 |
| Ens cal tenir una imatge de Jesús a prop per mirar-la ben sovint, per mantenir viva la nostra relació amb Ell |
Tant sols Jesús sap el que ens passa i vol i pot sanar-nos quan patim d'algun esclavatge espiritual que ens lliga al pecat, al mal i al dimoni.
Nosaltres sols no en podem sortir, estem atrapats com en unes sorres movedisses i els esforços que podem fer no sols no ens alliberen sinó que ens hi atrapen encara més.
La gent tampoc ens pot alliberar. Primer perquè la majoria ni se n'adona de la nostra patètica situació espiritual i si arriba a copsar que ens passa alguna cosa no ho relaciona amb el món espiritual sinó amb causes materials i humanes: malalties, transtorns mentals o perturbacions psicològiques.
Si alguns intuïssin el component de pecat que hi ha en el desordre, tampoc serien d'ajuda. Uns quants fins o trobarien bé com "alliberament" o rebeldia, o com a gest políticament correcte, fos el que fos, com adulteri, divorci, homosexualitat i "matrimoni" gai, avortament, eutanasia, falta de pràctica religiosa o fins pèrdua de fe. Per a molts això ja els hi estaria bé, com a modern, lliure i a la moda ideològica, i n'hi hauria que no sols ho aprovarien sinó que ho aplaudirien i tot. Però fins i tot entre la gent més normal i assenyada la majoria en serien indiferents o despreocupats, pensant que no és assumpte seu i que val més no ficar-s'hi.
I si alguns se n'adonessin i volguessin ajudar, es trobarien amb que no poden fer res per molts motius. Més ben dit, si que podrien fer alguna cosa com donar bons consells, com els de resar, anar a confessar, tornar a l'Església i als sacraments. O resar per la persona i fer-li intencions de Misses, ho sabés l'implicat o no. Això sí que començaria a funcionar, però tant sols per el recurs a Déu, perquè directament no podrien fer res útil a no ser que fossin sacerdots, però això ja pertany a l'actuació de la Santíssima Trinitat a través de les persones. Perô pel seu compte res, el diable és més fort i més astut i no deixa escapar fàcilment als qui te presos en les seves xarxes, a part que aquest enemic de Déu i de la humanitat és el gran estafador que ens ha estafat mil vegades i encara que en siguem conscients aconsegueix estafar-nos la mil i una, perquè coneix perfectament els nostres punts dèbils, els nostres moments baixos i les roderes que ja hem fet en ell camí de la vida i cada pecat que cometem és un clau més que fa més ferma la nostra presó i les nostres cadenes. Sense Jesucrist ningú pot res contra això.
Nomès Ell pot salvar-nos. Perquè és Ell qui sap quina és la nostra situació i el nostre problema real i quina és la solució. I tant sols Ell, Crist, pot i vol salvar-nos. És Ell el qui, si el deixem actuar en les nostres vides i li donem plena llibertat per actuar en nosaltres, per l'amor que ens té i per la seva bondat ens perrdona els pecats, ens retorna l'essència i la dignitat humana perdudes, ens redimeix de l'esclavatge del diable i del pecat, ens treu de la presó on estavem culpàblement tancats, trenca les nostrres cadenes i ens fa sortir del camí de l'Infern i ens posa de nou en el del Cel, cap al Regne i la Casa del Pare. I ho fa tant directament com amb la col·laboració de l'Esperit Sant que actua en la seva Església i en els seus ministres.
Per poc intel·ligents i afortunats que siguem, el que hem de fer és reconeixer-ho, acceptar--ho, agrair-ho i viure-ho i a partir de la seva acció no permetre que ja res ens separi d'Ell i de la felicitat incomparable que ens ofereix i dona gratuïtament. I per no recaure mai, la solució és ben senzilla: recòrrer sempre a Ell, confiar totalment en Ell i nomès en Ell, aferrar-se a la mà estesa que ens dona per rescatar-nos i salvar-nos, i Ell ens guardarà, protegirà i mantindrà en seguretat. La tranquilitat, la pau i l'amor que ens dona estar sempre amb relació amb Ell no té res semblant en tot allò que el món pot oferir. Ja que com diu l'oració, fora de la Santíssima Trinitat tot és dolor, neguit i corrupció de mort. Amb Déu ho podem tot, sense Déu no podem res. Si tenim a Déu ho tenim tot posseïm tot allò que necessitem i desitgem, si no el tenim manquem de tot allò que ens fa falta i que ens fa feliços, perquè amb Ell ho tenim tot i sense Ell no tenim res. Fins i tot la perspectiva de la mort inevitable deixa de tenir el seu caràcter tràgic, terrible i temible, terrorífic quan és la porta infernal, i passa a ser fins tot una evolució dolça i desitjable de fer la seva voluntat divina i trobar-se amb Aquell que ens estima i a qui hem anat aptenent a estimar perquè hem experimentat la seva acció tan benèfica, bondadosa i amorosa en nosaltres, indignes pecadors miserables, que per pura gratuïtat rebem el seu do de salvació i de vida eterna feliç.
El gran secret de la vida, i l'èxit en la mateixa, és viure sempre en gràcia de Déu, deixant que Ell vagi salvant-nos i santificant-nos. I la manera és fer i voler la seva voluntat, cosa que nomès es pot fer amb la seva ajuda, i Ell ens la dona sempre que li ho demanem - i la inspiració per fer-ho també d'Ell procedeix - o senzillament li ho permetem. El recentment canonintzar St. Carlo Acutis (1991 - 2006) deia amb tota la raó que el secret de la santedat és molt senzill i que ser sant és molt fàcil: "Es tracta d'aixecar la vista vers Déu". És a dir que en les temptacions, els problemes i dificultats i en totes les decisions de la vida, mirar a Jesucrist, buscant el seu rostre i implorant així la seva presència i la connexió amb Ell. Això és necessari i suficient i es tracta just d'això, ni més ni menys.
