Grans autors de la literatura universal (I)

Una selecció personal de grans escriptors mundials, reduïda als escriptors de ficció, és a dir no els de religió, filosofia, història, geografia, ciència, assaigs, antologies, viatges, crítica o similars (1): 

Homer (s. VIII aC) 

Hesíode (fl. 700 aC) 

Èsquil (c. 525 - 456 aC)

Sòfocles (c. 496 - c. 405 aC) 

Eurípides (c. 480 - c. 406 aC)

Aristòfanes (c. 446 - c. 386 aC)

Menandre (c. 342 - c. 290 aC) 

Terenci (c. 190 - c. 159 aC) 

Plaute (c. 254 - 184 aC)

Ciceró (106 - 43 aC)

Càtul (c. 85 - c. 55 aC) 

Virgili (70 - 19 aC) 

Horaci (65 - 8 aC) 

Ovidi (43 aC - 17) 

Petroni (20 - 66) 

Kalidasa (s. IV - V) 

Wang Wei (699 - 761) 

Li Bai (701 - 762)

Du Fu (712 - 770) 

Bai Juyi (772 - 846) 

Ferdousi (940 - 1019/25) 

Sei Shonagon (c. 966 - 1017/25) 

Murasaki Shikibu (973 - c. 1014/25) 

Omar Khayyam (1048 - 1131)

Nizami (c. 1141 - 1209) 

Rumi (1207 - 1273) 

Saadi (1210 - 1291/92) 

Ramon Llull (c. 1232 - 1316) 

Dant (1265 - 1321) 

Francesco Petrarca (1304 - 1374)

Giovanni Boccaccio (1313 - 1375) 

Hafiz (c. 1315/25  - 1390) 

Geoffrey Chaucer (c. 1343 - 1400) 

Ausias Marc (1400 - 1459) 

Luis de Camoens (1524 - 1580) 

Miguel de Cervantes (1547 - 1616)

Luis Góngora (1561 - 1627) 

Lope de Vega (1562 - 1635)

William Shakespeare (1564 - 1616)

Tirso de Molina (1579 - 1648) 

Francisco de Quevedo (1580 - 1645) 

Pedro Calderón de la Barca (1600 - 1681) 

Baltasar Gracián (1601 - 1658) 

Pierre Corneille (1606 - 1684) 

Jean de La Fontaine (1621 - 1695) 

Molière (1622 - 1673)

Mme. de La Fayette (1634 - 1693) 

Jean Racine (1639 - 1699) 

Matsuo Basho (1644 - 1694)

Sor Juana Inés de la Cruz (1648 - 1695) 

Daniel Defoe (c. 1660 - 1731) 

Chikamatsu Monzaemon (1653 - 1725) 

Abat Prévost (1697 - 1763) 

Yosa Buson (1716 - 1784) 

Choderlos de Laclos (1741 - 1803) 

Johann Wolfgang von Goethe (1749 - 1832)

Friedrich Schiller (1759 - 1805) 

Jan Potocki (1761 - 1815) 

Issa (1763 - 1828)

Kyokutei Bakin (1767 - 1848) 

Friedrich Hölderlin (1770 - 1843) 

William Wordsworth (1770 - 1850)  

Novalis (1772 - 1801) 

Jane Austen (1775 - 1817) 

Heinrich von Kleist (1777 - 1811) 

Stendhal (1783 - 1842) 

Lord Byron (1788 - 1824) 

Shelley (1792 - 1822) 

John Keats (1795 - 1821) 

Aleksandr Pushkin (1799 - 1837)

Nathaniel Hawthorne (1804 - 1864) 

George Sand (1804 - 1876) 

E.A. Poe (1809 - 1849) 

Nikolai Gogol (1809 - 1852) 

William Thackeray (1811 - 1863)

Harriet Beecher Stowe (1811 - 1896)  

Charles Dickens (1812 - 1870)

Ivan Goncharov (1812 - 1891)  

Mikhail Lermontov (1814 - 1841) 

Charlotte Brontë (1816 - 1855) 

Emily Brontë (1818 - 1848) 

Ivan Turgenev (1818 - 1883) 

George Eliot (1819 - 1880) 

Herman Melville (1819 - 1891)

Walt Whitman (1819 - 1892)  

Anne Brontë (1820 - 1849) 

Gustave Flaubert (1821 - 1880) 

Fiodor Dostoievsky (1821 - 1881)

Johanna Spyri (1827 - 1901) 

Jules Verne (1828 - 1905)

Lev Tolstoi (1828 - 1910)

Emily Dickinson (1830 - 1886)

Frederic Mistral (1830 - 1914) 

Louisa May Alcott (1832 - 1888)  

Mark Twain (1835 - 1910) 

Alphonse Daudet (1840 - 1897) 

Jacint Verdaguer (1845 - 1902)

Edmondo d'Amicis (1846 - 1908) 

Henryk Sienkiewicz (1846 - 1916)  

Robert Louis Stevenson (1850 - 1894) 

Pierre Loti (1850 - 1923) 

Oscar Wilde (1854 - 1900) 

Knut Hamsun (1859 - 1952) 

Anton Chekhov (1860 - 1904) 

Joan Maragall (1860 - 1911) 

Lou Andreas Salomé (1861 - 1937) 

Rabindranath Tagore (1861 - 1941) 

Marcel Proust (1871 - 1922)

Paul Valéry (1871 - 1945) 

Colette (1873 - 1954) 

Thomas Mann (1875 - 1955) 

Jack  London (1876 - 1916) 

Hermann Hesse (1877 - 1962) 

Stefan Zweig (1881 - 1942)

P.G. Wodehouse (1881 - 1975) 

James Joyce (1882 - 1941) 

Sigrid Undset (1882 - 1949) 

Jaroslav Hašek (1883 - 1923)  

Franz Kafka (1883 - 1924) 

Junichiro Tanizaki (1886 - 1965) 

Katharine Mansfield (1888 - 1923) 

Karel Čapek  (1890 - 1938) 

Boris Pasternak (1890 - 1960) 

Robert Graves (1895 - 1985) 

Betty Smith (1896 - 1972) 

Jorge Luis Borges (1899 - 1986)

Antoine de Saint-Exupéry (1900 - 1944) 

Margaret Mitchell (1900 - 1949)

Eugène Ionesco (1909 - 1994) 

Vintila Horia (1915 - 1992)  

Carson McCullers (1917 - 1967) 

Boris Vian (1920 - 1959) 

Paul Celan (1920 - 1970) 

Shusaku Endo (1923 - 1996) 

Flannery O'Connor (1925 - 1964) 

Yukio Mishima (1925 - 1970) 

Milan Kundera (1929 - 2023) 

Sylvia Plath (1932 - 1963) 

Stephen Vizinczey (1933 - 2021) 

Kenzaburo Oe (1935 - 2023) 

No tots m'agraden per l'obra o la vida (2), però sí la majoria, i a més tots em semblen autèntics. I excepte uns pocs casos també he preferit no incloure autors de temàtica molt marcada, com humor o ciència-ficció, i deixar-ho per altres antologies. 

(1) Per això deixo per a una altre llista autors com Plató, Aristòtil, Lucreci, Ciceró,  Epictet, Aulus Gel·li.... i en cas de dubte, segons si predomina el contingut de ficció o el realista tant entre les seves obres com en el text de les mateixes o en la fama.

(2) Alguns pateixen l'efecte "mosca en el pastís", és a dir algun llibre o  alguns textos més aviat puntuals però que al meu parer ho espatllen tot. Però per la seva qualitat global a alguns els he inclòs tot i que hi hagi escenes i passatges que em desagradin profundament, per si mateixos o pel que semblen revelar sobre l'autor. I és dona sovint el cas que els autors no m'agraden per les seves obres més famoses i conegudes, sinó per altres de secundàries, així Mark Twain no m'agrada en les obres més citades d'ell però sí i molt en les seves obres menors o almenys menys conegudes. I fins es dona el cas que alguns autors m'han caigut simpàtics ja d'entrada, gairebé sols pel seu nom, sense llegir-los i en ocasions sense saber gaire o gens de la seva vida, com una simpatia innata, i això també ha funcionat així per algunes antipaties, a vegades d'autors que sí que he llegit i m'han donat una impressió molt negativa, o que al meu parer han perdut amb el temps, però també en ocasions gairebé sols pel nom i aquests prefereixo no citar-los. 

La veritable conversió

Jesús deia: "Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli" i des d'aleshores al llarg de dos mil anys i fins als nostres temps n'hi ha hagut sempre, per la gràcia de Déu.

En el fons la conversió és trobar a Crist, i quan és completa és el que se'n diu creuar el Tiber o retornar a Roma, és adir a l'Església Catòlica. I com deia un dels més grans conversos, St. Agustí "Tu no em buscaries si no m'haguessis ja trobat". I els que fan la veritable conversió són gent que veu, comprèn i estima. 

Alguns casos ben famosos recents i que en moltes ocasions ens han deixat escrita la seva experiència: 

St. Joan Enric Newman (1801 - 1890) - Apologia pro vita sua

Henri Lacordaire (1802 - 1861) 

Grigori Agostino Maria Shuvalov (1804 - 1859) - La mia conversione e la mia vocazione (1859) 

Juan Donoso Cortés (1809 - 1853) , una "segona conversió" 

Gerald Manley Hopkins (1844 - 1889) 

Léon Bloy (1846 - 1917) 

Joris-Karl Huysmans (1848 - 1907) - En route (1895) 

Martha Gallison Moore-Avery (1851 - 1929) 

Oscar Wilde (1854 - 1900) 

St. Carles de Foucauld (1858 - 1916) 

Gustav Mahler (1860 - 1911) 

Félix Leseur (1861 - 1950) 

Adolphe Retté (1863 - 1930) 

Paul Wattson (1863 - 1940) 

Ève Lavallière (1866 - 1929) 

Charles Nicolle (1866 - 1936) 

Johannes Jørgensen (1866 - 1956) 

Karl Landsteiner (1868 - 1943) 

Jan Verkade (1868 - 1946)

Paul Claudel (1868 - 1955)

Hilaire Belloc (1870 - 1953)  

Sta. Elisabet Hesselblad (1870 - 1957) 

David Goldstein (1870 - 1958) - Autobiography of a Campaigner for Christ (1936) 

Robert Hugh Benson (1871 - 1914) 

Mogens Ballin (1871 - 1914) 

Lou Tseng Tsiang (1871 - 1949) 

Aubrey Beardsley (1872 - 1898) 

Charles Péguy (1873 - 1914) 

Alexis Carrel (1873 - 1944) 

Ramiro de Maeztu (1874 - 1936) 

G.K. Chesterton (1874 - 1936) 

Maurice Baring (1874 - 1945) 

Henri Ghéon (1875 - 1944) - L'homme né de la guerre (1919) 

Illemo Camelli (1876 - 1939) - Dal socialismo al sacerdozio 

Max Jacob (1876 - 1944) 

Gertrud von Le Fort (1876 - 1971) 

Alfred Döblin (1878 - 1957) 

Theodor Haecker (1879 - 1945) 

Pieter van der Meer (1880 - 1970) 

Giovanni Papini (1881 - 1956) 

Israel Zolli (1881 - 1956) 

Charles du Bos (1882 - 1939) 

Sigrid Undset (1882 - 1949) 

Jacques Maritain (1882 - 1973)

Pierre Lecomte du Noüy (1883 - 1947) 

Raïssa Maritain (1883 - 1960) 

Peter Wust (1884 - 1940) - Unser Weg zu Kirche 

Manuel Garcia Morente (1886 - 1942)  - El hecho extraordinario 

Siegfried Sassoon (1886 - 1967) 

Edith Sitwell (1887 - 1964) 

Ronald Knox (1888 - 1957) 

Max Picard (1888 - 1965) 

T.S. Eliot (1888 - 1965) 

Jean Cocteau (1889 - 1963) 

Christopher Dawson (1889 - 1970) 

Gabriel Marcel (1889 - 1973) 

Dietrich von Hildebrand (1889 - 1977) 

Charles Rich (1889 - 1998) - Give Me Your Heart. Preparing for Eternal Life  

Franz Werfel (1890 - 1945) 

Erik Peterson (1890 - 1960) 

Ernest Milton (1890 - 1974) 

Benjamin Freedman (1890 - 1984) 

Antonio Gramsci (1891 - 1937) 

Sta. Edith Stein (1891 - 1942) 

Tadeusz Peiper (1891 - 1969) 

J.R.R. Tolkien (1892 - 1973) 

Dorothy L. Sayers (1893 - 1957) 

Nazli Sabri (1894 - 1978) 

Dolores Ibarruri (1895 - 1989) 

Ernst Jünger (1895 - 1998) 

Gerty Cori (1896 - 1957) 

Dorothy Day (1897 - 1980)  - The Eleventh Virgin 

C.S. Lewis (1898 - 1963) 

Regina García (1898 - 1974) - Yo he sido marxista: el como y porqué de una conversión (1946)  

Heinrich Schlier (1900 - 1978) 

Julien Green (1900 - 1998) 

Roy Campbell (1901 - 1957) 

Gary Cooper (1901 - 1961) 

Daniel Rops 81901 - 1965) - Souvenirs et pensées 

Alfred Tarski (1901 - 1983) 

Adrienne von Speyr (1902 - 1967) 

Hellmut Laun (1902 - 1981) - So bin ich Gott begegnet 

Mortimer Adler (1902 - 2001) 

Irène Nemirovsky (1903 - 1942) 

John von Neumann (1903  - 1957) 

Evelyn Waugh (1903 - 1966) 

Clare Boothe Luce (1903 - 1987) 

Malcolm Muggeridge (1903 - 1990) 

Maria Benedicta Daiber (1904 - 1987) 

Graham Greene (1904 - 1991) 

John Maria Oesterreicher (1904 - 1993)

Ans van Dijk (1905 - 1948) 

Cornelia J. de Vogel (1905 - 1986) 

Ernestina de Champourcín (1905 - 1999) 

Karl Stern (1906 - 1975)  

John Wayne (1907 - 1979) 

Fred Copeman (1907 - 1983) - Reason in revolt 

Frederick Copleston (1907 - 1994) 

Paul Takashi Nagai (1908 - 1951)

Michele Federico Sciacca (1908 - 1975) - Il mio itinerario a Cristo (1945) 

Ignace Lepp (1909 - 1966)  - Itineraire de Karl Marx a Jésus-Christ  (1955)

Willmoore Kendall (1909 - 1967) 

E.F. Schumacher (1911 - 1977) 

Marshall McLuhan (1911 - 1980) 

Douglas Arnold Hyde (1911 - 1996) 

Louis Bouyer (1913 - 2004) - Du protestantisme à l'Église 

Alec Guiness (1914 - 2000) 

Thomas Merton (1915 - 1968) 

André Frossard (1915 - 1995) - Dieu existe, je l'ai rencontré (1969) 

Roger Schutz (1915 - 2005) 

Elias Friedman (1916 - 1999) 

Peter Geach (1916 - 2013) 

Leonard Cheshire (1917 - 1992) 

Shams Pahlavi (1917 - 1996) 

Russell Kirk (1918 - 1994) 

Muriel Spark (1918 - 2006) 

Avery Dulles (1918 - 2008) 

Aleksandr Solzhenitsyn (1918 - 2008) 

Elizabeth Anscombe (1919 - 2001) 

Carmen Laforet (1921 - 2004) - La mujer nueva 

Graham Leonard (1921 - 2010) 

Shusaku Endo (1923 - 1996) 

Gregory Baum (1923 - 2017) 

René Girard (1923 - 2015) 

Domenico Del Rio (1926 - 2003) 

Jean-Marie Lustiger (1926 - 2007) 

Allan Sandage (1926 - 2010) 

Patricia Neal (1926 - 2010) 

Svetlana Alliluyeva (1926 - 2011) 

Bernard Nathanson (1926 - 2011)

Narciso Yepes (1927 - 1997) 

Robert Bork (1927 - 2012) 

Alasdair McIntyre (1929) 

Martin Adolf Bormann (1930 - 2013) 

Jean-Pierre Jossua (1930 - 2021) 

Robert Novak (1931 - 2009)

Soraya Esfandiary (1932 - 2001) 

Francis Arinze (1932) 

Maurice Caillet (1933 - 2021) 

Bill Hayden (1933 - 2023) 

Katharine de Kent (1933) 

Richard John Neuhaus (1936 - 2009)  

Robert Louis Wilken (1936) 

John Rist (1936) 

Peter Kreeft (1937) 

Ronda Chervin (1937) 

John Finnis (1940) 

Vittorio Messori (1941) - Conversione. Una storia personale.

Cyril B. Axelrod (1942) 

Newt Gingrich (1943) 

Michel Viot (1944) 

Leonard Klein (1945 - 2019) 

Didier Decoin (1945) 

Leonardo Mondadori (1946 - 2002) - Conversione. Una storia personale

Michel Delpech (1946 - 2016) 

Norma McCorvey (1947 - 2017) 

Eleanore Stump (1947) 

Tatiana Goricheva (1947)

Paul Williams (1950) - The Unexpected Way: On Converting from Buddhism to Catholicism  

Rino Cammilleri (1950) 

Tom Cabeen  (1950) 

Roy Schoeman (1951) 

J. Budziszewski (1952) 

Marcus Grodi (1952) 

Magdi Cristiano Allam (1952) - Grazie Gesù. La mia conversione dall'islam al cattolicesimo 

Tony Blair (1953) 

Malika Oufkir (1953) 

Douglas B. Farrow (1953) 

Ola Tjørhom (1953) 

Peter Seewald (1954) - Als ich begann, wieder an Gott zu denken (2004)

Mordechai Vanunu (1954) 

Gary Sinise (1955) 

Zbigņevs Stankevičs (1955) 

Bruce D. Marshall (1955) 

Mickey L. Mattox (1956) 

Janne Hatland Matláry (1957)  

Robert  Koons (1957)  

Scott Hahn (1957) - Rome Sweet Home (1993) 

Kimberly Hahn (1957) - Rome Sweet Home (1993) 

Susanna Tamaro (1957) 

Mehmet Ali Ağca (1958) 

Reinhard Hütter (1958) 

R.R. Reno (1959) 

Francis J. Beckwith (1960) 

Joseph Pearce (1961)  

Pedro Sarubbi (1961) 

Nihal Ranatunga (1962) 

Alessandra Borghese (1963) -  Con occhi nuovi 

Maria Vallejo-Nágera (1964) 

Candace Vogel (1964) 

Claudia Koll (1965) 

Abdul Rahman (1965) 

Nicole Kidman (1967) 

Kirsten Powers (1967) 

Robert Asch (1968)

Donna D'Errico (1968) 

David Bereit (1968)  

José Antonio Fortea (1968) 

Ayaan Hirsi Ali (1969) 

Juan Manuel de Prada (1970) 

Asia Bibi (1971) 

Fabrice Hadjadj (1971) 

Sally Read (1971) 

Maria del Himalaya (Amaia Martínez, 1973) 

Eduardo Verástegui (1974) 

Laia Busqué (1975) 

Tamara Falcó (1981) 

Sabatina James (1982) 

Rima Fakih (1985) 

Shia LaBeouf (1986) 

Kim Yu-Na (1990) 

Eva Vlaardingerbroek (1996) 

L'Església des dels seus inicis sempre ha sigut molt oberta als conversos, als que ha acollit amb els braços oberts. Alguns han arribat a ser religiosos, sacerdots, bisbes i fins cardenals. Les portes del Regne de Déu estan obertes de par en par als qui impulsats per l'Esperit Sant hi desitgin entrar, per viure amb Crist i per Ell anar cap a Déu Pare. 

Així , envoltats d'un núvol tan gran de testimonis, els que han de fer el pas de la conversió poden trobar més força per fer-la i els qui no la necessiten formalment, perquè ja són catòlics de naixement, més seguretat d'estar en la via correcta del camí del Cel seguint a Jesucrist en la seva Església universal que amb l'acció de l'Esperit Sant ens fa  arribar al Pare. La conversió, com ens mana Jesús de fer, és el millor que ens pot passar a la vida (1)

La Santíssima Trinitat sempre ens crida a la conversió, des del bressol fins a l'últim alè, i si ens deixem convertir - "Convertiu-me Déu meu i em convertiré" - això és el veritablement important de la vida, passi quan passi, perquè Déu proposa però no imposa i respecta sempre la nostra personalitat, consciència, voluntat, llibertat, ritmes i dubtes, però encara que sigui en l'últim moment té el premi de la salvació i la santificació, la vida eterna feliç en la visió beatífica. "All's well  that ends well", o bé està el que bé acaba, com diu la famosa cita del famós catòlic William Shakespeare. 

I com en el cas dels pecadors hi ha més alegria al Cel per un no catòlic que es converteix que per molts ja catòlics que no necessiten fer-ho, tot i que sí que ens cal sempre la conversió, que és el veriatble éxit en la vida i que quan aquesta hagi passat ens permetrà comprobar que la nostra experiència de la vida ha estat positiva. I tant de bó la fes tothom! 

(1) Sempre que sigui autèntica i sincera, no fingida ni amb segones intencions, i sempre que porti com a mínim a batejar-se i perduri fins al final de la vida. Per això no he inclòs els que tot i simpatitzant amb el Cristianisme en general i el Catolicisme en particular no van arribar a batejar-se com Henri Bergson i Simone Weil, ni els que desprès de fer-ho van deixar l'Església com Max Scheler,  Roger Garaudy o Geza Vermes. En canvi hi ha d'altres que no les he posat senzillament perquè desconec el seu any de naixement, com Abigal Favale o Kelly Nieto. I evidentment també hi ha l'altre cara de la moneda, que se sol dir igual però que seria millor dir-li "perversió", tot i que el qualificatiu més exacte és el d'apostasia, que consisteix en abandonar a Jesucrist i a la seva Església per anar a qualsevol altre camí, una decisió terriblement tràgica i errònia, que no porta enlloc o, millor dit que porta a la perdició ja que fora de l'Església no hi ha salvació i Crist és l'únic camí per arribar a Déu Pare. I especialment greu és en el cas dels que han sigut sacerdots, on s'aplica allò de "corruptio optimi pessima". 

Llibres del segle XX

A part de la Bíblia catòlica (1), el millor de tots i un llibre de tots els temps i tots els llocs, en tots els idiomes, divinament inspirat, que conté relats tant de no ficció com de ficció i igual que en la relació de llibres del segle XIX, aquí hi ha una relació de llibres de ficció del segle XX:

Budenbrooks. Verfall  eine Familie (1901) - Thomas Mann

The Man Who Was Thursday (1908) - G.K. Chesterton 

A Room with a View (1908) - E.M. Forster 

Le Grand Meaulnes (1913) - Alain-Fournier 

Sons and Lovers (1913) - D.H. Lawrence 

À la recherche du temps perdu (8 vol, 1913 - 1927) - Marcel Proust 

Dubliners (1914) - James Joyce 

A Portrait of the Artist as a Young Man (1916) - James Joyce 

Demian: Die Geschichte von Emil Sinclairs Jugend (1919) - Hermann Hesse

Winesburg, Ohio (1919) - Sherwood Anderson  

Main Street (1920) - Sinclair Lewis 

Sei personaggi in cerca d'autore (1921) - Luigi Pirandello 

Osudy dobrého vojáka Švejka za světové války (1921) - Jaroslav Hašek

Ulysses (1922) - James Joyce

Brief einer Unbekannten (1922) - Stefan Zweig  

Der Zauberberg (1924) - Thomas Mann 

A Passage to India (1924) - E.M. Forster 

An American Tragedy (1925) - Theodore Dreiser 

Der Prozess (1925) - Franz Kafka 

The Great Gatsby (1925) - F. Scott Fitzgerald 

Manhattan Transfer (1925) - John Dos Passos 

Mrs. Dalloway (1925) - Virginia Woolf 

Das Schloss (1926) - Franz Kafka 

To the Lighthouse (1927) - Virginia Woolf 

Point Counter Point (1928) - Aldous Huxley

Im Westen nicht Neues (1929) - Erich Maria Remarque 

Berlin Alexanderplatz (1929) - Alfred Döblin 

The Sound and the Fury (1929) - William Faulkner 

A Farewell to Arms (1929) - Ernest Hemingway 

Seobe (1929) - Miloš Crnjanski 

Der Mann ohne Eigenschaften (1930, 1933) - Robert Musil 

Las lanzas coloradas (1931) - Arturo Uslar Pietri 

Radetzky Marsch (1932) - Joseph Roth 

Brave New World (1932) - Aldous Huxley 

Voyage au bout de la nuit (1932) - Louis-Ferdinand Céline 

La Condition humaine (1933) - André Malraux 

Den afrikanske Farm/ Out of Africa (1937) - Karen Blixen  

U.S.A. (1937) - John Dos Passos 

Finnegans Wake (1939) - James Joyce 

The Grapes of Wrath (1939) - John Steinbeck 

Il deserto dei Tartari (1940) - Dino Buzzati 

Sonnenfinsternis / Darkness at Noon (1940) - Arthur Koestler 

The Power and the Glory (1940) - Graham Greene 

The Heart is a Lonely Hunter (1940) - Carson McCullers 

Die Welt von Gestern. Erinnerungen eines Europäers (1942) - Stefan Zweig 

L'Étranger (1942) - Albert Camus 

A Tree Grows in Brooklyn (1943) - Betty Smith 

Le petit prince (1943) - Antoine de Saint Exupéry

Kate Fennigate (1943) - Booth Tarkington 

Ficciones (1944) - Jorge Luis Borges 

Antigone (1944) - Jean Anouilh 

Cannery Row (1945) - John Steinbeck 

Brideshead Revisited (1945) - Evelyn Waugh

Der Tod des Vergil (1945) - Hermann Broch 

Animal Farm (1945) - George Orwell 

Bios kai Politeia tou Alexe Zorba (1946) - Nikos Kazantzakis 

Het Achterhuis (1947) - Anne Frank 

Under the Volcano (1947) - Malcolm Lowry 

L'Écume des jours (1947) - Boris Vian 

La Peste (1947) - Albert Camus 

Nineteen Eighty-Four (1949) - George Orwell 

Ora 25 / La vingt-cinquième heure (1949) - Constantin Virgil Gheorghiu 

The Chronicles of Narnia (7 vol, 1950 - 1957) - C.S. Lewis 

The Catcher in the Rye (1951) - Jerome David Salinger 

Mémoires d'Hadrien (1951) - Marguerite Yourcenar 

The Old Man and the Sea (1952) - Ernest Hemingway 

En attendant Godot (1952) - Samuel Beckett  

Bonjour tristesse (1954) - Françoise Sagan 

Lord of the Flies (1954) - William Golding 

The Lord of the Rings (1954, 1955) - J.R.R. Tolkien 

Lolita (1955) - Vladimir Nabokov 

A Good Man is Hard to Find (1955) - Flannery O'Connor 

Doktor Zhivago (1957) - Boris Pasternak 

On the Road (1957) - Jack Kerouac 

On the Beach (1957) - Nevil Shute 

The Alexandria Quartet (1957, 1958, 1960) - Lawrence Durrell 

Rhinocéros (1959) - Eugène Ionesco 

Dieu est né en exil (1960) - Vintilă Horia

Catch 22 (1961) - Joseph Heller 

Odin den' Ivana Desinovicha (1962) - Aleksandr Solzhenitsyn 

Gran Sol (1963) - Ignacio Aldecoa 

Kojinteki na taiken (1964) - Kenzaburō Ōe

Master i Margarita (1967) - Mikhail Bulgakov 

The Outsiders (1967) - S.E. Hinton

Rakovy korpus (1968) - Alenksandr Solzhenitsyn 

Papillon (1969) - Henri Charrière 

Portnoy's Complaint (1969) - Philip Roth 

Gravity's Rainbow (1973) - Thomas Pynchon 

Ragtime (1975) - E.L. Doctorow 

La vie, mode d'emploi (1978) - Georges Perec 

A Confederay of Dunces (1980) - John Kennedy Toole 

Il nome della rosa (1980) - Umberto Eco 

Hazarski rečnik (1984) - Milorad  Pavić

L'Amant (1984) - Marguerite Duras 

Danubio (1986) - Claudio Magris 

The Bonfire of the Vanities (1987) - Tom Wolfe 

Hóng gāoliang jiāzú (1988) - Mo Yan 

The Remains of the Day (1989) - Kazuo Ishiguro 

Hi ha una mica de tot dins l'excel·lència en la qualitat i en conjunt fan un bon retrat del segle XX. 

Meravelles del món que he pogut contemplar

Meravelles del món que he vist:

Barcelona (nascut i viscut anys) 

Sagrada Família (ja de molt nen)

Parc Güell (ja de molt nen)

Tarragona romana i Arc de Barà (de nen) 

Basílica del Pilar (1963, 2005)  

Valle de los Caídos (1970) 

Monestir del Escorial (1970) 

Aqüeducte de Segòvia (1970) 

Venècia (1973) 

Atenes (1973, 2013, 2019)

Acròpolis d'Atenes (1973, 2013, 2019) 

Estadi Olímpic de Munic (1973) 

Alhambra (1976) 

Giralda (1976) 

Catedral-mesquita de Còrdova (1976) 

Platja de la Concha, San Sebastià (1978) 

Torre inclinada de Pisa (1983)

Londres (1993, 2011)  

Big Ben (1993) 

Torre de Londres (1993) 

Parlament del Regne Unit (1993) 

Torre Eiffel (1994) 

Istanbul (2005 i 2013) 

Santa Sofia (2005 i 2013) 

Colisseu (2007 i altres) 

Basílica de Sant Pere (2007, 2019) 

Capella Sixtina (2007) 

Ciutat Prohibida de Beijing  (2009) 

Gran Muralla xinesa (2009) 

Guerrers de terracota de Xian (2009) 

Mar Morta (2010) 

Petra (2010) 

Observatori de Greenwich (2011) 

Sant Petersburg (2012) 

Santiago de Compostela (2014)

Catedral de Palma de Mallorca (2019)  

Tot és a la Bíblia

"La veritat us farà lliures"

En la Bíblia catòlica, amb els llibres  i textos deuterocanònics, les notes i els comentaris, hi és tot el que necessitem saber per salvar-nos i també per viure bé aquesta vida, amb integritat i dignitat humanes, amb un alt nivell i qualitat de vida i amb obertura a Déu, al Cel, als àngels i els sants, amb una bona relació amb ells, amb un mateix i amb els altres.

Uns exemples: 

1/ Política 

Salm 2

"Perquè s'avaloten les nacions 

i els pobles es conjuren en va?

Els reis de les nacions prenen les armes, 

conspiren alhora els sobirans 

contra el Senyor i contra el seu Ungit

Trenquem els seus lligams!

Traguem-nos el seu jou!"

I també s'avisa, cosa que avui dia es pot aplicar a persones amb poder, governants i polítics:  

"Vigileu amb els que s'acosten amb pell d'ovella però per dins són llops rapaços" 

"Pels seus fruits els coneixereu"

2/ Relacions humanes, la vivència de l'amor diví  

Mentre que hi ha 3 manaments que precisen la nostra relació amb Déu, els tres primers, n'hi ha 7 que regulen les nostres relacions amb el proïsme. I els 10 manaments són uns mínims exigibles per a tota la Humanitat. 

"Busqueu primer el Regne de Déu i tot l'altre se us donarà d'afegit".

"Primer estima el Senyor el teu Déu amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces, i segon estima el teu proïsme com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests" Perquè estimar el proïsme és el resultat de sentir-nos estimats per Déu i de tenir l'amor d'Ell en el nostre cor.

"Això us mano: que us estimeu els uns als altres"

Vocació al matrimoni: "Per això deixarà l'home al seu pare i la seva mare i s'unirà a la seva dona i els dos seran un sol ésser". Una recent lectura que em va fer caure en compte de perquè en ocasions un noi enamoradíssim d'una noia no s'atreveix a declarar-se-li ni a formalitzar la relació. Perquè deixar la pròpia familia no és sols un allunyament físic, una altre casa i una altre llar, sinó és també un canvi  psicològic, preferir a partir del casament a la seva dona i als fills que es tinguin per sobre del pare i la mare i no tothom està preparat per fer aquesta transformació vital, sobretot a edat relativament jove, ja que suposa deixa allò famíliar i conegut i llençar-se a l'aventura del desconegut, ja que com recorda Sant Joan de la Creu, per arribar a on no coneixes has d'anar per on no coneixes. Moltes vegades aquests fracassos en amor correspost es deuen a resistències interiors involuntaries i inconscients d'un dels membres de la parella, especialment de l'home perquè té la part més activa i objectiva, però en ocasions de la dona, i fins i tot de tots dos. 

Avís especialment adequat als homes: "Qui mira a una dona per desitjar-la ja adultera el seu cor" (1)

Avís especialment adequat a les dones: "Que el teu si sigui sí, i el teu no sigui no, tot l'altre procedeix del Maligne"  (2) 

Com deia un autor francès l'any 1973, el triomf del Cristianisme a l'Imperi Romà, món mediterrani i cada vegada més terres a partir dels segles IV - VI va solucionar de cop i per més de mil anys a tota la Cristiandat els problemes que a partir de la descristianització progressiva de la societat occidental iniciada a partir del segle XVIII han afectat cada cop més a la nostra civilització: la sobrepoblació, l'esgotament de recursos i la contaminació ambiental.  

(1) Els homes joves tendeixen a pensar que el fet de mirar i fins d'admirar no té gaire importància, però això respecte d'una altre sigui real o en imatge, normalment ofèn molt a la seva parella, si la tenen o si estan en curs de tenir-la, cosa que el primer cop els sorprèn. Com tot el que diu Jesús, és veritat, però aquesta afirmació ha de ser ben entesa per no anar-se'n a l'extrem contrari d'evitar-ho anant mirant a terra o al cel o exageracions semblants, equivocació que ve de no distingir entre "mirar" i "veure" i de posar l'èmfasi en "una dona" en lloc de posar-lo en "amb desig", és a dir de no posar la intenció per sobre del fet. Es pot portar una vida normal, no mirant expressament i sobretot no fent-ho amb desig.  

(2) O "Digues si quan és si i no quan és no, tot l'altre prové del Maligne". A moltes noies els hi agrada usar la ironía, el joc de l'ambigüitat i l'ambivalència, el fingir i la psicologia inversa com a formes de respondre a l'atenció i l'interès masculí en el festeig o fins d'iniciar-lo, però ja humanament parlant no sol donar bons resultats, provocant molts equívocs i malinterpretacions, i a més Déu és la veritat i viure en Ell és viure en ella, ja que la mentida procedeix del diable.   

Gent molt intel·ligent que he conegut

La relació que segueix és de persones, al meu parer molt intel·ligents, que he conegut al llarg de la meva vida. Molts han sigut professors meus, a l'escola secundària, a la Universitat de Barcelona, a la UOC o a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Vic, o quan feia de seminarista, o bé he assistit a conferències seves de l'Escola de Teologia a Vic, en algún cas a l'Agrupació Astronòmica d'Osona o en altres esdeveniments, com un Congrès Astronòmic a Lleida el 1997, conferències a Vic o a altres llocs. 

Part del quadre de Llicenciatura en Ciències Químiques de la
Universitat de Barcelona de l'any 1947, on hi surten el famós
bioquímic Joan Oró i el meu pare Ricard Lázaro Sr, companys
de carrera i de promoció  ia més amics durant tota la seva vida  

A d'altres els vaig entrevistar quan feia de periodista de l'Ausona, amb quasi tots hi vaig parlar, a algún li vaig comprar llibres i me'ls va dedicar, o bé me'ls va regalar també dedicats. Amb quasi tots hi he parlat, però en tot cas a tots els he vist de prop. Els recordo i els cito perquè m'han influït molt per la seva personalitat, ensenyament i opinions. Però amb un d'ells, que considero dels destacats, hi vaig conviure durant més de mig segle.   

Antoni Puigvert (1905 - 1990) 

Tísner (1912 - 2000) 

Roger Garaudy  (1913 - 2012) 

Roger Schutz (1915 - 2005) 

Guillem Serra (1916 - 2001) 

Josep Brugulat (1918 - 2001)

Raimon Panikkar (1918 - 2010) 

Ramon Margalef (1919  - 2004) 

Joan Pau II (1920 - 2005)

Josep Maria Ballarin (1920 - 2016)  

Joan Oró (1923 - 2004) 

Ricard Lázaro Sanromà (1923 - 2008) 

Agustín García Calvo (1926 - 2012)

Josep Maria Rovira Belloso (1926 - 2018) 

Antoni Maria Oriol Tataret (1928 - 2014)

Salvador Reguant (1928 - 2016) 

Hilari Raguer (1928 - 2020) 

Octavi Fullat (1928) 

Josep Gil (1928) 

Lluis Sitges (1929- 2002)  

Frank Drake (1930 - 2022)

Francesc Nicolau (1930)

Jordi Gumí (1931 - 2013)  

Ramon Cotrina (1932 - 2020)

Mercè Centrich (1932) 

Josep Rius Camps (1933) 

Ramon Sala (1934 - 1997)  

Fidel Bofill (1934 - 2013) 

Ferran Manresa (1934 - 2020) 

Rainiero Cantalamessa (1934) 

Lluís Duch (1936 - 2018) 

Antoni Bayés de Luna (1936) 

Joan Bada (1937 - 2017)

Lluís Martínez Sistach (1937) 

Màxim Borrell (1937) 

Peter Garriga (1937) 

Ramon Noguès (1937)

Gaspar Mora (1939)  

Enric Cortès (1939) 

Bartomeu I (1940) 

Ramon Lapiedra (1940)

Joan Casas (1941) 

Dolors Folch (1941) 

Augustin Misago (1943 - 2012) 

Teresa Losada (1943 - 2013)

Ramon Canal (1943) 

Joan Estruch (1943) 

Miquel Tresserras (1943) 

Josep Maria Terricabras (1946 - 2024) 

Lluís Busquets (1947) 

Jorge Wagensberg (1948 - 2018) 

Joan Campàs (1950) 

Antoni Bosch (1951) 

Dominique Rey (1952)

Armand Puig (1953) 

David Jou (1953) 

Alois Löser (1954) 

Marko Rupnik (1954) 

Montse Watkins*  (1955 - 2000)

Manuel Sanromà (1956) 

Ramon Alcoberro (1957) 

Pere Planesas (1957) 

Gonçal Mayos (1957)

Agustí Borrell (1959)  

Joan Albert Vicens (1960) 

Paul Butler (1960) 

Josep Cervelló Autuori (1961) 

Jaume Mensa (1961) 

Enrique García Melendo (1961) 

Ignasi Boada (1962) 

Xavier Melloni (1962) 

Constantino Jesús Pérez de Diego (1962) 

Francesc Xavier Marin (1963) 

Agustí Boadas (1963) 

Akiko Ichikawa (1963) 

Jordi Pigem (1964) 

Magda Polo (1965) 

Begoña Román (1965) 

Mario Javier Saban (1966) 

Ariel Sorín (1967) 

Canisius Niyonsaba (1968) 

I me'n deixo uns quants perquè he vist i escoltat a dos papes, Joan Pau II a Barcelona el 1982 i Benet XVI a València el 2005, i a nombrosos bisbes, com Ramon Masnou, Antoni Deig, Jaume Camprodon, Josep Maria Guix, Joan Piris, Thaddée Nithinyurwa, Joan Godayol, Christoph Schönborn, Sebastià Taltavull, Joachim Ntahondereye, Romà Casanova, Xavier Novell, Xavier Vilanova... tots els quals meeixerien estar-hi i dels que en la relació només n'he citat uns pocs, degut algun motiu especial, i els sacerdots catòlics serien centenars i només n'he posat molt pocs a la llista tot i que molts, per no dir la immensa majoria o tots, hi mereixen estar, i alguns són intel·lectualment molt relevants com per ordre cronològic Josep Castanyer, Joan Torra, Josep Maria Riba... igualment només n'he citat uns pocs, per motius específics, perquè si volgués ser exhaustiu serien en gran nombre.  

Altres coneguts no els he posat entre els citats senzillament perquè desconeixo la seva biografia i concretament la seva data de naixement, tot i que els trobo molt rellevants, com Pablo A. Torijano, Enrique Pedroso Muller, Pere Seglar Comas, Mercè Viladrich Grau, Begonya Palau... i encara n'hi ha diversos que ni tan sols recordo el seu nom en aquest moment, i que són destacats en el cap d'aquest estudi.  

Jo potser no, però el meu pare mereix estar entre ells per la seva intel·ligència excepcional, la seva capacitat de treball extraordinària i les seves realitzacions en molts diversos camps al llarg de la seva vida, a part de ser molt bona persona i preocupar-se molt pels altres. Un gran do de Déu per la meva vida, amb el que espero algun dia retrobar-nos, junt amb els altres familiars, en el Cel. 

* La única dels citats a la que no he conegut personalment o no hi he tingut un tracte directe, perquè ella estava al Japó, però vam intercanviar algunes cartes i em va regalar 3 llibres de la seva editorial, dues traduccions al castellà d'autors japonesos i un llibre seu, si no recordo malament. Un cas similar és el de Manuel Sanromà, professor meu d'Astronomia a la UOC, amb qui vaig intercanviar e-mails i em vaig examinar, però sols el devia veure breument a l'exàmen, si no em falla la memòria, 

`Gent dels dos cels

Una relació d'astrònoms, astrofísics, cosmòlegs, astronautes i demés camps relacionats, devots catòlics: 

"Des de l'Edat Mitjana fins a la Il·lustració, cap institució ni país ha donat tant suport a l'estudi de l'Astronomia com l'Església Catòlica" i "Entre 1650 - 1750 quatre esglésies catòliques foren els millors observatoris solars de tot el món" - John L. Heilbron (1934 - 2023), físic, astrònom i historiador de la ciència

Sta. Hildegarda de Bingen (1098 - 1179) 

Robert Grosseteste (c. 1169 - 1253) 

Johannes de Sacrobosco (c. 1195 - 1256) 

St. Albert Magne (c. 1200 - 1280) 

Étienne Tempier (c. 1210 - 1279) 

Roger Bacon (c. 1220 - c. 1292)

Jean Buridan (c. 1300 - c. 1358) 

Guillaume de Vaurouillon (c. 1390 - 1463) 

Nicolau de Cusa (1401 - 1464) 

Nicolau Copèrnic (1473 - 1543) 

Gregori XIII (1502/1572 - 1585) *

Christopher Clavius (1538 - 1612) 

Matteo Ricci (1552 - 1610) 

Galileo Galilei (1564 - 1642)**

Christoph Scheiner (1573 - 1650) 

Pierre Gassendi (1592 - 1655) 

Giovanni Batista Riccioli (1598 - 1671)

Jacques de Billy (1602 - 1679)  

Athanasius Kircher (1602 - 1680)

Francesco Maria Grimaldi (1618 - 1663)

Nicolas-Louis de Lacalle (1713 - 1762)  

Ruder Boskovic (1711 - 1787) 

Maximilian Hell (1720 - 1792) 

Franz de Paula Triesnecker (1745 - 1817) 

Barnaba Oriani (1752 - 1832) 

Giuseppe Piazzi (1766 - 1846) 

Pietro Angelo Secchi (1818 - 1878)

Léon Foucault (1819 - 1868) 

Hipolyte Fizeau (1819 - 1896) 

George Mary Searle (1839 - 1918) 

Johann Georg Hagen (1847 - 1930)  

Franz Xaver Kugler (1862 - 1929) 

Théophile Moreux (1867 - 1954)

Johan Stein (1871 - 1951)  

Ramón Maria Aller (1878 - 1966)

Lluís Rodés (1881 - 1939)  

Ignasi Puig (1887 - 1961) 

Georges Lemaître (1894 - 1966) 

Daniel O'Connell (1896 - 1982) 

Antoni Romañá (1900 - 1981)

John von Neumann (1903 - 1957)

Manuel Serinanell (1909 - 2001) 

Patrick Treanor (1920 - 1978) 

Allan Sandage (1926 - 2010) 

Francesc Nicolau (1930) 

Manuel Carreira (1931 - 2020) 

George Coyne (1933 - 2020)

Michal Heller (1936) 

Christa McAuliffe (1948 - 1986) 

Guy Consolmagno (1952)

Stephen Barr (1953) 

Paul Thigpen (1954) 

Thomas D. Jones (1955)  

Rick Husband (1957 - 2003) 

William C. McCool (1961 - 2003)

José Gabriel Funes (1963) 

Michael S. Hopkins (1968) 

James Kurzynski (1973) 

Adam Hincks (1982) 

Karin Öberg (1982)

"No seria meravellós poder parlar amb una altre espècie intel·ligent que tinguès una relació amb Déu?" (Karin Öberg) 

Veritables savis i la majoria d'ells gent dels dos cels. 

* En aquest cas, dates de naixement, d'elecció papal i de mort

** La seva autèntica fe catòlica abans, durant i desprès dels seus dos judicis ja era patent abans i ha estat plenament confirmada per la publicació fa pocs anys de la seva correspondència privada amb la seva neboda, que s'havia mantingut oculta durant molt temps 

Estils personals diferents d'humor

Una de les coses que transparenten més el caràcter d'una persona junt a l'expressió de la mirada i el seu somriure és el seu sentit de l'humor, i aquest a més és important per si mateix en les relacions interpersonals no sols perquè en forma part integrant sinó perquè si el que un troba divertit l'altre també és mostra d'una gran compatibilitat, mentre que si el que a un li fa gràcia al interlocutor no li fa és un clar signe d'incompatibilitat. També hi ha altres factors importants com l'oportunitat, la moderació en l'ús, la finesa i bona voluntat, la intel·ligència i qualitat, l'espontaneitat o no, l'elegància, el fons... perquè l'humorisme ben usat comparteix una visió intel·lectual de la vida amb simpatia i optimisme, però mal usat o mal entès pot desagradar, ofendre i ferir, tot i que sovint sigui de forma involuntària o inconscient. 

Dos exemples d'humor eclesiàstic, Brother Juniper i Sister Suzie, del franciscà nordamericà Fred McCarthy (1918 - 2009)

Però a part d'això hi ha tipus diferents en l'estil des dels que poden resultar cansats i desagradables, com l'absurd o la vulgaritat, i fins perillosos i traumatitzants com el sarcasme, la burla i l'humor negre, les bromes poc hàbils o el posar en ridícul a algú, sobretot públicament. Ara bé un ocasional humor seriòs, amable i benintencionat és una gran manera d'informar sobre el món i la realitat i fins de despertar intel·ligències. I d'aquest, que és del que tractarem, també hi ha subtils diferències, que mostren molt la personalitat individual tant de l'emissor com del receptor i el vincle de la relació dels dos. Més que explicar-ho potser és més recomenable mostrar-los amb exemples (1). 

Una classificació d'estils de sentit de l'humor (2): 

1 Cervantes, Gogol, Mark Twain, Santiago Rusiñol, W.W. Jacobs, Arkadi Averchenko, Pittigrilli, Josep Pla, Evelyn Waugh, Pierre Daninos, Robert F. Young, Gerald Durrell, Neil Simon, Juan Carlos Ortega   

2 Boccaccio, Lope de Vega, Jerome K. Jerome, Serafín Álvarez Quintero, Pedro Muñoz Seca, Julio Camba, Chico Marx, James Thurber, M.M. Musselman, Ilya Ilf, Bob Hope, Pat Frank, Eugène Ionesco, Evaristo Acevedo, Bourvil, Joan Capri, Albert Closas, Stanislaw Lem, Josep Sazatornil, Joaquín Merino 

3 Ben Jonson, Molière, Gustave Flaubert, F. Anstey, G.B. Shaw, Max Beerbohm, Walter Somerset Maugham, Ramón Gómez de la Serna, Tono, Richard Aldington, Totò, Hildegarde Dolson, Fernando Díaz Plaja, Juan Pablo Ortega, Fernando Vizcaíno Casas

4 Shakespeare, Jonathan Swift, Dickens, Georges Courteline, Edgar Neville, Noël Coward, H. Allen Smith, Jean Anouilh, Víctor Ruiz Iriarte, Louis de Funès, Tony Randall, Marcel Mithois, Woody Allen 

5 Carlo Goldoni, Thomas de Quincey, Eugène Labiche, Georges Feydeau, P.G. Wodehouse, Dorothy Parker, Gabriel Chevallier, Bud Abbott, Enrique Jardiel Poncela, Yevgeni Petrov, Fernandel, Miguel Mihura, Joan Butler, Hergé, C. Northcote Parkinson, Jean Duché, Peter Sellers, Art Buchwald   

6 Thackeray, Joaquín Álvarez Quintero, Wenceslao Fernández Flórez, Anita Loos, José Maria Pemán, Achille Campanile, Jacques Tati, Nora Ephron    

7 Alphonse Daudet, Ambrose Bierce, Oscar Wilde, Valle Inclán, Richmal Crompton, Groucho Marx, Aldous Huxley, Noel Clarasó, Claud Cockburn, Giovanni Guareschi, Bernard Hollowood, Fred McCarthy, Boris Vian, Isaac Asimov, Arthur Conte, Álvaro de Laiglesia, Kurt Vonnegut, Alfonso Paso  

8 Laurence Sterne, Stephen Leacock,  G.K. Chesterton,  Maurice Baring, A.E. Coppard, A.A. Thomson, Lou Costello, Samuel Beckett, Giovanni Mosca, Mercedes Ballesteros, Shepherd Mead, Conti, Muriel Spark, Ephraim Kishon, Jerry Lewis, Cassen, John Kennedy Toole, Erica Jong   

Tot i que hi ha moltes semblances també hi ha matissos i diferències més o menys acusades, i uns estils ens poden agradar més que altres, hi ha gent que gaudeixen només d'uns pocs i no n'entenen o no aprecien els restants,  i en canvi altres que ho fan amb tots o quasi tots, sempre que es coincideixi en què es pot fer i què no,  tingui un cert nivell humà més aviat alt i que es trobi agradable la temàtica, la intenció i la narració.. És una gran mostra de qui és cadascú i de si dues persones encaixen.

(1) No tots són molt coneguts però sí que són característics, i avui dia amb Internet és fàcil trobar informació sobre ells

(2) Segons la meva interpretació, alguns poden estar mal tipificats  o ser dubtosos per estar entre dos tipus - com Howard Hawks, una mena d'intermig entre els 3 i els 4 - però el que importa és la impressió global, el que trasllueix el conjunt de la seva cosmovisió, nivell, personalitat i estil de vida. 

Més cançons recuperades

Unes quantes cançons més per afegir a les ja triades en entrades anteriors: 

Te quiero, te quiero (1970) - Nino Bravo

Soy rebelde (1971) - Jeanette  (1)

¿Porqué te vas? (1974) - Jeanette 

Aun vivo para el amor (1975) - Joe Dassin 

Solo tu (1977) - Matia Bazar 

La quiero a morir (1980) - Francis Cabrel (2) 

Hands up (Give me your heart, 1981) - Ottawan 

I unes que sí que es dirigeixen directament a Déu o s'hi poden referir, explícitament o implícitament, i a més són molt actuals: 

Joy of Life (2022) - Acoustic Instrumental Vibes 

O Sacred Heart (2023) - Manny Lapingcao 

(1) Alguns l'han proposat com a cançó oficial del feminisme, tot i que no sembla que encaixaria amb el d'avui dia

(2) Tot i que no té res a veure, alguns passatges de la cançó recorden aquell poema en castellà del segle XVI d'un autor català, Joan Boscà (c. 1490 - 1542): "Y aquellos pensamientos mios tan vanos/ ella los va borrando con el dedo / y escribe en su lugar / otros de sanos". D'altra banda la cançó és de les que exemplifiquen que estarien molt més encertades, i sense el perill de temptació d'idolatria, si esttigueessin dedicades a Déu i no a una persona estimada.  

Una afició de joventut mantinguda amb els anys

De jove em va agradar molt la ciència ficció.

Quan estudiava Ciències Químiques a la Universitat Central de Barcelona (1974 - 1978), de tant en tant comprava algun llibre de butxaca de la colecció Ciencia Ficción Bruguera, concretamentt recordo els volums 14, 15, 17, 19, 20, 22, 23 i 25, amb una acurada selecció d'històries i una interessant i motivadora breu introducció de Carlo Frabetti (1945) en cada volum. 

Compaginava aquestes lectures, que obrien la ment, amb les de llibres de divulgació científica, que també m'agradaven i motivaven molt, recordant especialment Introducción a la Ciencia, Enciclopedia biográfica de la ciència i la tecnologia i El Universo d'Isaac Asimov, Planetas habitables de Stephen H. Dole, No estamos solos de Walter Sullivan, Perfiles del futuro d'Arthur C. Clarke, A la escucha de las estrellas de Duncan Lunan, Las maravillas del cielo (astronomia y astronáutica) d'Antoni Paluzíe, Hijos del Universo de Hoimar von Ditfurth, Los tres primeros minutos del Universo de Steven Weinberg, Los próximos 10.000 años d'Adrian Berry (1) i altres similars, gust que vaig mantenir desprès continuant l'afició a la divulgació científica (2) gairebé fins ara

Però tornant a la ciencia - ficció, hi ha hagut èpoques en que m'ha agradat molt i m'hi he dedicat com quan feia el servei militar (1979 - 80), a principis i mitjans dels anys 1980s i de nou fent creuers marítims entre 2013 - 2019, en que llegia antologies molt interessants de la biblioteca dels vaixells. 

Faig una selecció de les obres de ciència-ficció que considero més interessants o que en el seu moment em van agradar més, per ordre cronològic i citant el seu títol original, encara que les he llegit en traducció castellana, amb uns pocs casos que conec de referències i m'han atret pel títol i la sinopsi, i en algun cas de divulgació científica, tot i que no m'agrada barreja realitat i ficció; uns pocs són històries curtes més que llibres i aparegudes com narracions de revistes o en antologies: 

Alêthê diêgêmata (o en llatí Vera Història, segle II) - Llucià de Samosata

Somnium (1634) - Johannes Kepler

The Man in the Moone (1638) - James Godwin 

Histoire comique des États et Empires de la Lune (1657) - Cyrano de Bergerac 

Histoire comique des États et Empires du Soleil (1662) - Cyrano de Bergerac 

Entretiens sur la pluralité des mondes (1686) - Fontenelle 

Micromégas (1752) - Voltaire 

The Unparalleled Adventure of one Hans Pfaal (1835) - Edgar Allan Poe 

De la Terre à la Lune (1865)- Jules Verne 

Autour de la Lune (1870) - Jules Verne 

Flatland (1884) - Edwin A. Abbott 

Les Xipéhuz (1888) - J.H. Rosny ainé 

The Time Machine (1895) - H.G. Wells 

The Sleeper Awakes (1899) - H.G. Wells

The First Men in the Moon (1901) - H.G. Wells 

The Lost World (1912) - Arthur Conan Doyle

A Princess of Mars (1912) - Edgar Rice Burroughs  

We (My, 1924) - Yevgeny Zamyatin 

Frau im Mond (1928) - Thea von Harbou 

Brave New World (1932) - Aldous Huxley 

Válka s moloky (1936) - Karel Čapek

Star Maker (1937) - Olaf Stapledon 

Out of the Silent Planet (1938) - C.S. Lewis 

Perelandra (1943) - C.S. Lewis

The Premier tells the Truth (1944) - Kenneth Ingram 

That Hideous Strenght (1945) - C.S. Lewis 

Nineteen Eighty-Four (1949) - George Orwell 

I, robot (1950) - Isaac Asimov 

The Martian Chronicles (1950) - Ray Bradbury 

A Subway named Mobius (1950) - Arnim J. Deutsch 

Foundation (1951) - Isaac Asimov 

The Quest for Saint Aquin (1951) - Anthony Boucher

The Day of the Triffids (1951) - John Wyndham  

Foundation and Empire (1952) - Isaac Asimov

Second Foundation (1953) - Isaac Asimov 

Fahrenheit 451 (1953) - Ray Bradbury

Mission of Gravity (1953) - Hal Clement 

Objectif Lune (1953) - Hergé 

On a marché sur la Lune (1954) - Hergé 

The Naked Sun (1956) - Isaac Asimov 

The City and the Stars (1956) - Arthur C. Clarke  

Aniara (1956) - Harry Martinson 

The Far Look (1956) - Theodore L. Thomas 

The Black Clouud (1957) - Fred Hoyle 

On the Beach (1957) - Nevil Shute 

The Midwich Cuckoos (1957) - John Wyndham 

Tummanost' Andromedy (1957) - Ivan Yefremov 

Non-Stop (1958) - Brian Aldiss 

Scavengers in Space (1958) - Alan E. Nourse 

Business as usual, during alterations (1958) - Ralph Williams 

A  Canticle for Leibowitz (1959) - Walter M. Miller 

Venus plus X (1960) - Theodore Sturgeon 

A Fall of Moondust (1961) - Arthur C. Clarke 

Strange in a strange land (1961) - Robert Heinlein 

Solaris (1961) - Stanislaw Lem 

Hopsoil (1961) - Robert W. Young 

The Man in the High Castle (1962) - Philip K. Dick 

A for Andromeda (1962) - Fred Hoyle i John Elliot 

La planète des singes (1963) - Pierre Boulle 

Way Station (1963) - Clifford D. Simak 

Dune (1965) - Frank Herbert

Flowers for Algernon (1966) - Daniel Keyes 

2001: A Space Odyssey (1968) - Arthur C. Clarke

Do Androids dream of electric sheep? (1968)  - Philip K. Dick

100 years of Science Fiction (antologia, 1968) - Damon Knight 

Pavane (1968) - Keith Roberts  

Nightwings (1968) - Robert Silverberg 

Nightfall (1969) - Isaac Asimov 

The Andromeda Strain (1969) - Michael Crichton 

Tau Zero (1970) - Poul Anderson 

Ringworld (1970) - Larry Niven 

Piknik na obochine (1972) - Arkadi i Boris Strugatski

Rendez-vous with Rama (1973) - Arthur C. Clarke 

Science Fiction: The 100 best novels  (1973) - David Pringle  

Gravity's Rainbow (1973)- Thomas Pynchon 

Breakfast of Champions (1973) - Kurt Vonnegut 

The Forever War (1974) - Joe Haldeman

The Dispossesed (1974) - Ursula K. LeGuin  

Dying of the Light (1977) - George R.R. Martin 

Gateway (1977) - Frederik Pohl 

In the Hall of the Martian Kings (1977) - John Varley

The Persistence of Vision (1978) - John Varley 

A World Between (1979) - Norman Spinrad 

Dragon's Egg (1980) - Robert L. Forward 

Contact (1985) - Carl Sagan

Hyperion (1989) - Dan Simmons 

Algunes d'aquestes obres les conec més per les pel·lícules, com "On the Beach" (1959),  "Planet of the Apes" (1968), "2001: A Space Odyssey" (1968), "Charly" (1968), "The Andromeda Strain" (1971), "Solaris" (1972), "Stalker" (1979) i "Blade Runner" (1982). Fins i tot hi ha pel·lícules de ciència ficció com "Forbidden Planet" (1956) basades en obres no de ciència ficció com The Tempest (1611) de William Shakespeare,  

En altres els títols en castellà són més il·lustratius que els originals com La nave estelar (1958), El duplicador de materia (1958) i  Las arenas azules de la Tierra (1961).

I poden sorprende algunes absències d'obres considerades clàssiques, però o no les conec, o em van decebre i fins no les vaig poder llegir deixant-les a les primeres pàgines o senzillament no em van interessar. No cito noms però es poden deduir de les absències, alguna ben notòria per ser molt famosa i existir en llibre i pel·lícula, però ni l'he llegit l'un ni he vist l'altre i ni tant sols m'atrauen quan en sento a parlar. També n'hi ha que en el seu moment em van agradar i fins entusiasmar però que desprès he vist que contenien coses força dolentes que m'havien passat per alt, i no les vull recomanar. A més hi han relats que he llegit en antologies i que voldria citar però no recordo, ni he trobat de moment, el títol i en diversos d'ells ni tant sols el nom dels autors. Finalment són força abundants els llibres i en algun cas els autors que pateixen l'efecte "mosca en el pastís", una escena o unes petites parts del text que per a mi ho espatllent tot, d'aquests alguns els he citat i d'altres no. 

Sempre m''ha agradat la ciència ficció realista, és a dir científica i moderada, i estic molt d'acord en el que diu Asimov que no considera ciència ficció aquelles històries que canviant l'espai i el futur pel passat o present i el món podrien ser novel·les de l'antiiguitat, de l'oest, d'aventures, de guerra o d'espies, i els hipotètics extraterrestres podrien ser els enemics de torn, i que per això ni a ell ni tampoc a Carl Sagan no li agradés ni tan sols la primera pel·lícula de "Star Wars" (1977), per aquesta extrapolació innecesària i abusiva, que denota més falta d'imaginació que creativitat, i també allò que Clarke denunciava com la "pornotecnologia" de les armes relluents i les fastuoses explosions. L'abús d'un tema per repetició, exageració i desvirtuació fins l'absurd, tan comú en les sèries de films nord-americans, també és una forma de pervertir per afartament un tema fins a espatllar-lo i cremar-lo.

Així per exemple, considerem unes sèries de TV dels anys 1960s que en principi en van agradar, quan les vaig veure en versió castellana era un nen o un noi o fins i tot catalana quan era un jove: 

The Twilight Zone (1959 - 1964) 

Voyage to the Bottom of the Sea (1961 film)

Fireball XL-5 (1962 - 1963)

The Outer Limits (1963 - 1965) 

Voyage to the Bottom of the Sea (1964 - 1968) 

Lost in Space (1965 - 1968) 

The Time Tunnel (1966 - 1967) 

Star Trek (1966 - 1969) 

The Invaders (1967 - 1968) 

Land of the Giants (1968 - 1970) 

En quasi tots els casos els primers episodis eren fascinants, obrien perspectives inèdites, creaven tensió intel·lectual, eren obres imaginatives i seductores per la seva creativitat. Però la repetició de la mateixa temàtica un i altre cop i cada cop i la progressiva falta d'idees a moltes d'elles, però no a totes, les feia avorrides i banals, per no dir res de les repeticions posteriors, que potser en algun episodis inicials encara tenien un què però que aviat s'anaven fent pesades i odioses alhora que anaven degadant-se, degenerant i convertint-se en una altre cosa, i poques se'n salvaven, apart que per algun motiu la creativitat va ser més alta i de major qualitat en aquella època que en les posteriors i ara. Començo a entendre bé, perquè a mitges ja ho havia fet, com gent com Marilyn Vos Savant (n. 1946) afirma que per higiene mental no mira pel·lícules posteriors a 1939, potser perquè segons ella a partirda d'aquest any quasi tot és propaganda politica, ideologia molt determinada i gairebé rentat de cervell autoconsentit, però potser es deu referir concretament a les nordamericanes, ja que jo posaria la data molt més tard, al final dels anys 1970s o encara principis o mitjans dels 1980s, encara que potser es cosa de l'edat o del tipus i origen de films. . 

D'altra banda, com que les temàtiques són tan lliures, les obres de ciència-ficció sovint reflecteixen molt bé la mentalitat d'un determinat país en una determinada època, les seves expectatives, esperances i il·lusions del moment. Aquestes obres volgudament del futur, que és una cosa que m'agrada d'elles, a vegades encara fan de retrat encara més bo de la mentalitat, ambient, vivències i sentiments d'èpoques ja passades que ajuden a recordar i reviure, cosa que també em plau molt. O bé les associes a temps i fets molt concrets, agradables i nostàlgics, de la pròpia joventut. I que potser és més que l'altra, la base de la seva meravellosa fascinació quan alguna ho aconsegueix. 

(1) I ja de nen llibres antics com Astronomia (1935) de Josep Comas Solà o llibres d'ús universitari com Química General Moderna de Babor i Ibarz de finals dels 1950s o principis dels 1960s

(2) Amb llibres posteriors com Cosmos de Carl Sagan i Civilizaciones extraterrestres d'Isaac Asimov