Llibres per entendre el món (II). Del segle XXI

The One and the Many (2001) - W. Norris Clarke S.J. 

Trekhtysyacheletnyaya zagadka (2002) - Igor Shafarevich 

The Privilege of Being a Woman (2002) - Alice von Hildebrand

Man and Woman: A Divine Invention (2002) - Alice von Hildebrand 

La Masoneria invisible (2002) - Ricardo de la Cierva 

Red Feminism: American Communism and the Making of Women's Liberation (2002) - Kate Weigand

L'effroyable imposture (2002) - Therry Meyssan 

100 preguntas sobre "La Nueva Era" (2004) - Manuel Guerra 

Collapse: How Societies Choose to Fail or Succeed (2004) - Jared Diamond 

The Murder of Princess Diana (2004) - Noel Botham 

One Nation Under Therapy (2005) - Christina Hoff Sommers i Sally Satel 

Marriage On Trial: In Defense Of An Endangeed Institution (2004) - Elizabeth Fox-Genovese 

The Tavistock Institute of Human Relations (2006) - John Coleman 

Das Eva-Prinzip: für eine neue Weiblichkeit (2006) - Eva Herman 

What Men Still Don't Know About Women, Relationships and Marriage (2007) - Herb Goldberg 

La infiltración (2008) - Ricardo de la Cierva 

Aquinas (2009) - Edward Feser 

Les idoles de la modernité (2010) - Michel Schooyans 

What Men Want (2010) - Bettina Arndt 

The Last Superstition: A Refutation of the New Atheism (2010) - Edward Feser 

Unplanned (2010) - Abby Johnson 

American Conspiracies (2010) - Jesse Ventura i Dick Russell 

The Flipside of Feminism: What Conservative Women Know and Men Can't Say (2011) - Suzanne Venker i Phyllis Schlafly 

Erotic Capital (2011) - Catherine Hakim 

El libro negro de la izquierda española (2011) - José Javier Esparza

Die globale sexuelle Revolution - Zerstörung der Freiheit im Name der Freiheit (2012) - Gabriele Kuby  

Breaking Through: Catholic Women Speak for Themselves (2012) - Helen M. Alvaré 

October Baby (2012) - Eric Wilson i Theresa Preston 

Men on Strike: Why Men Are Boycotting Marriage, Fatherhood and the American Dream - and Why It Matters (2013) - Helen Smith 

La guerre secrète contre les peuples (2015) - Claire Severac 

Historia de la Yihad (2015) - José Javier Esparza

Cuando nos prohibieron ser mujeres... y os persiguieron por ser hombres (2016) - Alicia V. Rubio 

El libro negro de la nueva izquierda (2016) - Nicolás Márquez i Agustín Laje 

Aborto cero (2016) - dd.aa. 

The First Society: The Sacrament of Matrimony and the Restoration of the Social Order  (2017) - Scott Hahn 

Los amos del mundo están al acecho: Bilderberg y otros poderes ocultos (2017) - Cristina Martín Jiménez 

MenToo (2018) - Bettina Arndt 

Il comblerai tes désirs: Essai sur le manque et le bonheur (2018) - Sophia Kuby 

Irreversible Damage (2020) - Abigail Shrier 

La verdad de la Pandemia: Quién ha sido y porqué (2020) - Cristina Martín Jiménez 

1898, crónica de una derrota pactada (2021) - Federico Santaellla 

Feminismo sin complejos (2021) - Alicia V. Rubio 

A Letter for Liberals (2022) - Robert F. Kennedy Jr 

La batalla cultural (2022) - Agustin Laje 

Aborto: la solución final (2022) - Myriam Maya 

Bad Therapy: Why the Kids aren't Growing Up (2024) - Abigail Shrier 

The End of Medicine (2025) - Vernon Coleman 

Centenari de la meva mare

El 5 de març de 2025 la meva mare, Digna Medina Rigol (5.03.1925 - 8.09.1956) haguès fet 100 anys. Però va morir molt jove, als 31 anys i mig, desprès de 3 anys de casada i d'haver tingut dos fills. 

Desprès d'uns anys de promesos es va casar amb el meu pare Ricard Lázaro Sanromà (14.10.1923 - 26.07.2008) el 16 de juliol de 1953, dia de la Mare de Déu del Carme. D'aquest matrimoni van néixer dos fills, Ricard (17.07.1954), el qui això escriu, i Jordi Joan (23.06.1956 - 11.05.2021). Quan va morir d'una meningitis per complicacions de la polio que havia contret, jo tenia dos anys i el Jordi dos mesos i el pare va quedar vidu als 32 anys.  

Diuen que era molt bella, intel·ligent i bona. Amb aquesta entrada li vull fer un record i un homenatge, amb motiu de l'efemèride. Que Déu la tingui al Cel amb Ell i que un dia ens hi poguem retrobar! 

De l'amor

Continuant amb el tema de l'amor, un recull d'opinions humanes al respecte: 

Els grecs coneixien 8 tipus diferents d'amor: 

 

1. Eros, l'amor del desig sexual, l'erotisme 

2. Filia, l'amor d'amics, l'afiliació  

3. Storge, l'amor familiar, el natural i instintiu  

4. Pragma, l'amor d'elecció, pràctic i convenient 

5. Filautia, l'amor propi, l'autoestima 

6. Àgape, l'amor cristià de caritat, l'amor de Déu  

7. Ludus,  l'amor juganer, la diversió i gaudi  

8. Mania,  l'amor obsessiu. l'amor-passió 

També se'ls pot dir respectivament l'amor romàntic o passional, l'amor afectiu, l'amor natural com el parental o filial, l'amor pràctic, l'amor a si mateix, l'amor incondicional altruista, l'amor com a joc i l'amor fixat 

Era una descripció molt completa dels tipus d'amor possibles, però els hi costava més definir en que consistia realment aquest amor que podia prendre totes aquestes formes, des de la més alta, l'Àgape, poc corrent en el món grec fins l'arribada del Cristianisme, fins a la més baixa i malaltíssa, quasi de transtorn mental, la Mania. Entremig hi havia les altres formes, positives en general, però que en algún cas, com la Filautia i en algun cas l'Eros i tot, podien negativitzar-se si eren excessives, mentre que en defecte sempre, excepte en el cas de la Mania, eren com a mínim una carència. 

Alguns pensadors de l'Antigüetat ja van reflexionar sobre en què consistia

Empèdocles (c.494 - c. 434 aC) fa de l'amor i l'odi les dues forces que actúen en el món, l'amor atrau, uneix, crea i dona vida, l'odi (o la lluita/el conflicte) repel·leix, separa, destrueix i porta a la mort. El joc d'aquestes dos forces dona lloc a l'existència perquè si bé l'amor és positiu, en ocasions l'odi no és negatiu sinó necessari, per exemple cal estimar el bé però també odiar el mal. 

Aristòfanes (c. 445 - c. 385 aC) en el Symposion (El banquet) de Plató, estableix que l'amor és el desig de retrobar la unitat perduda de les parts separades, la unió que restaura la perfecció original perduda, cada part anhela reunir-se de nou amb la seva altre meitat.  

Plató (427 - 347 aC) ha donat nom a l'amor platònic, tot i que l'accepció actual no és ben bé la seva, que és la d'un amor que comença en la persona que n'és objecte, però que l'ha d'anar trnscendint per arribar a les fonts que fan sorgir l'amor, com el Bé, la Bellesa, la Veritat, la Unitat i altres Idees conceptuals que es transparenten. Però Plató també tenia una versió pràctica i d'ell és la definició "l'amor humà és el desig d'engendrar en la bellesa" i haguès pogut afegir "i la bondat".

Aristòtil (384 - 322 aC), estimar és voler la felicitat dels éssers, i un ésser viu és feliç quan es realitza segons el que és i ha de ser per naturalesa, ni més ni menys. Un gat és feliç quan viu segons la seva naturalesa de gat, viure d'una altre manera, tant si és per massa com per menys, el faria infeliç i el convertiria en un ésser deficient o en un monstre. També era ell qui constatava que la virtut solia estar en el punt mitjà entre dos extrems viciosos, per massa i per poc, i això s'aplicava a gairebé tot i per tant també a l'amor, i no seria fins 7 segles més tard que St. Agustí establiria que "la mesura de l'amor és estimar sense mesura", és clar que referint-se a l'Àgape, un tipus d'amor que no té excès ja que és l'Amor diví que és infinit, si bé en certa manera i en circumstàncies normals la màxima agustiniana es podia aplicar també a l'amor familiar i d'amistat i fins el pragmàtic, on els límits de l'excès eren prou lluny, i en canvi l'amor obsessiu pràcticament no tenia vici per ser mínim, ja que la seva condició ideal i millor era la de ser nul.

Rumi (1207 - 1273), el fundador de l'Orde sufí mawlawiyya, la dels dervitxos giròvags de Konya, afirma "L'amor és la cura, és el poder, és la màgia dels canvis. L'amor és la bellesa del mirall diví"

Stendhal (1783 - 1842) reflexiona sobre l'amor, les seves emocions, sentiments, passions, decisions i  actes en De l'amour (1822) i descobreix la "cristal·litació", quan l'amor fa que una determinada persona de l'altre sexe, fins llavors una de tantes, es vegi de sobte i en endavant diferent, única i meravellosa. També parla del concepte de l'amor-passió 

Henri-Frédéric Amiel (1821 - 1881) diu "Que tothom és el que arriba a ser, és una veritat profunda. Que tothom arriba a ser el que és, és una veritat encara més profunda". Aquesta afirmació general es pot aplicar també a les relaciones amoroses d'home i dona. 

També Estudios sobre el amor de José Ortega y Gasset (1883 - 1955) 

Martin Heidegger (1889 - 1976) , parafrasejant a St. Agustí, escriu en una carta a Hannah Arendt (1906 - 1975): "Volo ut sis - Ich will dass Du seiest was Du bist" ("T'estimo: vull que siguis el que ets"). 

L'Amour et l'Occident (1939) de Denis de Rougemont (1906 - 1985) 

C.S. Lewis (1898 - 1963) en The Four Loves estableix els 4 tipus principals d'amor, eros, sorge, philia i agape, que altres autors eleven a 5 afegint el pragma, però en realitat els grecs coneixien 8 variants d'amor.  

John Steinbeck (1902 - 1968): "Si és correcte, succeeix. Allò principal és no tenir pressa. Res de bo s'escapa"

René Girard (1923 - 2015) a Mensonge romantique et verité romanesque (1961) estableix la teoria del desig mimètic. Notes que estimes algú quan veus que algú l'estima i llavors tu també ho vols, perquè veus el seu valor i no ho vols perdre. Ningú seria estimat si algú no l'estimès ja. I és Déu qui ens estima a tots i així ens fa estimables als ulls dels altres. Si Déu l'estima, per alguna cosa serà, ha de tenir un gran valor, ni que tant sols sigui per l'estimació divina que rep, que ja és per si sola un valor immens. 

Alfonso López Quintás (n. 1928), llibre El descubrimiento del amor auténtico  

I unes observacions de les que no recordo l'autor, tot i que una, la més llarga, em sembla que és d'Amiel i l'altre d'algun religiós cristià i probablement catòlix, que cito primer: 

"El lasciu veu cossos, el cast veu ànimes"

i l'altre "Així com físicament l'home planta la seva llavor en la dona i dona lloc en ella al fill, de la mateixa manera psicològicament la dona planta la seva llavor en la ment de l'home i així dona lloc en ell al seu amor per ella"

També algú ha dit: "Quan un home i una dona se senten atrets sexualment l'un cap a l'altre, és que algún nen determinat vol néixer" 

I finalment cal adonar-se que l'amor no és tan sols ni principalment una emoció ni un sentiment, sinó una elecció doble: de la persona i d'escollir estimar-la. Per això el "t'estimo" de manera similar al "Sí" mutu dels nuvis al contraure matrimoni, és una expressió performativa, és a dir que crea una realitat. 

Les Edats de la Història

Referint-nos només a la Humanitat, és a dir al gènere Homo, d'uns 2'5 milions d'anys d'antiguitat,  i més concretament a l'Homo Sapiens, des de fa 200 000 anys, podem dividir la seva cronologia en: 

Prehistòria (2 500 000/ 200 000 - 3050 aC) 

Edat Antiga (3050 aC - 550) 

Edat Mitjana (550 - 1350), dividida en l'Alta Edat Mitjana (550 - 950) i la Baixa Edat Mitjana (950 - 1350)

Edat Moderna (1350 - 1750)

Edat Contemporània (des de 1750) 

La Prehistòria abarca des dels primers Homo i els primers Homo sapiens fins a la invenció de l'escriptura a Sumèria i Egipte. 

L'Edat Antiga va des de la invenció de l'escriptura fins a la destrucció de la Roma imperial i del Laci pels ostrogots de Totila (546) i altres fets decisius del segle VI com la pèrdua del caràcter de lingua franca del grec koiné al Mediterrani i Pròxim Orient, així com altres fets com el final del paganisme grecoromà (529) i egipci (537).

L'Edat Mitjana té lloc des de mitjans del segle VI fins a la Pesta Negra de 1347 - 1352. Es divideix en dos, l'Alta des de l'inici fins a mitjans segle X, amb la batalla de Lechfeld (955) i la Baixa des d'aquesta fins a les grans commocions del segle XIV, especialment la Pesta Negra. 

L'Edat Moderna s'estèn des de la Pesta Negra, que canvià decisivament la mentalitat europea, sobretot l'occidental (1) fins mitjans del segle XVIII, essent una fita l'inici de l'Enciclopèdia Francesa (1751), però tambe altres fets com la Il·lustració i el terratrèmol de Lisboa (1755) i el canvi de mentalitat que provocà.

L'Edat Contemporània va des de mitjan segle XVIII fins els nostres dies.

L'Església Catòlica sembla seguir aquests mateixos ritmes. Així a Manual de Historia Eclesiástica (1942), Bernardino Llorca (1898 - 1985) fa arribar l'Edat Antiga de l'Esglèsia fins al segle VII amb els últims Concilis cristològics (681) i el final de la Patrística; l'Edat Mitjana la acaba amb l'atemptat d'Agnani (1303) contra el Papa Bonifaci VIII, entre altres trastorns com el trasllat de la seu papal a Avinyó (1309), el final dels Templers (1307, 1312) i el Cisma d'Occident (1378); l'Edat Moderna eclesial va des de 1303 fins a la Revolució Francesa (1789) i l'Edat Contemporania des de 1789 fins l'actualitat. Hi ha petites discrepàncies de dates, però en el fons és el mateix. 

Aquestes èpoques no són sols europees ni occidentals sinó que semblen tenir una extensió mundial. Així el 536 ha estat considerat el pitjor any de la Història a nivell global, amb un hivern volcànic que va durar una dècada, i el 1330s la fam va fer  estralls a la Xina Yuan, 

És a destacar una acceleració del trànsit de les edats des de la vinguda de Jesucrist (4 aC - 30/33) al món: l'Edat Antiga que durava més de 3 mil·lennis acaba aviat,  l'Edat Mitjana és molt més breu que l'Edat Antiga, i les Edats Moderna i Contemporània són més breus que l'Edat Mitjana, com si l'evolució històrica fos molt més ràpida, i potser progressivament creixent. 

(1) Georges Duby (1919 - 1996),  Año 1000, año 2000: la huella de nuestros miedos (1995) 

La profunditat de la Història

El 5 000 anys d'Història escrita fan difícil copsar la magnitud d'aquest temps transcorregut, des de c. 3050 aC amb les primeres civilitzacions de Sumèria i Egipte fins l'actualitat. Una de les maneres de intentar situar-nos en aquest lapse temporal tan gran en comparació amb la vida humana i fins amb les societats i els països existents en els nostres dies. S'hi poden fer algunes reflexions que ajuden com la famosa que Cleopatra (s. I aC) estava més lluny de l'època de les Grans Piràmides (s. XXVI aC) que nosaltres al segle XXI d'ella, concretament el seu temps, el de Pompeu, Juli Cèsar i Marc Antoni també, estaba 4 segles més llunyà de la construcció les piràmides de Giza que dels nostres temps. Una altre manera seria tenir en compte que per tal que la Història estigui realment centrada en la vida de Jesucrist encara falten uns 1 000 anys, fins l'any 3000; ara mateix el punt mitjà de la Història coneguda documentalment i estudiada es troba cap al 500 aC (1).

Per això m'ha semblat interessant fer una cronologia dels 50 segles, més descriptiva i en certa forma gràfica que tan sols posar els anys i les dates. He escollit per il·lustrar-ho alguns personatges històrics famosos, generalmenr coneguts (2):

s. XXI Benet XVI, Francesc 

s. XX  Pius X, Tsiolkovski, Planck, Rutherford, Pius XII, Breuil, Einstein, Joan XXIII, Goddard, Bohr, Shapley, Schrödinger, Hubble, Lemaître, Pau VI, Fermi, Heisenberg, Koroliov, Von Braun, Seaborg, Kennedy, Joan Pau II, Gagarin, Borman, Lovell, Anders, Armstrong, Aldrin, Young, Cernan, Hawking 

     

s. XIX   Napoleó, Dalton, Pius IX, Darwin, Semmelweis, Mendel, Pasteur, Mendeleiev, Maxwell, Mercalli   

s. XVIII  Pere I el Gran, Bach, Euler, Caterina II la Gan, Lavoisier 

s. XVII  Galileo, Kepler, Descartes, Pascal, Lluís XIV, Newton 

s. XVI  Copèrnic, Miquel Àngel, Pizarro, Cortés, Enric VIII, Luter, Carles V, Gregori XIII, Calví, Felip II, Tycho, Cervantes, Shakespeare  

s. XV  Enric el Naavegant, Gutenberg, N. de Cusa, Colom, Reis Catòlics, Vasco de Gama  

s. XIV  Dant, Petrarca, Boccaccio 

s. XIII  Innocenci III, Gengis Khan, St. Domènec, St. Francesc, St. Albert Magne, St. Lluís IX, St. Bonaventura, St. Tomàs d'Aquino, Ramon Llull, Marco Polo  

s. XII St. Bernat 

s. XI  Silvestre II, Gregori VII, St. Ferran III, Alfons X el Savi, Urbà II 

s. X  Otó I 

s. IX St. Nicolau Magne 

s. VIII  Carlemany 

s. VII   Mahoma 

s. VI  Dionís l'Exigu, Boeci, St. Benet,  Justinià, Teodora, St. Gregori Magne  

s. V  St. Agustí, St. Lleó Magne, Mazdak   

s. IV St. Antoni, Constantí, Teodosi 

s. III Tertul·lià, Orígenes, Mani 

s. II  Hermas, apologistes, Pares apostòlics

s. I   Jesucrist, St. Joan Bpta, St. Pere, St. Pau, St. Joan, apòstols, evangelistes, protomàrtirs 

s. I aC  Verge Maria, St. Josep, Juli Cèsar, August,  

s. II aC Han Gaozu, Han Wendi, Han Wudi, Yugurta,  

s. III aC Ptolomeu I, Euclides, Ptolomeu II, Ashoka,  Ptolome III, Qin Shihuang  

s. IV aC  Plató, Aristòtil, Mengzi, Alexandre Magne

s. V aC  Buda, Pericles 

s. VI aC  Nabucodonosor II, Tales, Mahavira, Pitàgores, Nabònid, Cir el Gran, Confuci   

s. VII aC Asarhaddon, Asurbanipal II, Josies, Nekao  

s. VIII aC  Homer, Piankhi, Hesíode, Salmanasar V  

s. IX aC  Semiramis 

s. X aC  David, Salomó, Teglatfalasar  II, Sheshonq I

s. XI aC  Asurnasirpal 

s. XII aC 

s. XIII aC  Ramsès II, Merneptah 

s. XIV aC   Akhenaten,  Suppiluliluma, Tutankhamen  

s. XV aC    Hapshepsut, Tutmès III

s. XVI aC  Ahmes I, Tutmès I  

s. XVII aC

s. XVIII aC  Hammurabi 

s. XIX aC

s. XX aC Amenemhat I 

s. XXI aC  Shulgi, Mentuhotep II  

s. XXII aC  Gudea, Ur-Nammu  

s. XXIII aC  Pepi II, Naram Sin  

s. XXIV aC Urukagina, Lugalzagesi, Sargó 

s. XXV aC Eannatum 

s. XXVI aC  Khufu, Khafre, Menkaure, Ur-Nanshe, Enhegal, Mesannepada    

s. XXVII aC  Zoser, Imhotep, Snefru, Mebaragesi, Gilgamesh (3)   

s. XXVIII aC

s. XXIX aC 

s. XXX aC 

s. XXXI aC Narmer/Menes  

Així, tot i ser una mica engorròs, les coses es posen en la seva autèntica perspectiva. I per els tres mil·lenns abans de Crist el millor fil conductor és Egipte mentre que pels dos mil·lennis desprès de Crist l'equivalent és el Cristianisme, i especialment l'Esglèsia Catòlica, perquè tan l'un com l'altre apareixen en tots els segles. 

(1) És a dir que Sòcrates, Plató i Aristòtil són més de la meitat nostra de la Història, com per altra part és facilment deduible, que de la meitat anterior

(2) En el cas molt abundant de personatges entre dos segles he escollit aquell en que van viure més temps o bé aquell en que feren les seves principals contribucions

(3) Si és històric . 

La personalitat de les dones

D'entrada es podria dir que hi ha dos tipus de dones, Maria i Eva, o potser millor les filles de Maria i les filles d'Eva. .

 

En les tipologies clàssiques es consideraven 4 tipus principals humans, segons dos valors, els pols excitable - imperturbable i estable - variable, i les seves combinacions, i per tant això també es podria aplicar a les dones. Aquestes tipologies es remunten a dos metges, el grec Hipòcrates (460 - 370 aC) i el romà Galè (129 - c. 216), indicant que a més del seu interès psicològic també es considerava una aplicació mèdica. .

Més endavant es considerà un tercer factor, el de la preferència per la vida exterior o per la vida interior, és a dir la tendència a l'extroversió o a la introversió. Combinant els 4 tipus clàssics amb aquests 2 factors, surten 8 tipus psicològics, que en principi són equivalents en homes i dones tot i que manifesten algunes característiques pròpies en cada sexe. Aquests 8 tipus han estat els més generalment usats al segle XX, per exemple pels francesos René Le Senne (1882 - 1954) i Gaston Berger (1896 - 1960) entre molts altres, tot i que en cada sistema amb peculiaritats pròpies. 

També ha sigut usual el nou desdoblament d'aquests 8 tipus per un quart factor, en tipologies de 16 tipus com en el popular Myers-Briggs o Mbti i el més acurat i científic Big 5 Factors o OCEAN, que en algunes variants poden desdoblarse de nou i arribar a 32.   

Però quedant-nos en els 8 tipus com a suficients i sense entrar en detalls de com es troben ni de quins són exactament, es pot presentar una classificació de caràcters femenins, usant exemples més que no pas descripcions, ja que d'ells ja es pot veure l'estil que representen, i citant casos coneguts per ser històrics o per ser persones famoses actualment. 

En cada estil hi ha de tot, del millor al pitjor i de tota mena de circumstàncies vitals, fins i tot dins del mateix grup hi ha persones  d'idees molt diferents i fins enfrontades, es tracta sols de la seva personalitat.

Com que ja fa temps vaig fer una entrada amb les santes, en aquest cop les he obviat, ja que ja han sortit, però la classificació és la mateixa. 

Apart que és un esquema teòric, algunes poden estar mal tipificades, l'important és la impressió de l'estil que dona el conjunt.

Tenim doncs: 

1 Mumtaz Mahal, Maria Teresa I d'Àustria, Caterina II la Gran de Rússia, emperadriu Josefina, Harriet Beecher-Stowe, George Eliot, Lou Andreas-Salomé, Camille Claudel, Colette, Anna Pavlova, Yvonne de Quiévrecourt, Ruth Benedict, Anna Anderson, Anna Aslan, Audrey Hepburn, Valentina Tereshkova, Xaviera Hollander, Jocelyn Bell-Burnell,  Malika Oufkir, Valérie Tasso, Zadie Smith, Giorgia Meloni 

2 Isabel la Catòlica, Maria Stuart, reina Victòria, Emily Dickinson, Martha Bernays, Zinaida Gippius, Aurora Rodriguez, Karen Blixen, Clare Boothe Luce, Katharine Hepburn, Gypsy Rose Lee, Hildegart Rodríguez, Indira Gandhi, Shams Pahlavi, Ava Gardner, Anne Frank, Oriana Fallaci, Marie-Claude Beaumont, Helô Pinheiro, Camille Paglia, Benazir Bhutto, Ayaan Hirsi Ali     

 

3 Marquesa de Sévigné, Mme. de Lafayette, Mme. de Pompadour,  Darya Saltykova, Caroline Herschel, Marie-Anne Lavoisier, Mme. de Staël, Regine Olsen, Louisa May Alcott, Sissi, Cosima Wagner, Sofia Kovalevskaya, Henrietta Swan Leavitt, Emily Post, Helen Keller, Sigrid Undset, Katherine Mansfield, Pearl S. Buck, Djuna Barnes, Margaret Mitchell, Jiang Qing, Phyllis Schlafly, Svetlana Stalin, Vera Rubin, Sylvia Plath, Wilma Rudolph, S.E. Hinton, Olivia Newton-John, Peggy Fleming, Vesna Vulovic, Norah Vincent, Lila Rose   

4 Maria Tudor, Marquesa de Brinvilliers, Mariana Alcoforado, Ann Lee, Johanna Schopenhauer, Jane Austen, Ada Lovelace, Charlotte Brontë, Anne Brontë, Elisabeth Föster-Nietzsche, Lise Meitner, Nazli Sabri, Gala Éluard Dalí, Cecilia Payne-Gaposchkin, Hannah Arendt, Hedy Lamarr, Dian Fossey, Nana Mouskouri, Romy Schneider, Kiri Te Kanawa, Amy Tan, Eva Herman  

  

5 Caterina de Mèdici, Elisabeth I, Cristina de Suècia, Mme. du Châtelet, Élisabeth Vigée-LeBrun, Maria Walewska, Flora Tristan, Clotilde de Vaux,  Mary Baker Eddy, Mary Vetsera, Amelia Earhart, Enid Blyton, Anaïs Nin, Frances Farmer, Eva Perón, Alice von Hildebrandt, Margaret Thatcher, Grace Kelly, Jacqueline Kennedy-Onassis, Nancy Kwan,  Diana de Gal·les, J.K. Rowling, Emily King  

6 Yang Guifei, Anna de Cleves, Mme. de Maintenon, Maria Antonieta, Clara Schumann, Johanna Spyri, Catherine Booth, Cixi, Bertha von Suttner, Isadora Duncan, Marie Curie, Coco Chanel, Marguerite Sechehaye, Betty Smith, Pauline Réage, Carson McCullers, Flannery O'Connor, Ayako Sono, Françoise Sagan, Roberta Flack, Esther Vilar, Nora Ephron

 

7 Lucrecia Borgia, Margarida de Navarra, Maria Lluïsa d'Àustria, Elizabeth Gaskell,  Emily Brontë, Florence Nightingale, Lili'uokalani, Aleksandra Kollontai, Richmal Crompton, Agatha Christie, Josephine Baker, Sonja Henie, Marilyn Monroe, Natalie Wood, Diana Rigg, Astrud Gilberto, Françoise Hardy, Marilyn Vos Savant, Catherine Millet, Christina Hoff Sommers, Jung Chang, Lisa Randall   

8 Inés Suárez, Erzsebet Bathory, Catalina de los Rios*, Ninon de Lenclos, Mme. Montespan, Hannah Duston, Charlotte Corday, George Sand, Angela Burdett-Coutts, Clara Barton, Sofia Tolstoi, Sarah Bernhardt, Edith Wharton, Edith Cavell, Ann Sullivan, Alexandra David-Néel, Mata Hari, Virginia Woolf, Aurora Bertrana, Margaret Mead, Doris Day, Mme. Nhu, Mary Quant, Soraya Esfandiary, Jane Goodall, Jane Fonda, Erica Jong, Svetlana Savitskaya, Mary Hopkin, Marine Le Pen   

Quan es veu el general de cada grup, es poden treure algunes conclusions i és millor que cadascú les tregui personalment. 

* Més coneguda com La Quintrala 

Dos pols mundials

Actualment hi ha dos bàndols entre els dirigents mundials, en cada grup hi ha simpatitzants però també en alguns casos oponents polítics, i tot i que majoritàriament són conservadors o d'esquerres hi ha minories en cada grup, pero que es caracteritzen molt bé per les seves postures sobre la religió, la guerra i la pau, l'avortament, les injeccions d'ARN missatger, la ideologia de gènere, el NOM, l'Agenda 2030 i altres temes molt importants en el món d'avui (1), i cito els líders millor que els païssos, i que ordenant-los per edat es poden resumir així:

A

Luiz Inácio Lula da Silva (1945) 

Donald Trump (1946)

Clarence Thomas (1948) 

Jaroslav Kaczynski (1949)

Vladimir Putin (1952) 

Steve Bannon (1953)

Robert F. Kennedy Jr (1954)

Recep Tayyib Erdogan (1954) 

Alaksandar Lukashenka (1954) 

Jair Bolsonaro (1955) 

Calin Georgescu (1962)

Viktor Orban (1963)

Geert Wilders (1963)

Nigel Farage (1964)

Robert Fico (1964) 

Bashar al-Assad (1965) 

Herbert Kickl (1968)

Marine Le Pen (1968)

Tucker Carlson (1969)

Aleksandar Vucic (1970) 

Javier Milei (1970)

Elon Musk (1971) 

Julian Assange (1971) 

Mikheil Kavelashvili (1971) 

Marco Rubio (1971) 

Alex Jones (1974) 

Santiago Abascal (1976) 

Giorgia Meloni (1977)

Alice Weidel (1979) 

Nayib Bukele (1981)

Edward Snowden (1983) 

J.D. Vance (1984)

Mark Zuckerberg (1984) 

B

George Soros (1930) 

Klaus Schwab (1938) 

Anthony Fauci (1940) 

Joe Biden (1942)

Bill Clinton (1946) 

Hillary Clinton (1947)

António Guterres (1949) 

Bill Gates (1955) 

Christine Lagarde (1956) 

Olaf Scholz (1958) 

Ursula von der Leyen (1958) 

Jens Stoltenberg (1959) 

Victoria Nuland (1961)

Barack Obama (1961) 

Alberto Núñez Feijóo (1961) 

Keir Starmer (1962) 

Michelle Obama (1964)

Tim Walz (1964)  

Boris Johnson (1964) 

Melinda Gates (1964)

Kamala Harris (1964) 

Tedros Adhanom (1965)

Magdalena Andersson (1967) 

Hunter Biden (1970) 

Pedro Sánchez (1972) 

Kaja Kallas (1977) 

Emmanuel Macron (1977)

Volodymyr Zelenski (1978) 

Jacinda Ardern (1980) 

Alexander Soros (1985)

Sanna Marin (1985)  

També n'hi ha uns quants d'inclassificables en aquests dos grups, per diversos motius, com Xi Jinping (1953), Benjamin Nethanyahu (1949), els líders palestins i de molts països àrabs, i també els ayatollahs d'Iran - que són aliats de Rússia i estan enfrontats als Estats Units - i altres, ja sigui perquè es diria que pertanyen a tots dos o a cap d'ells o perquè en ells la barreja dels trets fonamentals que defineixen cada grup  està molt barrejada o són radicalment contradictoris. En tot cas i tot i que aquestes excepcions siguin també nombroses i facin el món multipolar més que bipolar, els que pertànyen als dos grans pols són força importants i decisius en el món d'avui.

(1) Tot i que no tots els inclosos en un grup estiguin d'acord en tot ni en tots els punts citats, però sí en la seva gran majoria i en les línies bàsiques i també n'hi ha que abans eren d'un tipus i ara per evolució personal són de l'altre, com Musk i Zuckerberg