Més encara que la creu, instrument infamant de tortura i d'una de les morts més cruels i doloroses, el que realment importa és l'amor amb el que Jesucrist va acceptar ser clavat en ella, per la salvació de tots i cadascun dels éssers humans que han viscut, viuen o viuran. L'acceptació de la creu per a la redempció del conjunt dels homes i dones de tots els llocs i tots els temps i considerant-los no com una massa anònima sinó coneixent-nos i estimant-nos un a un, amb els nostres pecats i les nostres característiques individuals pròpies, és un acte d'amor màxim, generosíssim i personal per part seva i personalitzat envers cadascú.
Nosaltres també hem de portar la nostra creu i seguir Jesús, i el més important és que ho fem per amor envers Ell, i per tant envers Déu, i seguint el seu ensenyament i el seu manament d'estimar. Com en el cas de Jesús, més encara que la creu que portem, és el motiu pel qual l'acceptem portar seguint-lo, que ha de ser per amor a Déu, perquè la relació amb Déu sempre és una relació d'amor, si és autèntica. I a més ens trobarem amb la sorpresa que se'ns fa lleugera, perquè el mateix Jesús s'avança cap a nosaltres i Ell mateix ens ajuda a portar-la. La clau de tot és l'Amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada