Sant Bernat de Claraval, l'extraordinària santedat del seguiment de Crist i la devoció a Maria, del més gran personatge del segle XII

Sant Bernat de Claravall (c. 1090 - 1153), un gran sant, abat de Claraval, impulsor de la nova Orde del Císter i doctor de l'Església, és una personalitat decisiva en l'Edat Mitjana i en la història de la Cristiandat i en la d'Europa, considerat la persona més important i influent del segle XII. 

St. Bernat, una ànima molt fogosa i de forta personalitat, i molt devot de la Verge Maria

Les seves contribucions han estat essencials en camps, dels que se'n pot fer una llista dels principals, tan diversos com:

-  Les Croades, de les que per ordre del Papa va predicar la Segona l'any 1146

-  L'Orde del Císter i la forma de religiositat monàstica que tindria un gran èxit

- Les Ordes de Cavalleria, de les que va establir, al ser-li demanat, la regla de la nova Orde dels Templaris, encarnant ell mateix un ideal cavalleresc religiós i tenint per Dama a la Mare de Déu

-  L'Escolàstica amb la seva polèmica amb Abelard

-  El cant gregorià

-  El naixement de l'art i l'arquitectura gòtica

-  La mística medieval i posterior, amb la devoció fervorosa a la humanitat de Crist i a Maria 

En totes aquestes i encara en altres va fer aportacions que han marcat des d'aleshores el seu desenvolupament. 

Amb la seva activitat apassionada, va ser abat del monestir de Claraval des de la seva fundació per ell mateix el 1115 fins a la seva mort, quasi 40 anys, i des d'allà va propagar la Reforma Cistercenca, ja en els primers 10 anys ja va fer 3 noves fundacions de monestirs cistercencs i al morir ja n'havia fundat 68 i no sols a França sinó ben aviat també a Alemanya, Anglaterra i Espanya, on l'Orde del Císter va estar molt relacionada amb l'esplendor del Camí de Santiago. 

Personalment era un asceta que feia grans penitències i mortificacions, vivint en una gran austeritat a la clausura fins al punt en ocasions de malmetre la seva salut, i un místic de gran alçada espiritual. De tracte suau i amable, fou també un extraordinari predicador, que viatjà per Europa com a evangelitzador, reclamat des de molts llocs i la seva influència i eficàcia en la conversió de les gents eren públicament reconegudes i notòries, electritzant les multituds. Encara en vida seva, un cistercenc deixeble seu arribà a ser Papa, el beat Eugeni III (1145 - 1153), que sempre considerà a St. Bernat com el seu pare espiritual i li demanà consell al llarg del seu pontificat.  

En vida va tenir un revés, el fracàs de la Segona Croada, i més de segle i mig més tard de la seva entrada en el Cel, la dissolució entre acusacions de l'Orde dels Templaris. Però la seva fama de santedat era tal que ja va ser canonitzat el 1174, poc més de 20 anys després del seu trànsit a la vida eterna. I justament l'any 1153, en que això va succeïr, uns monjos cistercencs arribaven als voltants de Tarragona i fundavan el monestir de Poblet.