Santa Maria Reina

Una setmana després de l'Assumpció celebrem una altre festa mariana que va lligada a l'anterior, la Santíssima Mare de Déu, Reina de Cels i Terra. 

La Verge Maria és reina per naturalesa, per ser la mare de Crist, Rei de l'Univers. I ho és també per voluntat divina, la Coronació com a Reina i Emperadriu de Cels i Terra, misteri que meditem sempre que resem els misteris de Glòria del Rosari, concretament el 5è i final d'aquests i de tot el Rosari. Déu l'hi ha fet no sols per honorar-la sinó perquè així pugui ésser amb tota eficàcia la nostra advocada, intercessora, protectora i mitjancera de totes les gràcies divines. I és que en la jerarquia celest, la Santíssima Verge Maria, Mare de Déu, està situada tan sols per sota de la Trinitat divina, per sobre de tots els àngels i sants. 

Aquest diumenge la Paraula de Déu ens ha parlat, en el llibre de Josuè, que la fe és llibertat, voluntat, record i memòria i agraïment per l'amor fidel de Déu envers nosaltres. Podem imaginar que nosaltres fossim allà, en aquella assemblea a Siquem, fa més de tres mil anys. O que aquest fet tingués lloc avui dia, entre nosaltres: "Quin Déu voleu? El Déu, real, viu i veritable, que hem conegut i que ens té un amor immens i fidel,  o el déus ídols succedanis, com el diner i les riqueses, l'èxit, la fama, el plaer, la pròpia voluntat i altres per l'estil, tots ells falsos i decebedors?". Un cop coneguda la Veritat i vistes les obres divines, agraïts per tots els dons que rebem d'Ell, començant pel fonamental de l'existència, la vida i haver-nos fet persones, a la seva imatge i semblança, i pel baptisme haver-nos fet fills seus en el seu Fill propi Jesucrist, hem de ser d'aquells que reconeixen la veu del Senyor i el segueixen. 

Tasteu i veureu que n'és de bó el Senyor! hem proclamat en el Salm. Potser molts, sobretot joves, s'aparten d'Ell perquè no han tastat i així no han pogut veure la meravella de la bondat que ens mostra Déu. 

Sant Pau ens ha dit que ens respectem els uns als altres, que considerem l'altre com a superior a nosaltres, i que ens estimem amb veritable amor. És a dir que siguem humils en l'amor, com era el lema de Sta. Joana Jugan, Maria de la Creu en religió, la novena a la qual les Germanetes dels Pobres han començat fa poc en honor de la seva fundadora, ja que la seva festa és el 30 d'agost. St. Pau ens avisa que això, humilitat i amor, és fonamental sobretot en la màxima intimitat humana, en l'amor conjugal d'home i dona en el matrimoni. Si no fos poc la meravella de l'amor conjugal i paternal, St. Pau ens recorda una dimensió encara més alta, l'amor d'espós i esposa és símbol de l'amor de Crist per la seva Església, quin misteri més gran!. Així doncs, la família ha de ser una petita església igual com l'Església és una gran família.  

I a l'Evangeli en el darrer dels episodis del Pa de Vida, Jesucrist es troba en que molts dels seus seguidors no entenen aquest gran misteri i primer murmuren i després l'abandonen i deixen d'anar amb Ell. Han vist i conegut Jesucrist amb la seva personalitat tan atractiva que primer St. Pere i St. Jaume i després St. Mateu ho han deixat tot i han anat amb Ell quan Jesucrist al passar els hi ha dit "Segueix-me!". Han sentit la seva excelsa predicació, tan diferent i superior a qualsevol altre, i han sigut testimonis dels seus extraordinaris miracles, fets mai vistos. Però tot i així, i precisament quan Jesucrist els hi anuncia el seu millor do, l'Eucaristia. com que no ho entenen o no ho acaben de poder entendre, en lloc de rendir-se al miracle i el misteri divins es posen ells mateixos com a prioritat i seguint el seu enteniment limitat i incapaç d'assolir la meravella si no és amb un acte de fe, dubten i finalment se'n van. Per a Jesús devia ser humanament decebedor veure que l'abandonen després de tot el que ha fet per ells i per tots i just quan per l'amor que els té els fa partíceps d'allò més alt, i per això pregunta a St. Pere "vosaltres també em voleu abandonar?", com dient "en el moment que us he fet saber la més gran intimitat i el més gran do"....

Perquè quan Jesucrist en els Evangelis ens diu alguna cosa i nosaltres pensem "és evident! això que diu és claríssim!", vol dir que en aquell tema anem bé, ja sigui perquè ens l'han ensenyat des de petits i hi hem cregut i ens ho hem fet nostre, o potser també per una bona predisposició natural, un gran do de Déu, que ens porta a la fe quan ho sentim. "Les meves ovelles reconeixen la meva veu i em segueixen" diu Jesús, perquè no sols hem de creure-ho sinó també posar-ho en practica. Però sí en algun punt d'entrada pensem "perquè ens surt ara amb això Jesús?" i ens intentem excusar dient "ha d'entendre que les circumstàncies... que avui dia... que potser abans sí, però en el món modern..." i vans subterfugis similars, vol dir que en aquell punt hem de pensar molt, reflexionar i meditar-lo a fons, mirar les conseqüències de seguir-lo o bé de pensar orgullosament que nosaltres en sabem més i fer la nostra, perquè vol dir que en aquell tema anem errats, potser perquè no ho hem entés bé i encara perquè ens hem deixat desviar per l'influx del món i de les seves idees, com a mínim humanes i en ocasions gairebé demoníaques, i que precisament en aquell tema tenim encara molt per aprendre i per evangelitzar-nos fins que el veiem tan clar com els que ja veiem evidents. I en això els altres ens poden ajudar molt perquè allò que diu Jesús i que un veu clar i allò que li provoca sorpresa, estranyesa i el pot induïr a dubtar, no sols ser el mateix en un i altre: allò que nosaltres veiem clar a un altre li pot costar d'entendre i allò que a nosaltres ens costa de comprendre a un altre li pot semblar ben fàcil. Així ens podem ajudar els uns als altres si ens aclarim mútuament els dubtes i les incomprensions en un progrés mutu guiat per l'amor a Déu i el proïsme, si bé també hi pot haver la possibilitat de fer-nos caure l'un a l'altre si en lloc de compartir les claredats el que fem és compartir les foscors. Per això cal destacar que la fe, com a opció fonamental de la persona humana, és un do de Déu i alhora és llibertat i voluntat de creure. 

Just per aquest motiu nosaltres hem de prendre a St. Pere com a portaveu i representant nostre i de la nostra interioritat quan ell li respon a Jesús: "Senyor, a qui aniríem? Només vos teniu paraules de vida eterna". Que aquest reconeixement humil i amorós dels misteris de Déu, que superen la nostra intel·ligència humana, però que un cop se'ns han revelat podem creure i viure'ls, sigui sempre la nostra resposta i actitud davant de tants grans dons divins, com fou l'actitud de Maria que "conservava aquestes coses en el seu cor i les meditava" i així meresqué no sols ser model del creient i de l'Església sinó també ser reina de Cels i Terra!