Fer néixer a Jesucrist en nosaltres i en els altres

Sant Carles Borromeo (1538 - 1584), cardenal i arquebisbe de Milà, va ser un incansable reformador de les costums relaxades de clergat, religiosos i laics d'aquell temps a la seva arquidiòcesi i al nord d'Itàlia i sud de Suïssa. 

St. Carles Borromeo intercedeix davant la Santíssima Trinitat, per Orazio Borgianni, 1611 - 12

La seva activitat va ser inesgotable i en molts altres llocs també, com a Roma, on hagué de residir molts anys, cridat pel seu tiet el Papa Pius IV (1559 - 1565), i en molts camps. Entre altres coses tingué un gran paper en la reanudació i finalització del Concili de Trento, inaugurat el 1545 però que havia estat suspès inacabat el 1552, i que finalment va continuar fins a la seva clausura l'any 1563. St. Carles Borromeo suscità en ocasions una forta oposició de la noblesa, de les congregacions laxes que volia millorar i finalment va aconseguir fer-ho i dels protestants i heretges, fins al punt que en una ocasió sofrí un atemptat per part d'un membre d'un grup que havia esdevingut sectari i que podria haver-li costat la vida, com ell mateix pensà en un primer moment, però del que en sortí miraculosament il·lès. Molt seriós i devot des de nen i jove, tot i que sovint va tenir que viure enmig del luxe cortesà, en va estar totalment desenganxat i a més va fer uns extraordinaris esforços de caritat envers els pobres i menesterosos, molt abundants en aquells llocs i època, amb una generositat inaudita. També feia miracles amb la seva sola presència, com quan va anar a visitar un noble molt greument malalt i a l'arribar el va trobar ja en l'agonia, però sorprenentment el moribund al moment de veure'l va recuperar-se amb un "Estic curat!" i així va ser, recuperat totalment de la malaltia i va viure força anys i fins el va sobreviure, essent sempre molt devot seu. Probablement esgotat per tants treballs i fatigues com privacions i austeritats, el sant prelat va morir amb 45 anys, després d'haver fet una intensa activitat tota la seva vida, principalment en la reforma de l'Església, que va donar molts fruits, i que va voler que continués després d'ell, fundant l'Orde dels Oblats de St. Ambròs, que avui segueixen existint i es diuen Oblats de St. Ambròs i St. Carles, centrant la seva labor a la diòcesi de Milà.

Canonitzat l'any 1610, és el sant patró dels catequistes i dels seminaristes. Felicitats als Carles i a les Carla que celebren el seu sant i que St. Carles Borromeo des del Cel intercedeixi i pregui per tal que clergues, religiosos i laics portin una vida digna a l'alçada de les seves responsabilitats i de la seva condició de cristians i fills de Déu i que aquest ens concedeixi un gran nombre de bons catequistes i seminaristes segons el seu estil i ideal!  

Sants catalans

Sant Ermengol (+ 1035), bisbe d'Urgell des de 1010 fins la seva mort en un accident en la construcció d'un pont a Bar, de seguida se'l va considerar sant, a l'any de la seva mort ja era venerat i a la  catedral que ell mateix va fer construir nova i que va ser inaugurada pel seu successor l'any 1040 ja tenia un altar l'any 1044,  i és el patró principal de la diòcesi d'Urgell i també dels municipis de La Seu d'Urgell i El Pont de Bar.  

Sant Pere Almató (1830 - 1861), va néixer a St. Feliu Sasserra, a la comarca d'Osona, i essent missioner dominic va morir màrtir. junt amb dos missioners més, a Vietnam el dia de Tots Sants, el mateix dia del seu naixement. Se'l sol representar amb un sable oriental ja que aquest va ser l'instrument del seu martiri, morint decapitat a Hai Duong, Tonkín, a la zona nord de l'actual Vietnam. Les seves restes van arribar a Vic l'any 1888 i unes relíquies seves que es van salvar de la profanació de la seva tomba durant la Guerra Civil de 1936 - 1939 estan ara al seu poble natal de St. Feliu Sasserra. Va ser canonitzat junt amb els seus dos companys dominics espanyols l'any 1988 pel Papa St. Joan Pau II, formant part dels sants màrtirs de Vietnam. 

Que ells i tots els sants catalans preguin i intercedeixin per nosaltres per tal que a Catalunya segueixin sorgint molts sants!

El Fray Escoba del cine

Sant Martí de Porres (1579 - 1639) és un religiós dominic del Virregnat del Perú fill d'un noble espanyol i d'una mulata, que va viure a Lima i va estar quasi tota la seva vida en un convent. Es passava el dia escombrant i d'aquí el nom de Fray Escoba o posteriorment "el sant de l'escombra". En extrem humil i senzill de cor. Va quedar sorprès quan se'n va adonar que a través d'ell Déu feia miracles, i aviat la gent també ho va comprovar i tothom li demanava tota mena de favors i es veien atesos, cosa que junt amb el fet de la seva personalitat tant bondadosa, amable i servicial i tan desapegada i sense cap pretensió, ja que no li donava cap importància als miracles de tota mena que feia, que eren molts i molt grans, curacions instantànies, èxtasis, levitacions, bilocacions, vidència, parlar amb els animals (1) i encara alguns més, considerant-los fets naturals i sovint quasi com si no anessin amb ell, i això unit a la seva religiositat tan alta va fer que tingués una gran fama de sant ja en vida, que va anar creixent més i més amb el pas dels anys.  

La pel·lícula va ser estrenada el 28 de desembre de 1961, mesos abans de la seva canonització

Al cinema la seva personalitat es va fer famosa l'any 1962, precisament el de la seva canonització (2), per l'estrena de la pel·lícula espanyola "Fray Escoba", que va ser la primera i més important que es va fer sobre ell, però no la única ja que n'hi ha hagut altres, com una mexicana de 1963 i una mexicano-peruana de 1979, així com sèries de TV sobre ell, la seva vida i miracles, i la seva personalitat tan simpàticament senzilla, accessible i humil, com una mexicana de 1964, una brasilenya de 1968, una argentina de 1972 i una mexicana de 1979, i molt recentment se n'han fet més. Anecdòticament, en  la majoria d'elles va ser interpretat pel mateix actor, el cubà René Muñoz (1938 - 2000), que va fer el seu personatge en dues pel·lícules, entre elles la famosa inicial, i dues sèries televisives. 

Aquest sant fascina a tothom, fins i tot a gent d'altres religions, que queden ben sorpresos al conèixer la seva vida, afirmant per exemple que no pensaven que fos possible que un ésser humà pogués ser tan bó. Que Sant Martí de Porres, el sant mulat que no li negava res a ningú que li ho demanés, intercedeixi davant Déu per tal que també tots nosaltres siguem tan bons com puguem! 

(1) Un dels seus miracles més coneguts va ser aconseguir parlant-lis que un gos, un gat i un ratolí del seu convent, que es perseguien continuament, deixessin de fer-ho, es fessin amics i fins mengessin junts tots tres del mateix plat.

(2) Que va tenir lloc a Roma, pel Papa St. Joan XXIII, el 5 de maig de 1962. Aquell any i els següents la fama del sant va ser realment mundial.  

Comunió dels Sants i ànimes del Purgatori

La commemoració dels fidels difunts, el popular dia de difunts, és una jornada de record, de memòria i de nostàlgia pels éssers estimats que ja ens han precedit en el destí definitiu. Però sobretot és un dia de pregar per ells, demanant que Déu els abreugi la seva estada i els alleugi les seves penes si estan al Purgatori, i demanar-los a ells que preguin per nosaltres, tant si són al Cel com si són al Purgatori, perquè des dels dos llocs poden intercedir pels vius. Podem resar també per que cap d'ells s'hagi perdut per sempre, perquè Déu, que veu el passat, el present i el futur, pot tenir en compte aquesta pregària futura per al moment de la mort d'aquests éssers estimats. 

És el dia de recordar i pregar pels nostres éssers estimats, les bones persones i tots aquells pels qui volem intercedir

Perquè hi ha la Comunió dels Sants i una intensa relació, invisible però ben real i eficaç, entre l'Església triomfant del Cel, l'Església purgant del Purgatori i l'Església militant de la Terra. I és molt bo que així sigui. Tots estem units a Déu i per tant ho estem entre nosaltres. 

Preguem doncs per ells, per tots aquells que Déu ens va escollir com a familiars o persones del nostre ambient i època, i amb els que vam mantenir una relació de proximitat i estimació, per si ho necessiten i demanem-lis també que ells preguin per nosaltres, tant els qui ja són a la Glòria com els qui encara no hi han arribat, però ja tenen la seguretat de la salvació i d'arribar-hi un dia! 

Potser n'hem conegut molts

La solemnitat de Tots Sants és la celebració de tots els sants, l'Església triomfant. 

La immensa majoria són sants desconeguts com a tals, que poden ser familiars nostres, religiosos i religioses i sacerdots que hem conegut, professors, companys de treball, amics, veïns, a vegades les persones més inesperades, que han portat una tal vida de santedat aquí a la Terra, que al moment de la mort han entrat directament al Cel, sense necessitat de purificació, i ara gaudeixen de la visió beatífica a la Glòria amb Déu. 

Celebrem-ho i demanem-lis que preguin per nosaltres i per tot el món!

Arribar a sant fent de porter

Sant Alfons Rodríguez (1531 - 1617), nascut a Segòvia i mort a Mallorca, va assolir la santedat d'una manera ben humil, essent servicial com a porter. Una frase seva és "Sancta Maria, Mater Dei, memento mei", és a dir la jaculatòria "Santa Maria, Mare de Déu, recorda't de mi". 

Atenia la porta dient-se per a si mateix "Ja vaig, Senyor".

Jesuïta laic, va passar 32 anys fent de porter a un convent a Mallorca. Ho va fer tant bé, amb tant amor a Déu i al proïsme, que va assolir la santedat. Avui dia és un dels sants patrons de Mallorca a més de ser-ho dels germans jesuïtes. I és que com deia Sta. Teresa de Jesús "también entre pucheros anda el Señor". La seva vida de santedat ens mostra que estimar Déu i el proïsme ho és tot. 

Que el seu exemple ens ensenyi a deixar-nos fer sants per Déu en el desenvolupament senzill de la vida quotidiana, i que ell que ja va fer una experiència exitosa de la vida i va arribar feliçment a la meta, pregui per nosaltres a Jesucrist i Maria, als que tantes vegades va atendre i servir en el tracte caritatiu amb el proïsme! 

El miracle de la vida

La vida és un miracle diví. 

I el seu principal propòsit és arribar a conèixer, estimar i adorar a Déu. 

Aquest és el seu veritable sentit i significat, i la felicitat humana en aquest món i en l'eternitat. 

I Ell ens mana que li demostrem el nostre amor estimant-nos també entre nosaltres. 

Tinguem-ho present i no ho oblidem mai!