254 - 1324). Libro de las maravillas del mundo. 

Neil Postman (1931 - 2003), La desaparición de la infancia (1982) i Divertirse hasta morir (1985)

Richard Ratti-Kámeke (1873 - 1945), Ejercicios de terminologia química alemana  (1931) 

K. Gösta Rehn (1891 - 1989), Dossier ovnis (1978)  

Richard Réti (1889 - 1929), Los grandes maestros del tablero (1930) 

Vicente Risco (1884 - 1963), Historia de los judios (1944) 

José Rivera (1925 - 1991)  i José Maria Iraburu (1935), Sintesis de espiritualidad católica (1988) 

Colin A. Ronan (1920 - 1995), Secretos del Cosmos (1969) 

Luigi M. Rosetti (1897 - ?), Práctica de caracterologia (1963),  ben explicat, ordenat i sistemàtic, fa agafar interès per aquests estudis 

Jean  Jacques Rousseau (1712 - 1778). Confesiones (1978) 

Carl Sagan (1934 - 1996), La conexión cósmica (1973) més que  Cosmos (1980), molt famós al seu moment per la sèrie de TV  

Carl Sagan i Iosif Shklovski (1916 - 1985), Vida inteligente en el Universo (1966) 

Sant Francesc de Sales (1567 - 1622), Introducción a la vida devota (1604) 

Marilyn Vos Savant (1946) i Leonore Fleischer (1932 - 2009), Gimnasia cerebral i Gimnasia cerebral en acción (1990) 

Luis Alonso Schökel (1920 - 1998), Bíblia del peregrino 

Luis Alonso Schökel i Juan Mateos (1917 - 2003), Nueva Bíblia española (1975) i  Primera lectura de la Bíblia  (1977) 

Arthur Schopenhauer (1788 - 1860), El amor, las mujeres y la muerte (1819) 

Eudald Serra i Buxó (1882 - 1967), L'àngel bó. Devocionari breu (1919), Missal romà (1921) i Guia del cristià (1923)   

Jean-Jacques Servan-Schreiber (1924 - 2006), El desafio americano (1967) i  El desafio mundial (1980), el primer mostra la situació en els anys de progrès europeu i occidental i el segon ja és la situació mundial actual, la posterior a 1973

Suzanne Simon, El carácter de las mujeres (1967) 

Oliver Statler (1915 - 2002), Posada japonesa (1961) 

H. Allen Smith (1907 - 1976), ¡Vamonos al Oeste! (1949), Antologia completa del bromista (1953) 

Ferran Soldevila (1894 - 1971), Resum d'Història dels Països Catalans (1974) 

Aleksandr Solzhenitsyn (1918 - 2008). Archipiélago Gulag (1974) 

Joshua Strickland. Supermundos (1977) 

Stendhal (1783 - 1842), Del amor (1822) 

Robert Louis Stevenson (1850 - 1894). En los Mares del Sur. (1959) 

Walter Sullivan (1918 - 1996), No estamos solos (1965), un llibre meravellós  

Mikhail Tal (1936 - 1992) Práctica de ajedrez magistral (1960) 

Leo Talamonti (1914 - 1998), Guia del carácter (1968) 

Junichiro Tanizaki (1886 - 1965). El elogio de la sombra (1999)

Santa Teresa de Lisieux (1873 - 1897), Historia de un alma (1898) 

José Terrero (1886 - 1961), Geografia de España (1958) 

Léon Thoorens (1921 - 1975), Francia (1977) 

Henry David Thoreau (1817 - 1862), Walden (1854) 

Frank Tipler (1947), Física de la inmortalidad (1994), un llibre rar i ple de fórmules matemàtiques complicadíssimes amb una proposta estranya en el fons i en la forma; un professor meu el va qualificar de "un Primer Motor d'Aristòtil posat al dia". L'autor va fer desprès un altre llibre semblant, Física del Cristianismo (2009), que no he vist, en la que sostè que la Física pot demostrar que Déu existeix i  a més pot deduïr que és Trinitat i les altres principals tesis cristianes.

Alexis de Tocqueville (1805 - 1859). La democracia en América (2 vol, 1835, 1840) 

Alvin Toffler (1928 - 2016), El shock del futuro (1970)

Lev Tolstoi (1828 - 1910), El Reino de Dios está en vosotros (2010) 

Albert Torres i Graell. Kanji, la escritura japonesa (1977) 

Arnold Toynbee (1889 - 1975), Estudio de la Historia (3 vol, 1971) 

James Trefil (1938),  El momento de la Creación (1983), 1001 cosas que todo el mundo debe saber sobre la ciencia (1992) 

Tsui Chi. Historia de la China y de su civilización milenaria (1962)

Mark Twain (1835 - 1910), Los inocentes en el extranjero (1869) 

John Villiers (1936 - 2020), Asia Sudoriental (1966) 

Michael Voslensky (1920 - 1997), La Nomenklatura (1970), molt bona predicció, però el llibre ha mort de l'èxit, ara el que deia a contracorrent i de forma sorprenent, és evident i ja passat

Steven Weinberg (1933 - 2021), Los tres primeros minutos del Universo (1977) 

Paul Williams (1950), The unexpected way: on converting from Buddhism to Catholicism (2002), no l'he llegit però el vull llegir, és un dels pocs casos en aquesta situació de possible futura incorporació

Yong Yap i Arthur Cotterell. La civilización china clásica de la Prehistoria al siglo XIV (1981) 

Stefan Zweig (1882 - 1942), El mundo de ayer (1942)

Altres que he llegit: Sta Teresa de Jesús, St. Joan de la Creu, St. Alfons Mª de Liguori, St. Antoni Maria Claret, o que vull llegir, Nicolau de Cusa.

Són llibres recolectats al llarg de quasi 60 anys, aquí en surten uns 175, en els que hi ha hagut uns temes que m'han interessat sempre i uns altres que han sigut més propis d'uns anys, com la Psicologia social i la  Psicosomàtca que em van fascinar a finals dels anys 1970s. La majoria dels llibres antics eren de la biblioteca del meu pare, molt més gran que la meva, i de la que vaig llegir molt en vida seva i a ell li agradava que ho fes. Era un noi, gairebé un nen, que era un lector insaciable, algun llibre de tipus normal me l'havia llegit tot en una tarda de dissabte a casa i em passaven les hores que no me n'anodava. La afició a la lectura m'ha acompanyat gairebé sempre i m'ha ajudat molt en temps o moments difícils, comprovant allò de que un llibre és un dels millors refugis.

Nota: Dono els títols en castellà perquè aixi els he trobat, tinc i he llegit en general, i tot i que alguns ho he fet en català també uso el títol castellà si hi ha la traducció. De moment cito els de no-ficció perquè són els meus preferis i els instructius i basats en la realitat, més propers a la veritat. Sempre que puc dono la data de l'edició en l'idioma original, per contextualitzar el llibre en el seu temps.

(1)  Los griegos (1965), La República Romana (1966), El Imperio Romano (1967), Los egípcios (1967),  El Cercano Oriente (1968),  La formación de Inglaterra (1969), Constantinopla (1970), La Alta Edad Media (1970), La Tierra de Canaan (1971), La formación de Francia (1972), La formación de América del Norte (1973), El nacimiento de Estados Unidos (1974), Los Estados Unidos desde 1816 hasta la Guerra Civil (1975) i Los Estados Unidos desde la Guerra Civil a la Primera Guerra Mundial (1977). Aquests llibres a més de fer agafar afició per la Història, donar bons coneixements generals i ser molt suggeridors, tenen una lectura clara i senzilla, i a més del tema estan matissats per la intel·ligència i personallitat de l'autor i, almenys m'ho sembla a mi, per l'ambient dels anys en que es van concebre i escriure, i s'hi nota una certa evolució. 

El sentit de l'humor (II)

El saber prendre's les coses bé, trobar la part positiva o divertida de les dificultats i contratemps, i fins saber riure's d'un mateix i dels propis errors, i mirar amb comprensió amorosa les debilitats  pròpies i alienes si es fa amb amabilitat i ganes de desdramatitzar problemes o com acceptació intel·lectual, complaguda o resignada, amb una capacitat única de connectar amb un mateix, amb l'altre o amb els altres i crear complicitat amb la visió compartida, és una possibilitat humana de la que fins i tot s'han fet estudis teològics. "Un sant trist és un trist sant" diu la dita, i St. Joan Maria Vianney (1786 - 1859) afirmava "Quan em sento trist vaig de seguida a confessar". L'ésser humà té que ser bàsicament i fonamentalment seriòs i digne, però això s'ha de complementar amb moments apropiats i oportuns del sentit humorístic, tan necessaris sobretot en temps de dificultats ni que sigui per poder respondre a elles amb distància, relativitzant-les, i poder fer també allò també tan conegut de "al mal temps, bona cara", cosa que sempre és millor. 

El Papa Francesc (1936/2013 - 2025) no sols ha demostrat tenir sentit de 
l'humor, sinó que ha valorat aquesta qualitat humana, molt definitòria i
que si és intel·ligent, moderada i ben dosificada, porta a l'alegria i suavitza
les relacions personals, i si és compartit fomenta la unió dels implicats. 

Fins i to tel Papa Francesc  l'any 2024 es va reunir en el Vaticà amb més 
de 100 comediants de tot el món per agraïr-los el fer nèixer un somriure a
la gent en temps difícils i així contribuir a a la felicitat que va lligada a la
santedat o almenys propiciar-la amb optimisme, bon humor i simpatia..  . 

I per acabar aquesta reflexió sobre el sentit de l'humor com una categoria humana distintiva i molt clarificadora sobre la personalitat de cadascú i la compatibilitat major o menor entre la gent, passo a classificar en els 8 grups al meu parer d'alguns destacats comediants o humoristes, en aquest cas estrangers, sobretot britànics, nord-americans, francesos, russos i italians, per ordre cronològic en cada tipus: 

1 Nikolai Gogol, Mark Twain, W.W. Jacobs, Arkadi Averchenko, Pitigrilli, Valentin Kataev, Bruce Marshall, Evelyn Waugh, T.E.B. Clarke, L. Sprague de Camp, Cantinflas, Pierre Daninos, Robert F. Young, Frederick Pohl, Cyril M. Kornbluth, Arthur Hiller, Gerald Durrell, Neil Simon, Peter Mayle    

2 HJC von Grimmelshausen, Henry Fielding, Edwin Abbott Abbott, Jerome K. Jerome, St. Joan XXIII, James Thurber, Ilya Ilf,  Bob Hope, MM Mussleman, Eugène Ionesco, Bourvil, Stanislaw Lem 

  

3 Ben Jonson, Molière, Oliver Goldsmith, Gustave Flaubert, F.Anstey, GB Shaw, Max Beerbohm, W. Somerset Maugham, Katherine Mansfield, Richard Aldington, Totò, Carole Lombard, Hildegarde Dolson, Steve McNeil, John Kenneth Galbraith, Robert Sheckley, Paul Johnson    

4 William Shakespeare, Jonathan Swift, William Thackeray, Charles Dickens, Lewis Carroll, Curzio Malaparte, Noel Coward, H. Allen Smith, Pat Frank, Louis de Funès, Tony Randall, Marcel Mithois, Woody Allen   

5 Carlo Goldoni, Eugène Labiche, Georges Feydeau, Natsume Soseki, P.G. Wodehouse, Jaroslav Hasek, Gabriel Chevallier, Yevgeni Petrov, Bud Abbott, Fernandel, Hergé. C. Northcote Parkinson, Jean Duché, Peter Sellers, Art Buchwald    

6 St. Felip Neri, St. Joan Bosco, Luigi Pirandello, Anita Loos, Achille Campanile, George Orwell, Jacques Tati, John Fenton Murray, Harry Harrison, Nora Ephron   

7 Pietro Aretino, Rudolf Erich Raspe, Gottfried August Bürger, Alphonse Daudet, Ambrose Bierce, Oscar Wilde, H.G. Wells, Alessandro Varaldo, Lord Dunsany, Kenneth Ingram, Richmal Crompton, Groucho Marx, Aldous Huxley, George Gamow, Fredric Brown, Giovanni Guareschi, Helmut Käutner, Charles Chrichton, Fred McCarthy, Isaac Asimov, Arthur Conte, Kurt Vonnegut  

8 St. Tomàs More, Laurence Sterne, Rudyard Kipling, Stephen Leacock, G.K. Chesterton, A.E. Coppard, A.A. Thomson, Witold Gombrowicz, Lou Costello, Giovanni Mosca, Alfred Bester, Richard Feynman, Ephraim Kishon, Jean-Jacques Sempé, John Kennedy Toole, Larry Niven, Erica Jong, Jerry Seinfeld, Jim Carrey      

No tots ells són humoristes ni comediants, uns quants ho són ocasionalment, és a dir de manera normal i natural. L'humor es un tret distintiu que frena l'orgull i la pretenciositat i  ensenya a ser humil i sensat, i com a mínim distreu de preocupacions i problemes, des d'Aristòfanes i Menandre, i de Terenci, Plaute i Petroni, passant per Boccaccio, Chaucer, Aretino, Erasme i Rabelais fins als autors més actuals. Potser sorprendran algunes absències en els seleccionats, però he tingut que buscar moltes biografies investigant el tret més distintiu de cada, a vegades fàcil, altres molt difícil com Chesterton (7 o 8?) i Howard Hawks (3 o 4?), alguns no m'atreveixo a classificar-los, per falta de dades sobre ells, i d'altres són poc coneguts i no aportan gaire al conjunt, tot i que d'aquests encara n'he possat algún que altre. I he privilegiat els escriptors tot i que hi he posat representants d'altres categories, com actors i fins i tot científics. Volia fer la selecció més reduïda, a uns quants noms clau, molt representatius, però com que és molt possible i fins probable que n'hagi tipificat malament uns quants, fins i tot dins del meu criteri,  he considerat preferible augmentar-ne la quantitat per tal de que almenys la impressió de conjunt o alguns molt coneguts en general, o per algú en particular, ho il·lustrin. 

El sentit de l'humor (I)

El sentit de l'humor és una característica molt personal i un bon senyal de la compatibilitat de caràcters o no entre dues persones. 

Hi ha diversos estils d'humorisme relacionats amb el propi caràcter, allò que un troba graciós i com ho manifesta, que es poden classificar segons exemples típics, començant pel món l'hispànic: 

1 Miguel de Cervantes, Ramón de Mesonero Romanos, Santiago Rusiñol, Josep Pla, Juan Carlos Ortega 

2 Félix Lope de Vega, Ramón de la Cruz, Vital Aza, Serafín Álvarez Quintero, Pedro Muñoz Seca, Paco Martínez Soria, Evaristo Acevedo, Joan Capri, Albert Closas, Josep Sazatornil, Joaquín Merino 

3 Juan Valera, Ramón Gómez de la Serna, Tono, Fernando Díaz Plaja, Juan Pablo Ortega, Fernando Vizcaíno Casas 

4 Serafín Estébanez Calderón, Adelardo López de Ayala, Carlos Arniches, Edgar Neville, Víctor Ruiz Iriarte  

5 Ramón de Campoamor, Manuel Tamayo y Baus, Juan Ignacio Luca de Tena, Enrique Jardiel Poncela, Miguel Mihura, Alberto Caballero  

6 Mariano José de Larra, Frederic Soler, Joaquín Álvarez Quintero, Julio Camba, Wenceslao Fernandez Flórez, José Maria Pemán, Ramón J. Sender 

7 Jacinto Benavente, Ramón Maria del Valle Inclán, Noel Clarasó, Álvaro de Laiglesia, Alfonso Paso, Mariano Ozores, Francisco Ibáñez 

8 Tony Leblanc, Cassen, Antonio Ozores

Alguns dels que he classificat junts - a part del fet que poden estar mal classificats, per exemple dubto molt d'Arniches, que he posat en l'estil 4 però podria ser un 7 - tenen manifestacions aparentment molt diferents però una base comuna, i altres que s'assemblen exteriorment els he classificat en llocs diferents atenent a la que em sembla la font del seu humor, que pot ser molt dispar. I com es veu la classificació no es refereix al tipus d'humor sinó a la personalitat de l'autor, per això he pogut separar per alguna dada de la seva biografia escriptors que col·laboraven escrivint junts com els germans Álvarez Quintero, aportant-hi cadascun una mica del seu estil de sentit de l'humor   

En una altre entrada ho complementaré amb exemples del sentit de l'humor universal.