L' eternitat

Aquest blog porta el subtítol Compartint amb els altres l'avantsala de l'eternitat.

I és que això és la vida terrenal, un rebedor temporal per a entrar en el destí etern.

Aquí ets lliure de triar i tens molta ajuda per escollir l'opció bona perquè el mateix Déu està a favor nostre, ens ajuda, aconsella, guia i fa de pare amorós amb els que ja són fills seus pel baptisme alhora que amb tots els altres éssers humans, homes i dones, els estima com a imatge i semblança seva en la que ens va crear a tots i voldria que també arribessin a la filiació divina que ofereix a tots. 

El que està en joc és l'eternitat i davant d'aquest infinit no és intel·ligent jugar-hi i no hi valen càlculs de probabilitats humans, perquè només hi ha un intent a aprofitar, i aquest és el del do de la vida que se'ns ha donat junt amb els dons de la consciència, llibertat, intel·ligència, voluntat, cos físic, condició humana, personalitat i temps a disposar. 

"L'Eternitat" (1965), cançó del duo Ausona, la primera del vídeo

Depèn molt de com ho fem servir, cada pensament, paraula, acció i omissió humanes té molta importància perquè té ressons en la vida futura i definitiva i pot tenir conseqüències per a sempre. 

L'anterior, i amb el text, de la Guillermina Motta (1964)

El que siguem espiritualment a l'hora de la mort, això és el que serem definitivament, eternament.  És ara el moment d'elegir i de fer-ho bé, deixant-nos guiar per Déu, que ens ha convidat a existir i viure en la seva Creació per tal que en ella ens anem formant amb cada decisió que prenem i per tal que sapiguem i poguem escollir bé, davant dels possibles errors, fracassos, perills i enganys en trobar i seguir el camí de la vida i la felicitat, de l'amor i la bondat, Ell mateix s'ha encarnat humanament en Jesucrist per ensenyar-nos, mostrar-nos com fer-ho i salvar-nos, i ens ha donat l'Esperit Sant als qui volguem seguir el camí del Cel, per tal de que tinguem tots els dons necessaris, com la saviesa, fortalesa i tots els que necessitem, de forma sobreabundant, i sobretot la gràcia, la inhabitació de l'Esperit Sant en la nostra ànima i la salvació final. 

La Trinitat actua pel nostré be, el Pare ens crea i ens estima, el Fill ens redimeix i ens salva i l'Esperit Sant ens guia, dona vida i santifica. Amb tanta i tan gran ajuda, si ens perdem serà tant sols culpa nostra i si ens salvem serà perquè ens haurem deixat salvar per Déu. Per això cal estar sempre prop de Déu, escoltar-lo i fer-li cas, deixant-nos guiar i enfortir per Ell, essent modelats per la gràcia al Fill de Déu i participant així de la seva resurrecció. Ens hi va no sols el sentit i significat de la vida en aquest món sinó també el gaudir de la visió beatífica en la Pasqua eterna a la Glòria o ser-ne culpablement exclosos per no haver-se deixat fer-se'n digne per l'acció divina. 

Triem doncs la vida, la llum, l'amor, la bondat i la felicitat en la visió i companyia de Déu que és allò pel que vam ser creats amb tan grans dons i el que realment i essencialment el nostre cor necessita, desitja i busca, perquè només en aquest destí infinit i etern troba el repòs i la pau que tant anhela i que res més pot substituir! 

Un mes també molt marià

Setembre també és un mes molt marià.

La Mare de Déu de Meritxell a Andorra 

Les dues més grans festes de la Verge Maria són el 8 de desembre, la Immaculada Concepció, i el 15 d'agost, l'Assumpció, és a dir l'inici meravellós i l'excels triomf final de l'escollida entre totes les dones per a ser la Mare de Déu. Al llarg de l'any hi ha moltes festes de la Santíssima Verge i Mare, entre elles l'1 de gener, en que es comença l'any civil encomanant-nos a ella, Nostra Senyora de Lourdes l'11 de febrer, l'Anunciació el 25 de març, la Mare de Déu de Montserrat del 27 d'abril i la del Carme el 16 de juliol i tantes altres de les moltes diverses advocacions seves. Aquestes festes són també les de les Festes Majors de moltes poblacions i el sant de les moltes dones que porten el seu nom, si bé el nom de Maria no és només femení, ja que, com a nom compost sobretot, molts homes també el porten com els Josep Maria i molts d'altres. 

La Mare de Déu de Núria

Fins i tot hi ha dos mesos especialment dedicats a Maria, el mes de maig que és el propiament seu, amb la festa de Nª Senyora de Fàtima el dia 13, i el mes d'octubre, que és el mes del Rosari, i en el que hi ha les festes de la Verge del Roser el dia 7 i del Pilar el 12 d'octubre. 

Mare de Déu dels Dolors, totes les mares han de sofrir, però ella ho va fer en un grau molt heroic

Però setembre és també un mes de festes marianes. A l'inici del mes, el dia 8, hi ha la festa de la Nativitat de la Verge, que és també el dia de les imatges trobades d'ella, com les de Meritxell, Núria, del Claustre, del Coll, de la Salut i tantes més, destacant a la comarca d'Osona les de la Gleva, que el 2023 ha celebrat els 100 anys de la seva coronació canònica, i de Bellmunt. A meitat del mes, el dia 15 hi ha la Mare de Déu dels Dolors, celebrada el dia següent al de l'Exaltació de la Santa Creu. I cap a finals del mes, el dia 24, la de la Verge de la Mercè, princesa i patrona de Barcelona i de la seva diòcesi i arquebisbat i de l'Orde de la Mercè i Festa Major de la ciutat. Per això aquest caràcter marià del mes de setembre és encara més intens a tota Catalunya. 

Mare de Déu de la Mercè, consoladora i alliberadora dels captius

Diuen molts sants que cap devot veritable de la Mare de Déu s'ha condemnat mai i també que quan Déu vol fer d'algú un gran sant comença fent-lo molt devot de Maria, com ho han sigut  tots els sants, i amb una intensitat especial alguns com St. Efrem, St. Joan Damascè, St. Bernat de Claraval, St. Domènec, St. Simó Stock, Sta. Teresa de Jesús, St. Joan de la Creu, St. Francesc de Sales, Sta. Lluïsa Marillac, St. Lluís Maria Grignon de Montfort, St. Alfons Maria de Liguori, St. Joan Maria Vianney, St. Antoni Maria Claret, Sta. Caterina Labouré, Sta Bernadeta Soubirous, que la va veure, Sta. Teresa de Lisieux, St. Maximilià Kolbe, St. Pius de Pietrelcina, Sta. Teresa de Calcuta... i tants i tants més, molts dels quals es consagraren personalment a la Mare de Déu, altres tingueren aparicions de la Verge i reberen d'ella consols, ajuda i seguretat com el res del Rosari, l'escapulari del Carme, la Medalla Miraculosa, jaculatòries com "Oh Maria, sense pecat concebuda, pregueu per nosaltres que recorrim a Vos" i moltes més devocions molt efectives en la lluita contra el diable i el pecat, que practicaren i propagaren com a instruments divins de gran ajuda per a la salvació, pròpia, dels éssers estimats, d'aquells per qui es vol intercedir perquè ens preocupen, i de tot el món. 

Maria ens porta a Jesús, "Feu tot el que Ell us digui!", però també Jesús ens porta a Maria, "Mare aquí tens el teu fill, fill aquí tens la teva Mare", en el seu testament clavat a la Creu al Calvari, i dirigint-se a l'únic apòstol que hi era present, el jove i verge St. Joan, el seu deixeble més estimat, donant-nos així a la seva pròpia Mare, Maria, com a Mare nostra del Cel, protectora, advocada, intercessora i mitjancera de totes les gràcies divines

Siguem devots de Maria i veure'm miracles en la nostra vida, el seu Fill ens convertirà, sanarà i alliberarà, ens perdonarà i reconciliarà, i ens retornarà la gràcia divina, la dignitat i la pau, i allò millor vindrà al final de les nostres vides!     

L'Evangeli de la vinya

El diumenge 25 de durant l'any del Cicle A porta la primera de les 3 narracions de les paràboles de la vinya de Nostre Senyor Jesucrist. 

La vinya, el propietari que ens convida a treballar-hi i nosaltres, els vinyaters

La metàfora és molt clara: la vinya és el món i el treball que cal fer-hi, l'amo és Déu i els treballadors són la gent que Ell ha creat i ha convidat a la seva Creació cridant-los a l'existència i a ser no sols criatures seves sinó les més altes, fetes a la seva imatge i semblança, és a dir per una part per tenir consciència, llibertat, personalitat, voluntat, intel·ligència i capacitat d'estimar i de fer coses, i per una altre part per ser la condició humana l'encarnació de Déu en Jesucrist. Els batejats a més sóm fets per Ell mateix fills adoptius en el seu Fill propi Jesucrist, partíceps de la seva Redempció, guanyada per a nosaltres donant la seva vida a la Creu, la qual ens allibera del pecat i de l'esclavatge del diable i del mal, ens reconcilia amb Déu Pare, amb els altres i amb nosaltres mateixos i amb tot l'Univers, relacions totes trencades pel pecat, i ens dona la pau i amb ella una felicitat incomparable tant en aquest món com l'altre, ja que ens atorga la dignitat de fills de Déu, ens obre les portes del Paradís i ens fa hereus del Cel en la Glòria de la vida eterna i definitiva amb Déu, gaudint de la seva visió, de la seva presència infinita i sobretot del seu Amor. 

Les paràboles de la vinya i dels vinyaters ens parlen del món, de la nostra condició humana i del sentit de l'existència i la vida, que és treballar pel Regne i així merèixer la recompensa pel nostre esforç i la nostra col·laboració, amb un premi infinitament més gran que tot el que poguem haver merescut i que ens ve per la presència de l'Esperit Sant en nosaltres, donació gratuïta i màxima de Déu, Ell mateix, i per el fet que aquest ens va modelant a Jesucrist, Déu Fill, i així ens porta i ens fa grats a Déu Pare, en el misteri de la dinàmica trinitaria al que Déu mateix pel seu Amor infinit ens convida a inclouren's i ens fa dignes de poder-ho fer. Aquestes paràboles de la vinya han de ser escoltades, llegides, meditades i aplicades amb la major atenció i cura, ja que en elles hi trobem, i ens hi va en acceptar-ho, agraïr-ho i viure-ho amb l'ajut diví, el significat i sentit reals i veritables del nostre pas pel món i la felicitat en aquesta vida i en l'altre, la vida eterna. Fem-ho així!

La Mare de Déu de la Mercè

La Mare de Déu de la Mercè és una advocació de la Verge típicament catalana

Una nit d'agost de 1218 la Verge Maria es va aparéixer a la ciutat de Barcelona a dos sants, St. Pere Nolasc i St. Ramon de Penyafort, i a un rei encara nen, Jaume I, instant-los a fundar l'Orde de la Mercè per rescatar als captius, cosa que aquests l'endemà van compartir i ho van fer tot seguit, donant lloc als Mercedaris, congregació catalana dedicada a alliberar captius cristians dels moros en el Nord d'Àfrica pagant per ells i en ocasions quedant-se els seus membres allà a canvi del que el presoner pogués sortir i tornar a la seva terra i a casa seva, una manifestació màxima de la caritat cristiana, donant la pròpia vida pels seus compatriotes i correligionaris, és a dir pels seus amics, i que encara existeix, dedicada ara a atendre espiritualment i també materialment als empresonats. 

La festa d'aquesta advocació de la Verge és el 24 de setembre, que és la Festa Major de la ciutat de Barcelona, i que a la comarca d'Osona també ho és d'algunes poblacions com Calldetenes i Roda de Ter. Felicitats a totes les Mercè, a tots els devots d'aquesta advocació de Maria, a tots els barcelonesos i relacionats d'alguna manera amb la ciutat, diòcesi i arquidiòcesi de Barcelona, a tots els de les localitats que la tenen per patrona i, ja que Barcelona és la capital de Catalunya, el seu Cap i Casal, felicitats a tots els catalans!  

Aniversari de l'ordenació sacerdotal

El diumenge dia 5 de setembre del 2010 els bisbe de la diòcesi monsenyor Romà Casanova ens ordenà a la catedral de Vic a tres nous sacerdots, els mossèns Joan Prat, Xavier Bisbal i qui això escriu. 

Han passat ja tretze anys de ministeri sacerdotal en el si de l'Església Catòlica, i ara com sempre puc dir que és el millor que m'ha passat a la vida i que tant de bo que Déu vulgui que molts joves i adults segueixin els nostres passos en aquesta aventura de descobrir i viure la transcendència divina en la vida quotidiana, amb la seva acció celestial de perdó, reconciliació, alliberament i pau per a la que el Senyor ens ha escollit per ser-ne els seus instruments. Felicitats a tots els que han dit que si a aquesta crida vocacional i donem-ne arreu i sempre moltes gràcies a Déu per totes i cadascuna! 

L'Església Catòlica i la cultura

Les esglésies parroquials i altres locals relacionats, a més de la seva funció primordial litúrgica i de cases d'oració i de trobada amb Déu, també poden tenir un aspecte cultural, si aquest és adient a la seva condició sacra.

És el cas dels concerts Duet de Violoncels que dues noies, la Gemma Dalmau de Folgueroles i la Júlia Erra de Vic, les dos de vint anys d'edat i estudiants al Conservatori de Madrid, han fet l'estiu del 2023 a diversos llocs d'Osona interpretant obres dels compositors Kummer, Klengel i Barrière (1), i acabant en diverses ocasions amb la nadala catalana coneguda mundialment "El cant dels ocells" (2), amb força assistència i molt èxit. 

Van començar el 27 de juny amb un concert pels residents, monges i treballadors, a les Germanetes dels Pobres de Vic. 

El diumenge 2 de juliol van fer dues actuacions, a l'església de Sora a les 12 i a la de St. Domènec de Vic a les 8 del vespre. 

El dissabte 15 de juliol tocaren a les 9 del vespre a l'església de Sta. Eugènia de Berga, famosa per ser d'estil romànic i la més completa i més ben conservada de Catalunya. 

Una setmana més tard, el 22 de juliol, a les 8 del vespre, a la de Tavèrnoles.

Diumenge 23 de juliol l'actuació fou al Santuari de l'Ajuda, a Hostalets de Balenyà, a 3/4 d'11 del matí, participant també en la música i els cants de la Missa en aquesta ocasió, on coincidiren amb el cantautor del poble Josep Maria Puigdomènech, col·laborador habitual dels cants. I a la tarda donaren el recital a les 7 a Tavertet, també un poble molt ben conservat en el seu ambient original. 

El següent diumenge, el dia 30 a les 7 de la tarda, la interpretació fou a l'església, també romànica però amb afegits d'èpoques posteriors, de Folgueroles, la qual amb les seves parets de pedra a la vista, recuperades de sota l'estucat per Mn. Jacint Ramon, rector del poble entre 1973 i 1998, té un ambient molt evocador, com es pot veure en les fotos i el vídeo fets per l'autor d'aquest blog. 

A la de Sant Julià de Vilatorta hi actuaren el divendres 4 d'agost a les 8 del vespre, i tot i no coincidir amb cap Missa ni ser dia festiu, tingueren una assistència molt nodrida de públic, com en general en tots els seus concerts. És a destacar la promoció de l'espectacle que  feu l'Ajuntament del poble i que Sant Julià és el poble dels famosos Caramellaires que es remunten a finals del segle XVI gairebé initerrompudament.

I l'endemà dissabte 5 ho portaren a Rupit, un altre poble osonenc molt antic i tradicional, molt turístic, mentre que el diumenge 6 estigueren a St. Martí de Caregue, prop de Rialp, fora ja de la comarca d'Osona, on després d'unes setmanes encara tenen previst tornar al ser-lis sol·licitada una actuació més, però de moment aquestes i una posterior molt recent a l'església dels Dolors de Vic, la de l a Processó dels Armats i escenari de molts esdeveniments musicals, el divendres 1 de setembre, són les que havien fet fins ara. El que sí que ja s'ha confirmat és una actuació a Masnou el diumenge 10 de setembre, al Casino de la localitat a 2/4 de 8, i n'està prevista una altre a la Diada de l'11 de setembre al Castell de Sant Julià, convidats per l'Ajuntament. Aquestes dues són de les poques fetes en un àmbit extraeclesial, ja que quasi totes s'han fet en col·laboració amb l'Església. 

Es dona el cas que Sora, Sta. Eugènia de Berga, Tavèrnoles, Tavertet, Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta i Rupit són pobles històrics i turístics, de grans bellesa arquitectònica i atractiu, com la mateixa ciutat de Vic, per la qual cosa el marc ambiental estigué plenament d'acord, en total concordància, amb les interpretacions de música clàssica (3).  

La col·laboració eclesial va venir de la Mare Teresa de les Germanetes de Vic i dels mossèns diocesans Jean Pierre Citenga, Josep Maria Riba, Pere Oliva, Joan Tió, Oscar Luján, Paul Badibanga i qui això escriu, que cediren de bon grat els locals, col·laboraren en fer propaganda i hi estigueren presents, facilitant unes perfomances musicals clàssiques de gran qualitat i contribuint així a la cultura de les respectives localitats i sempre amb un gran èxit d'assistència i acceptació popular, sortint la gent contenta d'haver-hi participat (4).

Una mostra més que, a més de  la seva funció litúrgica d'adorar i donar culte a Déu, de presentar la gent a Jesucrist i aquest a la gent, de proclamar i comentar la Paraula divina, de donar gràcies a Déu Pare en l'Eucaristia, i de ser el marc principal d'actuació de l'Esperit Sant en els sacraments, l'ensenyament i  l'oració, col·laborant com a instruments divins els seus membres, bisbes, sacerdots, diaques i religiosos consagrats, com també els laics actius, en la salvació que Déu ofereix a tothom qui la vulgui, l'Església també fa moltes altres activitats de tot tipus, notòriament les caritatives i benèfiques, però també moltes altres, com les culturals, de gran importància per a la societat. Cal no oblidar-ho, per no fer de menys el paper de l'Església al món, en totes les seves facetes. 

(1) Dos d'ells compositors d'obres per violoncel del segle XVIII i l'altre del segle XIX

(2) Que des que Pau Casals la va tocar a l'ONU l'any 1971 ha sigut famosa internacionalment, molt més del que ja ho era abans, i fins ha esdevingut una cançó oficial d'aquest organisme

(3) Alguns d'ells pobles tradicionals ben conservats, d'altres amb joies del Romànic, l'art nacional de Catalunya, on precisament van tenir lloc, alguns famosos culturalment per diversos motius i forces d'ells molt turistics per tots aquests motius i la bellesa dels seus paisatges.

(4) Ho puc assegurar jo mateix, que vaig assistir a tres d'elles, a St. Domènec, Folgueroles i St. Julià, i almenys en dos d'elles em va semblar reconèixer entre el públic a gent del món de la música de la comarca d'Osona que hi assistien i semblaven molt satisfets del nivell interpretatiu. 

Diàlegs de fe

Un diàleg d'experiència espiritual: 

Nostre Senyor Jesucrist, mort en creu i ressuscitat per a tots nosaltres, és  Salvador i Redemptor diví

que ens perdona, ens reconcilia, ens allibera de l'esclavatge del pecat i del diable i del destí infernal,

i ens dona la  pau amb Déu, amb nosaltres , amb els altres, amb el món i amb tota la seva Creació, 

però que per actuar en la nostra vida transformant-la ens demana el nostre permís personal ben lliure,

voluntari i conscient, per deixar-li fer-ho com resposta d'amor nostra a la seva bondat i el seu Amor

- Creus en Jesucrist?

- Sí, perquè l'he experimentat 

- I com és que l'has experimentat?

- Perquè crec en Ell 

I és així, és un cercle que es retroalimenta, un "cercle virtuós", que dinamitzat per l'Esperit Sant pot prosseguir il·limitadament, perquè Déu és infinit, i ha de fer-ho perquè en la vida de la gràcia no es pot quedar parat, quan es deixa de créixer ja es comença a minvar, per tant mai es pot dir "ja estic bé" ni "fins aquí he arribat". 

D'altra banda, l'experiència de l'acció salvadora i alliberadora i la transformació molt positiva que Jesucrist fa en les nostres vides, famílies i ambient, depèn de en quin grau el deixem lliurement i voluntàriament actuar, però de debò, no només superficialment amb desigs i pensaments sinó amb una donació amorosa profunda tal com Ell se'ns dona a nosaltres, és a dir deixant-nos convertir de veritat, no només parcialment o temporalment, perquè si ho fem així Déu actuarà tal com la nostra voluntat, que Ell respecta exquisidament, li permet, és a dir de forma parcial o temporal. Ell vol fer més per nosaltres, però som nosaltres els que no li deixem. 

Perquè si en ell fons, sense subterfugis ni autoenganys nostres, li deixem actuar una mica, Ell ho farà així i potser ens queixarem de que és ben poc el que obtenim. Si li deixem actuar a mitges, veurem que actua així, tal com li permetem i demanem. Si volem que actui bastant, però no del tot, també això obtindrem. I si li deixem actuar completament i del tot, al 100 per cent, en la nostra vida, així ens ho trobarem i veurem meravelles, providències i miracles en nosaltres i en el nostre entorn.

Ell ens ho vol donar tot, es vol donar del tot, i omplir-nos del seu Esperit Sant, però per fer-ho depèn de la nostra acceptació i del nostre lliurament a Ell, perquè és una relació personal i amorosa. Déu se'ns manifestarà alliberador i donant-nos la pau i la veritable felicitat i alegria, en la mesura en que nosaltres siguem capaços i volguem rebre'l, i en les dues coses es pot anar creixent sense fi amb el mateix procés d'origen i essència divins. I cal no oblidar que les mitges tintes no porten enlloc, perquè la mesura de l'amor és estimar sense mesura, i tot el que no sigui del tot segons cada un pugui, i cada cop més, ja és defectuós i porta en si la llavor del retrocès i del fracàs. 

I és clar que aquest dinamisme circular, autoalimentat, de fe, esperança i caritat humanes i acció divina guaridora i santificadora, cal iniciar-lo en algun punt, i per això la iniciativa sempre ve de Déu, igual que d'Ell ve el mateix dinamisme de perfecció, i Ell n'és la meta, el triomf i el premi. Estiguem tranquils, que aquestes crida, força i vocació seves mai ens faltaran ni fallaran, més encara seran sobreabundants, des de l'inici fins al final del nostre pas per la seva Creació, a la que ens ha convidat a existir per poder ser i fer-nos. Però això sí la resposta ha de ser nostra, des de la nostra consciència, llibertat i voluntat i des de tota la nostra personalitat i ha de ser sincera, profunda, autèntica i tant tota com poguem, perquè sempre es pot més perquè Ell sempre ens ho concedeix i ens convida a progressar a llocs més alts, més íntims i de més favor, dels quals n'hi ha sense cap restricció, en el Cel hi ha moltes morades diferents disponibles, i la victòria final és la visió beatífica de Déu, entrant com a convidats en el seu dinamisme infinit i etern d'existència, amor, bondat, felicitat i moltes més coses que no podem ni tan sols imaginar. 

Siguem doncs bons, intel·ligents, oberts i agraïts, del tot receptius a la presència i acció divines en nosaltres i al voltant nostre, i veurem solucions, transformacions, dons i gràcies, meravelles i miracles, que no hauriem pensat ni cregut mai que poguessim rebre i tenir, i ni tant sols ho hauriem sospitat, més grans que tot el que humanament podem concebre i esperar!