diumenge, 4 de setembre del 2022

Un primer diumenge de setembre

Un primer diumenge de setembre va passar el fet més important i transcendental de la meva vida adulta i fins i tot de tota la meva vida, ja que el Baptisme, la Primera Comunió i la Confirmació han estat en el meu cas els que junt amb els altres sacraments, confessions i comunions, m'han portat a aquesta realitat. 














Junt amb els companys de vocació Joan Prat (1980) i Xavier Bisbal (1982) vam ser ordenats pel bisbe de Vic Romà Casanova (1956) a la catedral de Vic, l'any 2010. Ells dos eren d'Igualada i jo, tot  i  que nascut a Barcelona d'on vaig marxar als tretze anys, de Folgueroles, el poble on he viscut des de  l'any 1970. A més dels estudis de seminarista, un tenia la carrera de Dret, l'altre la d'Economia i la meva era la de la Humanitats, però tot això era irrellevant davant d'aquesta nova vida molt més alta.  














Mn. Joan estava a punt de fer 30 anys, Mn. Xavier en tenia 28 i jo 56. Tots tres haviem compartit el temps de seminaristes des de feia 5 anys, i moltes experiències i vivències en el discerniment i maduració del nostre compromís. 













Va ser molt emotiva la salutació després de l'ordenació amb els sacerdots assistents, tots els quals, i eren molts, havien passat abans un per un a imposar-nos les mans, just després que ho fés el bisbe, i que amb la seva abraçada ens acollien fraternalment com a nou membres del grup de sacerdots. 













I a continuació vam participar en la Missa de la celebració, presidida pel bisbe, i en la que els tres nous preveres vam concelebrar per primera vegada l'Eucaristia. Com a sacerdots ordenats i actius en el servei vam néixer tots tres a Vic. 

És un gran do de Déu, del tot inmmerescut però acceptat amb agraïment i alegria i amb moltes ganes de servir-lo a Ell i a tots els germans per amor a Ell. En dono moltes gràcies de tot cor, perquè aquesta transformació essencial de ser sacerdot per sempre és el millor que m'ha passat a la vida, a la que li ha donat un sentit nou i transcendent. Lloem i beneïm tots a Déu i demanem-li que ens segueixi donant molts ministres seus que portin la presència de Jesucrist i la gràcia de l'Esperit Sant al món i a tothom, que es necessita molt! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada