El bonic so del món

El so del món és més interessant quan tracta de fer l'experiència de l'amor i comunicar-la

La música, les cançons i fins i tot la dansa, igual que tot l'art, van tenir un origen religiós, però amb el temps es van anar independitzant i fent-se també amb motius socials i personals. 

La música és junt amb els aromes, sobre tot els inusuals, allò que més records evoca i havent arribat ja als 70 anys de vida per un do de Déu, en aquests dies nostàlgics dels que ja han deixat aquest món i han partit cap a l'altre.

Algunes cançons que a mi em porten bon records, tant per la melodia i el contingut com, encara més, pels temps de joventut en que les vaig viure i les experiències i sentiments que hi vaig associar; el primer factor és objectiu i menor, el segon és subjectiu i major. Per això potser no a tothom li suscitarà el mateix que a mi, en faig només una petita mostra.

La majoria d'aquestes cançons parlen de l'amor, de l'amor humà, la qual cosa està molt bé sempre que respongui a la pròpia vocacíó de casar-se i formar una família i es faci segons la voluntat de Déu. La Bíblia parla en molts llocs de l'amor humà i el llibre del Cant dels Cants usa la metàfora de l'amor d'una parella, ell i ella, per parlar de l'amor de Déu i l'amor a Déu, perquè Déu és Amor. I naturalment a Déu se li demostra amor estimant-lo en el proïsme, els altres que ens posa en el camí de la nostra vida fent-nos coincidir en el temps i l'espai. 

1955 Only you (and you alone) - The Platters
         Historia de un amor - Libertad Lamarque  

1956 Second Walz - Dimitri Shostakovich 

1957 Diana - Paul Anka 
         El reloj - Roberto Cantoral

1958 Adagio d'Albinoni - Remo Giazotto 

1959 Oh! Carol - Neil Sedaka 

1960 Las cintas de mi capa (1)

         Quiereme siempre - Estela Raval y los 5 Latinos 

https://youtu.be/wX5VcXJCvXE?t=14

1961 Legata ad un granello di sabbia - Nico Fidencio 

1962 Tous les garçons et les filles - Françoise Hardy
          Where have all the flowers gone? - Pete Seeger

          J'entends siffler le train - Richard Anthony

          Corazón contento - Palito Ortega   

https://youtu.be/XPkBMqehr5k?t=4

1963 Be my baby - The Ronettes (2)
         All my loving - The Beatles 

         Les vendanges de l'amour - Marie Lafôret 

1964 Downtown - Petula Clark

         Tu serás mi baby - Les Surfs (2) 
         La última noche que pasé contigo - Eydie Gormé i Los Panchos
         And I love her - The Beatles

         L'eternitat - Guillermina Motta    

1965 Norwegian Wood / Drive my car / You won't see me/ I'm looking through you - The Beatles
         California dreamin' - The Mamas and the Papas 
         California girls - The Beach Boys

         Il mondo - Jimmy Fontana  

1966 Eleanor Rigby - The Beatles

         Mis manos en tu cintura - Salvatore Adamo   

1967  Penny Lane - The Beatles 

          You don't have to say you love me - Dusty Springfield

          World - Bee Gees 

1968  Mundo - Gelu (3)
          Those were the days - Mary Hopkin

          Comment te dire adieu - Françoise Hardy 

https://youtu.be/ozCoq4osSwk?t=4

1969 Tu amor, mi amor - Fórmula V

          Raindrops keep fallin' on my head - B.J. Thomas  

          I'll never fall in love again - Bobbie Gentry / Dionne Warwick 

https://youtu.be/qdhln5lvRN4?t=2

1970 Don Juan - Los Mismos
         Quiero abrazarte tanto - Victor Manuel (4)

         Te quiero, te quiero - Nino Bravo
         Close to you - Carpenters   

https://youtu.be/ljQHoMOKobA

1971  Rose Garden - Lynn Anderson

          Another day - Paul McCartney 
          Butterfly - Danyel Gerard 
          Mamy Blue - Pop Tops

          Chirpy chirpy cheep cheep - Middle of the Road    

1972 Música eres tu - Trébol

         Popcorn - Hot Butter 

         Top of the World - Carpenters

         Without you - Harry Nilsson (5)  

https://youtu.be/dxEN98r5vio

1973 Tie a yellow ribbon round the ole oak tree- Tony Orlando and Dawn 
         Killing me softly with his song - Roberta Flack 
         Crocodile rock - Elton John 
         Kodachrome - Paul Simon 
         Yesterday once more - Carpenters

1974 Waterloo - Abba        

1975 Rio de ausència - Maya 

         El cucut - Esquirols

         Ding-a-Dong  - Teach In

         Y te vas - José Luis Perales  

https://youtu.be/yYTJaPu9iGM

1976 Torn between two lovers - Mary McGregor 

1977 Si tu me dices ven - Los Panchos

         Yes Sir, I can boogie - Baccara 

         Sorry, I'm a lady - Baccara
         Stayin' alive/ Night fever/ How deep is your love - Bee Gees 

          

1978 Solo tu - Matia Bazar 
          Cara de gitana - Daniel Magal 

          Poco a poco me enamoré de ti - College

          Y.M.C.A. - Village People (6)

          Stumblin' In - Chris Norman i Suzi Quatro 

          You're the one that I want - John Travolta i Olivia Newton-John   

1979 Solo pienso en ti - Victor Manuel 

         Gloria - Umberto Tozzi 

         Que no - Pedro Marín
         Me llamas - José Luis Perales

         In the Navy - Village People

1980 Corazón - Alfonso y Cristina (7) 

         9 to 5 (Morning Train) - Sheena Easton 

         Pasaba por aquí - Luis Eduardo Aute 

         Me voy pa'l pueblo - Los Panchos 

         Santa Lucia - Miguel Rios

         Fame - Irene Cara  

1981 Será porque te amo - Ricchi e poveri 
         Hands up (Give me your heart) - Ottawan

         M'inamoro de te / Sarà perché ti amo - Ricchi e Poveri  

1982 Me colé en una fiesta - Mecano

         Words (don't come easy) - F.R. David
         Pick up the phone - F.R. David 
         Do you really want to hurt me? - Culture Club  

1983 Un paso adelante - Emilio José 

https://youtu.be/xtPpcyy96Mk?t=1

1984 Yo no te pido la Luna - Daniela Romo (8) 

          I just called to say I love you - Stevie Wonder  

1985 D'amagat t'estimo - Santi Vendrell

 https://youtu.be/hX5IDvIHLH8

1986 ¿A quien le importa? - Alaska y Dinarama 
         Voyage, voyage - Desireless 

1991 Secret love - Bee Gees

         Désenchantée - Mylène Farmer   

Altres: Yo te diré (1945) de Nani Fernández, Pora V put dorogu (1945), Alma, corazón y vida (1957) de Los Panchos, Ticket to ride, L'important c'est la rose (1967) de Gilbert Bécaud, L'amour est bleu (1968) de Paul Mariat, Mrs Robinson (1968) de Simon & Garfunkel (9), La vida sigue igual (1969) de Julio Iglesias L'orage (1969) de France Gall, Ti amo (1977) d'Umberto Tozzi, Gloria (1982) interpretada per Laura Branigan, Moi...Lolita (2000) d'Alizée, Toi plus moi (2008) de Grégoire... (10)  

Però la majoria de les afirmacions més intenses d'aquestes cançons ("ho ets tot per mi", "sense tu no puc viure", "tu has sigut principi i final", "ets el més gran de la meva vida", "t'adoro vida meva"...) només de forma exagerada o al·legòrica - com la presència de Déu en la nostra vida a través de l'altre, en qui en veiem un instrument enviat a la nostra vida per Ell o fins un petit reflex o guspira seu - es poden aplicar a l'amor humà, i estarien molt més ben aplicades si es dirigissin directament a Déu. 

(1) Al col·legi La Salle Manlleu la vam aprendre a classe quan feia 4t de Batxillerat el curs 1967-68 i em va impressionar, com un descobriment de l'amor. 

(2) Tant la versió original d'unes cantants nord-americanes com la versió en castellà un any posterior d'un grup de Madagascar que triomfava a Europa.

(3) La versió en castellà del World (1967) dels Bee Gees, però amb temàtica diferent i més seriosa 

(4) Aquesta cançó la tocaven molt per la ràdio l'any 1979 quan feia el servei militar al CIR de Marines i la sentiem sovint al cotxe 

(5) Quan s'escoltava molt aquí era l'any següent, el 1973, aquell que a l'abril vam fer un viatge de 15 dies per Europa 

(6) En aquella època la veia tant sols com una cançó animada d'un grup patriòtic nord-americà que cantava els valors del seu pais, com per altra part opinaven la majoria de la gent llavors, sobretot els joves. No sé els altres però jo no jutjava i hi veia un policia o un capità de navili negre, un militar de terra o de la marina, un cowboy, un treballador de la construcció, un motero i un gran cap amerndi, i a més que parlessin de la Young Men's Christian Association i de la Navy o d'anar a l'Oest em semblava bé. Igual em va passar amb My sweet lord (1970) de George Harrison ja que en aquella època l'estrofa final que canvia tot el seu sentit, o no hi era o no l'emitien, i creia que era una cançó religiosa cristiana.   

(7) Versió en castellà adaptada de la popular alemanya Muss i denn. 

(8) Tant aquesta versió en castellà com l'original italià de Fiordaliso Non voglio mica la luna s'escoltaven molt i la lletra, tot i que semblant, era diferent.

(9) Pel ritme i per la pel.lícula El graduado (1967), que havia vist quan era un noi i que semblava el triomf de l'amor, en tenia un bon record, i com que amb el poc anglès que llavors sabia sí que entenia "Jesus loves you more than you will know" i "God bless you", tot i que havia llegit que els dos cantants eren jueus creia que era una simpàtica i amable referència al Cristianisme. Però si bé hi ha films que quan els tornes a veure ja de gran es mantenen o guanyen fins i tot, també n'hi ha que perden, i en ocasions molt, i quan molts anys desprès aquesta peli la vaig tornar a veure me'n vaig adonar que era un disbarat total i que la cançó era com a mínim irònica o pitjor, i que tot`el conjunt era una gran pressa de pèl, per no dir fet amb mala intenció. Però la incloc en el suplement perquè quan no sabia be de que anava i no entenia el que la cançó deia, i més en el context, m'agradava força. Es el perill de deixar-se portar confiant massa en que les coses són bones i en general es va en bona fe. Ara no sé si de la cançó, perquè de la pel·lícula no, hi ha res encara acceptable, aprofitable. Per això tothom, però sobretot els nois, necessita un guia fiable i segur que l'orienti.    

(10) Aquest bonic soroll mundà està bé sempre que no predomini i no sigui un obstacle per al silenci que ens permet escoltar a Déu i el que ens vol dir. Però també cal tenir cura des d'un punt de vista humà perquè tant el ritme com sobretot les lletres ens poden modelar, quan som nens i joves i per tant inexperts, i com les pel·lícules ens poden donar una idea equivocada de les relacions sentimentals. 

La vida humana retratada

Unes quantes pel·lícules, agrupades per temàtica: 

1. Déu ens vol feliços i contents: 

On the town (1949)

The Lavander Hill mob (1951) 

Singin' in the rain (1952)

Les vacances de M. Hulot (1953) 

Gentlemen prefer blondes (1953)

How to marry a millionaire (1953) 

Mon oncle (1958)

I soliti ignoti (1958) 

Pillow talk (1959)

Lover come back (1961)

It's a mad, mad, mad, mad World (1963) 

Man's favorite sport? (1964)

Send me no flowers (1964) 

Le gendarme de Saint-Tropez (1964) 

Le gendarme à New York (1965) 

Three on a coach (1966)

Playtime (1967)

The party (1968) 

Trafic (1971) 

Grease (1978)

Chechechela, una chica de barrio (1986) 

Much ado about nothing (1993)

2. La vida és un viatge i Déu sovint ens posa en moviment:

On the beach (1959) 

Those magnificent men in their flying machines (1965) 

2001: A space odyssey (1968) 

Planet of the apes (1968) 

If today is tuesday, tha must be Belgium (1969)  

Out-of-towners (1970)

Dersu Uzala (1975)

The Silk Road (1980)

The gods must be crazy (1980)

The right stuff (1983) 

Out of Africa (1985)

Gorillas in the mist (1988)

Apollo 13 (1995) 

Titanic (1997)

Seven years in Tibet (1997) 

3. La Creació parla de la grandesa de Déu 

This is cinerama (1952) 

Yokihi (1955) 

Muhomatsu no issho (1958) 

Helga: Vom Werden des menschliche Lebens (1967) 

Charly (1968) 

Al sur del Pacífico (1977) 

Cosmos (1980) 

Koyaanisqatsi (1982)

The day after (1983) 

Powaqqatsi (1988) 

L'ours (1988) 

Awakenings (1990) 

Baraka (1992) 

Rapa Nui (1994) 

Contact (1997)

Walking with dinosaurs (1999)  

Naqoyqatsi (2002) 

Die geschichte vom weinenden Kamel (2003)  

Planet Earth (2006) 

Le renard et l'enfant (2007) 

Samsara (2011) 

4. Si no ens fem com nens no entrarem al Regne de Déu: 

The wonderful World of the brothers Grimm (1962)

Fireball XL-5 (1962) 

Oliver! (1968) 

Heidi (1974) 

Little prince (1974) 

Amanece, que no es poco (1988) 

Babe (1995) 

The lord of the rings: the fellowship of the ring (2001) 

Finding Nemo (2003) 

Millions (2004)

Polar Express (2004)  

Narnia: the lion, the witch and the wardrobe (2005) 

Bridge to Therabithia (2007) 

5. La vida és una lluita, l'amor és el manament diví i Déu sempre venç:  

Monsieur Vincent (1947) 

Cielo sulla palude (1949) 

Francesco, giullare de Dio (1950) 

Journal d'un curé de campagne (1950) 

Don Camillo (1952) 

Tokyo monogatari (1953) 

Father Brown (1954) 

Le dialogue des carmélites (1960) 

The World of Suzie Wong (1960)

West Side story (1961)

The breakfast at Tiffany's (1961)

The misfits (1961) 

The reluctant saint (1962) 

A kind of loving (1962) 

Days of wine and roses (1962)

The cardinal (1963) 

Becket (1964) 

The agony and the ecstasy (1965) 

A man for all seasons (1966) 

Valentin Katajews chirurgische Eingriffe in das Seelenleben des Dr. Igor Igorowitsch  (1967) 

Barefoot in the park (1967)

Guess who's coming to dinner (1967) 

Ma nuit chez Maud (1969) 

Love story (1970) 

En kärlekshistoria (1970) 

Le genou de Claire (1971) 

Jesus of Nazareth (1977) 

Moskva slezam ne verit  (1979) 

Cannery row (1982) 

State buoni, se potete (1983) 

Teresa de Jesús (1984) 

Chechechela, una chica de barrio (1986) 

Babettes gaestebud (1987) 

To kill a priest (1988) 

Romero (1989) 

The wedding banquet (1993)

L'odeur de la papaye verte (1993) 

The joy luck club (1993) 

Faustyna (1994) 

Fuori dal mondo (1999) 

Molokai: the story of father Damien (1999)  

Padre Pio (2000) 

Papa Giovanni - Ioannes XXIII (2002) 

The Passion of the Christ (2004)

Hotel Rwanda (2004)

Le chiavi di casa (2004) 

Joyeux Noël (2005) 

Shooting dogs (2005)  

Die Grosse Stille (2005)

Apocalypto (2006) 

Letters from Iwo Jima (2006) 

Chiara e Francesco (2007) 

Vision: Aus dem Leben der Hildegard von Bingen (2009) 

Saint Charbel (2009) 

Popieluszko. Wolnosc jest w nas (2009) 

Des hommes et des dieux (2010) 

Preferisco il paradiso (2010) 

La última cima (2010)  

Duns Scotus (2011) 

There be dragons (2011) 

October baby (2011) 

Un amour de jeunesse (2011) 

For greater glory: the true story of Cristiada (2012) 

Mary's land (2013) 

Un Dios prohibido (2013) 

Tokyo kazoku (2013) 

Se Dio vuole (2015) 

Ben-Hur (2016) 

Silence (2016) 

The case for Christ (2017) 

Unplanned (2019) 

El beso de Dios (2022) 

Libres (2023) 

Libera Nos (2024)

Notes:  En anglès els noms dels títols de llibres i pel·lícules es sol posar amb quasi tot amb majúscules inicials, aquí he preferit escriure-ho com en una frase normal. Les seleccionades són sols una mostra i algunes podien enrtrar en dues o més categories i m'he decidit per una. No totes les he vist, sobretot les més modernes, per això en aquests casos parlo per referències.  

Reflexionant sobre el món

"Der Wanderer über dem Nebelmeer" (1818) de Caspar David Friedrich (1774 - 1840)

Vivim en una lluita mundial que no és política ni ideològica sino espiritual: la del Be contra el mal 

Si l'home només és un animal evolucionat, la societat humana es pot tractar per part dels poderosos com una mena de granja, com ja va dir clarament George Orwell (1903 - 1950), desenganyat desprès de visitar la U.R.S.S. i veure la seva realitat, en la seva obra "Animal Farm" (1945), en la que desprès d'expulsar en una revolució als seus amos humans, és a dir més que ells, els mateixos animals crean un govern propi, dirigit pels seus líders revolucionaris, que ben aviat, sinó ja des del principi, és molt pitjor que el govern humà anterior, molt més moderat. El que es produeix en la granja animal autogovernada és una tirania brutal, que usant els mateixos lemes de l'aixecament produeixen una distopia total, tenint-los molt més enganyats, controlats, abusats i explotats que mai. 

I és que com deia Marx (1818 - 1883), en una de les seves poques aseveracions encertades, "Avui dia tota ideologia política està fortament prenyada del seu contrari", és a dir evoluciona clarament cap a just al contrari d'allò com es presenta i que pretén ser, dit d'altre manera a la manera dels fraus i de les estafes, usant la mentida, i dissimulant i amagant les seves veritables intencions, o senzillament resultant que per la seva pròpia naturalesa dinàmica acaben establint justament allò que deien combatre. 

De fa 50 anys ençà, la societat espanyola ha perdut centenars de llibertats que abans tenia. S'han guanyat unes quantes llibertats molt minoritàries i discutibles, que han estat esbombades per governs i mitjans de comunicació, i per cada una d'elles se n'han perdut centenars, fins aquell moment disponibles per a la població. La llei animalista n'és un bon exemple i n'hi ha desenes més. La gent del carrer ha estat progressivament cada cop més controlado i restringida, fins en coses mínimes i fins en la seva privacitat, segons la delirant idea "el privat és públic" que implica que "el públic és privat", ja que iguala a totes dues esferes. 

Un conegut meu ja difunt que va viure els anys 60s, 70s i 80s amb la transició política a Espanya, al cap de unes dècades va constatar "Aquells que llavors es manifestaven als carrers amb pancartes i crits de "Llibertat!", exigint més llibertat per a tothom, són els mateixos que ara que ja estan en el poder la restringeixen tant com poden, imposant lleis, prohibicions, obligacions, reglaments, controls i normes per a tot". 

Un altre, un activista polític per la democràcia amb el que vaig tenir diverses converses a principis dels anys 70s i del que no sé que se n'haurà fet, estava convençut, i em deia, que quan arribés la democràcia això seria una mena de paradís terrenal, en el que tothom seria tractat amb justícia, podria realitzar-se plenament i podria viure una vida segura i feliç, en un món per fi honest i en que el govern es preocuparia dels seus ciutadans vetllant pel seu benestar i es faria no el que volguessin els dirigents sinó la voluntat de la gent; avui dia suposo que estaria horroritzat veient que tot ha sortit justament a l'inrevés del que pretenien i creien ingenuament, el mínim que pensaria seria que se'ls va enganyar i traïr per part dels polítics, però crec que es deuria desilusionar pocs anys després, com a molt a principis o mitjans dels 80s. 

I és que com s'ha constatat repetidament, "La Revolució devora els seus propis fills", cosa que s'ha vist i demostrat en les Revolucions Francesa de 1789 i Russa de 1917, i que ha passat en pràcticament totes excepte en l'Americana de 1776, portant als pitjors crims, excessos, brutalitats, lluites, purgues i guerres civils i exteriors a gran escala, i instaurant quasi sempre tiranies com les de Napoleó i Stalin, quan no degenerant en veritables genocidis contra el mateix poble que diuen defensar com les massacres de la Vendée 1793, el regnat del Terror a França 1793-94, el Holomodor a Ucraïna i altres regions de la Unió Soviètica el 1932 - 34, la Gran Fam a Xina de 1958 - 62 provocada per la política del Gran Salt Endavant de Mao, la Revolució Cultural a Xina del 1966 a 1969/76, també obra de Mao, o el genocidi de Cambotja 1975 - 79, pel delirant règim comunista dels Khmers Roigs, provocat per idees dements i una aplicació terrorífica per part de Pol Pot, Khieu Samphan i altres amb un incomprensibles suports exteriors; en realitat tots els genocidis han estat revolucionaris, sortits de canvis totals i sobtats de la societat en que han ocorregut, i guiats per la idea de fer una societat millor, trencant l'experiència de segles d'evolució natural de la societat. "Les revolucions com les guerres destrueixen en un moment el que a les societats els hi ha costat molts segles construir" es diu, i el simpatitzant i afrancessat Goya (1746 - 1828) afirmava "El somni de la raó produeix monstres" i ho pintava tenebrosament com quasi tots el seus quadres del seu posterior desengany. I un revolucionari francès destacat que per la seva intel·ligència i habilitat va aconseguir sobreviure i fins reeixir en aquells trasbalssos, afirmava desprès de forma nostàlgica quan ja n'havia vist els resultats a curt, mitjà i llarg termini "Qui no ha conegut la vida abans de 1789 no sap el que és la dolçor de viure" i alguns diuen que amb la seva visió de la realitat tal com és, volia dir "i ja no ho coneixerà en endavant", retraient-se el que havien fet, com si 1789 hagués sigut el gran trauma que havia corromput i amargat el món, com una mica per l'estil, en un altre grau i àmbit, el 1968 ho va ser per Occident, quan el maig d'aquell any uns joves universitaris francesos es van rebel·lar contra un estat de coses que només uns pocs anys desprès ja els devia semblar idíl·lic en comparació a les noves situacions. I és que com es diu d'algunes medecines, aquests esclats, "arreglen una cosa, si es que ho fan, i n'espatllen 5 o 6". El millor consell: "Si funciona raonablement bé, no ho toquis" perquè volent millorar-ho el que aconseguiràs serà espatllar-ho, i els suposats progressos conduiran a retrocessos, avançant sí, però cap avall i cap enrera. 

Com sortia en més d'un episodi de la sèrie de televisió britànica "Yes, Prime Minister" (1986 - 1987) si el primer ministre havia de fer una declaració revolucionària sortia  davant la TV molt ben vestit, elegant, amb corbata, i rodejat de símbols conservadors en el seu despatx, i si havia de fer una declaració molt conservadora ho feia vestit de forma molt més informal i rodejat de símbols progressistes en la taula i en les parets visibles. I això no era espontani, el propi primer ministre ho deia i ho feia preparar així, amb la plena conformitat i aprovació dels seus assesors i col·laboradors, que també li ho suggerien o li ho insinuaven, o com a mínim li ho recordaven si per un cas se'n oblidava.  

En dues ocasions els Estats Units han decidit no escollir una dona com a presidenta, el 2016 i el 2024, i a més són les úniques vegades en que una dona s'hi ha presentat en tota la seva història, perquè els Estats Units són un matriarcat, cosa que ja se sap des de força abans de que ho afirmés Alexis de Tocqueville a "De la démocratie en Amérique" (1835), i les dones no accepten que una altra dona les mani. I si això és així, una dona podrà ser presidenta dels EE.UU. quan aquests deixin de ser un matriarcat. 

Les coses no sempre són, y sovint no solen ser, el que aparenten i moltes vegades les veritables intencions s'amaguen presentant-se com justament el seu contrari, perquè com va dir el polític nord-americà Huey Long (1893 - 1935), assassinat en un confús incident, "Sí, a Amèrica triomfarà el feixisme, però aquí li diran antifeixisme"

Malgrat les ideologies imperants i oficials, la societat segueix funcionant perque la immensa majoria de la gent segueix veient les coses com abans i vivint segons les idees i valors de sempre, que són els que permeten funcionar amb normalitat i viure una vida més o menys sana, treballadora i eficaç, ja que si la majoria fes cas a les ideologies polítques que es volen imposar, està clar que senzillament no funcionaria ja que no són ni útils ni pràctiques ni intel·ligents ni realistes. I que ni els mateixos governants i ideòlegs de partits que les volen imposar se les acaben de creure, o millor dit les consideren només una ficció convenient als seus interessos d'enginyeria social, es veu és que sempre que els hi convé retornen explícitament o implícitament, directament o indirectament, a les concepcions tradicionals i assenyades, aquelles racionals i lògiques, per no haver de fer front a les incoherencies i contradiccions dels seus sistemes inviables. Per exemple, afirmen que l'ésser humà és bàsicament un animal, evolucionat però animal, sense diferències amb els altres animals, als qui paradoxalment protegeixen més que als propis humans, per exemple en el seu benestar, i ho afirmen amb tot desvergonyiment, com en el projecte que els pobles sense ambulància han de tenir-ne una de veterinària tot i que no en tinguin d'humana, o en la protecció dels ous de les àguiles i moltes altres espècies i la barra lliure en l'avortament humà. Però a part d'aquest absurd surt la contradicció essencial quan parlen d'espècies animals invasores i les combaten per preservar la identitat ecològica d'un país, cosa que de cap manera es permetria dir en el cas de l'animal humà, que pel que sembla és una excepció única, sense que es digui per quin motiu ni perquè s'estableix, a no ser la voluntat dels veritables poders del món, sobretot econòmics però també ideològics i polítics, veritables poders en les ombres, que no són votats i escollits, que segueixen fent directrius mani qui mani, i que molt sovint s'amaguen sota allò que aparentment és el seu contrari per tal de dissimular millor. 

A Grècia vaig conèixer l'any 2019 a un senyor que havia sigut primer un destacat actvista i desprès un alt càrrec del partit socialista Pasok, que em va explicar com es va anar desenganyant cada cop més amb el pas dels anys i veient les consignes i els resultats reals, fins anar-se'n distanciant tant en la teoria com en la pràctica, dimitint finalment de tots els seus càrrecs i deixant el partit. "Me'n vaig adonar que la suposada política progressista que feiem no ho era de progressista sinó reaccionaria, com si volessim conduir a la societat grega a èpoques passades i afortunadament ja superades, fent-ho a base de suposats avenços que en realitat eren retrocessos, i que tot i que ho feiem veure, en el fons no sortien d'una voluntat popular ni d'un desig de progrès sinó de directrius i consignes de les èlites socioeconòmiques i politiques, ocultes al gran públic i que només començaves a albirar-les quan arribaves als llocs més alts del partit o a ser propers a ells, com en el meu cas. Amb el domini total de la politica, l'economia i els mitjans de comunicació, es feia el que aquests poders secrets, que no tenien cap responsabilitat ni havien de donar comptes a ningú, decretaven en cada situació i s'havia de fer el que ells proposaven tot i que fos diferent del que ells mateixos havien dictat uns anys abans i tot i que un veiés que allò no anava enlloc i era un disbarat, no s'admetien crítiques ni discrepàncies de la línia oficial de moda, tot i que fos diferent a l'habitual fins llavors i fins i tot ni que anés contra el sentit comú. Però el que em va decebre més va ser comprovar que les nostres suposades polítiques ultraprogressistes en realitat no en tenien res de progressistes, que el que feiem en realitat no anava gens en contra dels veritables prínceps d'aquest món, els autèntics amos i actors principals de tot, sinó que el que feiem senzillament amb el nostre activisme i les nostres polítiques era atacar a la classe mitjana del país, empobrint-la, controlant-la i marginalitzant-la de la vida sociopolítica i econòmica, i que anavem creant un món de cada cop més pobres en nombre i més sense recursos, i un món de rics cada cop més rics. Al anar-ho descobrint molts ens vam sentir enganyats, alguns van témer perdre els seus privilegis i van seguir a desgana i essent interiorment crítics i potser fins intentant paliar des de dins les barbaritats que es proposaven a la gent del carrer, al poble grec, que va patir moltíssim en la crisi primer financera i desprès econòmica, primer nord-americana i desprès mundial, a partir de 2008, amb polítiques de la UE que el que realment van fer va ser estendre, agreujar i perpetuar la crisi, ja que tots els remeis que proposaven eren contraindicats i contraproduents. I a més les imposaven sense contemplacions i amb una gran brutalitat, no tolerant cap crítica ni resistència, així va passar amb el referèndum del 2015 en que la població grega va rebutjar abrumadorament les condicions de rescat decidides per la direcció de l'UE, i el Pasok estava en contra de la realització del referendum, cosa que si encara hi hagués estat m'hagués fet sortir-ne immediatament, però ja l'havia abandonat uns anys enrere. I que va fer la UE davant d'això, doncs la canallada realment bestial d'endurir encara molt més les condicions, fent-s'ho pagar a tot el poble en general i a la classe mitjana en particular, castigant-los per haver-se atrevit a resistir-se i demostrant que la voluntat popular no els importava gens i que si ho feia era per anar-li a la contrària i fer-lis la guitza, perquè així veiessin com les gasten amb els qui s'atreveixen a resisistir-los i més si és públicament i democràticament. I el president llavors, el líder de l'esquerra més radical, va traír la voluntat popular i a tota la gent, acceptant just a continuació no ja les mateixes sinó unes noves condicions encara molt més dures imposades des de fora per castigar fort a la població per la seva negativa. L'únic que es pot dir és que com més a l'esquerra més a favor dels realment poderosos i més en contra de la gent a la que diuen defensar, això ja és més que ser falsos amics del poble, és ser la guineu a càrrec del galliner. És trist que sigui així però aquesta és la realitat, les veritables intencions.s'amaguen presentant-se hipòcritament com el seu contrari. Jo per això fa molts anys que he deixat la política i ara no sols no vull saber-ne res sinó que em sap greu realment tot el que vaig fer en els meus anys d'activista i de polític, perquè pensant ajudar-los en realitat vaig contribuir a perjudicar a la gran majoria. Me'n he donat compte tard, ho sento molt, però ja està fet". Una trista constatació d'haver viscut enganyat i fins traït en els seus ideals.   

Observacions

Algunes observacions de tot tipus:

Pecat original: 

Quin escàndol ha precedit 

a l'adopció del vestit? 

I quins terribles fraus 

a la invenció de les claus?.

Consigna de vida: 

Quan tu vas néixer 

tothom somreia, 

sols tu ploraves; 

fés que quan moris

tothom plori, 

sols tu somriguis.

Si gaudiu del Modernisme no us quedeu a mig camí, arribeu al paroxisme de gaudir-ne amb el Gaudí! - Josep Carner (1884 - 1970)

El diner és un bon servent, però un amo molt dolent 

He tornat a creure en Déu pensant sobre l'energia, que no es crea ni destrueix, tan sols es transforma, llavors d'on va sortir, qui la va crear? - reflexió d'un científic 

El camí de l'Infern està empedrat de bones intencions (1)

Al diable li agrada la inversió, tot allò que altera l'orde diví i natural, fins a posar les coses cap per baix, per això incita a les revolucions i actua en elles

Els qui són capaços de grans coses poden fer grans bens o grans mals segons el que triin 

Per un clau mal posat i que va caure es va perdre una ferradura. Per una ferradura perduda es va perdre un cavall. Per un cavall perdut es va perdre un general. Per un general perdut es va perdre una batalla. Per una batalla perduda es va perdre una guerra. Per una guerra perduda es va perdre un país... Per un clau mal posat es va perdre un país (2)

L'efecte mosca en el pastís, un petit fet que espatlla tot el conjunt (3) 

En les guerres els humils viuen més temps i sobreviuen - Trelleg (1900 - 1990)

La guerra és l'infern.  A les guerres no hi ha bons i dolents, sinó dolents i pitjors. I sovint no se sap quin són uns i quins són els altres. Qui guanya i qui perd no és garantia de res. 

(1)  Les bones intencions sense Déu no són suficients i  el dimoni és especialista en espatllar aquelles coses d'entrada bones, exagerant-les, tergiversant-les. desviant-les, fent-les absolutes, portant-les fins l'absurd i fent que finalment treballin pel mal

(2) La importància de les petites coses per la cadena de conseqüències com una bola rodant de neu, l'anomenat efecte papallona

(3) Això passa sovint amb narracions i fins i tot amb els seus autors, un sol punt prou dolent canvia el significat de tota l'obra o la valoració de l'escriptor, hi ha estudiants que per una frase desafortunada o malinterpretable prou greu els hi han suspès tot un exàmen, perquè allò sol canvia el sentit de tota la resta  

Idees de saviesa

Déu perdona sempre, els homes a vegades, la naturalesa mai 

Si Déu no existís no podria existir res, ni tant sols el no-res 

Déu és en si mateix l'Amor, l'Amant i l'Amat 

Déu és Amor i l'amor no pot estar sol, és creador, unitiu i comunicatiu 

Al principi era la Paraula, és a dir el pensament expressat, creatiu i compartit  

L'únic necessari, el veritablement imprescindible, és Déu.  

Abans creuria que jo no existieixo que no que Déu no existeix 

Déu existeix, per tant podem existir 

Els éssers humans i totes les coses existim, Déu és (1)  

El qui gràcies a un do diví ha trobat la sortida, ho ha rebut de Déu per ell però també perquè pugui ajudar a trobar la sortida als altres

Cal saber que la vida humana és una lluita espiritual

Participem de la guerra còsmica entre el Bé i el mal

La batalla decisiva ja l'ha vençut Jesucrist, el resultat és ja irreversible i el bé triomfarà al final, però la lluita continua i seguirà fins a la fi dels temps

Com a lluitadors pel bé podem vèncer com els sants, o podem ser derrotats, retirar-nos, ser agafats presoners, tot dins del normal, però també, molt més greu, desertar i el pitjor de tot, traïr

En aquest món el bé i el mal estàn barrejats (2) però a la fi del món i abans en cada fi del món individual se separen i són destins diferents

Déu recull amb Ell tot el bé, però com que és sant i no accepta el mal, l'aparta de sí en la tria

Amb Déu hi ha tot el bé, sense Déu tot el mal 

Tant en aquest món com per a l'altre cal triar quin futur volem 

Més dura serà la caiguda com més alçada s'assoleixi, per això la caiguda dels àngels i dels orgullosos és la pitjor de totes

Quan l'òptim es corromp es converteix en pèssim 

El mal comença per ser luciferí és a dir pel dubte, la temptació i l'escepticisme; desprès proguessa a diabòlic, és a dir contradictor, separador i opositor; i finalment acaba per ser satànic, essent superb, violent, destructiu i autodestructiu - Ernst Jünger (1895 - 1998) 

Sentir temptacions és humà, caure en elles és demoníac 

L'escala del més alt al més baix és: caritat, esperança, fe, incredulitat, desesperació i odi

Arribarà un temps, abans del final, en que la gent serà tan perversa que primer els pares mataran els seus fills i desprès els fills mataran els seus pares - profecia medieval

Sense que ni nosaltres ni ningú se n'adoni i sense que es pugui saber si no és a posteriori i només per part dels altres, hi ha un moment en que passem el punt mig de la vida, és a dir que llavors ja hem viscut tants anys com ens queden per viure

Mentre hi ha vida hi ha esperança

Noti que està viu ara, no sent ganes de riure? - un psicòleg nord-americà

Fins ara no, mai, però per fi ara nosaltres! - actitud irracional i il·lògica que podrien dir totes les generacions

Alimentar els altres és un acte d'amor, com una mare que nodreix de si mateixa el nonat en les seves entranyes i el nadó del seu si, o com els pares que alimenten els seus fills perquè visquin, creixin i siguin éssers humans com ells. Alimentar-se també és un acte d'amor, és acceptar aquesta donació gratuïta i vital i acceptar viure, crèixer i ser com ells. 

L'Eucaristia és l'aliment espiritual amb el que Déu se'ns dona. I igual que en la vida biològica la falta d'aliment porta a l'enflaquiment, a la falta de forces, a les malalties, a l'anèmia, a l'anorèxia i en última instància a la mort. 

(1) Que és un grau molt més alt d'existència, existir és limitat i temporal, ser és universal i etern

(2) En nosaltres, en els altres, en l'ambient, en la societat i a tot el món, i com les aparences poden ser enganyoses sovint costa destriar-los, per fer-ho bé necessitem la saviesa i la guia divines 

Una selecció de pel·lícules (II)

Una selecció personal de pel·lícules de ficció des de poc desprès del final de la Segona Guerra Mundial, abarcant tots els àmbits de la imaginació humana, agrupades en períodes: 

1949 - 1964 

In the Town (1949) 

All about Eve (1950)

Journal d'un curé de campagne (1951)

The Lavender Hill Mob (1951) 

Singin' in the Rain (1952)

This is Cinerama (1952) 

Les vacances de M. Hulot (1953)

Gentlemen Prefer Blondes (1953)

How to Marry a Millionaire (1953) 

Tokyo monogatari (1953)

Father Brown (1954)

La strada (1954)

Historias de la radio (1955)

The Seven Year Itch (1955) 

Guys and Dolls (1955) 

Biruma no tategoto (1956)

Marcelino pan y vino (1956)

Bus Stop (1956)

Forbidden Planet (1956)

Paths of Glory (1957)

Mon oncle (1958)

Muhomatsu no issho (1958) 

I soliti ignoti (1958)

Pillow Talk (1959)

Die Brücke (1959) 

Les 400 coups (1959) 

The Apartment (1960)

On the Beach (1960)

The World of Suzie Wong (1960)

Breakfast at Tiffany's (1961)

West Side Story (1961)

The Misfits (1961)

La notte (1961) 

Lover Come Back (1961)

A Kind of Loving (1962)

Boys Night Out (1962) 

Days of Wine and Roses (1962) 

The Wonderful World of the Brothers Grimm (1962) 

The Cardinal (1963)

Its a Mad, Mad, Mad, Mad World (1963) 

Man's Favorite Sport? (1964)

Send Me No Flowers (1964)

Fail Safe (1964)

Dr. Strangelove (1964)

My Fair Lady (1964)

Les parapluies de Cherbourg (1964) 

1965 - 1980

The Agony and the Ecstasy (1965)

Dr. Zhivago (1965)

Those Magnificent Men in their Flying Machines (1965)

The Great Race (1965) 

One Million Years BC (1966) 

Pharaoh (1966) 

Blow-Up (1966)

Three on a Couch (1966) 

Dr. Katajews chirurgische Eingriffe in das Seelenleben  des Dr. Igor Igorowitsch (1967)

Playtime (1967)

Les Demoiselles de Rochefort (1967) 

Barefoot in the Park (1967)

Guess Who's Coming to Dinner (1967)

Helga. Vom Werdem des menschliche Lebens (1967) 

Baisers volés (1968) 

Planet of the Apes (1968)

2001: A Space Odyssey (1968)

The Party (1968) 

Charly (1968)

Hell in the Pacific (1968) 

Nihonkai daikaisen (1969) 

Ma nuit chez Maud (1969) 

If It's Tuesday This Must Be Belgium (1969)

Easy Raider (1969) 

When Dinosaurs Ruled the Earth (1970) 

Zabriskie Point (1970)

The Out-of-Towners (1970) 

Ein kärlekshistoria (1970)

Tora! Tora! Tora! (1970)

Patton (1970)

Le genou de Claire (1970)

Love Story (1970)

Trafic (1971)

The Andromeda Strain (1971) 

Silent Running (1972) 

Solaris (1972) 

Sleeper (1973) 

The Little Prince (1974)

Bad Ronald (1974) 

Dersu Uzala (1975)

One Flew Over the Cuckoo Nest (1975) 

Murder by Death (1976) 

Close Encounters of the Third Kind (1977) 

Grease (1978)

Zulu Dawn (1979)

Moskva slezam ne verit (1979) 

The Gods Must Be Crazy (1980)

Shogun (1980)

Ni hyaku san kochi (1980) 

The Silk Road (1980)

Cosmos (1980)

1981 - 1996 

La Guerre du feu (1981)

Das Boot (1981) 

On Golden Pond (1981)

Koyaanisqatsi (1982)

Blade Runner (1982)

Cannery Row (1982)

The Outsiders (1983)

Zelig (1983) 

The Day After (1983)

WarGames (1983)

The Name of the Rose (1986)

Chechechela, una chica de barrio (1986)

Le Déclin de l'empire américain (1986) 

Hong gao liang (1987)

Babettes gaestebud (1987)

Cry Freedom (1987)

L'Ours (1988)

Amanece que no es poco (1989) 

Da hong denglong gaogao gua (1991)

Much Ado About Nothing (1993)  

The Joy Luck Club (1993) 

The Wedding Banquet (1993)

Mu du du xanh (1993) 

Rapa Nui (1994) 

Babe, the Galant Pig (1995)

Contact (1997)

The Truman Show (1998) 

Deep Impact (1998) 

The Lord of the Rings: The Fellowship of the Rings (2001)

Amelie (2001)

My Big Fat Greek Wedding (2002)

I Am David (2003)

Bruce Almighty (2003)

Bom yeoreum gaeul gyeoul geurigo bom (2003)

Le chiavi di casa (2004) 

Millions (2004)

The Chronicles of Narnia: The Lion, the Witch and the Wardrobe (2005)

The Boy in Striped Pyjamas (2006)

The Fox and the Child (2007)

Moon (2009)

2013 - 2028 

Gravity (2013)

Tokyo Kakozu (2013)

Interstellar (2014)

Se Dio vuole (2015) 

The Martian (2015)

Aquests films ens diuen molt sobre la mentalitat de la seva època, d'allò que es pensava, creia, sentia, desitjava i somniava o senzillament es destacava o estava de moda, a part de portar molts records als que han viscut aquests temps, i com es veu hi ha de tot. 

Una selecció de pel·lícules (I)

Una selecció de pel·lícules basades en fets reals o amb pretensió de verosimilitud històrica i psicològica, agrupades per períodes, des de fa tres quarts de segle: 

Anys 1949 - 1964 

Cielo sulla palude (1949) 

Francesco, giullare di Dio (1950) 

Guilty of Treason (1950) 

La Señora de Fátima (1951) 

Yokihi (1955) 

Die Brücke (1959) 

Le dialogue des Carmélites (1960) 

Conspiracy of Hearts (1960) 

Fray Escoba (1961) 

The Reluctant Saint (1962) 

The Longest Day (1962)

Becket (1964)

El señor de La Salle (1964) 

Anys 1965 - 1980

The Agony and the Ecstasy (1965)

A Man for All Seasons (1966) 

Helga. Vom Verdem des menschlichen Lebens (1967) 

Nihonkai daikaisen (1969) 

Tora! Tora! Tora! (1970)

Patton (1970)

Woodstock (1970)  

Fratello sole, sorella luna (1972) 

The Exorcist (1973)

Dersu Uzala (1975)  

Jesus of Nazareth (1977)

Al sur del Pacífico (1977)

El hombre que supo amar (1978) 

Zulu Dawn (1979) 

Shogun (1980)

Ni hyaku san kochi (1980) 

The Silk Road (1980)

Cosmos (1980) 

Anys 1981 - 1996

Das Boot (1981)

Koyaanisqatsi (1982)

The Year of Living Dangerously (1982) 

Missing (1982)

State buoni, se potete (1983) 

The Scarlet and the Black (1983) 

The Right Stuff (1983)

Teresa de Jesús (1984)  

The Killing Fields (1984)

Out of Africa (1985) 

The Assisi Underground (1985) 

The Mission (1986)

The Last Emperor (1987) 

Cry Freedom (1987) 

Gorillas in the Mist (1988) 

To Kill a Priest (1988) 

Mississipi Burning (1988) 

Romero (1989)

Awakenings (1990) 

The First Emperor of China (1990) 

Baraka (1992)

Searching for Bobby Fischer (1993) 

Faustyna (1994) 

Apollo 13 (1995)

Dead Man Walking (1995) 

Anys 1997 - 2012

Seven Years in Tibet (1997)

Titanic (1997) 

A Bright Shinning Lie (1998) 

Molokai: The Story of Father Damian (1999) 

Padre Pio (2000)

A Beatiful Mind (2001)

Papa Giovanni - Ioannes XXIII (2002)

Il Papa buono (2003) 

Ingen Nulims (2003)

The Passion of the Christ (2004)

Der neunte Tag (2004) 

Hotel Rwanda (2004)

Die Grosse Stille (2004)

Joyeux Noël (2005) 

Alla luce del sole (2005)

The Exorcism of Emily Rose (2005) 

Karol, un uomo diventato Papa (2005)  

Shooting Dogs (2005) 

Apocalypto (2006)

Letters from Iwo Jima (2006)

Papa Luciani: Il sorriso di Dio (2006) 

Paolo VI: Il Papa nella tempesta (2008) 

Vision: Aus dem Leben der Hildergard von Bingen (2009) 

Bakhita (2009) 

Popieluszko. Wolnosc jest w nas (2009) 

Sant'Agostino (2010) 

Prefirisco el paradiso (2010) 

Des hommes et des dieux (2010)

La última cima (2010) 

There Be Dragons (2011) 

Soul Surfer (2011) 

For Greater Glory: The True Story of Cristiada (2012) 

Anys 2013 -  2028  

Mary's Land (2013) 

Un Dios prohibido (2013)

Ben-Hur (2016)  

Silence (2016) 

American Made (2017)

Fatima (2020) 

Amanece en Calcuta (2021)

Confio, viaje a la Esperanza (2021) 

Vivo (2021) 

Noche de Paz (2021) 

Lepanto (2021) 

Claret (2021) 

Medjugorje, la película (2021) 

Corazón de padre (2022) 

Mother Teresa: No Greater Love (2022) 

Sound of Freedom (2023) 

Cabrini (2024) 

 

Altres: Longford (2006), Heaven Is for Real (2014), Francisco, el padre Jorge (2015), Luz de Soledad (2016),  Les innocentes (2016), Miracles from Heaven (2016), Converso (2017), Pope Francis: A Man of His Word (2018), The Two Popes (2019), Parasceve, retrato de una Semana Santa (2021), Llegaron de noche (2022), Father Stu (2022),  Madre ven (2022),  Libres (2023), El Cielo no puede esperar (2023) i Apocalipsis de San Juan (2024)