dimecres, 11 de febrer del 2026

L'Església Catòlica i la visió científica del món

L'Església Catòlica a travès dels seus membres canvia la visió del món, fent-la més encertada, i no sols en religió, teologia, filosofia, ciències socials, arquitectura, universitats i hospitals, art i música, sinó també en les matemàtiques i ciències pures, camp en el que els descobriments realitzats per sacerdots, religiosos i religioses i laics devots, canvia la visió del món. 
No són sols Copèrnic, Galileo, Descartes, Pascal, Steno, Mendel, Pasteur, Mercalli i Lemaître, de l'obra dels quals encara viu la ciència i la cosmovisió actual, sinó de moltíssims més de primera categoria, fundadors d'especialitats i en ocasions de disciplines com la física, la química o la biologia, o autors de descobriments i teories decisives.. Alguns dels principals exemples: 

El sacerdot belga Julius Nieuwland (1878 - 1936), químic, botànic i descobridor del neoprè, al seu laboratori 



























St. Agustí (354 - 430), amb la seva gran intel·ligència es va anticipar a molts avenços científics (1)

Silvestre II (940 - 1003), novetats matemàtiques i invents 

Sta. Hildegarda de Bingen (1098 - 1179), aportacions en molts camps naturals  

Les  religioses també hi han tingut un paper des de Sta. Hildegard a Miriam Stimsson


















St. Francesc d'Assís (1181 - 1226), predecessor de l'ecologia 

Leonardo de Pisa (1170 - 1240), matemàtic, sèries de Fibonacci (el seu àlies) 

Robert Grosseteste (1175 - 1253)

St. Albert Magne (c. 1193 - 1280)

Roger Bacon (1214 - 1294), científic 

Ramon Llull (1232 - 1315) 

Guillem d'Ockham (1287 - 1347), la navalla d'Ockham 

Jean Buridan (1301 - 1360)

Nicole Oresme (1325 - 1382)

Nicolau de Cusa (1401 - 1464), especulacions matemàtiques, els infinits móns 

Nicolau Copèrnic (1473 - 1543), el Sistema Solar 

Georgius Agricola (1494 - 1555), mineralogia 

Gregori XIII (1502 - 1585), el calendari gregorià 

Christofer Clavius (1538 - 1612), calendari gregorià 

François Viète (1540 - 1603), matemàtic i criptògraf  

Galileo Galilei (1564 - 1642), el nou Univers vist amb telescopi, la física i el mètode científic 

Christoph Scheiner (1575 - 1650), físic i astrònom 

Marin Mersenne (1588 - 1648), matemàtic, nombres primers de Mersenne, físic, lleis del seu nom 

Pierre Gassendi (1592 - 1655), matemàtic, astrònom, teoria atòmica, trànsit de Mercuri  

René Descartes (1596 - 1650), filosofia i matemàtiques 

Giovanni Batista Riccioli (1598 - 1671), selenografia, nomenclatura lunar, estrelles dobles 

Pierre de Fermat (1601 - 1665), matemàtic, teorema del seu nom  

Athanasius Kircher (1602 - 1680), polimata i avançat en molts camps de la ciència 

Evangelista Torricelli (1608 - 1647), pressió atmosfèrica i baròmetre 

Francesco Maria Grimaldi (1618 - 1663), astrònom i físic, estudis pioners 

Blaise Pascal (1623 - 1662), filosofia, matemàtiques, física, literatura, probabilitat

Francesco Redi (1626 - 1697), refutà la generació espontània de la vida   

Niels Steno (1638 - 1686), anatomia, geologia, estatigrafia i fòssils 

Comte de Buffon (1707 - 1788), biòleg 

Roger Boscovich (1711 - 1787), precursor i avançat en molts camps científiics 

Lazzaro Spallanzani (1729 - 1799), biòleg 

Charles August de Coulomb (1736 - 1806), llei de Coulomb, coulomb

Luigi Galvani (1737 - 1798), efecte de l'electricitat sobre nervis i músculs 

Antoine Lavoisier (1743 - 1794), la química 

Alessandro Volta (1745 - 1827), pila elèctrica, volti  

Renée Just Haüy (1743 - 1822), mineralogia i cristalografia 

Giovanni Battista Venturi (1746 - 1822), efecte, bomba i tub del seu nom 

Giuseppe Piazzi (1766 - 1846), el planeta menor Ceres 

André Marie Ampère (1775 - 1836), electricitat i electromagnetisme, amperi 

Bernard Bolzano (1781 - 1848), matemàtic, lògic i filòsof, teoremes

Augustin Louis Cauchy (1789 - 1857), matemàtic  

Christian Andreas Doppler (1803 - 1853), efecte Doppler-Fizeau  

Angelo Secchi (1818 - 1878), classificació dels espectres estel·lars 

Léon Foucault (1819 - 1868), velocitat de la llum, pèndol del seu nom 

Hyppolite Fizeau (1819 - 1896), físic i astrònom, estudis sobre la llum, efecte Doppler-Fizeau 

Gregor Mendel (1822  - 1884), l'herència genètica 

Louis Pasteur (1822 - 1895), químic, els microbis causa de malaltia, vacunes  

Giuseppe Mercalli (1850 - 1914), sismografia i vulcanologia, escala de terratrèmols 

Henri Becquerel (1852 - 1908), descobridor de la radiactivitat 

Pierre Duhem (1861 - 1916), físic 

Alois Alzheimer (1864 - 1915), metge descobridor de la malaltia del seu nom 

Karl Landsteiner (1868 - 1943), grups sanguinis humans

Maria Montessori (1870 - 1952), metge, psiquiatra, psicòloga, educadora, pedagogia innovadora 

Alexis Carrel (1873 - 1944), metge, convertit a Lourdes 

Guglielmo Marconi (1874 - 1937), la ràdio 

Henri Breuil (1877 - 1961), la prehistòria 

St. Joep Moscati (1880 - 1927), metge i científic

Pierre Teilhard de Chardin (1881 - 1955), l'origen de l'home 

Alexander Fleming (1881 - 1955), descobridor de la penicilina

Julius Nieuwland (1878 - 1936), químic i botànic, cautxú sintètic i neoprè 

Victor Hess (1883 - 1964), raigs còsmics  

Erwin Schrödinger (1887 - 1961), equació del seu nom de la Mecànica Quàntica 

Georges Lemaître (1894 - 1966), l'origen de l'Univers 

Gerty Cori (1896 - 1957), bioquímica  

John von Neumann (1903 - 1957), matemàtic, teoria de jocs, convertit poc abans de morir 

John Eccles (1903 - 1995), neurofisiòleg 

Takashi Nagai (1908 - 1951), metge, estudis de radiologia 

Miriam Srimson (1913 - 2002), monja científica 

Clyde Cowan (1919 - 1974), codescubridor del neutrí

Ramon Margalef (1919 - 2004), biòleg i oceanògraf 

Stanley Jaki (1924 - 2009), físic eminent 

Jérôme Lejeune (1926 - 1994), metge i genetista 

Allan Sandage (1926 - 2010), astrofísic, convertit a mitjana edat 

Manuel Carreira (1931 - 2020), físic 

Francisco José Ayala (1934 - 2023), biòleg, evolució i genètica 

Michal Heller (1936), físic, teories d'unificació i multiversos

Mario Molina (1943 - 2020), descobridor de la causa del forat de la capa d'ozó 

Francis Collins (1950), bioquímic 

Juan Martin Maldacena (1968), físic teòric, teoria de cordes i principi hologràfic 

I se'n podrien citar encara molts més. 

(1) Com la naturalesa del temps, l'inici temporal de l'Univers i que l'espai i la matèria van ser creades junt amb el temps, no en el temps, entre altres observacions sorprenentment encertades

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada