La personalitat de les dones

D'entrada es podria dir que hi ha dos tipus de dones, Maria i Eva, o potser millor les filles de Maria i les filles d'Eva. . 

En les tipologies clàssiques es consideraven 4 tipus principals humans, segons dos valors, els pols excitable - imperturbable i estable - variable, i les seves combinacions, i per tant això també es podria aplicar a les dones. Aquestes tipologies es remunten a dos metges, el grec Hipòcrates (460 - 370 aC) i el romà Galè (129 - c. 216), indicant que a més del seu interès psicològic també es considerava una aplicació mèdica. .

Més endavant es considerà un tercer factor, el de la preferència per la vida exterior o per la vida interior, és a dir la tendència a l'extroversió o a la introversió. Combinant els 4 tipus clàssics amb aquests 2 factors, surten 8 tipus psicològics, que en principi són equivalents en homes i dones tot i que manifesten algunes característiques pròpies en cada sexe. Aquests 8 tipus han estat els més generalment usats al segle XX, per exemple pels francesos René Le Senne (1882 - 1954) i Gaston Berger (1896 - 1960) entre molts altres, tot i que en cada sistema amb peculiaritats pròpies. 

També ha sigut usual el nou desdoblament d'aquests 8 tipus per un quart factor, en tipologies de 16 tipus com en el popular Myers-Briggs o Mbti i el més acurat i científic Big 5 Factors o OCEAN, que en algunes poden desdoblarse de nou i arribar a 32.   

Però quedant-nos en els 8 tipus com a suficients i sense entrar en detalls de com es troben ni de quins són exactament, es pot presentar una classificació de caràcters femenins, usant exemples més que no pas descripcions, ja que d'ells ja es pot veure l'estil que representen, i citant casos coneguts per ser històrics o per ser persones famoses actualment. 

En cada estil hi ha de tot, del millor al pitjor i de tota mena de circumstàncies vitals, fins i tot dins del mateix grup hi ha persones  d'idees molt diferents i fins enfrontades, es tracta sols de la seva personalitat.

Com que ja fa temps vaig fer una entrada amb les santes, en aquest cop les he obviat, ja que ja han sortit, però la classificació és la mateixa. 

Apart que és un esquema teòric, algunes poden estar mal tipificades, l'important és la impressió de l'estil que dona el conjunt.

Tenim doncs: 

1 Mumtaz Mahal, Maria Teresa I d'Àustria, Caterina II la Gran de Rússia, emperadriu Josefina, Harriet Beecher-Stowe, George Eliot, Lou Andreas-Salomé, Camille Claudel, Colette, Anna Pavlova, Yvonne de Quiévrecourt, Ruth Benedict, Anna Anderson, Anna Aslan, Audrey Hepburn, Valentina Tereshkova, Xaviera Hollander, Jocelyn Bell-Burnell, Benazir Bhutto, Malika Oufkir, Valérie Tasso, Zadie Smith, Giorgia Meloni 

2 Isabel la Catòlica, Maria Stuart, reina Victòria, Emily Dickinson, Martha Bernays, Zinaida Gippius, Karen Blixen, Clare Boothe Luce, Katharine Hepburn, Gypsy Rose Lee, Indira Gandhi, Shams Pahlavi, Ava Gardner, Anne Frank, Oriana Fallaci, Marie-Claude Beaumont, Helô Pinheiro, Camille Paglia, Ayaan Hirsi Ali     

 

3 Marquesa de Sévigné, Mme. de Lafayette, Mme. de Pompadour,  Darya Saltykova, Caroline Herschel, Marie-Anne Lavoisier, Mme. de Staël, Regine Olsen, Louisa May Alcott, Sissi, Cosima Wagner, Sofia Kovalevskaya, Henrietta Swan Leavitt, Emily Post, Helen Keller, Sigrid Undset, Katherine Mansfield, Pearl S. Buck, Djuna Barnes, Margaret Mitchell, Jiang Qing, Phyllis Schlafly, Svetlana Stalin, Vera Rubin, Sylvia Plath, Wilma Rudolph, S.E. Hinton, Olivia Newton-John, Peggy Fleming, Vesna Vulovic, Norah Vincent, Lila Rose   

4 Maria Tudor, Marquesa de Brinvilliers, Mariana Alcoforado, Ann Lee, Johanna Schopenhauer, Jane Austen, Ada Lovelace, Charlotte Brontë, Anne Brontë, Elisabeth Föster-Nietzsche, Lise Meitner, Nazli Sabri, Gala Éluard Dalí, Cecilia Payne-Gaposchkin, Hannah Arendt, Hedy Lamarr, Dian Fossey, Nana Mouskouri, Romy Schneider, Kiri Te Kanawa, Amy Tan, Eva Herman  

  

5 Caterina de Mèdici, Elisabeth I, Cristina de Suècia, Mme. du Châtelet, Élisabeth Vigée-LeBrun, Maria Walewska, Flora Tristan, Clotilde de Vaux,  Mary Baker Eddy, Mary Vetsera, Amelia Earhart, Enid Blyton, Anaïs Nin, Frances Farmer, Eva Perón, Alice von Hildebrandt, Margaret Thatcher, Grace Kelly, Jacqueline Kennedy-Onassis, Nancy Kwan,  Diana de Gal·les, J.K. Rowling, Emily King  

6 Yang Guifei, Anna de Cleves, Mme. de Maintenon, Maria Antonieta, Clara Schumann, Johanna Spyri, Catherine Booth, Cixi, Bertha von Suttner, Isadora Duncan, Marie Curie, Coco Chanel, Marguerite Sechehaye, Betty Smith, Pauline Réage, Carson McCullers, Flannery O'Connor, Françoise Sagan, Roberta Flack, Esther Vilar, Nora Ephron

 

7 Lucrecia Borgia, Margarida de Navarra, Maria Lluïsa d'Àustria, Elizabeth Gaskell,  Emily Brontë, Florence Nightingale, Aleksandra Kollontai, Richmal Crompton, Agatha Christie, Josephine Baker, Sonja Henie, Marilyn Monroe, Natalie Wood, Astrud Gilberto, Françoise Hardy, Marilyn Vos Savant, Catherine Millet, Christina Hoff Sommers, Jung Chang, Lisa Randall   

8 Inés Suárez, Erzsebet Bathory, Catalina de los Rios*, Ninon de Lenclos, Mme. Montespan, Hannah Duston, Charlotte Corday, George Sand, Angela Burdett-Coutts, Clara Barton, Sofia Tolstoi, Sarah Bernhardt, Edith Wharton, Edith Cavell, Ann Sullivan, Alexandra David-Néel, Mata Hari, Virginia Woolf, Aurora Bertrana, Margaret Mead, Doris Day, Mme. Nhu, Mary Quant, Soraya Esfandiary, Jane Goodall, Jane Fonda, Erica Jong, Svetlana Savitskaya, Mary Hopkin, Marine Le Pen   

Quan es veu el general de cada grup, es poden treure algunes conclusions i és millor que cadascú les tregui personalment. 

* Més coneguda com La Quintrala 

Dos pols mundials

Actualment hi ha dos bàndols entre els dirigents mundials, en cada grup hi ha simpatitzants però també en alguns casos oponents polítics, i tot i que majoritàriament són conservadors o d'esquerres hi ha minories en cada grup, pero que es caracteritzen molt bé per les seves postures sobre la religió, la guerra i la pau, l'avortament, les injeccions d'ARN missatger, la ideologia de gènere, el NOM, l'Agenda 2030 i altres temes molt importants en el món d'avui (1), i cito els líders millor que els païssos, i que ordenant-los per edat es poden resumir així:

A

Luiz Inácio Lula da Silva (1945) 

Donald Trump (1946)

Clarence Thomas (1948) 

Jaroslav Kaczynski (1949)

Vladimir Putin (1952) 

Steve Bannon (1953)

Robert F. Kennedy Jr (1954)

Recep Tayyib Erdogan (1954) 

Alaksandar Lukashenka (1954) 

Jair Bolsonaro (1955) 

Calin Georgescu (1962)

Viktor Orban (1963)

Geert Wilders (1963)

Nigel Farage (1964)

Robert Fico (1964) 

Bashar al-Assad (1965) 

Herbert Kickl (1968)

Marine Le Pen (1968)

Tucker Carlson (1969)

Aleksandar Vucic (1970) 

Javier Milei (1970)

Elon Musk (1971) 

Julian Assange (1971) 

Mikheil Kavelashvili (1971) 

Marco Rubio (1971) 

Alex Jones (1974) 

Santiago Abascal (1976) 

Giorgia Meloni (1977)

Alice Weidel (1979) 

Nayib Bukele (1981)

Edward Snowden (1983) 

J.D. Vance (1984)

Mark Zuckerberg (1984) 

B

George Soros (1930) 

Klaus Schwab (1938) 

Anthony Fauci (1940) 

Joe Biden (1942)

Bill Clinton (1946) 

Hillary Clinton (1947)

António Guterres (1949) 

Bill Gates (1955) 

Christine Lagarde (1956) 

Olaf Scholz (1958) 

Ursula von der Leyen (1958) 

Jens Stoltenberg (1959) 

Victoria Nuland (1961)

Barack Obama (1961) 

Alberto Núñez Feijóo (1961) 

Keir Starmer (1962) 

Michelle Obama (1964)

Tim Walz (1964)  

Boris Johnson (1964) 

Melinda Gates (1964)

Kamala Harris (1964) 

Tedros Adhanom (1965)

Hunter Biden (1970) 

Pedro Sánchez (1972) 

Emmanuel Macron (1977)

Volodymyr Zelenski (1978) 

Alexander Soros (1985) 

També n'hi ha uns quants d'inclassificables en aquests dos grups, per diversos motius, com Xi Jinping (1953), Benjamin Nethanyahu (1949), els líders palestins i de molts països àrabs, i també els ayatollahs d'Iran - que són aliats de Rússia i estan enfrontats als Estats Units - i altres, ja sigui perquè es diria que pertanyen a tots dos o a cap d'ells o perquè en ells la barreja dels trets fonamentals que defineixen cada grup  està molt barrejada o són radicalment contradictoris. En tot cas i tot i que aquestes excepcions siguin també nombroses i facin el món multipolar més que bipolar, els que pertànyen als dos grans pols són força importants i decisius en el món d'avui.

(1) Tot i que no tots els inclosos en un grup estiguin d'acord en tot ni en tots els punts citats, però sí en la seva gran majoria i en les línies bàsiques i també n'hi ha que abans eren d'un tipus i ara per evolució personal són de l'altre, com Musk i Zuckerberg

La vida és poesia

Uns quants poemes: 

"I wandered lonely as a cloud",  de William Wordsworth (1770 - 1850)
també conegut com "Daffodils", publicat el 1807 

"I wandered lonely as a cloud

That floats on high o'er vales and hills,

When all at once I saw a crowd,

A host, of golden daffodils;

Beside the lake, beneath the trees,

Fluttering and dancing in the breeze.

Continuous as the stars that shine

And twinkle on the milky way,

They stretched in never-ending line

Along the margin of a bay:

Ten thousand saw I at a glance,

Tossing their heads in sprightly dance.

The waves beside them danced; but they

Out-did the sparkling waves in glee:

A poet could not but be gay,

In such a jocund company:

I gazed—and gazed—but little thought

What wealth the show to me had brought:

For oft, when on my couch I lie

In vacant or in pensive mood,

They flash upon that inward eye

Which is the bliss of solitude;

And then my heart with pleasure fills,

And dances with the daffodils".

Va ser escrit el 1804 sobre una experiència que l'autor va tenir passejant pel camp l'any 1802.

"Time" de Percy B. Shelley (1792 - 1822) 
Posthumous Poems, 1824 

"Unfathomable Sea! whose waves are years,

Ocean of Time, whose waters of deep woe

Are brackish with the salt of human tears!

Thou shoreless flood, which in thy ebb and flow

Claspest the limits of mortality!

And sick of prey, yet howling on for more,

Vomitest thy wrecks on its inhospitable shore;

Treacherous in calm, and terrible in storm,

Who shall put forth on thee,

Unfathomable Sea?"

Aquest poema impressiona encara més quan se sap que l'autor va morir ofegat en un naufragi prop de la costa d'Itàlia, com si l'hagués escrit com una premonició inconscient 

 

"Ships that pass in the night" de Henry Wadsworth Longfellow (1807 - 1882)
Tales of Wayside Inn, 1863 

"Ships that pass in the night,
And speak each other in passing,
Only a signal shown,
And a distant voice in the darkness,
So on the ocean of life,
We pass and speak one another,
Only a look and a voice,
Then darkness again, and a silence".

D'aquest ja fa forces anys en vaig trobar una traducció una mica lliure al castellà i a partir d'ella en vaig fer una versió encara més lliure al català, inspirada en la idea: 

Les persones són com vaixells / que en alta mar es creuen / propers en una fosca  nit boirosa / fent sonar les seves sirenes /i divisant vagament la silueta i les llums de l'altre / un moment interessant en el viatge / però desprès segueixen cada un el seu camí / allunyant-se de nou l'un de l'altre / i perdent-se tots dos en l'oceà de la soledat 

Així, i tot i que en el seu moment em va sorprendre, entenc quan al contestar-li unes preguntes que em va fer, un professor de filosofia em va dir que era un romàntic. I per si tot això fos poc per decidir-ho hi ha una frase de saviesa oriental que sempre he trobat força il·lustrativa: 

"La Natura dorm en els minerals, somnia en les plantes, desperta en els animals, en l'home es fa conscient" que jo he pensat completar amb "i en Jesucrist assoleix la Divinitat".    

Un recull de llibres religiosos i espirituals (1875 - 2025)

Una selecció de llibres i escrits de religió i espiritualitat dels últims 150 anys, en els seus idiomes originals i dates de la primera, o en algun cas la principal, edició:

Otkrovenniye rasskazy strannika dukhovnomu svoyemu ottsu (1884) - anònim rus (1) 

Tsartsvo Bozhiye vnutri vas (1894) - Lev Tolstoi (2)

Histoire d’une âme (1898) – Sta. Teresa de Lisieux

Heretics (1905) – G.K. Chesterton

Orthodoxy (1908) - G.K. Chesterton

Prière de saint François (1912) – anònim (3)

The Everlasting Man (1925) - G.K. Chesterton

The Problem of Pain (1940) - CS Lewis

The Screwtape Letters (1942) - CS Lewis

Miracles (1947) - CS Lewis

Modern Cosmology and the Christian Idea of God (1952) – E.A. Milne

Mere Christianity (1952) – CS Lewis

The Four Loves (1960) - CS Lewis

Le Salut, incarnation ou mystère pascal (1968) – Jean-Pierre Jossua

Dieu existe, je l’ai rencontré (1969) – André Frossard

La gnose de Princeton (1974) - Raymond Ruyer 

God and the Astronomers (1978) - Robert Jastrow

Síntesis de espiritualidad católica (1988) – José Rivera i José Maria Ibarburu

Rome Sweet Home: Our Journey to Catholicism (1993) – Scott i Kimberly Hahn

Handbook of Christian Apologetics (1994) – Peter Kreeft i Ronald K. Tacelli

The Unexpected Way: On Converting from Buddhism to Catholicism (2002) – Paul Williams

Lord, Have Mercy (2003) - Scott Hahn 

Réussir sa mort: Anti-méthode pour vivre (2005) – Fabrice Hadjadj

Grazie, Gesù. La mia conversione dall'Islam al Cattolicesimo (2008) - Magdi Cristiano Allam  

La Foi des Démons ou l’athéisme dépassé (2009) – Fabrice Hadjadj

Tinieblas tibetanas: Del yoga y el mandala al femicidio ritual (2021) – Federico Highton

També altres que s'han publicat durant decennis, ampliats i revisats, com Para salvarte de Jorge Loring que ja ha superat les 45 edicions.

1/ Relats sincers d'un pelegrí al seu pare espiritual, tambñe conegut com El pelegrí rus. Tot i que no se sap segur, s'atribueix l'autoria a dos monjos del Mont Athos, l'arximandrita Mikhail Kozlov (1826 - 1884) que hauria fet la part principal i Arseni Troiepolski (1804 - 1870) que l'hauria completat, volent tots dos quedar anònims. L'obra va ser composta entre 1854 i 1860, i una versió incompleta s'hauria publicat ja el 1861 i una altre el 1881, però la citada és la definitiva.  

2/ El Regne de Déu està en vosaltres  

3/ Potser el sacerdot Esther Auguste Bouquerel (1855 – 1923), el primer en publicar-la el desembre de 1912 a la revista “La Clochette"

L'amor

Déu és Amor i qui viu en l'amor viu en Déu i el coneix i Déu viu en ell. 

Ningú té més amor que qui dona la vida pels seus amics, i l'amor de Crist és la mort de la mort

La Bíblia, tant l'Antic Testament com sobretot el Nou, està plena de referències a l'amor, especialment de l'amor de Déu i d'exhortacions a viure aquest amor i a practicar aquest amor diví tant amb un mateix com en els altres i sobretot amb Déu, de qui ve, en qui troba la seva base i fonament, i al que en justícia hem d'estimar sobre totes les coses, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces, posant sempre a Déu primer en tot, tal com li correspon. 

Aquí citarem algunes declaracions sobre l'amor dels sants, els mestres del veritable amor, junt amb unes poques d'autors cristians experts. 

Sant Agustí (354 - 430) deia "Dilige et quo vis fac", és a dir "estima amb un amor oblatiu i generós (dilige) i llavors actua espontàniament, perquè estimant d'aquesta manera només faràs el bé", ja que com ell mateix explicava "Dilige et non potes nisi bene facere".

I també afirmava "Non amas in illo quod est, sed quod vis ut sit" (No estimes el que hi ha, sinó el que vols que sigui), tal com fa Déu amb nosaltres, que no estima els pecadors pel fet de ser-ho - una altre cosa és que se'n compadeixi, els hi tingui pietat i es mostri misericordiós amb ells - sinó pel que poden ser si es deixen transformar pel seu amor, i que està relacionat amb el que estan cridats a ser des de sempre. I això en paraules actuals és voler que cadascú sigui la millor versió possible de si mateix, és a dir tal com la Santíssima Trinitat ens va pensar i estimar ja abans de crear l'Univers, tal com ens vol per a la nostra felicitat i com sempre procura, amb paciència, afecte i tendressa, que arribem a ser. Tots els éssers humans estem cridats a la salvació i la santificació. 

De St. Fulgenci de Ruspe (c. 465 - c. 530) és la constatació que "Crist va fer de l'amor l'escala que permetria a tots els cristians pujar fins al Cel"

Sant Bernat de Claraval (1090 - 1153): "El benefici de l'amor rau en la seva pràctica" i també "L'amor és l'únic en que la criatura pot respondre al Creador fent-li algun tipus de retorn semblant, per molt desigual que sigui"

Dant (1265 - 1321) estableix  "L'amor que mou al Sol i a les estrelles" i en italià "T'estimo" és "Te voglio bene", és a dir "Vull el teu bé", és a dir que la benevolència, el desig de bé i bondat de tot, és el motor universal, ja que Déu és Amor, i per amor ha creat l'Univers i ha cridat tots els éssers a l'existència, cadascú en la seva condició i quan i on Ell ha volgut, per un major bé. 

De Sant Joan de Déu (1495 - 1550) és l'observació fonamental "Igual que l'aigua extingeix el foc, l'amor esborra el pecat"

A Santa Teresa de Jesús (1515 - 1582), en una aparició Nostre Senyor Jesucrist li va dir: "Per un "t'estimo" teu, tornaria a crear tot l'Univers". I és que l'amor busca amor i nomès amb amor es paga. 

Sant Joan de la Creu (1542 - 1591): "On no hi ha amor, poseu amor i trobareu amor" i "Al capvespre de la vida se'ns examinarà d'amor" 

Sant Joan Baptista de La Salle (1651 - 1719): "Amb la vostra diligència mostreu el vostre amor pels que Crist us ha donat, tal com Crist va estimar l'Església" i "Deixa't portar per l'amor de Déu, perquè Jesucrist va morir per tots, perquè els qui viuen no visquin per a ells mateixos sinó per aquell que va morir i ressuscitar per ells" 

Sant Alfons de Liguori (1696 - 1787): "Tota la santedat i perfecció de l'ànima està en el nostre amor a Jesucrist, Déu nostre, que és el nostre Redemptor i el nostre bé suprem"

Santa Joana Jugan (1792 - 1879): "Humils per estimar" i "No li negueu res a Déu:  tot ho hem de fer mitjançant l'amor"

St. Antoni Maria Claret (1807- 1870): "L'home que realment estima a Déu també estima el seu proïsme"

Santa Teresa de Lisieux (1873 - 1897), "Vaig descobrir que l'amor ho és tot i que és el cor de l'Església i vaig comprendre que la meva missió era ser l'amor" (cita no literal, però fidel)

G.K. Chesterton (1874 - 1936) ens adverteix en el cas humà "Cal estimar no sols quan la persona ja és digna d'estimació sinó abans que ho sigui, per tal que ho sigui" 

C.S. Lewis (1898 - 1963) a The Four Loves parla dels 4 tipus d'amor, eros, sorge, philia i agape, que altres autors eleven a 5 afegint el pragma, però en realitat en grec es coneixien 7 o 8 variants d'amor, dels quals l'agape, l'amor de donació incondicional i desinteresat, és l'amor pròpiament cristià.  

I com s'ha dit, la veritable religió és l'aprenentatge de l'amor. 

Llibres de religió d'una època

Una relació de llibres potser ara poc coneguts (1) i que són no sols ja històrics i reflecteixen una època sinó que la majoria d'ells són molt recomanables (2):

L'Àngel bó. Devocionari breu (1919) - Eudald Serra i Buixó 

Missal Romà (1921) - Eudald Serra i Buixó 

Guia del Cristià (1923) - Eudald Serra i Buixó 

Manual de Historia Eclesiástica (1942) - Bernardino Llorca 

Para salvarte (moltes edicions i versions des dels 1940s) - Jorge Loring 

El Montserrat del espíritu (1953) - Columbà Maria Cucurella i Jorba 

Historia de la Iglésia Católica I. Edad Antigua (1953) - Bernardino Llorca 

Nueva visión de la Historia del Cristianismo (1956) - Bernardino Llorca

Catecismo de la Doctrina Cristiana del Segundo Grado, Texto Nacional (1958) 

 

Lo que no ha dicho el Concilio (2ª meitat 1960s) - José Ricart Torrens 

Reflexiones en torno a la Humanae Vitae (1968) - Karl Rahner (3)

Dieu existe, je l'ai recontré (1969) - André Frossard (4)

Si el celibat fos un pecat... (1980) - Álvar Maduell (5)

Relació dels autors citats: 

Columbà Maria Cucurell (1877 - 1963), monjo de Montserrat
Eudald Serra (1882 - 1967), sacerdot català
Bernardino Llorca (1898 – 1985), historiador jesuïta
Karl Rahner (1904 - 1984), sacerdot i teòleg jesuïta alemany 
André Frossard (1915 - 1995), periodista i escriptor, membre de l'Académie Française
Jorge Loring (1921 - 2013), jesuïta i apologista
Álvar Maduell (1936), sacerdot, teòleg, periodista i escriptor

No he trobat informació biogràfica de José Ricart Torrens, sacerdot català

 

Notes: 

(1) L'excepció és el conegudíssim Para salvarte. De tots ells cito sempre l'any de la primera edició, si el sé, i el títol original. N'hi ha que han sigut reeditats moltes vegades, en ocasions revisats i ampliats i tot. 

(2) Alguns ara han quedat antiquats i són curiositats,  i l'últim de la llista és un llibre volgudament polèmic i fins paròdic, que tot i que no és tan trecador com el títol donaria a entendre, i tenint en compte que sembla,i és volgudament provocatiu, és ben desencertat per la seva tesi seriosa subjacent, exagerada, falsa i absurda, que  també és un autèntic sarcasme. Els que sí són molt recomanables són l'Àngel bó, la Guia del Cristià, el Manual de Historia eclesiástica i sobretot el Catecismo, del que es va fer una edició en traducció catalana, i el Para salvarte, del que hi ha traducció catalana i que a més s'ha traduït a molts idiomes i se n'han fet moltes revisiona i ampliacions, i avui dia ja deu anar per la vuitantena de edicions fins gairebé ara mateix. 

(3) Llibre crític i controvertit en la línia de K. Rahner, considerat el gran teòleg del Vaticà II, i durant un temps, el més important i influent teòleg catòlic del segle XX, com l'equivalent de Karl Barth en el món protestant, però el prestigi i l'acceptació del qual ja fa temps que ha anat declinant, ha minvat molt i ara no se'l veu així.  

(4) Llibre interessant i recomanable sobre una teofania en una església que va provocar a l'autor una conversió immediata, gairebé de tipus paulí, interessant de seguir en els precedents, les circumstàncies i el desenvolupament posterior.

(5) Un llibre fet per un sacerdot i teòleg crític amb la situació política espanyola del franquisme, i que en aquesta obra literalment es passa, com una mena de broma rara o un exercici de "épater le bourgeois", potser per intentar fer sortir a tots de la zona de comfort, però la tesi del qual, que per sort ni l'autor se la creu ni la té en consideració, no s'aguanta per enlloc i avui dia molt menys. 

Llibres

Ara que és el canvi d'any pot ser escaient fer una relació de llibres de la literatura universal, en aquest cas del segle XIX, que és quan es van forjar les idees que estan en vigor en aquest segle XXI. La relació és sobretot de llibres del romanticisme, però també d'altres corrents literaris, com el realisme i l'humor, d'aquell segle en que s'expandí aquesta nova mentalitat: 

Kreideselfen auf Rügen (1818)  de Caspar David Friedrich (1774 -  1840)

Génie du Christianisme  (1802) - Chateaubriand 

Obermann (1804) - Senancour 

I wandered lonely as a cloud (1807) - Wordsworth 

Manuscrit trouvé à Saragosse (1810) - Jan Potocki 

Sense and sensibility (1811) - Jane Austen 

Der Schweizerissche Robinson (1812) - Johann David Wyss

Voyages en Afrique et en Asie pendant les années 1803 - 1807 (1813) - Ali-Bey el Abbasi 

De l'Allemagne (1813) - Mme. de Staël 

Pride and prejudice (1813) - Jane Austen 

Mansfield Park (1814) - Jane Austen 

Emma (1815) - Jane Austen 

Italienische Reise (1816-17) - Goethe 

Adolphe (1822) - Benjamin Constant 

Confessions of an English opium-eater (1821) - Th. de Quincey 

Time (1821) - Shelley 

De l'amour (1822) - Stendhal 

Baryshnya krestyanka (1831) - Pushkin 

Le mie prigione (1832) - Silvio Pellico 

Kapitanskaya dochka (1836) - Pushkin 

The posthumous papers of the Pickwick Club (1837) - Charles Dickens 

Oliver Twist (1838) - Charles Dickens 

Escenas matritenses (1842) - Ramón Mesonero Romanos 

Myortvie dushi (1842) - N. Gogol 

A Christmas carol (1843) - Ch. Dickens 

Forførerens Dagbog (1843) - Kierkegaard

Typee: A peep on polynesian life (1846) - H. Melville  

Jane Eyre (1847) - Charlotte Brontë

Wuthering Heights (1847) - Emily Brontë 

Agnes Grey (1847) - Anne Brontë 

Eureka (1848) - E.A. Poe

Vanity Fair (1848) - Thackeray 

The book of the snobs (1848) - Thackeray 

Mémoires d'outre-tombe (1849-50) - Chateaubriand 

The scarlet letter (1850) - N. Hawthorne

David Copperfield (1850) - Charles Dickens 

Un chapeau de paille d'Italie (1851) - Eugène Labiche 

Causeries du lundi (16 vol, 1851 - 1862) - Sainte-Beuve 

Uncle Tom's cabin (1852) - Harriet Beecher Stowe 

Walden, or Life in the woods (1854) - Thoreau 

The Life of Charlotte Brontë (1857) - Elizabeth Gaskell 

Madame Bovary (1857) - Flaubert

Oblomov (1859) - Goncharov 

Dvoryanskoye gnezdo (1859) - Turgenev 

Mirèio (1859) - Mistral 

Dominique (1862) - Fromentin 

Histoire d'un conscrit de 1813 (1864) - Erckmann i Chatrian 

Alice's adventures in Wonderland (1865) - Lewis Carroll 

Prestupleniye i nakazaniye (1867) - F. Dostoievsky 

Les enfants du capitaine Grant (1868) - J. Verne 

Little women (1868) - Louisa May Alcott 

L'éducation sentimentale (1869) - Flaubert 

Idiot (1869) - Dostoievsky 

The innocents abroad (1869) - Mark Twain 

Lettres de mon moulin (1869) - Daudet 

Through the looking glass (1871) - Lewis Carroll 

Le Tour du monde en quatre-vingts jours (1872) - J. Verne 

Tartarin de Tarascon (1872) - Daudet

Anna Karenina (1877) - Lev Tolstoi

Un dels llibres juvenils que vaig llegir de nen, em
va fer pensar que quan tingués 15 anys ja seria adult

Un capitaine de quinze ans (1878) - J. Verne 

Heidi (1880) - Johanna Spyri  

Bouvard et Pécuchet (1881) - Flaubert 

Journal intime (1884) - Henri-Frédéric Amiel 

L'Étoile du Sud (1884) - J. Verne 

Flatland (1884) - Edwin Abbott Abbott 

Cuore (1886) - Edmondo d'Amicis 

Deux ans de vacances (1888) - J. Verne 

Les Xipéhuz (1888) . J.-H. Rosny ainé 

Lamiel (1889) - Stendhal 

Kreitzerova sonata (1889) - Lev Tolstoi 

Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (1889) - Verdaguer 

Three men in a boat (1889) - Jerome K. Jerome

Tsartsvo Bozhiye vnutri vas (1894) - Lev Tolstoi 

The importance of being earnest (1895) - Oscar Wilde 

L'Hôtel du libre échange (1894) - Georges Feydeau 

Poil de carotte (1894) - Jules Renard 

In the South Seas (1896) - R.L. Stevenson 

Le Dindon (1896) - G. Feydeau 

Three men on the bummel (1900) - J.K. Jerome

Són llibres ja clàssics i que tenen ja entre 100 i escaig i 200 i escaig anys, però que retraten força bé la realitat de la societat occidental actual o, almenys, els seus origens.