Música de la mili

Quan feia el servei militar

Vaig fer el servei militar l CIR de Marines, València, entre principis de gener de 1979 i finals de febrer de 1980, un total de 14 mesos dels meus 24 - 25 anys. Incloc aquí cançons des d'una mica abans fins a una mica desprès.  

L'ambient emotiu d'aquella època ve donat per aquestes cançons, que sonaven, escoltava i m'afectaven sentimentalment, perquè per la pressió ambiental aquesta era una important i convincent font d'educació afectiva en aquell temps, tot i que està clar que, conscientment o inconscient, un també ho seleccionava segons els seus gustos i el que li resonava anímicament i per això ho gaudia i ho recordava, un altre potser haguès fet una llista ben diferent, perquè era una dinàmica circular que s'autopotenciava, et fixaves en allò que t'agradava i t'agradava allò en que et fixaves, entre tanta oferta:  

Quiero abrazarte tanto (1970) - Victor Manuel (1)

Eres tu (1973) - Mocedades

Y te vas (1975) - José Luis Perales  

Como dos niños  (1977) - Collage 

Solo pienso en ti (1978) - Victor Manuel 

Cara de gitana (1978) - Daniel Magal 

YMCA (1978) - Village People (2) 

Solo tu (1978) - Matia Bazar 

Poco a poco me enamoré de ti (1978) - Collage 

Acuerdate que te quiero (1978) - Collage  

Me llamas (1979) - José Luis Perales 

In the Navy (1979) - Village People 

Gloria (1979) - Umberto Tozzi

La quiero a morir (1980) - Francis Cabrel 

Que no (1980) - Pedro Marín

Corazón (1980) - Alfonso y Cristina 

9 to 5, Morning train (1980) - Sheena Eaton 

Pasaba por aquí (1980) - Luis Eduardo Aute 

Me voy pa'l pueblo (1980) - Los Panchos 

Santa Lucia (1980) - Miguel Ríos (3)

La música d'uns anys decisius de la meva joventut que em devien marcar romànticament per als anys posteriors. I així em va anar, fins i tot en les dues ocasions, als 22 i als 32 anys en que el meu enamorament d'una noia va ser molt seriós i intens i vaig sentir que m'hi volia casar i formar una família i potser nombrosa, idea que havia tingut sempre perquè el meu pare va tenir 7 fills i va estar casat 53 anys. Però per diversos motius no va sortir i quan vaig comprovar que no podia portar una vida ordinària vaig pensar que hauria de ser extraordinària, en el sentit de poc habitual en el meu ambient i generació. Només bastant anys desprès, i quan jaa m'havia adonat de que no era tant qüestió de mala sort, malentesos, dificultats i oposició exterior sinó que bona part, i potser la major, de la culpa dels fracassos la tenia jo, començant per haver-me posat el llistó tant alt i veure-ho de forma idealitzada i massa romàntica, però no sols això sinó moltes coses més, va ser quan vaig anar comprenent que Déu em destinava a una altre vocació, que era més adequada per mi.. 

(1) Era antiga, però en aquella època la posaven molt a les ràdios, probablement perquè llavors el cantant havia tret una cançó semblant de molt èxit
(2) En aquella època i fins moltes dècades més tard només els veia com un grup patriòtic i amb cançons animades, i això a finals dels 70s i primers 80s era una visió general

(3) En la primera meitat dels 80s hi va haver cançons que estaven en aquesta línia, com les dites, per exemple Un paso adelante (1983) d'Emilió José o D'amagat t'estimo (1985) de Santi Vendrell

El caràcter especial del mes de gener

Alguns mes de gener han sigut molt impotants a la meva vida, com el de 1970 i el de 1972 quan tenia respectivament 15 i 17 anys. En els dos casos vaig tenir una fase molt creativa i vaig escriure molt i d'una forma molt inspirada, amb idees especials, atractives i suggeridores, elegantment traduïdes en narracions que em semblaven especials i valuoses, reflex força fidel del temps i de les meves vivències i sentiments. Malauradament la majoria de tot el que vaig escriure des de principis de 1963, amb només 8 anys i a màquina, es va perdre en un trasllat de domicili a finals de maig i principis de juny de 1970, i gran part del que vaig escriure posteriorment es va perdre també en una confusió a finals de juliol de 1974.  Va ser una llàstima perquè, tot i que allò que vaig escriure llavors necessitava ser revisat i polit, tenia una originalitat, una creativitat i un poder de crear ambients i microclimes, aprofitant estímuls com noticies, pel·lícules, lectures, experiències o mers pensaments meus que es traslladaven en escrits amb molta força evocadora i, almenys segons pensava, superant força als estímuls originals, millorant-los, desenvolupant-los i donant-lis una qualitat narrativa que els feia més interessants, potser formatius i tot. 

Recordo que una de les primeres narracions molt curtes que vaig fer va ser la d'un nen d'un poble de l'interior d'Espanya que fugia de casa i anava caminant mantenint una direcció constant i vivint com podia i amb l'ajut de gent que li donava alguns diners o alguna cosa per menjar, perquè volia veure el mar. Finalment ho aconseguia, quedava meravellat al contemplar-lo, i al cap de poc allà mateix moria, d'esgotament o per haver acomplert ja el seu objectiu a la vida, però ho feia feliç perquè per fi havia vist el mar, allò qur tant havia somniat i tant desitjava, i que fins aquell moment només coneixia de referències, però no directament de forma vital. Una altra narració era l'aventura d'un grup de 8 homes que feien un periple per Àfrica des del Sàhara espanyol fins a Rio Muni, i es narrava la geografia, la història, la demografia i la flora i fauna dels païssos que travessaven, lliurats a l'aventura sense res planificat excepte el destí, ni tan sols la ruta, i vivint moltes aventures i experiències per tot arreu on passaven, que tot i que procurava documentarme - tenia uns 9 anys quan ho vaig començar i va ser una labor d'anys - o pensava que ja ho coneixia prou, tenia coses realistes i altres inverossímils imaginades, o tretes de notícies de la televisió.i de coses que m'arribaven i que enriquien el relat, usant tot tipus de fonts des de tebeus fins a enciclopèdies i llibres, passant per col·leccions de cromos i novel·les; aquesta va ser potser la més extensa narració que vaig fer, quan la vaig deixar, encara inacabada, ocupava potser prop d'un centenar de planes mecanografiades, ja que era com una història-riu que es dividdia en moltes subhistòries gairebé independents pel dèbilment enllaçades o pel contrast que mostraven amb tot l'anterior en quan a descripció, propòsit i fins estil, segons jo mateix anava evolucionant en coneixements, experiencies, pensaments, idees, emocions i sentiments, que d'alguna manera s'hi plasmaven, tot i que va ser probablement la història més aparentment objectiva i impersonal de totes, tenia algunes idees realment estranyes (1). 

A mitjans dels anys 1960s, cap al 1965 a 1967 vaig començar a desenvolupar una altre història, en aquest cas un viatge marítim per Oceania, recorrent grans extensions de tot aquest continent marítim (2). En cada arxipèlag i illa que arribaven els participants copsaven la geografia, la flora i fauna, notes històriques, etnogràfiques, culturals i de tot tipus d'aquests paradisos oceànics exòtics dels Mars del Sud, com els nadius de cada lloc, animals marítims com el dugongo, les aus del paradís de Nova Guinea, els cocoters, les selves amb flors com les orquídees i l'especialíssima fauna neozelandesa i australiana, que ja va fascinar a Darwin i a Jules Verne. El caràcter infantil de l'escriptor, de 10 a 12 anys, es veia en que el viatge no el feien en vaixell sinó en submarí i que sempre que s'esqueia recordaven en les diverses illes com una gran cosa les batalles entre japonesos i nordamericans a la Segona Guerra Mundial. El tirant cap allò militar i la guerra es veia que per la mateixa època, perquè molt sovint treballava en dos o més novel·les alhora, seguia les aventures d'un oficial o soldat japonès a Xina en la guerra sino-japonesa a partir de 1937 i abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial a la zona a finals de 1941, i com sempre a part de les aventures, més que res ocasionals i contra guerrillers, era una ocasió per retratar l'ambient de l'Extrem Orient, que sempre m'havia fascinat, igual que Polinèsia, tant Japó com Xina, Formosa, Corea, Vietnam, el Tibet i Manxúria i Mongòlia  m'atreien molt, pel seu exotisme i les seves característiques de tota mena que em semblaven tan especials i que idealitzava creient que tenien una particular bellesa i distinció (3). 

Però no totes les històries eren d'aquest tipus, llargues i exòtiques, n'hi havia moltes de quotidianes i properes, un mer incident o una perita descripció, en sintonia amb les fotos que feia, que eren sobretot de la vida quotidiana i espontànies. Cada època tenia un sabor dels relats molt especial que els marcava i que a mi em recordava vivències, ambients i sentiments de quan ho vaig escriure. Entre abril de 1969, en que vaig començar a fer-ho molt més que habitualment, i maig de 1970, va ser un any llarg en que vaig escriure molt a mà en un quadern de tapa dura i anelles i de fulles quadriculades, i amb bona lletra, llegible i elegant, perquè en altres ocasions vaig començar a escriure cada cop més de forma ràpida, amb lletra filiforme i quasi il·legible, excepte per mi, o a alternar els dos sistemes, normalment en escrits diferents, ja que la motivació per escriure en una o altra era diferent.

I no ho he dit encara, però cal aclarir-ho, tot i que la meva llengua familiar i habitual ha sigut sempre el català, escrivia sempre en castellà i amb bona ortografia, perquè el català ni s'usava a l'escola ni als mitjans de comunicació i  tampoc als llibres (4). I l'escrivia bé, sense catalanismes ni girs catalans, perquè era el que havia estudiat i llegit sempre. 

(1) Per exemple un país africà que col·lapsava per la fauna salvatge que continuament hi entrava en gran nombre per totes les seves fronteres i que per la seva perillositat de feres, lleons, elefants, rinoceronts, hipopòtams, cocodrils, búfañs, goril·les... comprometia la seguretat dels seus habitants, coses infantils així. No sé d'on ho devia treure. 
(2) Tant de Polinèsia, com Melanèsia, Austràlia i Nova Zelanda, i Micronèsia, un viatge molt complet.
(3) Recordo que visitant l'aeroport de Barcelona  l'any 1964 somniava en que algun dia podria agafar un avió d?Ibèria per anar a Tokyo i no tinc clar si era per visita o per quedar-me a viure allà, perquè em semblava un país ultramodern i futurista, extremadament avançat i alhora sabent viure en harmonia amb la Natura i conservant la tradició, per l'estil d'Anglaterra pensava jo, essent alhora el Japó un Extrem Orient i un Extrem Occident alhora, amb tot allò bonic i seductor, i sense les parts negatives o de baixa qualitat que ens van arribar desprès, els veia com gent seriosa, intel·ligent, educada i amable, amb un gran ensenyament en la cortesia i en el respecte mutu. Altres parts del món que m'agradaven molt eren Escandinàvia, els països dels nòrdics, Bulgària - aquest no sé perquè, però sí,i hi vaig poder anar tant d'hora com el 1973 - la República Federal d'Alemanya, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, i en determinades èpoques el Regne Unit i Estats Units. Curiosament crec que al meu pare li agradaven molt Noruega i Nova Zelanda, com a mí, i havia somiat en viatjar-hi o millor anar-hi a viure, igual que jo, però també consideravem Austràlia i Xile. Les úniques oportunitats reals d'emigrar que vam tenir van ser a Costa Rica (1963), a les illes Canàries (1966) i a París (1974) i finalment el pare va decidir no anar a cap d'elles i quedar-se a Catalunya.

(4) Puc explicar dues anècdotes molt il·lustratives d'això: el 1963 als jardins de Montjuïc vaig escoltar al meu pare parlar en català amb un taxista, tots dos asseguts en un banc i jo aprop, i desprès estranyat li vaig dir al meu pare en el viatge de tornada en el cotxe, "papa, aquest senyor sap parlar en el nostre idioma, el que parlem a casa..." com si tinguès la impressió que era un idioma propi familiar, perquè tots els nostres parents el parlaven, com nosaltres, i no el sentia a parlar aningú més. A mitjans dels 60s la mare ens avisava que no parlessim en català i menys amb desconeguts, no fos que tinguessim problemes com que ho sentís un guàrdia i ens renyés. I a la primavera de 1967 quan deviem notar que la pressió social afluixava, a l'aula de 3è de Batxillerat del col·legi de La Salle Gràcia, un dia va sortir el tema i els que en sabíem van començar a demostrar que coneixíem el català i que el parlavem, i va resultar que la meitat o més de la classe el parlavem en família, els companys van quedar tan sorpresos de veure que jo el parlava com jo de veure que ells també, ja que no l'usavem mai entre nosaltres. I si aquesta era la situació en la parla, l'escriure i llegir era quasi inexistent, excepte catecismes, llibres d'oracions i a Missa i encara no sempre, ja que fins i tot a partit de l'ús del vernacle a mitjans-finals dels anys 60s, la majoria de les parròquies alternaven misses en castellà i en català i a mi m'agradava molt que fos així, ho trobava modern, racional, variat i respectuós per a tothom. Recordo que una de les primeres coses que vaig llegir en català va ser un tebeu del Massagran allà cap el 1968 i em va semblar molt estrany, com una broma o humorada rara, "això també es fa, això es pot fer, que rar no?" fins i tot m'hi sentia incòmode per falta de pràctica. En realitat les primeres lectures en català van venir desprès i al principi no l'escrivia, excepte per coses íntimes i familiars, pels castellanismes i les faltes d'ortografia, la ignorància de determinades paraules i el no estar-hi gens acostumat. Crec que les primeres coses en català les vaig escriure a mitjans dels anys 1970s, entre elles una historieta molt curta de ciència-ficció - el primer contacte amb extraterrestres i l'idioma intergalàctic que parlaven i que va resultar ser el català - però quan feia el servei militar al CIR de Marines entre principis de gener de 1979 i finals de febrer de 1980 pràcticament tot el que escrivia era en castellà i no va ser fins als anys 1980s que vaig començar a escriure cada cop més en català a mesira que m'hi swntia més segur, i va ser a la segona meitat del 1990, desprès d'una injustícia comesa amb el català s Brussel·les, negant-li el caràcter oficial de llengua europea per maquinacions politiques, que vaig decidir escriure-ho sempre tot en català, però tot i així per necessitat llegia moltíssim més en castellà.

Llibres contemporanis sobre religió

Alguns llibres sobre religió dels últims 150 anys, una selecció sobre diverses religions: 

Relats sincers d'un pelegrí rus al seu pare espiritual (Otkrovenniye rasskazy strannika dukhovnomu svoyemu ottsu, 1881, 1884) - anònim rus 

El Regne de Déu és dins teu (Tsartsvo Bozhiye vnutri vas, 1894) - Lev Tolstoi 

Histoire d'une âme (1898) - Sta. Teresa de Lisieux

The varieties of religious experience (1902) - William James 

Die protestantische Ethik und der Geisr des Kapitalismus (1905) - Max Weber

Heretics (1905) - G.K. Chesterton  

Orthodoxy (1908) - G.K. Chesterton 

Les formes élémentaires de la vie religiuse (1912) - Émile Durkheim 

Das Heilige (1917) - Rudolf Otto

Der Stern der Erlösung (1921) - Franz Rosenzweig 

Der Römerbrief (1919, 1922) - Karl Bath 

Die Renaissance des Islams (1922) -Adam Mez 

Ich und Du (1923) - Martin Buber 

The everlasting man (1925) - G.K. Chesterton

Why I believe in God: science and religion as a scientist sees it (1930) - Arthur Eddington 

The origins of religion (1937) - E.O. James 

Das Wesen des Christentums (1938) - Romano Guardini

Manual de historia eclesiástica (1942) - Bernardino Llorca

Traité d'histoire des religions (1949) - Mircea Eliade 

Buddhism: its essence and development (1951) - Edward Conze

Modern Cosmology and the christian idea of God (1952) - Edward Arrhur Milne 

Mere Christianity (1952) - C.S. Lewis

Und die Bibel hat doch recht (1955) - Werner Keller 

The World's religions  (1955) - Huston Smith 

History of religions (1956) - E.O. James

The way of Zen (1957) - Alan Watts 

The gnostic religion (1958) - Hans Jonas

Buddhismo / A short history of Buddhism (1958, 1960) - Edward Conze 

The religions of man (1958) - Huston Smith  

The masks of God (4 vol, 1959 - 1968) - Joseph Campbell 

The four loves (1960) - C.S. Lewis 

The jews and the Gospel (1961) - Gregory Baum 

Enchiridion Symbolorum (1963) - Heinrich Denzinger (*), revisat per Adolf Schönmetzer

Concilio Vaticano II. Constituciones, decretos, declaraciones (1965)  

Le salut: incarnation ou mystère pascal? (1968) - J-P  Jossua

Dieu existe, je l'ai rencontré (1969) - André Frossard 

African religions and philosophy (1969) - John Mbiti (**)

Histoire des croyances et des idées religieuses (4 vol, 1976 - 1986) - Mircea Eliade 

God and the astronomers (1978) - Robert Jastrow

The gnostic gospels (1979) - Elaine Pagels

Cosmos and Creator (1980) - Stanley Jaki 

Wind sir nicht nur von dieser Welt (1981) - Hoimar von Ditfurth 

God and the new Physics (1983) - Paul Davies

In the path of God (1983) - Daniel Pipes 

Síntesis de espiritualidad católica (1988) - José Ribera i José Maria Iraburu 

The return of the prodigal son (1991) - Henri Nouwen 

Jewish history, jewish religion. The weight of three thousand years (1994) - Israel Shahak 

The Physics of Inmortality: modern Cosmology, God and thre resurrection of the dead (1994) - Frank J. Tipler

Espiritualitat de Natzaret (1995) - Tadeus Dajczer 

The rise of Western Christendom (1996) - Peter Brown 

Jewish fundamentalism in Israel (1999) - Israel Shahak

The unexpected way: on converting from Buddhism to Catholicism (2002) - Paul Williams

Por qué soy cristiano (2005) - José Antonio Marina

How the Catholic Church built the Western Civilisation (2005) - Thomas Woods  

El Islam no es lo que crees (2010) - Abedelmumin Aya (Vicente Haya) 

Tinieblas tibetanas: del yoga y el mandala al femicidio ritual (2021) - Federico Highton 

(*) La primera edició del llibre és de 1854, amb moltes succesives ampliacions en les següents edicions

(**) Aquí titulat Entre Dios y el tiempo. Religiones tradicionales africanas. 

Llibres del segle XX (I)

Un destacat científic nord-americà del segle XX afirmava: "En la vida hi ha tres coses: religió, ciència i interacció personal i social". 

Seguint aquesta idea, una llista dels llibres més destacats i importants del segle XX amb l'últim quart del segle XIX i d'aquest primer quart del XXI, un total de segle i mig, començant pel primer terme, que per a mi comprèn religió, teologia, espiritualitat i filosofia, ja que aquesta, tot i ser diferent, està molt lligada a les anteriors. En la ciència s'inclouen també les matemàtiques, les ciències socials, l'art, la música i la tècnica. I en la vida personal i social, tot l'altre. 

En el primer apartat, la meva selecció: 

Otkrovenniye rasskazy strannika dukhovnomu svoyemu ottsu (1881, 1884) - anònim rus 

The varieties of religious experience (1902) - William James 

Die protestantische Ethik und der Geisr des Kapitalismus (1905) - Max Weber

Heretics (1905) - G.K. Chesterton  

Orthodoxy (1908) - G.K. Chesterton 

Les formes élémentaires de la vie religiuse (1912) - Émile Durkheim 

The friendship of Christ (1912) - Robert Hugh Benson 

Das Heilige (1917) - Rudolf Otto

Der Stern der Erlösung (1921) - Franz Rosenzweig 

Der Römerbrief (1919, 1922) - Karl Bath 

Die Renaissance des Islams (1922) -Adam Mez 

Ich und Du (1923) - Martin Buber 

The everlasting man (1925) - G.K. Chesterton

The metaphysical foundations of modern physical science (1925) - E.A. Burtt 

The nature of the physical World (1928) - Arthur Eddington  

Why I believe in God: science and religion as a scientist sees it (1930) - Arthur Eddington 

The origins of religion (1937) - E.O. James 

Das Wesen des Christentums (1938) - Romano Guardini

The problem of pain (1940) - C.S. Lewis 

Manual de historia eclesiástica (1942) - Bernardino Llorca

Miracles (1947, 1960) - C.S. Lewis 

De unione sacerdotis cum Christo sacerdote et victima (1948) - Reginald Garrigou-Lagrange 

Traité d'histoire des religions (1949) - Mircea Eliade 

Buddhism: its essence and development (1951) - Edward Conze

Modern Cosmology and the christian idea of God (1952) - Edward Arrhur Milne 

Mere Christianity (1952) - C.S. Lewis

Und die Bibel hat doch recht (1955) - Werner Keller 

Science and christian belief (1955) - Charles Coulton 

The World's religions  (1955) - Huston Smith 

History of religions (1956) - E.O. James 

The way of Zen (1957) - Alan Watts 

The gnostic religion (1958) - Hans Jonas

Buddhismo / A short history of Buddhism (1958, 1960) - Edward Conze 

The religions of man (1958) - Huston Smith  

The masks of God (4 vol, 1959 - 1968) - Joseph Campbell 

The four loves (1960) - C.S. Lewis 

The jews and the Gospel (1961) - Gregory Baum 

Religion and science (1964) - John Habgood

Science et Christ (1965) - Pierre Teilhard de Chardin 

La Bible et l'Évangile (1965) - Louis Bouyer 

Issues in science and religion (1966) - Ian Barbour 

Le salut: incarnation ou mystère pascal? (1968) - J-P  Jossua

Dieu existe, je l'ai rencontré (1969) - André Frossard 

African religions and philosophy (1969) - John Mbiti 

Histoire des croyances et des idées religieuses (4 vol, 1976 - 1986) - Mircea Eliade 

The holy sword (1977) - Robert Payne  

God and the astronomers (1978) - Robert Jastrow

The gnostic gospels (1979) - Elaine Pagels

Cosmos and Creator (1980) - Stanley Jaki 

Wind sir nicht nur von dieser Welt (1981) - Hoimar von Ditfurth 

God and the new Physics (1983) - Paul Davies

In the path of God (1983) - Daniel Pipes 

Síntesis de espiritualidad católica (1988) - José Ribera i José Maria Iraburu 

Miracles and Physics (1989) - Stanley Jaki 

God and the cosmologists (1989) - Stanley Jaki 

Cosmos, Bios, Theos (1992) - Henry Margenau 

The mind of God (1992) - Paul Davies 

The human factor: evolution, culture and religion (1993) - Philip Hefner 

Jewish history, jewish religion. The weight of three thousand years (1994) - Israel Shahak 

The Physics of Inmortality: modern Cosmology, God and thre resurrection of the dead (1994) - Frank J. Tipler

Science and religion, from conflict to conversation (1995) -  John Haught 

Bible and science (1996) - Stanley Jaki 

The rise of Western Christendom (1996) - Peter Brown 

Jewish fundamentalism in Israel (1999) - Israel Shahak

Christ and science (2000) - Stanley Jaki 

Things a computer scientist rarely talks about (2001) - Donald Knuth 

The future of Universe: chance, chaos, God? (2002) - Arnold O. Benz

The unexpected way: on converting from Buddhism to Catholicism (2002) - Paul Williams

Creative tension essays on science and religion (2003) - Michal Heller 

And on this rock: Witness of one land and two Covenants (2004) - Stanley Jaki 

Por qué soy cristiano (2005) - José Antonio Marina 

The language of God (2006) - Francis S. Collins

Hail Mary, full of grace: A commentary (2008) - Stanley Jaki 

El Islam no es lo que crees (2010) - Abedelmumin Aya (Vicente Haya) 

Meaningless Space? (2014) - Arnold O. Benz

The territories of science and religion (2015) - Peter Harrison 

Astrophysics and Creation (2016) - Arnold O. Benz

The believing scientist: essays on science and religion (2016) - Stephen M Barr 

Why science and faith belong together: stories of mutual enrichment (2021) - Malcolm Jeeves

Tinieblas tibetanas: del yoga y el mandala al femicidio ritual (2021) - Federico Highton 

altres autors: Gilles Kempel, Voegelin, Gerson Scholem, Ioan Petru Culianu, Hans Jonas, Voegelin, Emmanuel Lévinas, Paul Tilich, Wolfhart Pannenberg, Jürgen Moltmann, Raimon Panikkar, Georges Dumézil, Amanda Coowaraswamy, Frithjof Schuon, René Guénon, Idris Shah, Fabrice Hadjadj, Alexandra David-Néel, Antonin Sertillanges, Aleksandr Men, Pierre Duhem, Stephen Jay Gould, John L. Heilbron, Karl Heim, Freeman Dyson, 

Dos camins i pensaments

El camí difícil que fa pujada porta al lluminós i obert cim de la muntanya, el camí fàcil que fa baixada porta al tencat i umbriu fons del barranc. 

El camí del Cel sembla un infern, el camí de l'Infern sembla un cel.

Com deia Maine de Biran (1766 - 1824), l'esforç és allò que modela la vida de l'home, i és la causa de les accions positives. De la resistència que la matèria ofereix a la voluntat humana de bé surt la necessitat d'esforçar-se, que és el que forma i constitueix el nostre jo, i això és la nostra llibertat. És la veritable força i poder humà. 

"L'home, que tanta tendència té a convertir-se en servidor dels seus servidors mecànics" és una observació de Blaise Pascal (1623 - 1662) que està més que mai de plena actualitat avui dia, quatre segles més tard.

Més val caminar lentamentt, coixejant i fins ensopegant i caient-se de tant en tant, pel camí correcte, que còrrer àgil, lleuger i ràpid pel camí equivocat.  

"Per al qui no sap a on ha d'anar, cap vent li és favorable", Sèneca, (4 aC - 65)

"L'important no és viure per viure, l'important és navegar", lema de la Hansa. 

Un dels més grans, i potser el que més, dels filòsofs actuals, el coreà-alemany Byung-Chul Han (1959), és catòlic.

Llibres

Ara que és el canvi d'any pot ser escaient fer una relació de llibres de la literatura universal, en aquest cas del segle XIX, que és quan es van forjar les idees que estan en vigor en aquest segle XXI. La relació és sobretot de llibres del romanticisme, però també d'altres corrents literaris, com el realisme i l'humor, d'aquell segle en que s'expandí aquesta nova mentalitat: 

Kreideselfen auf Rügen (1818)  de Caspar David Friedrich (1774 -  1840)

Génie du Christianisme  (1802) - Chateaubriand 

Obermann (1804) - Senancour 

I wandered lonely as a cloud (1807) - Wordsworth 

Manuscrit trouvé à Saragosse (1810) - Jan Potocki 

Sense and sensibility (1811) - Jane Austen 

Der Schweizerissche Robinson (1812) - Johann David Wyss

Voyages en Afrique et en Asie pendant les années 1803 - 1807 (1813) - Ali-Bey el Abbasi 

De l'Allemagne (1813) - Mme. de Staël 

Pride and prejudice (1813) - Jane Austen 

Mansfield Park (1814) - Jane Austen 

Emma (1815) - Jane Austen 

Italienische Reise (1816-17) - Goethe 

Adolphe (1822) - Benjamin Constant 

Confessions of an English opium-eater (1821) - Th. de Quincey 

Time (1821) - Shelley 

De l'amour (1822) - Stendhal 

Baryshnya krestyanka (1831) - Pushkin 

Le mie prigione (1832) - Silvio Pellico 

Kapitanskaya dochka (1836) - Pushkin 

The posthumous papers of the Pickwick Club (1837) - Charles Dickens 

Oliver Twist (1838) - Charles Dickens 

Escenas matritenses (1842) - Ramón Mesonero Romanos 

Myortvie dushi (1842) - N. Gogol 

A Christmas carol (1843) - Ch. Dickens 

Forførerens Dagbog (1843) - Kierkegaard

Typee: A peep on polynesian life (1846) - H. Melville  

Jane Eyre (1847) - Charlotte Brontë

Wuthering Heights (1847) - Emily Brontë 

Agnes Grey (1847) - Anne Brontë 

Eureka (1848) - E.A. Poe

Vanity Fair (1848) - Thackeray 

The book of the snobs (1848) - Thackeray 

Mémoires d'outre-tombe (1849-50) - Chateaubriand 

The scarlet letter (1850) - N. Hawthorne

David Copperfield (1850) - Charles Dickens 

Un chapeau de paille d'Italie (1851) - Eugène Labiche 

Causeries du lundi (16 vol, 1851 - 1862) - Sainte-Beuve 

Uncle Tom's cabin (1852) - Harriet Beecher Stowe 

Walden, or Life in the woods (1854) - Thoreau 

The Life of Charlotte Brontë (1857) - Elizabeth Gaskell 

Madame Bovary (1857) - Flaubert

Oblomov (1859) - Goncharov 

Dvoryanskoye gnezdo (1859) - Turgenev 

Mirèio (1859) - Mistral 

Dominique (1862) - Fromentin 

Histoire d'un conscrit de 1813 (1864) - Erckmann i Chatrian 

Alice's adventures in Wonderland (1865) - Lewis Carroll 

Prestupleniye i nakazaniye (1867) - F. Dostoievsky 

Les enfants du capitaine Grant (1868) - J. Verne 

Little women (1868) - Louisa May Alcott 

L'éducation sentimentale (1869) - Flaubert 

Idiot (1869) - Dostoievsky 

The innocents abroad (1869) - Mark Twain 

Lettres de mon moulin (1869) - Daudet 

Through the looking glass (1871) - Lewis Carroll 

Le Tour du monde en quatre-vingts jours (1872) - J. Verne 

Tartarin de Tarascon (1872) - Daudet

Anna Karenina (1877) - Lev Tolstoi

Un dels llibres juvenils que vaig llegir de nen, em
va fer pensar que quan tingués 15 anys ja seria adult

Un capitaine de quinze ans (1878) - J. Verne 

Heidi (1880) - Johanna Spyri  

Bouvard et Pécuchet (1881) - Flaubert 

Journal intime (1884) - Henri-Frédéric Amiel 

L'Étoile du Sud (1884) - J. Verne 

Flatland (1884) - Edwin Abbott Abbott 

Cuore (1886) - Edmondo d'Amicis 

Deux ans de vacances (1888) - J. Verne 

Les Xipéhuz (1888) . J.-H. Rosny ainé 

Lamiel (1889) - Stendhal 

Kreitzerova sonata (1889) - Lev Tolstoi 

Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (1889) - Verdaguer 

Three men in a boat (1889) - Jerome K. Jerome

Tsartsvo Bozhiye vnutri vas (1894) - Lev Tolstoi 

The importance of being earnest (1895) - Oscar Wilde 

L'Hôtel du libre échange (1894) - Georges Feydeau 

Poil de carotte (1894) - Jules Renard 

In the South Seas (1896) - R.L. Stevenson 

Le Dindon (1896) - G. Feydeau 

Three men on the bummel (1900) - J.K. Jerome

Són llibres ja clàssics i que tenen ja entre 100 i escaig i 200 i escaig anys, però que retraten força bé la realitat de la societat occidental actual o, almenys, els seus origens. 

Música d'abans pel temps d'ara

Repesca de cançons, per fer un nou viatge nostàlgic en el temps: 

All I have to do is to dream (1958) - Everly Brothers 

Cuando calienta el sol (1961) - Hnos. Rigual 

Sealed with a kiss (1962) - Brian Hyland 

Let's twisr again (1962) -  Chubby Checker 

The Loco-motion (1962) - Little Eva 

Les vendanges de l'amour (1963) - Marie Laforêt 

Y volvamos al amor (1963) - Marie Laforet 

Sapore di sale (1963) - Gino Paoli 

I wanna hold your hand (1963) - The Beatles 

Una lacrima sul viso (1964) - Bobby Solo 

The house of the rising Sun (1964) - The Animals 

Il mondo (1965) - Jimmy Fontana 

In my life (1965) - The Beatles 

Eleanor Rigby (1966) - The Beatles 

Strangers in the night (1966) - Frank Sinatra 

These boots are made for walking (1966) - Nancy Sinatra 

My love (1966) - Petula Clark 

Monday monday (1966) - The Papas & The Mamas 

You can't hurry love (1966) - The Supremes 

La felicidad (1967) - Palito Ortega 

L'important c'est la rose (1967) - Gilbert Bécaud 

L'amour est bleu (1967) - Vicky Leandros 

Happy together (1967) - The Turtles 

I can't take my eyes off you (1967) - Frankie Valli 

I say a little prayer for you (1967) - Dione Warwick 

Corazón contento (1968) - Palito Ortega i Marisol 

La tramontana (1968) - Gianni Pettenati 

Hooked on a feeling (1968) - B.J. Thomas

(Sittin' on) The dock of the bay (1968) - Otis Reading 

This guy's in love with you (1968) - Herb Alpert & Tijuana Brass 

This girl's  in love with you (1968) - Dione Warwick 

Les Champs-Elysées (1969) - Joe Dassin 

La pioggia (1969) - France Gall 

Aquarius. Let's the sunshine inn (1969) - Fifth Dimension (1)

Un rayo de sol (1970) - Los Diablos 

Yellow river (1970) - Christie

I'll never fall in love again (1970) - Dione Warwick 

¿Qué será? (1971) - José Feliciano 

Harmony (1973) - Conexion  (2)

Kisses for me (1976) - Brotherhood of Man 

Nous (1978) - Hervé Villard 

Moskau (1979) - Dschinghis Khan (3) 

(1) Només musicalment parlant i com a record dels anys de joventut, perquè el text és un absolut disbarat
(2) El grup d'un destacat músic com és Luis Cobos (1948),, l'any 1973 quan l'escoltava en anglès entenia "Ann Marie" i desprès en español "Al morir", ara me n'he assabentat.que és "Harmony".
(3) Una cançó molt animada i que es presta molt per ballar-la però que té un inquietant punt demoníac, que sort que ells mateixos reconeixen en la lletra ("Moscou és una ciutat màgica i per la nit el diable s'hi passeja..." una mica per l'estil de la novel·la "El mestre i Margarida" de Mikhail Bulgakov,  i que en aquella època no conocia, l'he conegut recentment a través de balls d'una extrema agilitat com https://www.youtube.com/watch?v=H6oqPgm3-lY  en que un soldat hongarès fa una demostració d'una habilitat física increïble ballant a l'estil eslau oriental del prisyadka.