Instaurar totes les coses en Crist

St. Pius X (Giuseppe Sarto, 1835 - 1914), Papa entre 1903 i 1914, va tenir un pontificat d'11 anys que va succeïr als molt llargs de Pius IX (1846 - 1878) i Lleó XIII (1878 - 1903). de 32 i 25 anys, en una situació política provisional, doncs entre 1870 i 1929 els papes es van autoconsiderar exiliats al Vaticà, després de la conquesta de Roma per les tropes revolucionàries, l'annexió dels Estats Pontificis (755 - 1870) i l'establiment del Regne d'Itàlia. Va ser un sant que va arribar a Papa i un Papa que va ser sant.

 

És conegut per haver elaborat el Catecisme del seu nom, publicat el 1906, per  a partir del 1910 haver permés als nens fer la primera comunió als 7 anys, quan abans es solia fer als 12, cosa que va significar que la comunió es fés abans que la confirmació, i per haver iniciat l'elaboració del Codi de Dret Canònic (1917), acabat i publicat després de la seva mort. També durant el seu temps hi va haver la separació de l'Estat amb l'Església Catòlica a França (1905).

Escenes de la vida del Papa al Vaticà

St. Pius X fent bisbe al futur papa Benet XV, 22 de desembre de 1907

Sobretot va destacar en el seu papat la decidida oposició al Modernisme, un moviment sorgit com a tal el 1902, però amb antecedents variats al segle XIX, basat en la reunió d'opinions teològiques no tradicionals i influïdes per teories modernes de tota mena, d'on el nom, cadascuna de les quals desvirtuava la doctrina catòlica i que per això com a síntesi va ser qualificat d'heretgia final i de suma de totes les heretgies. A més, era una postura insidiosa perquè començava d'una manera suau, com a crítica de tipus històric, literari i científic, seguia per la introducció de teories de moda psicològiques, antropològiques i filosòfiques i acabava negant els dogmes i la fe. A un dels màxims promotors, un dels adherents o simpatitzants del moviment que devia estar una mica espantat per les conseqüències a mitjà i llarg termini,  li va preguntar "On ens detindrem?" rebent la resposta "No ens detindrem!".

El descens dels modernistes, una il·lustració cristiana de 1922

St. Pius X va combatre el Modernisme amb l'encíclica "Pascendi" (1907) i amb la professió de fe i jurament antimodernista que va estar en vigor a l'Església Catòlica entre 1910 i 1967, l'excomunió dels dos principals líders modernistes el 1907 i 1908 i altres mesures. Curiosament, un famós artista de vanguarda de l'època li va fer el paradoxal elogi: "Pius X és l'home més modern del nostre temps", en el sentit que ell, guardià i defensor de la fe catòlica tradicional, sempre nova i renovadora davant l'antiga oposició del món, era el realment home de la seva època i no aquells que seguien les modes del moment. 

St. Pius X va tenir una mort angelical, en la que devia influir, i força, el fort sentiment de pena que li va provocar l'esclat de la Gran Guerra europea, més tard coneguda com la Primera Guerra Mundial, l'1 d'agost de 1914, ja que va acabar els seus dies aquí a la Terra menys de tres setmanes després, el 20 d'agost del mateix any, això sí amb una gran pau i serenitat i un semblant i aspecte molt més jove que els seus 79 anys, quasi de noi, mostrant així la veritat que hi ha en aquella dita "un home té l'edat dels seus pecats".  Per la puresa i santedat de la seva vida i pels miracles que després del seu traspàs se li van atribuir, va ser beatificat el 1951 i canonitzat el 1954. 

Aquest Papa sant, que volia restaurar totes les coses en Jesucrist i establir-les fermament sobre Ell com a base, es queixava que "els homes no miren el Cel", frase que va donar nom a una pel·lícula italiana, "Gli uomini non guardano il cielo" (1952) sobre la seva vida. Que St. Pius X ens ajudi a guardar íntegrament i en puresa la fe cristiana i catòlica que hem rebut i conegut!