 |
Traducció de l'obra original alemanya
Das heilige Russland (1959) de l'autor
eslau Dmitri Chizhevsky (1894 - 1977) |
És conegut que en rus món i pau és diuen igual: мир (mir). I també cal tenir en compte que la història és originalment religiosa, ja que s'intenta que tingui un sentit, un significat i fins un progrès, cosa que només té si comporta un contingut espiritual. Ja fa molts anys, quan era jove, vaig llegir l'obra Historia del espíritu ruso I: la Santa Rúsia de l'intel·lectual exiliat Dmitri Chizhevsky (1894 - 1977), d'orifen rus i polonès, nascut a Ucraïna, especialista en estudis eslaus i defensor de la seva cultura ucraïnesa natal, en la que ho vaig copsar sense necessitat de que ho expressés explícitament. I sempre m'ha agradat la Història i m'he interessat per la de tots els països del món i també he notat en totes que prenen sentit quan es refereixen sobretot a la cultura, la literatura, l'art, la ciència, les idees i mentalitats, les cosmovisions de cada lloc i època, les filosofies dominants i especialment a la religió i el món espiritual. Així tot agafa sentit, s'explica i resulta lògic i té com un fil conductor o una orientació, com vaig comprovar en un altre llibre que vaig llegir molt jove, gairebé al mateix temps que l'anterior, la Historia de Hungria de l'hongarès Miguel de Ferdinandy (1912 - 1993) en la que destacava la profunda religiositat cristiana i sobretot catòlica des que el rei St. Esteve es va convertir junt amb el seu poble i va ser coronat rei pel Papa l'any 1001, el sacrifici abnegat i molt sovint les derrotes acceptades amb resignació i resiliència i alhora la nostàgica vocació erudita i diletant de tipus orientalista de la seva nació per motius geogràfics (1) i històrics (2) des dels seus orígens.
863 - 869 St. Ciril i St. Metodi, els apòstols dels eslaus, evangelitzen la Gran Moràvia i tradueixen parts de la Bíblia a l'antic eslau eclesiàstic. St. Ciril crea l'alfabet glagolític, predecessor del ciríl·lic.
864 Boris I de Bulgària es converteix al Cristianisme i es fa batejar junt amb tot el seu poble
890s A Bulgària deixebles dels sants Ciril i Metodi creen l'alfabet cirílic antic
965 Bateig de Santa Olga a Constantinoble
969 Conversió del duc Mieszko de Polònia i el seu poble al Cristianisme.
988 Bateig de Sant Vladimir el Gran i de tot el poble de Kiev
1015 Assassinat dels sants Boris i Gleb, màrtirs de la pau i la no-violència, per no voler lluitar en una guerra fratricida. Són els primers canonitzats de la Rus de Kiev.
c. 1044 Sant Hilarió de Kiev (c. 990 - c. 1055), Sermó sobre la llei i la gràcia (3)
1054 Separació de les Esglésies catòlica romana i ortodoxa grega
1131 Icona de la Verge de Vladimir, considerada la Mare de Rússia i patrona del país junt amb St. Jordi
1147 Document fundacional de la ciutat de Moscou
1150 - 1293 Tres croades sueques contra els finesos pagans ocupen i cristianitzen Finlàndia
1156 Construcció del Kremlin de Moscou, inicialment de fusta
1204 - 1261 Amb l'assalt croat a Constantinoble i el consegüent Regne Llatí allà, s'agreuja la separació de catòlics i ortodoxos.
1236 - 1569 Gran Ducat de Lituània, formalment existent fins 1795, que al segle XV és l'Estat més gran d'Europa
1240 Saqueig de Kiev pels mongols
s. XIII Aleksandr Nevsky de Novgorod derrota als suecs (1240) i als Cavallers Teutònics (1242), impedint així la unió de les esglésies cristianes.
1274 Intent d'Unió de catòlics i ortodoxos al Concili de Lió, que acaba fracassant
1299 Per la destrucció causada pels mongols, el patriarca rus trasllada la seva seu de Kiev a la ciutat de Vladimir
1325 El patriarca de Kiev i tota Rússia trasllada definitivament la seva seu a Moscou
1354 - 1378 El metropolita Aleksiy de Kiev i tota la Rus governa Moscòvia.
s. XIV Sant Sergi de Radonezh (1314/1322 - 1392), la Laura de la Trinitat de Sant Sergi (1345). És un sant reconegut també com a tal per l'Església catòlica.
1380 Victòria de Dmitri Donskoi (1350 - 1389) a la batalla de Kulikovo
1397 Conversió al Cristianisme dels lituans, els últims europeus pagans.
c. 1400? Andrei Rublev (c. 1365 - c. 1428), icona de la Trinitat
1439 Al Concili de Florència un grup de líders ortodoxos accepten la Unió amb l'Església catòlica, però el príncep Vassili II no ho accepta, prohibeix que es proclami la reunificació i deposa i empresona al metropolita de Kiev (1433 - 1448/1458) Isidor (1385 - 1463), qualificant-lo d'apòstata, per haver-ho acceptat i signat, però aquest es manté fidel a la unió fins la seva mort..
1448 L'Església russa es fa autònoma, autocèfala, perquè no accepta la no aprovació pel patriarca de Constantinoble de l'elecció feta per ells com a cap i la mantenen.
1453 Caiguda de Constantinoble, la Segona Roma, en poder dels turcs otomans
1461 El metropolita de Kiev i tota Rússia passa a ser el metropolità de Moscou i tota Rússia.
1472 Per una iniciativa del Papa Pau II, que buscava la unió, Ivan III de Moscou es casa amb Sofia Paleòloga, neboda de l'últim emperador bizantí, però el llegat papal Basili Bessarion no va tenir éxit en que això signifiqués la unió religiosa.
1480 Moscòvia es fa independent de la Horda d'Or
c. 1510 Filofei de Pskov (1465 - 1542), la Tercera Roma
mitjan s. XVI Maksim Grek (1475 - 1556) cita la Santa Rússia, concepte ja dels s. X o XI.
1547 Ivan IV el Terrible pren el títol de Tsar (Cèsar) i es passa així del Principat de Moscou al Tsarat rus
1552 Conquesta russa de Kazan
1556 Conquesta russa d'Astrakan
1569 - 1795 La Confederació de Polònia i Lituània, iniciada amb la Unió de Lublin, que fa oficial la unitat de monarca vigent ja des de 1386
1583 El cossac Yermak conquesta el khanat de Sibir per a Moscou
1589 Patriarcat rus a Moscou, reconegut pel patriarca ecumènic de Constantinoble.
1592 - 1599 Segimon III Vasa, rei de Polònia (1587 - 1632) es també rei catòlic de Suècia.
1596 Unió de Brest, plena comunió de l'Església greco-catòlica ucraïnesa amb el Papa de Roma.
1608 - 1610 Guerra russo - polonesa.
1652 Inici de les reformes del patriarca Nikon, per adecuar la litúrgia a l'ortodoxa grega de Constantinoble. Separació dels Vells creients.
1666 El Concili d'aquest any marca la supremacia definitiva de l'Estat rus sobre l'Església russa
1675 La líder dels vells creients Feodosia Morozova mor de fam presonera en un sòtan
1682 El protopope Avvakum, després d'haver estat exiliat a Sibèria el 1667, es cremat a la foguera per oposar-se a les reformes, però els Vells creients (dits starovieri o bé raskolniki) continuen.
1686 L'Església ortodoxa russa s'annexa la ucraniana.
1689 Tractat de Nerchinsk entre Rússia i Xina per delimitar les fronteres de Sibèria. Amb l'ajut de dos jesuïtes a l'Imperi Xinès que feren de traductors i intèrprets i un alemany que savia llatí per part dels russos , aquest primer tractat del Celest Imperi amb una potència europea es tramita i redacta en llatí i es fan unes versions en rus i manxú, i estarà en vigor fins les grans ampliacions territorials russes a l'Extrem Orient de 1858 i 1860.
1696 - 1725 Reformes del tsar Pere I el Gran
1700 A la mort del patriarca, Pere I deixa el càrrec sense cobrir.
1703 Construcció de la nova capital Sant Petersburg que substitueix a la tradicional Moscou el 1712.
1721 Pere I canvia el títol de tsar, tot i que se segueix usant, pel d'emperador, ja que es considera successor dels emperadors bizantins.
1721 - 1921 Per ordre de Pere I, continuada pels seus successors, l'Església Russa no té patriarca, i el seu govern l'exerceix un Sant Sínode format per governants eclesiàstics escollits pels tsars però també amb alguns membres civils i funcionaris de l'Estat.
s. XVIII - XIX Sant Serafí de Sarov (1759 - 1833), un dels més grans sants russos.
1772, 1793, 1795 Els 3 repartiments de Polònia entre Rússia, Prússia i Àustria.
1783 Conquesta russa de Crimea als tàrtars vassalls de l'Imperi otomà.
1809 - 1917 Finlàndia deixa de ser de Suècia i es unida per unió de monarca amb l'Imperi Rus
1812 Desastrosa derrota i retirada de Napoleó després d'envair Rússia i prendre Moscou, cremada per les forces del mariscal Kutuzov que l'abandonaren i utilitzaren la tècnica de la terra arrassada. És l'inici de la seva derrota total (4).
1815 Congrés de Viena i la Santa Aliança.
1853 - 1856 Guerra de Crimea, dels britànics, francesos, turcs otomans i alguns aliats més contra els russos, per mantenir a l'Imperi otomà i impedir l'accés de Rússia al Mar Mediterrani.
1914 - 1918 Gran Guerra Europea, després dita Primera Guerra Mundial. Els aliats prometen a Rússia la possessió de Constantinoble després de la victòria i desmembrament de l'Imperi Otomà, però la revolució de novembre de 1917 i la retirada de Rússia de la guerra poc després ho impedeix.
1915 - 1917 Gran genocidi d'armenis cristians a l'Imperi otomà, obra sobretot dels Joves Turcs. Ja hi havia hagut matances anteriors d'armenis allà el 1894-96 i el 1909 i encara hi van haver víctimes armènies fins tan tard com 1923 com a mínim. Però en el genocidi van ser assassinats 1'5 milions i només en van sobreviure mig milió, la majoria fugint, emigrant o amagant-se. Rússia, que era la protectora dels cristians a l'Imperi Otomà, en aquell moment ja està en guerra amb aquest però sobretot amb els Imperis Alemany i Austro-Hongarès i això l'impedeix intervenir eficaçment.
1917 La revolució de febrer que deposa al tsar, aboleix el Sínode i restableix el patriarcat amb Tikhon.
1917 - 1923 Aleksandr Kolchak (1874 - 1920) i els militars russos blancs a la guerra civil russa (5) originada per la presa del poder pels bolxevics al novembre de 1917.
1918 Assassinat del tsar Nicolau II (1868 - 1918), de la tsarina i de tots els seus fills, així com del seu metge i assistent a Yekaterinburg.
1922 - 1991 La URSS
1941 Invasió alemanya de la Unió Soviètica. Tot i el gran èxit inicial Hitler decideix renunciar a lluitar una gran batalla per Moscou i no sols per l'arribada de l'hivern, encara que en la primera batalla per Moscou els Panzer del general Guderian, l'inventor i practicant de la blitzkrieg o guerra llampec, havien arribat gairebé fins les afores de la capital soviètica. Segons es diu va manifestar "No cometeré el mateix error que Napoleó volent prendre Moscou" i la invasió es va dirigir després cap al Sudest, fins a la derrota decisiva de Stalingrad el 1942 - 43 i la derrota total de 1945. Els russos la consideren la Gran Guerra patriòtica, durantt la qual Stalin va cessar en les persecucions antireligioses i la propaganda ateïsta militant i va donar suport temporalment a l'Església ortodoxa russa.
1946 Stalin elimina per decret l'Església catòlica a la URSS, molt implantada a Ucraïna i Bielorrúsia, que continua en la clandestinitat. Les seves basíliques i esglésies passen a l'Església ortodoxa russa que tot i que perseguida per moltes campanyes antireligioses, anticristianes i d'ateïsme militant, si que té reconeixement oficial i legal soviètic
1949 - 1990 Divisió d'Alemanya en dues
1955 - 1991 El Pacte de Varsòvia
1961 - 1989 El Mur de Berlín
1962 - 1965 Pel desig i la insistència del Papa Joan XXIII, una delegació de l'Església ortodoxa russa asisteix com observadora al Concili Ecumènic Vaticà II.
1965 Trobada del Papa Pau VI i del patriarca Atenàgores. Aixecament de les excomunions mútues del 1054.
1978 El metropolita Nikodim de Novgorod i Leningrad mor al Vaticà (5 setembre) mentre està en una audiència amb el recent elegit Papa Joan Pau I que moriria poc després (28 setembre), tots dos aparentment d'un atac de cor.
1978 - 2005 El Papa Joan Pau II, el polonès Karol Wojtyla, fa grans esforços ecumènics, com la creació efectiva d'una Comissió de diàleg catòlic - ortodox (1979) que ja havia sigut intentada anys abans, però no s'havia concretat.
1980 Solidarnosc a Polònia i cop d'Estat a l'any següent per evitar el seu govern. Boicot d'Estats Units i altres països occidentals als Jocs Olímpics de Moscou per la invasió soviètica d'Afganistan (1979 - 1989)
1981 El Papa Joan Pau II ferit en un atemptat a Roma per trets del turc Ali Agca, però darrera seu hi ha una trama búlgara i potser ordenada des del poder soviètic
1984 El Papa Joan Pau II consagra Rússia a la Verge Maria, tal com ella ho havia demanat a la seva aparició a Fàtima l'any 1917. Boicot de la Unió Soviètica i alguns països de l'Est als Jocs Olímpics de Los Angeles en represalia pel boicot anterior.
1985 El reformista Mikhail Gorbachov arriba al poder a la URSS (març).
1986 Comencen les reformes de la perestroika (reestructuració) i al cap de poc també la glasnost (transparència). Accident a la central nuclear de Chernobyl.
1988 Celebració oficial a l'encara Unió Soviètica del mil·lenari de la conversió i bateig de la Rus de Kiev
1989 El reformista Gorbatxov convida al Papa Joan Pau II a visitar la Unió Soviètica, però no hi podrà anar mai pel veto que posa el patriarca Aleksei II a la seva visita. Caiguda del Mur de Berlín i del comunisme als països de l'Est d'Europa
1991 Dissolució de la KGB, el COMECON, el Pacte de Varsòvia i finalment la pròpia URSS, substituïda per Rússia i la Comunitat d'Estats Independents. Leningrad torna dir-se Sant Petersburg com s'havia dit des de la seva fundació fins 1914. Inici de les guerres de dissolució de Iugoslàvia (1991 - 1999)
2014 Cop d'Estat contra el president pro-rus Yanukovich a Ucraïna. Amb el triomf d'aquesta revolució Rússia reclama, ocupa, fa un referendum i s'annexiona Crimea, que havia sigut russa des de 1783 a 1954, en que Khruixtxov la va donar a Ucraïna (6). També comença el conflicte a les zones ucraïneses pro-russes de Lugansk i Donetsk.
2022 Invasió d'Ucraïna per Rússia, que veu una amenaça inassumible la possibilitat d'entrada del seu país veí i culturalment germà a l'OTAN.
(1) Notòriament les grans planes que des de Manxúria arriben gairebé sense solucio de continuïtat fins a Hongria, passant per Mongòlia, el Turquestan, Rússia i Ucraïna. Una altra branca passa per Rússia, Polònia i Alemanya fins el nord i oest de França, però per algun motiu no és tan clara i directa i no ha sigut tan freqüentada pels pobles nòmades.
(2) Com els pobles iranis, escites i sàrmates, els huns, àvars, cumans, petxenegues, mongols, tàrtars i turcs otomans i especialment des de finals del segle IX els magiars, avantpassats ètnics i culturals dels hongaresos moderns, com també la important presència de jueus i de gitanos, els zíngars, que ha fet que Hongria com Rússia i Espanya hagi assimilat i fet pròpies moltes coses culturals d'aquest poble d'origen indostànic. Hongria, com Rússia, de la que es diu que "tots els russos porten una gota de sang mongola" ha estat sempre oberta i exposada a les influències de l'Est i fins i tot del Llunyà Orient. Però és curiós que també Itàlia a partir dels temps de Marco Polo digui que "Cina è vicina". Molt més exagerat era un antropòleg basc, Julio Caro Baroja (1914 - 1995), que deia que Europa consistia principalment en els Pirineus i els Alps i que més al sud ja es notava la influència d'Àfrica i més al nord la influència de Xina.
(3) Primera obra de la literatura russa conservada
(4)Napoleó hauria demostrat ser un molt bon tàctic però un mal estratega, obviant la molt més propera Sant Petersburg, la capital de l'Imperi Rus i residència oficial dels tsars, que a més era accessible per mar i estava no lluny de la seva aliada Polònia, anant a atacar la llunyana Moscou, que feia més d'un segle que no era la capital. A no ser que ho fes pel simbolisme de Moscou com el centre tradicional de la Santa Rússia i Tercera Roma, perquè sinó no és gaire comprensible la seva decisió.
(5) Com Nikolai Yudenich (1862 - 1933), Yevgueni Miller (1867 - 1939), Lavr Kornilov (1870 - 1918), Anton Denikin (1872 - 1947), Mikhail Diterikhs (1874 - 1937), Sergei Markov (1878 - 1918), Piotr Vrangel (1878 - 1928)... La bandera actual de Rússia és la utilitzada pels russos blancs, la tricolor imperial, i igualment passa amb l'escut, l'àguila bicèfala bizantina usada pels tsars i emperadors, que també va ser la dels russos blancs i s'ha recuperat com escut de la Rússia postsoviètica. Per això es pot dir que si van perdre la guerra civil, van guanyar, junt amb el moviment blanc emigrat, el futur.
(6) I que havia sigut el terreny de batalla de la terrible Guerra de Crimea de 1853 en la que britànics i francesos van atacar l'Imperi Rus en defensa del decadent Imperi Turc otomà ja que Rússia estava a punt de derrotar-lo decisivament i aspirava de sempre a la possessió de Constantinoble, l'antiga Nova Roma cristiana i la seu del Patriarcat ortodox.
