La conversió

Jesús diu "Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli!"

Convertir-se és deixar-se sanar i salvar per Déu, i suposa una veritable transformació interior. .

Implica un retorn a la raó i a la veritable intel·ligència, una obertura a la fe, l'esperança i la caritat, un canvi de vida al bo i millor, i el viure en la veritat i la realitat: ser realista és creure en Déu, perquè Déu és real. El resultat de la conversió és viure en l'amor, perquè Déu és Amor. 

Exemples de conversions: 

Abraham (1ª meitat del II mil·leni aC) 

Moisès (s. XIII aC)

Maria Magdalena (s. I) 

St. Pau (c. 30s) 

St. Antoni abat (250 - 356) 

St. Agustí (354 - 430) 

St. Vladimir (958 - 1015) 

St. Francesc d'Assís (1181/82 - 1226) 

St. Joan de Capistrano (1386 - 1456) 

St. Ignasi de Loyola (1491 - 1556) 

St. Carles de Foucauld (1858 - 1916) 

G.K. Chesterton (1874 - 1936)

Eugenio Zolli (1881 - 1956) 

Sigrid Undset (1882 - 1949) 

Sta. Edith Stein (1891 - 1942) 

C.S. Lewis (1898 - 1963)

John von Neumann (1903 - 1957)

André Frossard (1915 - 1995)  

Avery Dulles (1918 - 2008) 

Allan Sandage (1926 - 2010) 

I el contrari de la conversió és la perversió, que no és sols pervertir-se, deixar el bo per anar al dolent, sinó també l'hipocresia religiosa, el fingiment i el fariseisme, com també preferir els diners i les riqueses o altres ídols en lloc de Déu, l'apostasia, l'inversió dels valors, el gust pel mal, l'orgull de pecar, l'autodestrucció i el suïcidi. L'únic exemple clar d'això és Judes i tots aquells que s'oposaren a Jesús i cometeren el pecat contra l'Esperit Sant, acusant-lo falsament, fent-lo condemnar injustament a mort, i una mort de creu, i negant desprès l'evidència de la seva resurrecció i exaltació divines, i encegadament es resistiren obstinadament a convertir-se, preferint persistir en l'error i fer la seva voluntat en lloc de la divina. D'ells diu Jesucrist "es diuen jueus però no ho són, són la sinagoga de Satanàs".  

Mai més una guerra!

"Perquè ningú es tan neci que prefereixi la guerra a la pau: en  temps de pau els fills enterren els seus pares, en temps de guerra els pares enterren els seus fills" Herodot  (484 - 425 aC)  

"La guerra és l'infern" cita del general nord-americà William T. Sherman (1820 - 1891), del bàndol de la Unió, que també va dir "i com més cruel es faci, més ràpid s'acabarà", i sabia el que deia doncs va dur a terme la marxa d'Atlanta a la costa atlàntica a través de la Confederació (1864) arrassant-ho absolutament tot.  

"S'ha d'evitar la guerra a quasi qualsevol preu, la guerra no resoldrà res, tota Europa i més es reduïrà a ruïnes i la pèrdua de vides serà tan gran que poblacions senceres seran delmades" (1914), discurs del veterà general britànic Horace Smith-Dorrien (1858 - 1930) davant més de 2 500 cadets poc abans de l'inici de la Primera Guerra Mundial  

"Ens hem equivocat d'enemic", general George Patton, 1945 

Discurs televisiu de comiat del president nord-americà Eisenhower avisant del perill del complex militar-industrial (17 gener 1961)  

Discurs del president John F. Kennedy sobre el perill de les societats secretes en el món actual (27 abril 1961) 

https://youtu.be/1y2SIIeqy34?t=14

Where have all the flowers gone? (1962), cançó de Pete Seeger 

Llibres: 

The book of peace (1845) - antologia de l' American Peace Society  

Civil disobedience (1849) - Henry David Thoreau 

Voina i mir ( 1867) - Lev Tolstoi 

Die Waffem nieder! (1889) - Bertha von Suttner 

Tales of soldiers and civilians (1891) - Ambrose Bierce 

The red badge of courage (1895) - Stephen Crane 

Three soldiers (1921) - John Dos Passos 

Osudy dobrého vojáka Švejka za světové války (1923) - Jaroslav Hašek 

Krieg dem Krieg! (1924) - Ernst Friedrich 

Ashe of rings (1925) - Mary Butts 

Bid me to live (1927, 1947) - Hilda Doolittle "HD" 

Im Westen nichts Neues (1928) - Erich Maria Remarque 

A farewell to arms (1929) - Ernest Hemingway 

Voyage au bout de la nuit (1932) - Louis-Ferdinand Céline 

Company K (1933) - William March 

Paths of glory (1935) - Humphrey Cobb 

War is a racket (1935) - Smedley Butler 

U.S.A. (trilogia, 1937) - John Dos Passos 

Three guineas (1938) - Virginia Woolf 

Johnny got his gun (1939) - Dalton Trumbo 

For whom the bells tolls? (1940) - Ernest Hemingway

Doktor Zhivago (1957) - Boris Pasternak 

On the beach (1957) - Nevil Shute 

Catch-22 (1961) de Joseph Heller 

Mr. Wilson's war (1962) - John Dos Passos 

Why are we in Vietnam? (1967) - Norman Mailer 

The arrmies of the night (1968) - Norman Mailer 

Slaughterhouse-5 (1969) de Kurt Vonnegut 

Das Boot (1973) - Lother Günther Bochheim 

A bright shining lie (1988) - Neil Sheehan, vida de John Paul Vann (1924 - 1972)  

Un dimanche à la piscine à Kigali (2000), Gil Courtemanche 

Shake hands with the devil: The failure of humanity in Rwanda (2003), Roméo Dallaire 

El desertor (1916) de Boardman Robinson (1876 - 1952). Els afuselladors són
un de cada,soldats d'Alemanya, Rússia, Austria-Hongria, Gran Bretanya i França.

Films: 

All quiet on the Western Front (1930), dirigida per Lewis Milestone 

Biruma no tategoto (1956), Kon Ichikawa 

Paths of glory (1957), pel·lícula de Stanley Kubrick, segons la novela del mateix nom de Humphrey Cobb del 1935 que relatava fets reals

Die Brücke (1959), de Bernhard Wicki 

On the beach (1959), pel·lícula de Stanley Kramer 

The longest day (1962) - pel·lícula de diversos directors 

Dr. Strangelove (1964), pel·lícula de Stanley Kubrick 

Fail safe (1964), pel·lícula de Sidney Lumet 

Dr. Zhivago (1965), pel·lícula de David Lean

Akai tenshi (1966), Yasuzo Masumura 

Nihonkai daikaisen (1969) de Seiji Maruyama 

Tora! Tora! Tora! (1970), de Richard Fleischer, Toshio Masuda i Kinji Fukasaku 

Patton (1970), Franklin J. Schaffner 

Gallipoli (1981) de Peter Weir  

Das Boot (1981), dirigida per Wolfgang Petersen 

The year of living dangerously (1982), Peter Weir 

Missing (1982), Costa-Gravas 

Under fire (1983), Roger Spottiswoode 

The killing fields (1984), Roland Joffé 

Journey into darkness (1994), Fergal Keane 

A culture of murder (1994), Steve Bradshaw 

Valentina's story (1997), Mike Robinson 

A bright shining lie (1998) de Terry George 

Triumph of evil i When good men do nothing (1998), Steve Bradshaw 

I am David (2003), de Paul Feig, conseqüències de la Segona Guerra Mundial  

Hotel Rwanda (2004), per  Terry George 

Shake hands with the devil: The journey of Roméo Dallaire (2004) documental de Peter Raymond 

Joyeux Noël (2005) amb direcció de Christian Carion  

Shooting dogs (2005) film de Michael Caton-Jones 

Sometimes in april (2005) de Raoul  Peck 

Letters from Iwo Jima (2006) de Clint Eastwood 

Un dimanche a Kigali (2006), Robert Favreau 

Shake hands with the devil (2007), Roger Spottiswoode

"Mai més una guerra!", opinió molt majoritària entre la gent a Catalunya i  a tota Espanya desprès de la Guerra Civil de 1936 - 1939  i mantinguda ben vigent durant quasi un segle 

Algunes observacions que poden ser útils

Unes reflexions que poden ajudar: 

La vida no és només allò visible, el que es veu, sinó també allò invisble, 
que no es veu, i aquest món invisble és allò més important, el fonamental

Molts vicis provenen d'un trauma vital que no s'aconsegueix assumir i al que s'hi ha buscat, a vegades ja des de la infantesa, una pretesa solució inoperant i contraproducent, que en lloc de sanar-lo el perpetúa, estén a altres àmbits i aprofundeix, i és un cercle viciós sense sortida humana, de la que nomès Jesucrist ens pot alliberar. 

La persistència repetitiva en alguns pecats en ocasions prové d'una innovació psicològica o pedagògica, segurament benintencionada, però que va sortir terriblement malament, fomentant precisament allò que volia combatre. 

L'ésser humà construeix esquemes mentals de molt diversos tipos, molts d'ells clarament pecaminosos, en els que s'hi fica voluntàriament i en els que al cap de poc temps s'hi queda tancat per a sorpresa seva i persisteix en voler estar en aquesta presó fins que, quan se n'adona vagament, ja és massa tard per a poder sortir-ne i ni ell ni cap ajuda externa merament humana, tant amistosa o fraternal com experta, li pot treure, almenys de forma segura i duradora, sense recaigudes, sinó tan sols l'ajut diví per mitjà de Jesucrist i de l'Esperit Sant, que actúen en l'Església Catòlica, i que són els que poden i volen treure'l, alliberar-lo, retornar-li la dignitat i l'essència humana perdudes, i portar-lo a Déu Pare i al Cel, del que llavors en pot fer una pregustació ja en aquesta vida. 

Com ja s'ha dit, els problemes que s'eternitzen són els més fàcils de resoldre si es coneix la veritable solució, que és recòrrer a la Santíssima Trinitat i deixar-li absoluta llibertat per intervenir en les nostres vides i transformar-nos. Aquesta solució, sempre eficaç i sovint immediada i total, és única, i la dificultat persisteix nomès perquè no recórrem veritablement a ella, amb autenticitat i sinceritat de cor, si bé és cert que a vegades hi ha un període transitori de lluita i recaigudes i reconciliacions, però això bé de dificultats i resistències internes nostres i de les temptacions diabòliques, però amb el pas del temps o Déu o el pecat acaben triomfant en aquesta vacil·lació, segons el que decidim, per això cal no deixar de lluitar mai perquè també caient i aixecant-se es pot estar en la bona direcció i així aconseguir que al final triomfi Crist en la nostra vida. 

Al bo, fins el dolent se li torna bó. Al dolent fins allò bo se li torna dolent. Veiem en el món allò que en el fons hem escollit en el nostre interior. O veiem arreu Déu i la seva acció o veiem el diable i tota mena de dimonis, i sovint passada la sorpresa inicial, no ens n'adonem. Les temptacions no venen de fora sinó que sorgeixen de dins, ja pròpies i personals ja per influx demoníac en la nostra consciència. No és l'objecte, sigui el que sigui, el que ens fa pecar sinó que és el desig intern de pecar el que busca l'objecte extern que li serveixi per realitzar-lo, atribuïnt-li propietats i desigs que no té, que són pròpies i projectades il·lusoriament. No a tothom el tempta el mateix, el que tempta a un deixa en seguretat amb la gràcia divina a un altre, i viceversa. Per això els homes ens podem ajudar, si compartim els nostres dons dels punts bons, o ens podem mutuament pervertir si compartim allò nostre dolent, dubtes, temptacions i pecats, és gran la nostra responsabilitat en el món.

La vida de la gràcia primer és esforçada, difícil i en lluita i pot semblar dura, però desprès, com al rebutjar i vèncer les temptacions i al viure habitualment en estat de gràcia, dona una pau i una felicitat inigualables i inexplicables, i ens potencia al màxim de la nostra capacitat en allò bo i millor. En canvi el pecat i el mal primer semblen atraients, excitants i prometen meravelles, però un cop caiguts ens deiixen buits, decebuts, frustrats i amb un gust molt amarg a la vida, i ens desvaloritzada i desacredita, perjudicant-nos fins i tot als ulls dels homes i en la pròpia visió i autoestima, convertint-nos en desgraciats tant literalment com humanament parlant. Cal decidir i deixar-se ajudar, salvar, redimir i reconciliar per Nostre Senyor i aferrar-nos a Ell que és el camí, la veritat i la vida. I això que el món, que estima el pecat però aborreix el pecador, ens impulsa al pecat i el mal des de l'ambient, des de tot arreu, avui dia fins i tot des dels governs i la legalitat vigent, tot actuant com amplificador de l'activitat diabòlica d'oposició a Crist i la seva Esglèsia i per això tallant-nos la via a la recuperació, la salut, la protecció i la salvació en aquest món i, molt pitjor ecara, en l'altre. I si no vigilem aquestes forces ho tenen fàcil per enganyar-nos perquè apel·len a la nostra concupiscència interior i a fer els nostres desigs i la nostra voluntat, aprofitant que en aquesta vida el Camí al Cel pot semblar aparentment un infern, o almenys un purgatori, i el Camí a l'Infern pot semblar aparentment una mena de cel o almenys d'un paradís terrenal. Però la trista realitat és que els pecats i delictes molt sovint ja es comencen a pagar en aquesta vida perquè al contrari que Déu, que avorreix el pecat però estima al pecador i l'intenta salvar com un metge al malalt, sempre li ofereix el perdó i la pau i el salva si és deixa, retornant-li la dignitat d'imatge seva i de fill seu i fent-lo de nou hereu del Cel, el món, un dels 3 enemics de l'esperit humà, admira i promou el mal però menysprea, persegueix i castiga al pecador, fent així la feina de Satanàs, l'enemic de Déu i del gènere humà, qui un cop aconseguit el pecat mortal voldria un immediat i irreversible càstig pel pecador, per fer-lo esclau i víctima seva a l'Infern per tota l'eternitat. Així, mogut per l'odi, la maldat, la gelosia i l'esperit de venjança, aconsegueix el seu objectiu d'apartar l'home de Déu no nomès en aquest món terrenal i temporal sinó també en el que realment importa, la vida futura i eterna, obtenint un trist i impotent ressarciment en que l'home perdi allò que ell ha perdut i comparteixi amb ell el que ell pateix, el dolor i sofriment sense fi en el foc infernal. Triem bé doncs de qui ens fiem i amb qui volem estar ara i sempre, perquè ens hi va la vida en aquest món i en l'altre, i la felicitat o infelicitat per sempre. 

L'existència del Cel i de l'Infern és una prova de que tot el que pensem, diem, fem i omitim en aquesta vida en aquest món importen, i molt. Tot té valor d'elecció i d'eternitat. Vivim una vida molt valuosa en la que amb les nostres eleccions i decisions anem forjant el nostre present i el nostre futur, aquí en aquesta existència i en la transcendència. Cal doncs triar decididament Déu i el bé, amb totes les conseqüències.

Sempre s'ha pecat i hi ha hagut pecadors, però fins ara els pecadors sabien que ho eren i que feien el mal. I això era bo, perquè almenys estaven en la veritat, podien considerar les conseqüències, reflexionar sobre la seva situació, buscar solucions i eventualment penedir-se i retornar a Déu i ser salvats. El problema ara és que com ja deia St. Pau VI, "el pecat del món actual és la pèrdua del sentit del pecat". I les lleis fins ara, i no sols en els països cristians, permetien fer el bé i prohibien o limitaven fer el mal. Però des de fa mig segle ençà, posem dels anys 1970s, cada cop més han anat apareixent lleis que no sols no prohibien determinats mals, i així els fomentaven, sinó que amb el pas de les dècades han arribat a combatre als qui ho denuncien, qualificant-ho de delictes "d'odi", han invertit les coses promocionant molt del que abans era vist com a negatiu, perjudicial i perillós, i avui dia han arribat a prohibir i castigar fer el bé fins a extrems inverosímils, realment inconcebibles, com resar mentalment en silenci i estant quiet i recollit, en determinats llocs, fins i tot sol i a dins de casa teva (!), cosa que ha passat recentment al Regne Unit. I és que té raó la dita que la societat es podreix començant pels qui la manen i dirigeixen i, es podria afegir, pels països que es vantaven de ser més avançats i lliures (1) com el mateix Regne Unit, els Estats Units, Canadà, Nova Zelanda, abans considerats ideals democràtics, de qualitat de vida i de bona convivència, i que ara s'han mostrat els primers a corrompre's i els que ho han fet en major extensió i profunditat. I és que l'activitat diabòlica, la del fals imitador de Déu, es dedica a desvirtuar, devaluar i portar a l'exageració, a l'absurd i a la irracionalitat les intencions aparentment bones. "L'Infern està empedrat de bones intencions" deien els nostres pares i avis, ja que la bona intenció no garanteix un bon resultat si no hi ha la connexió divina i la bona relació amb el Déu únic, real, existent i viu, que se'ns ha revelat en Jesucrist, en l'Església i en la Bíblia sencera, AT i NT. Deixat l'home a si sol les millors intencions es perverteixen, "El nostre món actual està ple d'antigues virtuts cristianes, que s'han desconectat de la seva font divina, s'han separat entre elles, s'han fet absolutes... i s'han tornat boges" ja deia Chesterton als anys 1920s si no abans. Això passa molt en el món d'avui, que arriba fins i tot al pecat contra l'Esperit Sant, el d'invertir les coses - i al diable li complau molt la inversió, ja que el seu desig impossible és el de capgirar-ho tot  - considerant al bé, mal i al mal, bé. Aquest és el pecat imperdonable si un l'accepta i s'hi adhereix, perquè Déu, que ens vol perdonar a tots, no pot perdonar al qui no reconeix el seu mal, no es converteix ni vol ser perdonat ni demana perdó. Déu és just i misericordiós, misericordiós i just, i ha de tractar, i tracta, amb la  justícia divina a qui no vol confessar el seu pecat, penedir-se i acollir-se a la divina misericòrdia. Per això és un pecat imperdonable, no perquè Déu no el pugui perdonar, perquè Déu ho pot tot, sinó perquè és el mateix home el que es tanca les portes del perdó i de la salvació, ja que s'ha deixat temptar, pecar i corrompre i ha decidit viure en la mentira i en l'odi, no reconeixent-se pecador, justificant-se a si mateix i negar a Déu,  en lloc de decidir viure en la veritat, l'amor i la pau.  Una cosa són els pecadors, que tots ho sóm, i una altre els corromputs, que s'aferren al pecat, només volen fer la seva voluntat, no creuen en Déu i l'ofenen, arribant a l'ofensa màxima de negar la seva existència per un impotent desig satànic de voler anorrear-lo i de voler-se fer ell mateix

Recuperem el sentit poètic de la vida, procurant recordar i retrobar aquells ambients i atmosferes que feien valuoses les coses, dotant-lis d'un peculiar sentit i significat a les vivències de la nostra existència i que malauradament eren localitzats i fugaços a més d'oblidadissos. Des de determinades fragàncies incomparables molt agradables notades esporàdicament en alguns llocs sobretot a la infància i desaparegudes i oblidades desprès, potser per una invisible presència celestial, divina, mariana, angèlica o de santedat, fins al clima humà tan particular i tan despertador d'intel·ligència i de sabor de la vida en la reunió de determinades persones que per elles i les seves qualitats i disposicions, i pel moment i lloc especials que produïen una química intel·lectual molt suggeridora, ens obriren horitzons de consciència,  mentals, sentimentals, personals o vitals molt determinats i positius, que ens aixecaren a un nou nivell, bo, positiu i diferent.  Qui ho ha viscut sap de què parlo. 

Totes les persones amb les que ens creuem pel carrer, totes les que hem conegut al llarg de la nostra vida, totes les que han viscut, viuen o viuran arren del món, tenen dos destins eterns: amb Déu i amb tot el bé o sense Déu i amb tot el mal.

Tots tenim la capacitat i la necessitat d'adorar i si no la usem per la seva finalitat natural i bona que és adorar a Déu, ens dediquem a adorar ídols de tota mena, això fa idòlatra, politeista, fals, i candidat a la condemnació. Per això, per amor i pel nostre propi bé, Déu ens dona la saviesa de manar-nos que l'adorem a Ell i només a Ell per sobre de totes les coses, no perquè Ell ho necessiti, perquè no en té necessitat  - tot i que l'amor suscita amor i la única resposta correcta a l'Amor diví és l'amor humà envers Ell - sinó que sóm nosaltres els qui ho necessitem, per viure en l'amor, per tenir bona relació amb Ell, per elevar-nos per sobre de la mera terrenalitat i temporalitat, i especialment per no adorar falsos déus, cosa que ens perjudica molt, perquè ens embruteix, ens fa vils i ens iguala, per baix, a allò que adorem, siguin persones, ideologies, conceptes com el poder, la riquesa, l'èxit, el plaer, o ni que sigui la nostra pròpia voluntat i per tant a nosaltres mateixos, per no parlar ja dels extres d'adorar a falses divinitats, que en el fons són dimonis, i encara al diable mateix. Per això estimar a Déu és el primer i principal manament, com també perquè sense estimar a Déu no es pot estimar realment i de veritat al proïsme, que és el segon manament i va molt unit al primer. Déu és Amor i qui viu en l'amor viu en Déu i qui no viu en l'amor no coneix Déu, i aquesta afirmació és recíproca: qui no coneix Déu no coneix l'amor i qui no viu en Déu no viu en l'amor.  

(1) I ja diu un refrany castellà "dime de que presumes y te diré de qué adoleces" 

Sobre l'amor.

Déu és Amor i tota la seva Creació i la seva Paraula, la Bíblia, parla sobre l'amor. 

Tota la Bíblia parla de l'amor: de l'Amor que Déu ens té als éssers humans
i de la única resposta correcta i bona de l'ésser humà a Déu que és la de l'amor

Nostre Senyor Jesucrist ens diu que tota la Llei i els Profetes es resumeixen en estimar a Déu sobre totes les coses i al proïsme com a un mateix per amor a Déu i que tot l'altre són casos i comentaris

I Sant Joan que ens recorda que Déu és Amor i qui estima està en Ell i el coneix i el que no estima no, també ens avisa a 1 Joan 4, 20-21: Qui no estima el seu germà al que veu, no pot estimar a Déu, al que no veu. I diuen d'ell que quan era gran repetia als seus deixebles que s'estimessin els uns als altres, que això bastava per salvar-se.

Ens podem preguntar què és l'amor, i en primer lloc l'amor humà, en les seves diferents formes de patern i familiar o storge d'amistat el philia, l'eròtic i sexual o eros, i molt especialment l'amor incondicional i gratuït, aquell que és el ptòpiament cristià, l'àgape. 

I tot i que l'amor s'aprèn millor i naturalment per expertència també hi ha maneres intel·lectuals per aprendre sobre l'amor i reflexionar sobre ell, causes, efectes, diversitat d'estils i vivències, començant per l'amor humà, que ja és un reflex tot i que pàl·lid, del diví. Alguns llibres que en parlen: 

Càntic dels Càntics (Shir ha-Shirim, c.s. X aC)

Symposion (c. 380 aC) i  Phaidros (c. 370 aC) - Plató 

Ars amatoria i Remedia amoris (c. 2) - Ovidi 

1 Corintis (c. 54) - St. Pau 

La Bíblia canònica en general 

Dialoghi d'amore (1535). Lleó Hebreu 

El amor, las mujeres y la muerte (1819)* - Arthut Schopenhauer 

De l'amour (1822) - Stendhal 

Kjerlighedens Gjerninger (Obres d'amor, 1847) - Søren Kierkegaard 

Reinheit und Jungfräulichkeit (Puresa i virginitat, 1927) - Dietrich von Hildebrand 

Die Ehe (Matrimoni, 1929) - Dietrich von Hildebrand 

Casti connubii (1930) - encíclica de Pius XI 

How to win friends and influence people (1936). Dale Carnegie 

L'amour et l'Occident (1939). Denis de Rougemont 

Estudios sobre el amor (1940). José Ortega y Gasset

Amiel. Un estudio sobre la timidez (1944). Gregorio Marañón  

Sept visages de l'amour (1946). André Maurois 

The art of loving (1956). Erich Fromm 

The four loves (1960). C.S. Lewis 

Miłość i odpowiedzialność (Amor i responsabilitat, 1960) - Sant Joan Pau II

Mensonge romantique et vérité romanesque (1961) - René Girard

Savoir aimer (1964) - Marc Oraison 

Lumen gentium (1964), Gaudium et spes (1965) i Apostolicam actuositatem (1965) - Concili Vaticà II 

Les caractères et la vie des couples (1965). André Le Gall i Suzanne Simon 

Man and woman: love and the meaning of intimacy (1966) - Dietrich von Hildebrand 

Love, marriage and the catholic conscience (1966) - Dietrich von Hildebrand 

Le mystère humain de la sexualité (1966) - Marc Oraison 

Le caractère des femmes (1967). Suzanne Simon 

Dein Mann, das unbekannte Wesen (1967) Ostwalt Kolle 

Dein Frau, das unbekannte Wesen (1967) Ostwald Kolle

Humanae vitae (1968) - encíclica de St. Pau VI 

Attachment and loss (1969) - John Bowlby 

The wonder of love (1970) Ostwald Kolle 

Celibacy and the crisis of faith (1971) - Dietrich von Hildebrand 

Der dressierte Mann (1971) - Esther Vilar 

My secret garden (1973). Nancy Friday 

Amours humaines (1975) - Charles Moeller 

Sex and status (1975). Doris Jonas i David Jonas 

Fragments d'un discours amoureux (1977), Roland Barthes 

Love and limerence (1979). Dorothy Tennov 

Men in love (1980). Nancy Friday 

The sex contract (1983). Helen Fisher

Parle-moi d'amour (1985) Michel Quoist  

The triangle of love (1988)  Robert Sternberg 

By love refined: Letters to a young bride (1989) - Alice von Hildebrand 

The five love languages (1992). Gary Chapman 

Men are from Mars, women are from Venus (1992). John Gray 

Love and friendship (1993) - Allan Bloom 

Women and the priesthood (1994) - Alice von Hildebrand 

Who stole feminism: How women have betrayed women (1994) - Christine Hoff Sommers 

A natural history of love (1994). Diane Ackerman 

La troisième femme (1997). Gilles Lipovetsky 

Why men don't listen and women can't read maps? (1998) - Allan Peasse i Barbara Peasse 

Love is a story: A new theory of relationships (1998) - Robert Sternberg 

The first sex (1999). Helen Fisher 

The privilege of being a woman (2002) - Alice von Hildebrand 

Liquid love (2003). Zygmunt Bauman 

Why we love (2004). Helen Fisher 

Deus caritas est (2005) - encíclica de Benet XVI 

Why him? Why her? (2009). Helen Fisher

The nature of love (2010) - Dietrich von Hildebrand 

Man and woman: a divine invention (2010) - Alice von Hildebrand 

Amoris laetitia (2016) - encíclica del Papa Francesc 

Amor humano y vida cristiana (2016) - antologia de José Manuel Martín 

Everything I know about love (2018). Dolly Alderton 

Dilexit nos (2024) encíclica del Papa Francesc 

Molts no els he llegit, per tant no els puc recomanat, els cito sols com a bibliografia trobada i seleccionada. I alguns mostren allò que no és l'amor, cosa que també és interessant. Segurs només són els textos bíblics i els dels sants, dels papes i de teòlegs i autors catòlics de confiança, però tots poden ser instructius.

*/ És una recopilació en castellà d'assaigs de Schopenhauer sobre aquests temes 

Els llibres avui més necessaris

Degut a l'evolució de la nostra societat occidental en els últims 40 o 50 anys hi ha uns llibres que considero els més necessaris per tenir, llegir i propagar actualment: 

La Bíblia catòlica 

Llegim la Bíblia? La catòlica amb els llibres i textos deuterocanònics, les

notes i comentaris i una bona traducció? Ho fem cada dia? I quanta estona

hi dediquem? És el nostre llibre principal i el de capçalera? Hi pensem i hi

traiem ensenyaments per la nostra vida i per ajudar els altres? Sabem que és 

la Paraula de Déu que ens parla de Jesucrist per salvar-nos i ho tenim ben

en compte?. En tot això hi podriem pensar i reflexionar per a guia de la vida. 

Altres llibres que ens hi poden portar, ajudar a interpretar i a reflexionar sobre el llibre més important o servir-nos per reconsiderar si anem bé en la nostra existència en aquest món. 

Introducción a la vida devota (1604). St. Francesc de Sales 

Lecciones preliminares de filosofia (1938). Manuel García Morente 

Para salvarte (moltes edicions diverses). Jorge Loring

A Dios por la ciencia (1954). Jesús Simón

Y la Bíblia tenía razón (1956). Werner Keller 

Catecismo de la Iglesia Católica (1958)

Introducción al pensamiento filosòfico (1959). J.M. Bochenski

Documentos completos del Concilio Vaticano II (1966). 

Historia del espiritu ruso. La Santa Rusia (1967). Dimitri Chizhevski 

Humanae vitae (1968). Encíclica del Papa St. Pau VI. 

Dios existe, yo me lo encontré (1969). André Frossard. Ed. Rialp

100 españoles y Dios (1969). José Maria Gironella

Ciencia y conciencia en la era atómica (1971). Max Born 

Fin del materialismo filosófico y ateo (1974) i La verdad del Cristianismo (1980). José Maria Ciurana

Ateismo, hoy (1975). José Miguel Pero- Sanz. 

Primera lectura de la Bíblia (1977). Luis Alonso Schöckel i Juan Mateos 

La desaparición de la infancia (1982) i Divertirse hasta morir (1985). Neil Postman

El creyente ante la ciencia (1982), Ciencia y fe (2004), El hombre en el Cosmos (2009), El hombre y el Universo, ¿somos frutos del azar? (2009). Manuel Carreira (1931 - 2020).

No somos solo de este mundo (1983) de Hoimar von Ditfurth  

Sintesis de espiritualidad católica (1988). José Rivera i José Maria Ibarburu. 

Cartas a una recién casada (1997), La noche oscura del cuerpo (2016), El privilegio de ser mujer (2022). Alice von Hildebrand

 

La experiencia prohibida (2003). Joseph-Marie Verlinde. 

La conversión: una historia personal (2004). Leonardo Mondadori i Vittorio Messori

Por qué soy cristiano (2005). José Antonio Marina

La guerra contra los chicos (2006). Christina Hoff Sommers 

El principio de Eva (2008). Eva Herman 

La fe de los demonios o el ateismo superado (2009). Fadrice Hadjadj

Por qué creo (2009). Vittorio Messori i Andrea Tornelli 

El Islam no es lo que crees (2010). Abdelmumin Aya. 

Una conversión. Del Budismo al Catolicismo (2013).  Paul Williams

Cuando nos prohibieron ser mujeres... y os persiguieron por ser hombres (2016). Alicia V. Rubio

Tinieblas tibetanas. Del yoga y el mandala al femicidio ritual  (2021). Federico Highton. 

Dios, la ciencia, las pruebas (2023). Michel-Yves Bolloré i Olivier Bonnassies. 

Nuevas evidencias científicas de la existencia de Dios (2023). José Carlos González Hurtado 

Tot està en els llibres, començant per la Bíblia, el més gran de tots, inspirat per Déu i font de coneixement de Jesucrist i l'Església i per tant de salvació indivdual i col·lectiva, si s'entén des de la tradició i el magisteri. En els llibres s'hi pot trobar tot, tant el més bo i millor com allò pitjor, es tracta de saber escollir amb intel·ligència, informació, bona fe i la guia adecuada d'un mestre expert. Perquè tota la gent que ens creuem pel carrer i tota la que existeix al món, tenen dos destins d'eternitat diferents. Si hem siguts ajudats a trobar la bona, sobretot per un do diví però també pels seus instruments humans contemporanis nostres, la bondat, l'amor, i la fraternitat i la soldaritat humana, ens han de moure a ajudar a tots els nostres semblants, però sobretot els mées pròxims, els més estimats, els que ens procupen més, per tal que tinguin éxit en fer una eperiència positiva, es deixin salvar per Crist i visquin en la gràcia de l'Esperit Sant, que actúa sobretot en els sagraments, l'oració, l'ensenyament de l'Església Catòlica, que és allà on més i més fort actua l'Esperit Sant, i així al final arribin preparats a fer la trobada amb Déu Pare en la visió beatífica del Cel. 

La meva biblioteca

En un lloc principal i destacat, la Bíblia catòlica, amb els llibres i textos
deuterocanònics, les notes i els comentaris, de les que en tinc diverses
, en català, castellà, llatí, grec i uns quants idiomes moderns. En la llista
cito algunes traduccions, sobretot les noves des dels textos  originals.

Els meus autors, per ordre alfabètic: 

Evaristo Acevedo (1915 - 1997), El despiste nacional (3 vol, 1970-73) 

Sant Agustí (354 - 430), Confessiones (397) i De Civitate Dei ( 426) 

Enrico Altavilla (1915 - ?), Suecia, infierno y paraiso (1967), Europa, pecado y virtud  (1968)

James Amelang (1952). La formación de una clase dirigente. Barcelona 1490 - 1714 (1986)   

Henri-Frédéric Amiel (1821 - 1881), Diario Intimo (1947) 

Sant Tomàs d'Aquino (1224/25 - 1274), Summa contra gentiles (1265) i Summa theologica (1274)

Manuel Arias-Paz (1899 - 1965), Manual de automóviles (moltes edicions) 

Isaac Asimov (1920 - 1992), ara m'agrada igual o més com a divulgador, i menys com autor de ciència-ficció. D'entre les seves obres són a destacar especialment El Universo (1966), Enciclopedia biogràfica de la ciencia y la tecnologia (1969), Introducción a la ciencia (1977), Civilizaciones extraterrestres (1979) i l'extraordinària Historia Universal Asimov amb molts llibres (1). 

Joseph A. Babor (1895 - 1976)  i José Ibarz (1905 - 1972) - Química General Moderna, un llibre extraordinària de finals dels 50s i els anys 60s, que fa agafar molta afició a la Química  

Judith M. Bardwick (1933), Psicologia de la mujer (1971) 

Nigel Barley (1947), El antropólogo inocente (1983) 

Roland Barthes (1915 - 1980), El imperio de los signos (1970) 

Bernard Basset (1909 - 1988), Un cura en el paraíso (1966) 

Ibn Battuta (1304 - 1369). A través del Islam (1981)

Ruth Benedict (1887 - 1948), El crisantemo y la espada (1946) 

Gaston Berger (1896 - 1980), Tratado práctico de analisis del carácter (1950) i Carácter y personalidad (1954)  

Jacques Bergier (1912 - 1978) i Louis Pauwels (1920 - 1997), El retorno de los brujos (1960) 

Adrian Berry (1937 - 2016), Los próximos diez mil años (1974), l'optimisme científic, tecnològic i d'expansió i millora humanes, encara vigent a la primera meitat dels 70s 

Pierre Bertaux (1907 - 1986), Africa (1966) 

Józef Maria Bochenski (1902 - 1995), Introducción al pensamiento filosófico (1959) 

Basil Booth i Frank Fitch, La inestable Tierra (1979) 

Jean Brun-Ros (1886 - 1975), Como aprovechar el propio carácter (1964), força be 

Ramon Canal (1943), Estrellas, cúmulos y galáxias (1973)

Francisco Cantera (1901 - 1978) i Manuel Iglesias (1934 - 2022), Sagrada Bíblia (1975) 

Joan Casas (1941). Vivències. 25 anys de vida missionera al cor d'Àfrica, Rwanda (1991)

C.W. Ceram (1915 - 1972), Dioses, tumbas y sabios (1949) 

Eric Chaisson (1946), El amanecer cósmico (1981)

Alphonse Chérel (1882 - 1956). El alemán sin esfuerzo (1952) 

Dimitri Chizhevski (1894 - 1977), Historia del espiritu ruso I. La Santa  Rusia (1967)  

Arthur C. Clarke (1917 - 2008), sobretot per Perfiles del futuro (1962, 1973) 

Alberto Colunga (1879 - 1962) i Eloíno Nácar (1870 - 1960), Sagrada Bíblia (1944)

Alberto Colunga i Lorenzo Turrado (1910 - 2002), Bíblia Vulgata (1946) 

Josep Comas Solà (1868 - 1937), la seva Astronomia (1935) està obsoleta, però va contribuir molt a la meva afició astronòmica 

José Luis Comellas (1928 - 2021), El Universo (1980) de Salvat GT i altres llibres seus divulgatius

Edward Conze (1904 - 1979), Breve historia del Budismo (1971, 1980)

Carleton S. Coon (1904 - 1981), Las razas humanas actuales (1965) 

Herrlee G. Creel (1905 - 1994), El pensamiento chino desde Confucio hasta Mao Tse Tung (1953)

C.G. Crump (1862 - 1935) i E.F. Jacob (1894 - 1971), El legado de la Edad Media (1944)  

Paul Davies (1946), El Universo desbocado (1978), Otros mundos (1980), Dios y la nueva Física (1983), Superfuerza (1984)  

Richard Dawkiins (1941), El gen egoista (1976) 

Raymond Dawson (1923 - 2002), El camaleón chino (1967) 

Jan Dhondt (1915 - 1972), La Alta Edad Media (1968)

Luis Díez Jiménez (1920 - 2007),  Antologia del disparate (1971) 

Federico Di Trocchio (1949 - 2013), Las mentiras de la ciencia (1995) 

Jared Diamond (1937), Colapso (2005)  

Hoimar von Ditfurth (1921 - 1989), Hijos del Universo (1970), inspirador, i No somos solo de este mundo (1981), interessant 

Stephen H. Dole (1916 - 2000), Planetas habitables (1964), molt bó

René Dubos (1901 - 1982), Un dios interior (1973) 

Georges Duby (1919 - 1996), Año 1000, año 2000: la huella de nuestros miedos (1995) 

Jean Duché (1915 - 2000), Historia de la Humanidad III, El dominio de la razón (1964) 

Albert Ducrocq (1921 - 2001), La aventura del Cosmos (1957) 

Epictet (c. 50 - c. 135), Enquiridió (c. 125), recopilació del seu ensenyament per un alumne 

Antonio Escohotado (1941 - 2021), Historia general de las drogas (1989)

Michael de Ferdinandy (1912 - 1993), Historia de Hungria (1967) 

Camille Flammarion (1842 - 1925), Astronomia popular (1880)  

Hans Joachim Flechtner (1902 - 1980), El mundo en la retorta (1942) 

Julio Flores (1926 - 1979), Narraciones de la isla de Pascua (1968) 

Dian Fossey (1932 - 1985), Gorilas en la niebla (1983)

Anna Frank (1929 - 1945). Diario (1947) 

Herbert Franke (1914 - 2011) i Rolf Trauzettel (1930 - 2019), El Imperio Chino (1968) 

André Frossard (1915 - 1995), Dios existe, yo me lo encontré (1969) 

Walter R. Fuchs (1937 - 1976), ¿Hay vida bajo soles remotos? (1973) 

Julio Ganzo (1914 - 1985). Novedades en las aperturas des de 1965 (1969) 

Carlos García Gual (1943), Epicuro (1981) 

Manuel García Morente (1886 - 1942), Lecciones de introducción a la  filosofia (1938) 

Martin Gardner (1914 - 2010), Izquierda y derecha en el Cosmos (1964) 

G.T. Garratt (1888 - 1942), El legado de la Índia (1950) 

Aulus Gellius (c. 115 - 180), Noches áticas (c. 170) 

Alain Gerbault (1893 - 1941). Solo a través del Atlántico. La vuelta al mundo del navegante solitario (1944) 

Xabier Gereño (1924 - 2011), Método de euskera (1976)

Robert Gilmore (1941), Alicia en el país de los cuantos (1994) 

Lewis Th. Girau, Método de inglés (1925) 

José Maria Gironella (1917 - 2003), El Japón y su duende (1963), En Asia se muere bajo las estrellas (1968) 

Fco. Javier Gómez Espelosín (1953) i Antonio Pérez Largacha. Egiptomania (1997) 

Stephen Jay Gould (1941 - 2002), La falsa medida del hombre (1981) i La vida maravillosa (1989)

Pierre Grassé (1895 - 1985), El hombre, ese dios en miniatura (1971) 

John Gribbin (1946), En busca del gato de Schrödinger (1984) 

Paul Grieger (1916 - 2009), Caracterologia étnica (1961) 

Fabrice Hadjad (1971), no l'he llegit però vull fer-ho, sobretot llibres com La fe de los demonios (2009)  

John Whitney Hall (1916 - 1997), El Imperio Japonés (1968)

Gavin Hambly (1934 - 2006), Asia Central (1966) 

Heinrich Harrer (1912 - 2006), Siete años en el Tibet (1952) 

Marvin Harris (1927 - 2001), Vacas, cerdos, guerras y brujas (1974) i Caníbales y reyes (1977) 

Vicente Haya (1962), El Islam no es lo que crees (2010) 

Martin Heidegger (1889 - 1976), Ser y tiempo (1927) 

Hermas (s. II), El Pastor (mitjan  s. II) 

Hesíode (2ª meitat s. VIII aC), Els treballs i els dies (c. 700 aC)

Federico Highton (1980), Tinieblas tibetanas: del yoga y el mandala al femicidio ritual  (2021), tampoc l'he llegit encara, és un dels pocs casos entre els citats aquí 

Karen Horney (1885 - 1952), Psicologia femenina (1967) 

Robert Jastrow (1925 - 2008), Dios y los astrónomos (1978), no l'he llegit 

Doris Jonas (1942) i  David Jonas, Sexo y status (1975)  

Robert Jungk (1913 - 1994), El futuro ha comenzado (1952) 

Ernst Jünger (1895 - 1998), Diarios de París (1949) 

Michio Kaku (1947), La Física del futuro (2011) 

Okakura Kakuzo (1863 - 1913). El llibre del te (1978) 

Werner Keller (1909 - 1980), Y la Bíblia tenia razón (1955)

Tomas de Kempis (1380 - 1471), Imitación de Cristo (c. 1423) 

Rudolf Kippenhahn (1926 - 2020), Cien mil millones de soles (1981), Luz del confín del Universo (1984) 

Arthur Koestler (1905 - 1983), Los sonámbulos (1959) 

Samuel Noah Kramer (1897 - 1990), La historia empieza en Sumer (1956) 

Paul de Kruif (1890 - 1971), Cazadores de microbios (1926) 

Ramon Lapiedra (1940), Origen i evolucion del Universo (1975)

André Le Gall (1904 - 2004), Caracterologia de la infancia y de la adolescencia (1954)

André Le Gall i Suzanne Simon, Los carácteres y la felicidad conyugal  (1965) 

René Le Senne (1882 - 1954), Tratado de caracterologia (1945) 

Claude Lévi-Strauss (1908 - 2009), Tristes trópicos (1955)

C.S. Lewis (1898 - 1963), Los cuatro amores (1991) 

Bernardino Llorca (1898 - 1985), Manual de historia eclesiástica (1942) 

Manuel Lloris (1928 - 2005), El Siglo XXI (1973) 

Jorge Loring (1921 - 2013), Para salvarte (moltes edicions) 

Lucreci (c. 99 - c. 55 aC), De rerum natura (1ª meitat s. I aC) 

Duncan Lunan (1945), A la escucha de las estrellas (1974), el futur de l'home a l'Univers 

Claudio Magris (1939), El Danubio (1986) 

Walter Mangold (1892 - 1983), La littérature française par les textes (1968)  

Katherine Mansfield (1888 - 1923), Diario (1927) 

Gregorio Marañón (1887 - 1960), Amiel. Un estudio sobre la timidez (1944) 

Julián Marías (1914 - 2005), Historia de la filosofia (1941) 

Groucho Marx (1890 - 1977), Memòries d'un amant sarnós (1989) 

John Mbiti (1931 - 2019), Entre Dios y el tiempo (1990)

Margaret Mead (1901 - 1978), Adolescencia, sexo y cultura en Samoa (1928) 

Joaquín Merino (1927 - 2011), Londres para turistas ricos (1972) 

Adam Mez (1869 - 1917), El renacimiento del Islam (1922) 

Manuel Mindán Manero (1902 - 2006), molt motivador el seu Historia de la filosofia y de las ciencias (1964)

Sor Maria Rosa Miranda, La epopeya bíblica (1957) 

Lluís Miravitlles (1930 - 1995), Visado para el futuro (1969) 

Indro Montanelli (1909 - 2001), Historia de Roma (1959), Historia de los griegos (1960) 

Ángel Montenegro (1918 - 2001), Historia de la China Antigua (1974) 

Patrick Moore (1923 - 2012), Atlas del Universo (1970) 

Alan Moorehead (1910 - 1983), No hay sitio en el arca (1959)

Pablo Morán (1927 - 1995). Bobby Fischer: su vida y partidas (1972) 

Desmond Morris (1928), El mono desnudo (1967) 

Jesús Mosterín (1941 - 2017), Historia del pensamiento (els primers volums) 

Joaquín Navarro (1946), La nueva matemática (1973) 

Aron Nimzowitsch (1886 - 1935), Mi sistema (1925)

Jeff Nuttall (1933 - 2004),  Las culturas de la posguerra (1968) 

Orígenes (c. 185 - c. 253), diverses obres 

Ovidi (43 aC - 17), El arte de amar i Remedio de amor  (c. 2) 

Heinz Pagels (1939 - 1988), La búsqueda del principio del tiempo (1987)

Carlos Pajares (1945), La nueva Física (1973) 

Antoni Paluzíe Borrell (1899 - 1984), Las maravillas del cielo (mitjan 1960s), també creador de vocacions astronòmiques tot i que ara sembla senzill 

August Panyella (1921 - 1999), Razas Humanas (1961), una visió del món fascinant amb la seva diversitat en la situació precolombina 

C. Northcote Parkinson (1909 - 1993), Parkinson's Law (1957), Mrs. Parkinson's Law (1968) i altres llibres seus com Al patrimonio por el matrimoio (1963), del que desconec l'original anglès 

Blaise Pascal (1623 - 1662), Pensamientos (1670)

Günter Paul (1946), Nuestros vecinos del Cosmos (1981) 

Linus Pauling (1901 - 1994), Química general (1949) 

Pelegrí rus (s. XIX), Relatos sinceros a su padre espiritual (1884) 

Ramón D. Perés (1863 - 1956), Historia de las literaturas antiguas y modernas (1941) 

Daniel Pipes (1949), El Islam (1983) 

Plató (427 - 347 aC), Diàlegs Socràtics (1ª meitat s. IV aC) 

Marco  Polo (1254 - 1324). Libro de las maravillas del mundo. 

Neil Postman (1931 - 2003), La desaparición de la infancia (1982) i Divertirse hasta morir (1985)

Richard Ratti-Kámeke (1873 - 1945), Ejercicios de terminologia química alemana  (1931) 

K. Gösta Rehn (1891 - 1989), Dossier ovnis (1978)  

Richard Réti (1889 - 1929), Los grandes maestros del tablero (1930) 

Vicente Risco (1884 - 1963), Historia de los judios (1944) 

José Rivera (1925 - 1991)  i José Maria Iraburu (1935), Sintesis de espiritualidad católica (1988) 

Colin A. Ronan (1920 - 1995), Secretos del Cosmos (1969) 

Luigi M. Rosetti (1897 - ?), Práctica de caracterologia (1963),  ben explicat, ordenat i sistemàtic, fa agafar interès per aquests estudis 

Jean  Jacques Rousseau (1712 - 1778). Confesiones (1978) 

Carl Sagan (1934 - 1996), La conexión cósmica (1973) més que  Cosmos (1980), molt famós al seu moment per la sèrie de TV  

Carl Sagan i Iosif Shklovski (1916 - 1985), Vida inteligente en el Universo (1966) 

Sant Francesc de Sales (1567 - 1622), Introducción a la vida devota (1604) 

Marilyn Vos Savant (1946) i Leonore Fleischer (1932 - 2009), Gimnasia cerebral i Gimnasia cerebral en acción (1990) 

Luis Alonso Schökel (1920 - 1998), Bíblia del peregrino 

Luis Alonso Schökel i Juan Mateos (1917 - 2003), Nueva Bíblia española (1975) i  Primera lectura de la Bíblia  (1977) 

Arthur Schopenhauer (1788 - 1860), El amor, las mujeres y la muerte (1819) 

Eudald Serra i Buxó (1882 - 1967), L'àngel bó. Devocionari breu (1919), Missal romà (1921) i Guia del cristià (1923)   

Jean-Jacques Servan-Schreiber (1924 - 2006), El desafio americano (1967) i  El desafio mundial (1980), el primer mostra la situació en els anys de progrès europeu i occidental i el segon ja és la situació mundial actual, la posterior a 1973

Suzanne Simon, El carácter de las mujeres (1967) 

Oliver Statler (1915 - 2002), Posada japonesa (1961) 

H. Allen Smith (1907 - 1976), ¡Vamonos al Oeste! (1949), Antologia completa del bromista (1953) 

Aleksandr Solzhenitsyn (1918 - 2008). Archipiélago Gulag (1974) 

Stendhal (1783 - 1842), Del amor (1822) 

Robert Louis Stevenson (1850 - 1894). En los Mares del Sur. (1959) 

Walter Sullivan (1918 - 1996), No estamos solos (1965), un llibre meravellós  

Mikhail Tal (1936 - 1992) Práctica de ajedrez magistral (1960) 

Leo Talamonti (1914 - 1998), Guia del carácter (1968) 

Junichiro Tanizaki (1886 - 1965). El elogio de la sombra (1999)

Santa Teresa de Lisieux (1873 - 1897), Historia de un alma (1898) 

José Terrero (1886 - 1961), Geografia de España (1958) 

Léon Thoorens (1921 - 1975), Francia (1977) 

Henry David Thoreau (1817 - 1862), Walden (1854) 

Frank Tipler (1947), Física de la inmortalidad (1994), un llibre rar i ple de fórmules matemàtiques complicadíssimes amb una proposta estranya en el fons i en la forma; un professor meu el va qualificar de "un Primer Motor d'Aristòtil posat al dia". L'autor va fer desprès un altre llibre semblant, Física del Cristianismo (2009), que no he vist, en la que sostè que la Física pot demostrar que Déu existeix i  a més pot deduïr que és Trinitat i les altres principals tesis cristianes.

Alvin Toffler (1928 - 2016), El shock del futuro (1970)

Lev Tolstoi (1828 - 1910), El Reino de Dios está en vosotros (2010) 

Albert Torres i Graell. Kanji, la escritura japonesa (1977) 

Arnold Toynbee (1889 - 1975), Estudio de la Historia (3 vol, 1971) 

James Trefil (1938),  El momento de la Creación (1983), 1001 cosas que todo el mundo debe saber sobre la ciencia (1992) 

Tsui Chi. Historia de la China y de su civilización milenaria (1962)

Mark Twain (1835 - 1910), Los inocentes en el extranjero (1869) 

John Villiers (1936 - 2020), Asia Sudoriental (1966) 

Michael Voslensky (1920 - 1997), La Nomenklatura (1970), molt bona predicció, però el llibre ha mort de l'èxit, ara el que deia a contracorrent i de forma sorprenent, és evident i ja passat

Steven Weinberg (1933 - 2021), Los tres primeros minutos del Universo (1977) 

Paul Williams (1950), The unexpected way: on converting from Buddhism to Catholicism (2002), no l'he llegit però el vull llegir, és un dels pocs casos en aquesta situació de possible futura incorporació

Yong Yap i Arthur Cotterell. La civilización china clásica de la Prehistoria al siglo XIV (1981) 

Stefan Zweig (1882 - 1942), El mundo de ayer (1942)

Altres que he llegit: Sta Teresa de Jesús, St. Joan de la Creu, St. Alfons Mª de Liguori, St. Antoni Maria Claret, o que vull llegir, Nicolau de Cusa.

Són llibres recolectats al llarg de quasi 60 anys, aquí en surten uns 175, en els que hi ha hagut uns temes que m'han interessat sempre i uns altres que han sigut més propis d'uns anys, com la Psicologia social i la  Psicosomàtca que em van fascinar a finals dels anys 1970s. La majoria dels llibres antics eren de la biblioteca del meu pare, molt més gran que la meva, i de la que vaig llegir molt en vida seva i a ell li agradava que ho fes. Era un noi, gairebé un nen, que era un lector insaciable, algun llibre de tipus normal me l'havia llegit tot en una tarda de dissabte a casa i em passaven les hores que no me n'anodava. La afició a la lectura m'ha acompanyat gairebé sempre i m'ha ajudat molt en temps o moments difícils, comprovant allò de que un llibre és un dels millors refugis.

Nota: Dono els títols en castellà perquè aixi els he trobat, tinc i he llegit en general, i tot i que alguns ho he fet en català també uso el títol castellà si hi ha la traducció. De moment cito els de no-ficció perquè són els meus preferis i els instructius i basats en la realitat, més propers a la veritat. Sempre que puc dono la data de l'edició en l'idioma original, per contextualitzar el llibre en el seu temps.

(1)  Los griegos (1965), La República Romana (1966), El Imperio Romano (1967), Los egípcios (1967),  El Cercano Oriente (1968),  La formación de Inglaterra (1969), Constantinopla (1970), La Alta Edad Media (1970), La Tierra de Canaan (1971), La formación de Francia (1972), La formación de América del Norte (1973), El nacimiento de Estados Unidos (1974), Los Estados Unidos desde 1816 hasta la Guerra Civil (1975) i Los Estados Unidos desde la Guerra Civil a la Primera Guerra Mundial (1977). Aquests llibres a més de fer agafar afició per la Història, donar bons coneixements generals i ser molt suggeridors, tenen una lectura clara i senzilla, i a més del tema estan matissats per la intel·ligència i personallitat de l'autor i, almenys m'ho sembla a mi, per l'ambient dels anys en que es van concebre i escriure, i s'hi nota una certa evolució. 

El sentit de l'humor (II)

El saber prendre's les coses bé, trobar la part positiva o divertida de les dificultats i contratemps, i fins saber riure's d'un mateix i dels propis errors, i mirar amb comprensió amorosa les debilitats  pròpies i alienes si es fa amb amabilitat i ganes de desdramatitzar problemes o com acceptació intel·lectual, complaguda o resignada, amb una capacitat única de connectar amb un mateix, amb l'altre o amb els altres i crear complicitat amb la visió compartida, és una possibilitat humana de la que fins i tot s'han fet estudis teològics. "Un sant trist és un trist sant" diu la dita, i St. Joan Maria Vianney (1786 - 1859) afirmava "Quan em sento trist vaig de seguida a confessar". L'ésser humà té que ser bàsicament i fonamentalment seriòs i digne, però això s'ha de complementar amb moments apropiats i oportuns del sentit humorístic, tan necessaris sobretot en temps de dificultats ni que sigui per poder respondre a elles amb distància, relativitzant-les, i poder fer també allò també tan conegut de "al mal temps, bona cara", cosa que sempre és millor. 

El Papa Francesc (1936/2013 - 2025) no sols ha demostrat tenir sentit de 
l'humor, sinó que ha valorat aquesta qualitat humana, molt definitòria i
que si és intel·ligent, moderada i ben dosificada, porta a l'alegria i suavitza
les relacions personals, i si és compartit fomenta la unió dels implicats. 

Fins i to tel Papa Francesc  l'any 2024 es va reunir en el Vaticà amb més 
de 100 comediants de tot el món per agraïr-los el fer nèixer un somriure a
la gent en temps difícils i així contribuir a a la felicitat que va lligada a la
santedat o almenys propiciar-la amb optimisme, bon humor i simpatia..  . 

I per acabar aquesta reflexió sobre el sentit de l'humor com una categoria humana distintiva i molt clarificadora sobre la personalitat de cadascú i la compatibilitat major o menor entre la gent, passo a classificar en els 8 grups al meu parer d'alguns destacats comediants o humoristes, en aquest cas estrangers, sobretot britànics, nord-americans, francesos, russos i italians, per ordre cronològic en cada tipus: 

1 Nikolai Gogol, Mark Twain, W.W. Jacobs, Arkadi Averchenko, Pitigrilli, Valentin Kataev, Bruce Marshall, Evelyn Waugh, T.E.B. Clarke, L. Sprague de Camp, Cantinflas, Pierre Daninos, Robert F. Young, Frederick Pohl, Cyril M. Kornbluth, Arthur Hiller, Gerald Durrell, Neil Simon, Peter Mayle    

2 HJC von Grimmelshausen, Henry Fielding, Edwin Abbott Abbott, Jerome K. Jerome, St. Joan XXIII, James Thurber, Ilya Ilf,  Bob Hope, MM Mussleman, Eugène Ionesco, Bourvil, Stanislaw Lem 

  

3 Ben Jonson, Molière, Oliver Goldsmith, Gustave Flaubert, F.Anstey, GB Shaw, Max Beerbohm, W. Somerset Maugham, Katherine Mansfield, Richard Aldington, Totò, Carole Lombard, Hildegarde Dolson, Steve McNeil, John Kenneth Galbraith, Robert Sheckley, Paul Johnson    

4 William Shakespeare, Jonathan Swift, William Thackeray, Charles Dickens, Lewis Carroll, Curzio Malaparte, Noel Coward, H. Allen Smith, Pat Frank, Louis de Funès, Tony Randall, Marcel Mithois, Woody Allen   

5 Carlo Goldoni, Eugène Labiche, Georges Feydeau, Natsume Soseki, P.G. Wodehouse, Jaroslav Hasek, Gabriel Chevallier, Yevgeni Petrov, Bud Abbott, Fernandel, Hergé. C. Northcote Parkinson, Jean Duché, Peter Sellers, Art Buchwald    

6 St. Felip Neri, St. Joan Bosco, Luigi Pirandello, Anita Loos, Achille Campanile, George Orwell, Jacques Tati, John Fenton Murray, Harry Harrison, Nora Ephron   

7 Pietro Aretino, Rudolf Erich Raspe, Gottfried August Bürger, Alphonse Daudet, Ambrose Bierce, Oscar Wilde, H.G. Wells, Alessandro Varaldo, Lord Dunsany, Kenneth Ingram, Richmal Crompton, Groucho Marx, Aldous Huxley, George Gamow, Fredric Brown, Giovanni Guareschi, Helmut Käutner, Charles Chrichton, Fred McCarthy, Isaac Asimov, Arthur Conte, Kurt Vonnegut  

8 St. Tomàs More, Laurence Sterne, Rudyard Kipling, Stephen Leacock, G.K. Chesterton, A.E. Coppard, A.A. Thomson, Witold Gombrowicz, Lou Costello, Giovanni Mosca, Alfred Bester, Richard Feynman, Ephraim Kishon, Jean-Jacques Sempé, John Kennedy Toole, Larry Niven, Erica Jong, Jerry Seinfeld, Jim Carrey      

No tots ells són humoristes ni comediants, uns quants ho són ocasionalment, és a dir de manera normal i natural. L'humor es un tret distintiu que frena l'orgull i la pretenciositat i  ensenya a ser humil i sensat, i com a mínim distreu de preocupacions i problemes, des d'Aristòfanes i Menandre, i de Terenci, Plaute i Petroni, passant per Boccaccio, Chaucer, Aretino, Erasme i Rabelais fins als autors més actuals. Potser sorprendran algunes absències en els seleccionats, però he tingut que buscar moltes biografies investigant el tret més distintiu de cada, a vegades fàcil, altres molt difícil com Chesterton (7 o 8?) i Howard Hawks (3 o 4?), alguns no m'atreveixo a classificar-los, per falta de dades sobre ells, i d'altres són poc coneguts i no aportan gaire al conjunt, tot i que d'aquests encara n'he possat algún que altre. I he privilegiat els escriptors tot i que hi he posat representants d'altres categories, com actors i fins i tot científics. Volia fer la selecció més reduïda, a uns quants noms clau, molt representatius, però com que és molt possible i fins probable que n'hagi tipificat malament uns quants, fins i tot dins del meu criteri,  he considerat preferible augmentar-ne la quantitat per tal de que almenys la impressió de conjunt o alguns molt coneguts en general, o per algú en particular, ho il·lustrin.