Llibres

Ara que és el canvi d'any pot ser escaient fer una relació de llibres de la literatura universal, en aquest cas del segle XIX, que és quan es van forjar les idees que estan en vigor en aquest segle XXI. La relació és sobretot de llibres del romanticisme, però també d'altres corrents literaris, com el realisme i l'humor, d'aquell segle en que s'expandí aquesta nova mentalitat: 

Kreideselfen auf Rügen (1818)  de Caspar David Friedrich (1774 -  1840)

Génie du Christianisme  (1802) - Chateaubriand 

Obermann (1804) - Senancour 

I wandered lonely as a cloud (1807) - Wordsworth 

Manuscrit trouvé à Saragosse (1810) - Jan Potocki 

Sense and sensibility (1811) - Jane Austen 

Der Schweizerissche Robinson (1812) - Johann David Wyss

Voyages en Afrique et en Asie pendant les années 1803 - 1807 (1813) - Ali-Bey el Abbasi 

De l'Allemagne (1813) - Mme. de Staël 

Pride and prejudice (1813) - Jane Austen 

Mansfield Park (1814) - Jane Austen 

Emma (1815) - Jane Austen 

Italienische Reise (1816-17) - Goethe 

Adolphe (1822) - Benjamin Constant 

Confessions of an English opium-eater (1821) - Th. de Quincey 

Time (1821) - Shelley 

De l'amour (1822) - Stendhal 

Baryshnya krestyanka (1831) - Pushkin 

Le mie prigione (1832) - Silvio Pellico 

Kapitanskaya dochka (1836) - Pushkin 

The posthumous papers of the Pickwick Club (1837) - Charles Dickens 

Oliver Twist (1838) - Charles Dickens 

Escenas matritenses (1842) - Ramón Mesonero Romanos 

Myortvie dushi (1842) - N. Gogol 

A Christmas carol (1843) - Ch. Dickens 

Forførerens Dagbog (1843) - Kierkegaard

Typee: A peep on polynesian life (1846) - H. Melville  

Jane Eyre (1847) - Charlotte Brontë

Wuthering Heights (1847) - Emily Brontë 

Agnes Grey (1847) - Anne Brontë 

Eureka (1848) - E.A. Poe

Vanity Fair (1848) - Thackeray 

The book of the snobs (1848) - Thackeray 

Mémoires d'outre-tombe (1849-50) - Chateaubriand 

The scarlet letter (1850) - N. Hawthorne

David Copperfield (1850) - Charles Dickens 

Un chapeau de paille d'Italie (1851) - Eugène Labiche 

Causeries du lundi (16 vol, 1851 - 1862) - Sainte-Beuve 

Uncle Tom's cabin (1852) - Harriet Beecher Stowe 

Walden, or Life in the woods (1854) - Thoreau 

The Life of Charlotte Brontë (1857) - Elizabeth Gaskell 

Madame Bovary (1857) - Flaubert

Oblomov (1859) - Goncharov 

Dvoryanskoye gnezdo (1859) - Turgenev 

Mirèio (1859) - Mistral 

Dominique (1862) - Fromentin 

Histoire d'un conscrit de 1813 (1864) - Erckmann i Chatrian 

Alice's adventures in Wonderland (1865) - Lewis Carroll 

Prestupleniye i nakazaniye (1867) - F. Dostoievsky 

Les enfants du capitaine Grant (1868) - J. Verne 

Little women (1868) - Louisa May Alcott 

L'éducation sentimentale (1869) - Flaubert 

Idiot (1869) - Dostoievsky 

The innocents abroad (1869) - Mark Twain 

Lettres de mon moulin (1869) - Daudet 

Through the looking glass (1871) - Lewis Carroll 

Le Tour du monde en quatre-vingts jours (1872) - J. Verne 

Tartarin de Tarascon (1872) - Daudet

Anna Karenina (1877) - Lev Tolstoi

Un dels llibres juvenils que vaig llegir de nen, em
va fer pensar que quan tingués 15 anys ja seria adult

Un capitaine de quinze ans (1878) - J. Verne 

Heidi (1880) - Johanna Spyri  

Bouvard et Pécuchet (1881) - Flaubert 

Journal intime (1884) - Henri-Frédéric Amiel 

L'Étoile du Sud (1884) - J. Verne 

Flatland (1884) - Edwin Abbott Abbott 

Cuore (1886) - Edmondo d'Amicis 

Deux ans de vacances (1888) - J. Verne 

Les Xipéhuz (1888) . J.-H. Rosny ainé 

Lamiel (1889) - Stendhal 

Kreitzerova sonata (1889) - Lev Tolstoi 

Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (1889) - Verdaguer 

Three men in a boat (1889) - Jerome K. Jerome

Tsartsvo Bozhiye vnutri vas (1894) - Lev Tolstoi 

The importance of being earnest (1895) - Oscar Wilde 

L'Hôtel du libre échange (1894) - Georges Feydeau 

Poil de carotte (1894) - Jules Renard 

In the South Seas (1896) - R.L. Stevenson 

Le Dindon (1896) - G. Feydeau 

Three men on the bummel (1900) - J.K. Jerome

Són llibres ja clàssics i que tenen ja entre 100 i escaig i 200 i escaig anys, però que retraten força bé la realitat de la societat occidental actual o, almenys, els seus origens. 

Música d'abans pel temps d'ara

Repesca de cançons, per fer un nou viatge nostàlgic en el temps: 

Cuando calienta el sol (1961) - Hnos. Rigual 

Sealed with a kiss (1962) - Brian Hyland 

Let's twisr again (1962) -  Chubby Checker 

The Loco-motion (1962) - Little Eva 

Les vendanges de l'amour (1963) - Marie Laforêt 

Y volvamos al amor (1963) - Marie Laforet 

Sapore di sale (1963) - Gino Paoli 

I wanna hold your hand (1963) - The Beatles 

Una lacrima sul viso (1964) - Bobby Solo 

The house of the rising Sun (1964) - The Animals 

Il mondo (1965) - Jimmy Fontana 

In my life (1965) - The Beatles 

Eleanor Rigby (1966) - The Beatles 

Strangers in the night (1966) - Frank Sinatra 

These boots are made for walking (1966) - Nancy Sinatra 

My love (1966) - Petula Clark 

Monday monday (1966) - The Papas & The Mamas 

You can't hurry love (1966) - The Supremes 

La felicidad (1967) - Palito Ortega 

L'important c'est la rose (1967) - Gilbert Bécaud 

L'amour est bleu (1967) - Vicky Leandros 

Happy together (1967) - The Turtles 

I can't take my eyes off you (1967) - Frankie Valli 

I say a little prayer for you (1967) - Dione Warwick 

Corazón contento (1968) - Palito Ortega i Marisol 

La tramontana (1968) - Gianni Pettenati 

Hooked on a feeling (1968) - B.J. Thomas

(Sittin' on) The dock of the bay (1968) - Otis Reading 

This guy's in love with you (1968) - Herb Alpert & Tijuana Brass 

This girl's  in love with you (1968) - Dione Warwick 

Les Champs-Elysées (1969) - Joe Dassin 

La pioggia (1969) - France Gall 

Aquarius. Let's the sunshine inn (1969) - Fifth Dimension (1)

Un rayo de sol (1970) - Los Diablos 

Yellow river (1970) - Christie

I'll never fall in love again (1970) - Dione Warwick 

¿Qué será? (1971) - José Feliciano 

Harmony (1973) - Conexion  (2)

Kisses for me (1976) - Brotherhood of Man 

Nous (1978) - Hervé Villard 

Moskau (1979) - Dschinghis Khan (3) 

(1) Només musicalment parlant i com a record dels anys de joventut, perquè el text és un absolut disbarat
(2) El grup d'un destacat músic com és Luis Cobos (1948),, l'any 1973 quan l'escoltava en anglès entenia "Ann Marie" i desprès en español "Al morir", ara me n'he assabentat.que és "Harmony".
(3) Una cançó molt animada i que es presta molt per ballar-la però que té un inquietant punt demoníac, que sort que ells mateixos reconeixen en la lletra ("Moscou és una ciutat màgica i per la nit el diable s'hi passeja..." una mica per l'estil de la novel·la "El mestre i Margarida" de Mikhail Bulgakov,  i que en aquella època no conocia, l'he conegut recentment a través de balls d'una extrema agilitat com https://www.youtube.com/watch?v=H6oqPgm3-lY  en que un soldat hongarès fa una demostració d'una habilitat física increïble ballant a l'estil eslau oriental del prisyadka. 

 

Veus de dones del segle XX (II): l'excel·lència del més alt

En aquest cas cito un grup de dones del segle XX, o ben recents i molt influents en aquest segle tot i que no hi hagin arribat a viure, que han arribat al més alt de la condició humana per un do que han tingut i ho han expressat amb la seva vida, obra i en molts casos també escrits: 

Santa Bernadeta Soubirous (1844 - 1879) 

Santa Teresa de Lisieux (1873 - 1897)

Santa Maria Goretti (1890 - 1902)

Franzciska Siedliska (1842 - 1902) 

Matilde del Sagrat Cor (1841 - 1902) 

Santa Gemma Galgani (1878 - 1903) 

Hendrina Stenmans (1852 - 1903) 

Santa Geltrude Comensoli (1847 - 1903) 

Laura Vicuña (1891 - 1904) 

Maria de la Passió (1839 - 1904) 

Santa Bonifacia Rodríguez y Castro (1837 - 1905) 

Malgorzata Szewczyk (1828 - 1905)

Santa Maria Cristina de la Immaculada Concepció Brando (1856 - 1906)

Josefina Gabriela Bonino (1843 - 1906) 

Santa Elisabet de la Trinitat (1880 - 1906) 

Petra de Sant Josep (1845 - 1906) 

Magdalena Caterina Morano (1847 - 1908) 

Santa Maria MacKillop (1842 - 1909) 

Maria Schininà (1844 - 1910) 

Marcelina Darowska (1827 - 1911) 

Santa Giuditta Vannini (1859 - 1911) 

Santa Carme Sallés (1848 - 1911) 

Santa Maria Josefa del Cor de Jesús (1842 - 1912) 

Santa Càndida Maria de Jesús (1845 - 1912) 

Ulrica Nisch (1882 - 1913) 

Santa Rafka (1832 - 1914) 

Santa Francesca de Sales (1884 - 1914) 

Santa Helena Guerra (1835 - 1914) 

Pietat de la Creu (1842 - 1916) 

Joana Maria Condesa Lluch (1862 - 1916) 

Klara Ludwika Szczsesna (1863 - 1916) 

Júlia Valle (1847 - 1916) 

Santa Francesca Xaviera Cabrini (1850 - 1917) 

Maria Dolores Rodríguez Sopeña (1848 - 1918) 

Blandina del Sagrat Cor (1883 - 1918)

Santa Marianna Cope (1838 - 1918) 

Josafata Hordashevska (1869 - 1919) 

Maria Antònia Bandrés Elòsegui (1898 - 1919)  

Santa Jacinta Marto (1910 - 1920) 

Santa Teresa dels Andes (1890 - 1920) 

Maria Anna Rosa Calani (1863 - 1921) 

Anna Eugènia Picco (1867 - 1921)

Ángela Salawa (1881 - 1922) 

Santa Maria Bertilla Boscardin (1888 - 1922)

Maria Teresa Ledochowska (1863 - 1922)   

Maria Fortunata Viti (1827 - 1922) 

Savina Petrilli (1851 - 1923) 

Santa Maria Bernarda Bütler (1848 - 1924) 

Santa Margarida del Sagrat Cor de Jesús (1850 - 1925) 

Santa Anna Schäffer (1882 - 1925) 

Colomba Matilda Gabriel (1858 - 1926) 

Mariam Thresia Chiramel (1876 - 1926) 

Maria Concepció Barrecheguren (1905 - 1927)

Cecília Eusepi (1910 - 1928) 

Santa Giulia Salzano (1846 - 1929) 

Dina Bélanger (1897 - 1929)  

Irene Stefani (1891 - 1930) 

Clelia Meloni (1861 - 1930) 

Eurosia Fabris (1866 - 1932)

Santa Àngela de la Creu (1846 - 1932)

Santa Maria Mantovani (1862 - 1934) 

Eusèbia Palomino (1899 - 1935) 

Maria Karlowska (1865 - 1935) 

Antònia Messina (1919 - 1935) 

Victoria Díez Bustos de Molina (1903 - 1936) 

Empar Rosat Balasch (+ 1936)

Maria del Calvari Romero (+ 1936) 

Àngela de Sant Josep i 16 companyes (+ 1936) 

Clemència Ribas Mestres (+ 1936) 

Crescència Valls Espí (1863 - 1936) 

Dolors de Santa Eulàlia Puig Bonany (+ 1936) 

Josefa de Sant Joan Ruano (+ 1936) 

Maria Gabriela de Hinojosa i companyes (+ 1936) 

Maria Sagrari (1881 - 1936) 

Maria Teresa Ferragud Roig (+ 1936) 

Maria Ginard Martí (1894 - 1936) 

Mercè Prat i Prat (1880 - 1936) 

Niceta Plaja Xifra i companyes (+ 1936) 

Francisca de Rafaelbunol (+ 1936) 

Maria de Jesús (+ 1936)

Dolors Aguiar-Mella i Consol Aguiar-Mella (+ 1936)

Maria de la Purificació Ximènez Ximènez i Sofia Ximènez Ximènez  (+ 1936) 

Maria Josefa del Rio Messa (+ 1936)

Maria del Carme Moreno i Maria Empar Carbonell (+ 1936)

Maria Jesús, Maria Verònica i Maria Felicitat Masia Ferragud (+ 1936)

Maria Pilar Martínez (+ 1936) 

Rita Delores Pujalte i Francesca Aldea (+ 1936)

 

Úrsula Ledochowska (1865 - 1939) 

Alícia Kotwska (1899 - 1939) 

Maria Ascensió Nicol (1868 - 1940) 

Maria Bernardina Jablonska (1878 - 1940) 

Agnès Phila, Llúcia Khambang, Àgata Phuttha, Cecília Butsi, Bibiana Khamphai i Maria Phon (+ 1940)   

Santa Edith Stein (1891 - 1942)

Janina Szymkoviak (1910 - 1942) 

Santa Paulina del Cor Agonitzant de Jesús (1865 - 1942)

Maria Caritat de l'Esperit Sant (1860 - 1943)

Maria Restitua Kafka (1894 - 1943)

Maria Estella Mardosewicz i 10 companyes (+ 1943)  

Maria Teresa Michel (1855 - 1944) 

Wiktoria Ulma i filles (+ 1944) 

Tarsykia Matskiv (1919 - 1944) 

Teresa Bracco (1924 - 1944) 

Maria Pilar Izquierdo (1906 - 1945) 

Natàlia Tulasiewicz (1906 - 1945) 

Maria Rafaela Cimatti (1861 - 1945)

Boleslawa Lament (1862 - 1946) 

Santa Alfonsa Muttathupadathu (1910 - 1946) 

Maria Giovanna Fasce (1881 - 1947)  

Santa Josefina Bakhita (1869 - 1947) 

Vicenta Chávez (1867 - 1949) 

Maria Càndida de l'Eucarisria (1884 - 1949) 

Santa Laura Montoya (1874 - 1949) 

Josefina Suriano (1915 - 1950)

 

Enriqueta Alfieri (1891 - 1951)

Olympia Bida (1903 - 1952)

Eufràsia Eluvathingal (1877 - 1952) 

Laurentia Herasymiv (1911- 1952)

Edvige Carboni (1880 - 1952) 

Santa Caterina Drexel (1858 - 1955) 

Emma Üffing (1914 - 1955) 

Zdenka Schelingová (1916 - 1955)

Alexandrina Maria da Costa (1904 - 1955) 

Santa Genoveva Torres (1870 - 1956) 

Maria Crocifissa Curcio (1877 - 1957)

Pierina Morosini (1931 - 1957)  

Santa Elisabet Hesselblad (1870 - 1957) 

Santa Maria Nativitat Venegas de la Torre (1868 - 1959) 

Santa Gianna Benetta Molla (1922 - 1962) 

Maria Ludovica de Angelis (1880 - 1962) 

Santa Maria Guadalupe García Zavala (1878 - 1963) 

Benedetta Bianchi Porro (1936 - 1964)

 

Maria Clementina Anuarite Nengapeta (1939 - 1964)

 

Maria Corsini-Beltrame Quattrocchi (1884 - 1965) 

Maria Petkojic (1892 - 1966) 

Maria de Sant Josep (1875 -  1967) 

Maria Troncatti (1883 - 1969) 

Santa Maria Meravelles de Jesús (1891 - 1974) 

Maria Romero Meneses (1902 - 1977) 

Isabel Cristina Mrad Campos (1962 - 1982) 

Sandra Sabattini (1961 - 1984) 

Chiara Badano (1971 - 1990) 

Elisabetta Martínez (1905 - 1991) 

Santa Teresa de Calcuta (1910 - 1997) 

Santa Dulce dels Pobres (1914 - 1992) 

Caridad Álvarez Martín (1933 - 1994) 

Esther Paniagua Alonso (1949 - 1994)  

Gaetana Tolomeo (1936 - 1997) 

Santa Teresa de Calcuta (1910 - 1997) 

Santa Maria de la Puríssima Salvat Romero (1926 - 1998) 

Maria Laura Mainetti (1939 - 2000) 

Lucia Dos Santos (1907 - 2005) 

Leonella Sgorbati (1940 - 2006)

Acompanyats d'una plèiade tan gran de companyes nostres que han arribat feliçment a la meta i que des d'allà intercedeixen per nosaltres, és clar que si malgrat polítiques i ideologies perverses, guerres, conflictes, lluites, injustícies, falsedats i maldats com tan abunden avui dia, el món segueix funcionant relativament bé és en part per la seva pregària intercessora per nosaltres els seus contemporanis i en moltes ocasions també coterranis seus.

 

Igual que en el seu moment i on els va destinar Déu a viure, la seva vida va ajudar a nantenir en vida la nostra societat, tan amenaçada i tan ferida pel pecat, pel mal, per la temptació i per l'esclavatge de molts a mans del diable. Ells ens mostren el camí i que amb l'ajuda de Déu, fiant-ho tot a Jesucrist, que ens allibera i ens salva, es pot vèncer i el món pot continuar existint i en el possible essent bo, bell i acollidor. Com que totes les citades han sigut ja comprovades i reconegudes, o santes o beates, es poden citar millor que en ordre de naixement en l'ordre de la seva entrada en la vida eterna en la felicitat amb la Santíssima Trinitat, la Verge Maria, els cors àngelics i tots els sants en el  Cel. 

Veus de dones del segle XX

Un recull de dones del segle XX (1) de tot tipus, amb l'únic requisit de ser veus autèntiques, no dependents de polítiques ni ideologies alienes a elles, per tant d'opinions i pensaments propis,  en alguns casos citant llibres seus (2) però forces d'elles parlen sobretot amb les seves opcions i la seva vida: 

Elizabeth Cady Stanton (1815 – 1902)

Susan B. Anthony (1820- 1906)

Elizabeth Balckwell (1821 – 1910)

Sarah F. Norton (c. 1838 – 1910)

Victoria Woodhul (1838- 1927)

Anne Sullivan (1866 - 1936) 

Concha Espina (1869 - 1955) 

Maria de Echarri (1878 - 1955) 

Helen Keller (1880 - 1968) 

Sigrid Undset (1882 - 1949) 

Alice S. Paul (1885 - 1977) 

Gesty Cori (1896 - 1957) 

Dorothy Day (1897 - 1980) 

Teresa Neumann (1898 - 1962) 

Caryll Houselander (1901 - 1954) 

Marthe Robin (1902 - 1981) 

Clare Boothe Luce (1903 – 1987)

Irena Sendler (1910 - 2008)

Mary Kenneth Keller (1913 - 1985)  

Shams Pahlavi (1917 - 1996) 

Muriel Spark (1918 - 2006) 

Eva Perón (1919 - 1952) 

Elizabeth Anscombe (1919 - 2001) 

Chiara Lubich (1920 - 2008) 

Alice von Hildebrand (1923 – 2022), The privilege of being a woman (2002),  Man and  women: a divine invention (2002)

Nellie Gray (1924 - 2012) 

Phyllis Schafly (1924 – 2016)

Flannery O'Connor (1925 - 1964) 

Mildred Jefferson (1926 - 2010) 

Svetlana Alliluyeva (1926 - 2011) 

Grace Kelly (1929 - 1982) 

Soraya Esfandiary (1932 - 2001) 

Esther Vilar (1935) – El varón domado (1971)

Karen De Crow (1937 – 2014)

Erin Pizzey (1939)

Wilma Rudolph 

Wangari Maathai (1940 - 2011) 

Elizabeth Fox-Genovese (1941 – 2007),  Feminism without illusions (1991), Feminism is not the story of my life (1996)

Nora Ephron (1941 – 2012), Crazy salad (1975)

Erica Jong (1942) – Fear of flyinig (1973)

Daphne Patai (1943) – Heterophobia: sexual harassment and the future of feminism (1998)

Mairead Maguire (1944) 

Norma McCorvey (1947 – 2017)

Camille Paglia (1947) – Sexual Personae (1990),  Vamps and Tramps (1994)

Chantal Delsol (1947) - La fin de la Chrétienté (2021) 

Claire Séverac (1948 – 2016) – La guerre secrète contre les peuples (2015)

Bettina Arndt (1949) – What men want (2010), # Men Too (2018)

Christina Hoff Sommers (1950) – Who stole feminism? (1994), The war against boys    (2000)

Louann Brizendine (1952) – The Female Brain (2006)

Mary Karr (1955) - Lit: A memoir (2009) 

Luzia Premoli (1955) 

Teresa Giménez Barbat (1955) – Contra el feminismo (2023)

Eva Herman (1958) -  Das Eva-Prinzip (2006)

Roxana Kreimer (1959) – El patriarcado no existe mas (2020)

Carmen Russo (1959) 

Alicia V. Rubio (1962) -  Cuando nos prohibieron ser mujeres y os castigaron por ser  hombres (2016), Feminismo sin complejos (2021)

Naomi Wolf (1962)

Maria Vallejo-Nágera (1964) 

Tatjana Festerling (1964) 

Norah Vincent (1968 – 2022), Self-made man (2006)

Katie Rophie (1968) – The morning after  (1993)

Marine Le Pen (1968)

Jeana DelRosso (1970) 

Mandy Smith (1970) 

Ana Cristina Villa (1971) 

Maria del Himalaya (1973) 

Cari Goyanes (1977 - 2024)

Giorgia Meloni (1977)

Gianna Jessen (1977) – film October baby (2011)

Carla Toscano (1977) 

Claudia Koll (1977) 

Monica Marangoni (1978) 

Abigail Shrier (1978) – Irreversible damage (2020)

Kim Tae-hee (1980) 

Abby Johnson (1980) – Unplanned (2011), film del 2019

Elisabetta Gregoracci (1980) 

Peggy Sastre (1981) – La domination masculine n’existe pas (2015)

Patricia Sandoval (1981)

Tamara Falcó (1981) 

Clara Crockett (1982 - 2016) 

Sílvia Orriols (1984) 

Alena Kate Pettitt (1985)

Lila Rose (1988)  

Candace Owens (1989)

Rocío de Meer (1989) 

Ana Iris Simón (1991) 

Jessica Doty-Whitaker (1996 – 2020), assassinada d’un tret per uns activistes BLM, desprès que aquests cridessin “Black lives matter!” i ella potser volent solidaritzar-se amb ells va respondre “All lives matter!”, cosa que en va enfurismar algun i li va disparar un tret que la va matar. Era mare d`’un nen de 3 anys.

Eva Vlaardingerbroek (1996)

Ludovica Nasti (2006) 

 

I un afegit d'unes quantes de les que no he trobat gaires dades biogràfiques: 

Helen Smith: Men on strike: why mena re boycotting marriage, fatherhood and the American Dream – and why it matters (2013)

Fiorella Nash – The abolition of woman: how radical feminism is betraying women (2018)

Sonia Maria Crespo

Isabel Vaughan-Spruce, arrestada per resar mentalment, en silenci, a Anglaterra l'any 2023 a l'altre cantó del carrer i no massa a prop d'un abortori (3). I no és l'únic cas d'una aberració jurídica semblant.. 

Caroline Farrow

Estee C. Williams 

Katie Rose Geer 

Un senyal clar de que són opinions pròpies i reals és que van contra corrent, com contra corrent anaven les primeres feministes i eren perseguides i detingudes per les autoritats per expressar veus dissidents de la narrativa oficial d'aleshores. Per tant cal escoltar-les. 

(1) Amb la única condició d'estar vives l'1 de gener de 1901, per això moltes de les primeres, feministes de veritat, de les anomenades 1ª i 2ª onada, quan encara no havien estat manipulades o corrompudes, van viure la major part o quasi tota la seva vida al segle XIX. 

(2) Com sempre els títols en anglès no els poso tot en majúscules com ho solen fer en aquest idioma, sinó tal com ho escriurien en una frase normal. 

(3) La delirant denúncia, desprès retirada per sentit comú, una resta de vergonya i temor al ridícul,, deia que això condicionava les dones que anaven a abortar, senyal que encara que no ho volguessin reconèixer, aquestes autoritats i policies creuen molt en l'eficàcia de l'oració, fins i tot no expressada: li van tenir que preguntar que feia allà parada i si potser estava resant interiorment, abans d'arrestar-la. Ella va dir la veritat i la van detenir, si hagués estat maleïnt, insultant sense verbalitzar, burlant-se o llençant conjurs amb el pensament, o només hagués dit que feia això, no li haguessin dit res, amb les dements lleis actuals fora totalment legal.   

Parlant d'un passat recent

Parlant d'un passat recent per entendre el present 

Veient la situació del món avui dia, ens podem preguntar quan va començar el daltabaix que ens ha portat a una crisi a tots els nivells, crisi internacional, política, econòmica, social, cultural, ideològica, de valors i sobretot religiosa i educativa. Una resposta clara és que els molts i molt greus pecats que la societat tolera i accepta, essent-ne còmplice amb el seu vot electoral un cop convenientment manipulada i dirigida pels veritables poders ocults del món actual, i que governants, polítics i ideòlegs de moda promouen obertament per motius no relacionats amb els que diuen, estan en la base de la falta de pau interna i externa de les nacions i grups de nacions actuals, fins arribar a una situació realment crítica. Estem en un final de cicle en el que s'acaba tot un període que com a mínim havia dominat en el món tot el segle XX i el que portem del XXI i que, vista la situació, no pot durar més de quatre anys, ja que la crisi total actual és insostenible i una clara mostra del final d'una època. 

Però ens podem preguntar quan, com i perquè va començar, i la resposta és a curt, mitjà i llarg termini en la Història. A un terme relativament llarg, humanament parlant que no històricament, el que patim avui va començar al segle XVIII amb uns canvis de tota mena iniciats a Europa i les seves extensions mundials, l'Occident, es va expandir molt a tot el món el segle XIX i va provocar grans guerres com mai al segle XX arribant a un XXI que se'ns prometia meravellós, tecnocientífic, racional i de benestar i pau, i ha esdevingut justament tot al contrari de l'anunciat. El perquè també és investigable, però dona per tot un altre tema, igual que qui i quines forces poden estar al darrera de la debacle, tot i que ja se'n pot avançar una de fonamental per ser al més alt nivell, la descristianització de la societat, un fet més proogramat i preparat que no pas espontani, ja que ningú normalment abandona i fins rebutja un gran bé si no se'l enganya i perjudica com en una mena d'estafa social global, més possible ara que hi ha mitjans de comunicació, poder econòmic i tècniques de manipulació de masses i enginyeria social força efectives per a la publicitat, propaganda, ideologia i política, cosa a la que uns han contribuit amb els seus estudis cada cop més acurats, sabent-ho o no, i altres, que ho han vist a venir i no hi han estat d'acord, ho han denunciat des de fa un segle o dos i tot sense que se'ls hi fes gaire cas per part d'una opinió pública cada cop menys lliure i més manipulada (1). 

A mitjà terme, sempre a nivell de la vida humana i familiar comuna de tres o quatre generacions, podriem dir que la fita inicial fou el 1901, l'inici d'un segle XX que es preveia bó i va començar amb bones aparences, però que amagava moltes coses dolentes sota les idees, polítiques, il·lusions, aspiracions i utopies, i que va resultar un segle dels pitjors de la Història quan a guerres, genocidis, totalitarismes ideològics i polítics sota el signe del canvi,, el progrès i la millora, que van portar a unes matances i una esclavitud com mai s'havia vist, contra els propis conciudatans i contra la pròpia naturalesa humana, en molts llocs en ambients desvirtuadors de tot, i presentant-ho com avenços, avantatges i llibertats; la propaganda, començant per la de guerra, mai que se'n tingui constància va ser tan maligne, presentant a l'enemic com inhumà i brutal a base de mentides i falsedats (2) inventades i en alguns casos fins i tot pròpies projectades en el contrari, com qui volia la guerra, qui la volia allargar, motius ocults, etc. cosa que no és d'estranyar del tot ja que si els humans es considera que no som més que animals evolucionats, poden ser tractats com això i la societat com una granja, i el món com una mena d'economia amb les seves carnisseries i escorxadors per motius sociopolítics de plans i objectius dels realment poderosos (3). 

Però en un període curt, d'una vida humana individual, ens hauríem de remuntar al final de la Segona Guerra Mundial (4) però avui dia encara més a prop, als anys 1960s, quan eren nens, nois, adolescents i fins joves adults molts que encara viuen avui dia, nascuts a partir dels anys 1920s i, sobretot, a partir dels 30s i 50s cap aquí, generacions a les que els sociòlegs han donat diverses denominacions establint-ne uns límits aproximats d'edat. I hauríem d'anar als anys 60s, els anomenats "feliços anys 60s" en paral·lelisme als "feliços anys 20" - que no ho van ser per a tots ni molt menys i que ja sabem d'on venien i on van acabar a partir de 1929 - en els dos casos tant ingenuament com amb cinisme, perquè malgrat totes les tensions, conflictes i perills, els anys 50s del segle XX van ser força bons a Occident, especialment a Europa Occidental i països similars al món, però fins i tot als Estats Units, sempre una mica al seu estil i ritme, molt preprogramats, anticipadors i influents, i amb característiques i problemes molt propis i profundament arrelats (5) sota la pantalla de país lliure i de les oportunitats, una dècada de recuperació, progrès, reconciliació (6) i creixent riquesa i optimisme (7)... que es va perllongar als primers anys 60s amb una societat que arreu estava unida i funcionava bé, no com ara, i que en part mantenia i en part va recuperar temporalment la cosmovisió i els valors cristians en general i catòlics en concret (8), que en molts eren autèntica fe en Jesucrist i en l'Església, viscudes, recuperades o acceptades (9) amb un consens social que es translluïa en els lideratges (10). 

En aquest context el primer toc d'alarma va ser l'any 1963 (11), el de la mort del Papa Joan XXIII, el cop d'Estat a Vietnam del Sud (12) contra Ngo Dinh Diem, i molt especialment l'assassinat del president Kennedy, el 22 de novembre d'aquell any. Malgrat els seus errors i fracassos, Kennedy, el primer president catòlic dels Estats Units i potser l'únic autèntic (13), significava la novetat, la joventut, la il·lusió (14), un progrès real i un intent de política intel·ligent i informada, raonable i benevolent, un futur obert i positiu, un avançar-se al temps i preparar l'any 2000 i el segle XXI somniat, per la gent, no el dels grans poders a l'ombra (15). Però 1963 va ser també un any de canvi de mentalitat social sobretot entre el jovent, en gustos aficions i altres temes, i va ser, potser i només potser, l'any en l'inici, molt lent però desprès accelerat i cada cop més ràpid i estès, de la pèrdua de la fe i la pràctica religiosa.

Una segona fita va ser el 1966, l'any en que les principals multinacionals nord-americanes reunides van decidir promoure arreu del món l'orientalisme, l'irracionalisme, l'ocultisme i tota mena d'esoterismes (16), en part sumant-se a un molt incipient fenòmen social, el hippy, que va resultar ser una moda molt passatgera, però sobretot i per iniciativa pròpiafomentant de forma deliberada en la societat occidental  alternatives al Cristianisme en general i al Catolicisme, el grup cristià més nombrós, més difícil de dominar (17) i més influent al món per la seva doctrina clara, segura i coherent (18), fent conegudes i aparentment acceptables i fins desitjables coses com l'astrologia, les religions orientals, i fins el satanisme, el neopaganisme, la bruixeria i màgia negra, ja no punible per llei i reconegudes legalment com opcions religioses. I tot que no tocava tant de prop, fou l'any de la Revolució Cultural xinesa, la fase més activa de la qual arribaria fins a finals de 1969 i  afluixaria més a partir de 1972 (19), però que en realitat duraria fins la mort de Mao Zedong el setembre de 1976 i el fracàs de l'intent radical de continuar-la per part de l'anomenada Banda dels Quatre. 

Un tercer any, perquè n'hi va haver uns quants i seguits en el temps, va ser el 1968, quan un moviment orquestrat de contestació juvenil va esclatar simultàniament a tot el planeta, de forma tan sospitosa com delatadora. I que va tenir el seu emblema en el Maig francès del 68 quan un grup d'universitaris francesos es van aixecar contra un estat de coses que només uns pocs anys més tard  recordarien com idíl·liques en comparació amb tot el que va venir desprès,en una evolució desencadenada pel moviment  iniciat  per ells i per la direcció que l'imprimien els seus autoproclamats líders revolucionaris trotskistes i maoistes (20), en un ambient fregant el terrorisme de grups propers (21) i llençant consignes absurdes, irracionals, inaplicables i en ocasions falses, ridícules i bufes, que ben mirat semblarien fetes per desacreditar el moviment, però que en aquella època sonaven molt trencadores tot i que la majoria de la gent si no tota, era conscient de que eran falses tan literalment com metafòricament, promovent bestiesses que semblaven molt atrevides i contestataries,com si la combinació de joventut i voluntat humana ho volguès i ho poguès tot, fins l'impossible i irreal, cosa que fins i tot s'afirmava descaradament, però que servia per seduir els descontents. Va ser l'any també que a l'abril va ser assassinat Martin Luther King i a primers de juny Robert Kennedy, "la gran esperança blanca", segur guanyador de la nominació demòcrata i molt probable futur president dels Estats Units, hereu de la manera de fer i de la il·lusió social del seu germà John i la penúltima oportunitat d'una successió de presidents Kennedy catòlics als Estats Units, que va acabar definitivament un any desprès amb l'estrany accident que va desqualificar ja a l'última opció, el germà petit Edward (22). I fou l'any també del naixement del rock satànic, del disc dels Beatles amb Aleister Crowley a la portada, i del film "Rosemary's baby" (aquí titulada La semilla del diablo) de Polansky, i altres fenòmens demoníacs similars, però d'efecte només sobre petits grups o bé més general però només molt temporal, desprès de la qual la societat es recuperava i fins reaccionava fent coses bones o molt bones (23) i retornava a la normalitat ja recuperada del ensurt, potser en ocasions més forta i tot (24). 

Encara el 1970 va ser un any negatiu, amb alguns precedents el 1969, que encara en conjunt va ser un any bo, però que junt amb grans èxits i un ambient en general bo, també va mostrar alguns símptomes alarmants. El 13 d'abril de 1970 l'(in)oportú accident de l'Apollo 13, en un país com els Estats Units on la superstició del 13 fa que molts edificis no tinguin el pis 13 (passen del 12 al 14) o la fila de butaques 13 en una sala auditori, va ser un fracàs en tota regla de la racionalitat, la ciència i la intel·ligència, representada per la NASA, que no havia volgut cedir a aquesta superstició, i tan emblemàtica a favor del negativisme, l'irracional i les pors, que caldria preguntar-se si no fou intencional per part d'alguns amb prou poder per preparar-ho i passar desapercebuts o ignorats. Encara no un mes desprès, el tiroteiig de la Guàrdia Nacional matant estudiants que protestaven pacíficament contra la guerra del Vietnam al campus de la Kent State University d'Ohio va ser una forta conmoció no sols pel fet en sí, ja molt greu, sinó per la reacció dels poders polítics i de grups d'opinió dels grans mitjans de comunicació que de forma més o menys dissimulada, en alguns casos implícita i en altres ben explícita, donaven suport a aquesta mà dura, tant assassina i tan indiscriminada que fins van morir alumnes que ni tan sols protestaven sinó que anaven d'una aula a una altre entre classes. Una fotografia dels fets es va fer icònica i el jove mort que s'hi veu és un estudiant sense cap participació política coneguda. I com es va arribar a dir llavors, va ser una brutal advertència: "L'esbarjo s'ha acabat!", com va dir un columnista aquells dies. 

I no parlo dels països de l'Est, de la URSS, Xina i demès, perquè primerament no ens afectaven tan directament, en segon lloc la majoria ja ho sabia i criticava i en tercer terme perquè l'enfonsament total entre 1989 - 1991 va fer que les coses d'aquell estil canviessin allà, mentre aquí a Occident una minoria de poderosos, governants, polítics i ideòlegs devien rabiar interiorment i van decidir venjar-se, si no formava part d'un pla d'unilateralitat, que tot és possible, i invertir-ho, exportant d'allà a la resta del món la ideologia i la política que allà havien fracassat del tot i en tot, en forma de marxisme cultural, el freudomarxisme o marxofreudisme, iniciat per W. Reich i propugnat i propagat per l'escola de Frankfurt de W. Benjamin, Horkheimer, Marcuse, Fromm, Adorno, Habermas (amb concordàncies amb altres, com Trotsky, Lukacs i Gramsci), ells mateixos (pro)moguts pel milionari Félix Weil, corrent ideològica més influent del que sembla i es diu que amb connexions i actuacions ocultes, que formarien part d'aquells cervells grissos que a la rereescena amagats darrera les bambalines mouen els fils dels qui apareixen en públic per dictar no el que vol ni necessita la gent, ni tant sols el que creuen ells que es bo, sinó les consignes que els hi ordenen que apliquin, pels interessos i objectius d'aquesta èlite a l'ombra. Així va el món avui dia.   

Els contemporanis de Jesucrist

Una breu relació de gent que va viure en el temps de Jesucrist (6/4 aC - 30/33). 

S'ha calculat que cap a l'any 30 vivien al món uns 245 milions de persones.  

Estàtua d'August (27 aC - 14), feta c. 15-20

Estrabó (c. 64 aC - c. 24), geògraf 

Octavi August (63 aC - 14), emperador romà en temps de Crist, 27  aC - 14 

Tit Livi  (59 aC - 17), historiador 

Livia (57 aC - 29), emperadriu romana esposa d'August 

Juba II (c. 50 aC - 23), rei de Mauritània 25 aC - 23 

Yohanan ben Zakkai (47 aC - 73), fundador del judaisme rabínic 

Publi Quintili Var (46 aC - 9), militar romà 

Wang Mang (45 aC - 23), emperador xinès 9 - 23, en temps de Crist 

Ovidi (43 aC - 17), escriptor 

Tiberi (42 aC - 37), emperador romà en temps de Crist, 14 - 37 

Tiberi (14 - 37), estàtua a Capri on es va retirar 

Antònia la Jove (36 aC - 37), filla i mare d'emperadors romans

Marbod (30 aC - 37), rei dels marcomans 

Celsus (29 aC - 37) 

Artabà II (c. 27 aC - c. 40), rei part 12 - 40 

Abgar V d'Edessa (s. I aC - 50), rei d'Osrhoene  

Sejà (20 aC - 31), militar i prefecte 

Filó d'Alexandria (c. 20 aC - c. 50), filòsof jueu

Vel·lei Patèrcul (19 aC - 31), historiador 

Armini (17 aC - 21), líder germànic   

Germànic (15 aC - 19), militar romà

Fedre (c. 15 aC - c. 50s), faulista 

Agripina la Vella (14 aC - 33), membre de la família imperial romana 

Ma Yuan (14 aC - 49), general xinès vencedor de les germanes Trung 

Ponç Pilat (12 aC - 38), procurador romà a Judea (26 - 36), procés de Crist 

Claudi (10 aC - 54), emperador romà 41 - 54 

Han Guangwu (5 aC - 57), emperador xinès 25 - 57, en temps de Crist 

Sèneca (4 aC - 65), filòsof  

Galba (3 aC - 69), emperador romà 68 - 69 

Columela (4 - 70), agrònom 

Asconi (9 - 76), gramàtic 

Vespasià (9 - 79), emperador romà 69 - 79 

Heró d'Alexandria (c. 10 - c. 70), enginyer i inventor 

Calígula (12 - 41), emperador romà 37 - 41 

Germanes Trung Trac i Trung Nhi (c. 12 i 14 - 43), aixecament vietnamita (40 - 43) 

Agripina la Jove (15 - 59), emperadriu 49 - 54

Vitel·li (15 - 69), emperador romà l'any 69 

Apol·loni de Tiana (15 - 100), neopitagòric 

Mesalina (20 - 48), emperadriu 41 - 48 

Petroni (c. 20 - 66), arbiter elegantiarum, autor del "Satiricó" 

Plini el Vell (23 - 79), 

Tots aquests estaven vius, essent des d'un vell a un nen, en algun temps de quan Nostre Senyor va ser al món, ja fos en la seva vida discreta o bé en la seva vida pública, i alguns pocs visqueren des d'abans que vingués fins desprès de la seva mort, resurrecció i ascensió i donació de l'Esperit Sant.  Excepte en alguns molt pocs casos, com el de Ponç Pilat, és possible i molt probable que ni el coneixessin i ni tan sols n'haguessin sentit a parlar, sobretot en el cas dels de la seva vida inicial, o els que visqueren lluny. No obstant, i això és el destacable, compartiren part del temps d'existència de la seva vida terrenal.