L'Evangeli de la vinya

El diumenge 25 de durant l'any del Cicle A porta la primera de les 3 narracions de les paràboles de la vinya de Nostre Senyor Jesucrist. 

La vinya, el propietari que ens convida a treballar-hi i nosaltres, els vinyaters

La metàfora és molt clara: la vinya és el món i el treball que cal fer-hi, l'amo és Déu i els treballadors són la gent que Ell ha creat i ha convidat a la seva Creació cridant-los a l'existència i a ser no sols criatures seves sinó les més altes, fetes a la seva imatge i semblança, és a dir per una part per tenir consciència, llibertat, personalitat, voluntat, intel·ligència i capacitat d'estimar i de fer coses, i per una altre part per ser la condició humana l'encarnació de Déu en Jesucrist. Els batejats a més sóm fets per Ell mateix fills adoptius en el seu Fill propi Jesucrist, partíceps de la seva Redempció, guanyada per a nosaltres donant la seva vida a la Creu, la qual ens allibera del pecat i de l'esclavatge del diable i del mal, ens reconcilia amb Déu Pare, amb els altres i amb nosaltres mateixos i amb tot l'Univers, relacions totes trencades pel pecat, i ens dona la pau i amb ella una felicitat incomparable tant en aquest món com l'altre, ja que ens atorga la dignitat de fills de Déu, ens obre les portes del Paradís i ens fa hereus del Cel en la Glòria de la vida eterna i definitiva amb Déu, gaudint de la seva visió, de la seva presència infinita i sobretot del seu Amor. 

Les paràboles de la vinya i dels vinyaters ens parlen del món, de la nostra condició humana i del sentit de l'existència i la vida, que és treballar pel Regne i així merèixer la recompensa pel nostre esforç i la nostra col·laboració, amb un premi infinitament més gran que tot el que poguem haver merescut i que ens ve per la presència de l'Esperit Sant en nosaltres, donació gratuïta i màxima de Déu, Ell mateix, i per el fet que aquest ens va modelant a Jesucrist, Déu Fill, i així ens porta i ens fa grats a Déu Pare, en el misteri de la dinàmica trinitaria al que Déu mateix pel seu Amor infinit ens convida a inclouren's i ens fa dignes de poder-ho fer. Aquestes paràboles de la vinya han de ser escoltades, llegides, meditades i aplicades amb la major atenció i cura, ja que en elles hi trobem, i ens hi va en acceptar-ho, agraïr-ho i viure-ho amb l'ajut diví, el significat i sentit reals i veritables del nostre pas pel món i la felicitat en aquesta vida i en l'altre, la vida eterna. Fem-ho així!