Celebrant Missa en diferents llocs

El dissabte 24 de febrer de 2024 vaig fer la meva primera Missa a l'església de Centelles, on no hi havia estat mai. I poc abans, el 21 de gener, em va tocar fer a Missa dominical a Seva, església també nova per a mi. Sempre fent substitucions, és clar. 

Amb una escolana i els seus familiars després d'una Missa

Quan un sacerdot celebra la litúrgia en una parròquia o capella on no hi havia estat mai, no és sols la novetat del local i de l'ambient, perquè aquests com les persones són tots iguals però alhora tots són diferents, sinó també els ajudants, sagristants i sagristanes, lectors i altres, i la feligresia, que tota ella té una personalitat diferent, com passa amb la gent.  

No han sigut els únics llocs on he estat en aquest temps, també a Aiguafreda hi vaig fer la Missa del diumenge 24 de desembre de 2023 i la de l'1 de gener de 2024, si bé aquesta parròquia ja la coneixia per haver-hi celebrat i concelebrat l'any 2021 algunes vegades, si bé allà hi havia anat més que tot a fer confessions, en cerimònies comunitàries de la penitència sobretot. 

Una església a la que també he anat de tant en tant és la de Figaró, que tot i que no és de les meves parròquies habituals, des que fa uns anys hi vaig començar aa anar-hi a oficiar, hi he anat ja unes quantes vegades. 

En alguna entrada faré una relació dels pobles on he fet Missa, sobretot a les esglésies parroquials, però també en capelles, ermites o fins i tot en vaixells en alta mar. 

El temps de Nadal

El temps del Nadal

Un betlem a la mateixa Betlem a Terra Santa, la Terra de Jesús i de la Bíblia

Ve preparat pel temps d'Advent, que ja n'és com un anticip a més de ser una preparació, que s'inicia junt amb el Nou Any litúrgic un diumenge entre finals de novembre i primers de desembre, segons en quin dia de la setmana caigui aquell any el Nadal, de manera que hi hagi 4 diumenges abans de la celebració, de manera que si el Nadal s'escau en dilluns, el temps de l'Advent comença molt tard i si ho fa en dissabte s'inicia molt d'hora, amb totes les altres possibilitats intermitges. L'Advent anuncia ja la proximitat de la Nativitat. 

Nadal és la Nit del 24 al 25 de desembre, la Nit de Nadal, quan tradicionalment a les 12 de la nit té lloc la Missa del Gall, així com el dia 25, el Dia de Nadal. 

Però Nadal també són 8 dies en els que litúrgicament cada dia és Nadal, l'Octava de Nadal. 

I Nadal també és un temps que es perllonga fins l'Epifania, el 6 de gener, i encara fins al diumenge del Baptisme del Senyor, el primer diumenge del temps de durant l'any del Nou Any litúrgic. Aquesta festa que culmina la manifestació del Fill de Déu, Nostre Senyor Jesucrist, al món, culmina les manifestacions progressives de l'Anunciació a Maria, de l'Advent amb el somni de Josep i la inspiració d'Elisabet, del Nadal amb l'anunci angèlic als pastors i la seva adoració, del temps de Nadal amb el reconeixement de Simeó i Anna per inspiració divina i la recerca, trobada i adoració amb presents dels Mags d'Orient guiats per una estrella en l'Epifania que és quan el Nen Jesús és reconegut per tots els pobles i nacions representats pels Savis, en el popular Dia de Reis, i finalment el Baptisme de Jesús al Jordà, manifestació trinitària i proclamació per Joan Baptista, en una actitud de Jesucrist tan humil com poderosa, solidaritzant-se amb els pecadors penedits que volen convertir-se i ser perdonats i alhora instituint el sagrament del Baptisme, amb la que dona inici la seva missió i vida pública. Per això el Baptisme del Senyor, que es pot escaure entre el 7 i el 12 de gener, pertany alhora al temps de Nadal i al temps de durant l'any, que propiament s'inicia el dilluns següent.

Però encara no acaba aquí, perquè d'alguna manera un temps de Nadal ampliat dura fins la Presentació del Senyor al Temple, 50 dies després del Nadal, és a dir el 2 de febrer, dia popularment conegut com la Candelera per les candeles que s'encenen a la celebració litúrgica, ja que si bé aquesta festa es fa fora del temps propi de Nadal per mantenir els 50 dies, sí que pertany plenament a les celebracions nadalenques. I aquesta celebració sí que clou definitivament l'època nadalenca d'un any determinat, tot esperant la propera un cop acabat el nou cicle. En el 2023 - 2024 l'any litúrgic és el B, amb el seguiment de l'Evangeli de Sant Marc, de la mateixa manera que l'any anterior va ser l'A amb l'Evangeli de Sant Mateu i l'any següent serà el C amb l'Evangeli de Sant Lluc, tots tres formen un cicle litúrgic complet, ja que l'Evangeli de Sant Joan, que no té un desenvolupament tant històric i cronològic com els 3 Evangelis sinòptics, s'usa ocasionalment en tots tres anys i sempre en les festes més destacades, com Nadal i Pasqua. 

La Puríssima

La Immaculada Concepció de la Verge Maria, la gran festa del 8 de desembre, començant l'Advent i el Nou Any litúrgic.

És l'inici de la vida de la Mare de Déu i junt amb la seva Assumpció, que n'és la culminació triomfant, són les dues festes que marquen el principi i el final de la vida de Maria, l'escollida entre totes les dones per ser mare del Fill de Déu fet home, Nostre Senyor Jesucrist.. 

Per do de Déu Nostra Senyora també és la Mare nostra del Cel, siguem-ne fills ben devots i gaudim de la felicitat de celebrar amb gran alegria aquestes festes de la Santíssima Verge. I que ella pregui i intercedeixi per nosaltres!

Octubre, el més del rosari

Octubre és el més del rosari, i el dia 7 és la Mare de Déu del Roser

El rosari és una de les oracions més efectives, promogut per la mateixa Verge Maria. Diversos sants han sigut de l'opinió que els qui resen diariament el rosari, després de la mort van directament al Cel. És un arma espiritual poderosíssima, ja que en ell repasem els moments més importants de la vida del Senyor i així l'acompanyem en el camí de la salvació que va obtenir per nosaltres, alhora que el dirigim i l'oferim a Jesús i Maria.  

Essent el mes especialment dedicat al rosari dedicat a la Verge, l'octubre és junt al maig un dels dos més grans mesos de Maria al llarg de l'any. 

Gaudim d'aquest gran do que se'ns va fer en bé nostre i de tots! 

L' eternitat

Aquest blog porta el subtítol Compartint amb els altres l'avantsala de l'eternitat.

I és que això és la vida terrenal, un rebedor temporal per a entrar en el destí etern.

Aquí ets lliure de triar i tens molta ajuda per escollir l'opció bona perquè el mateix Déu està a favor nostre, ens ajuda, aconsella, guia i fa de pare amorós amb els que ja són fills seus pel baptisme alhora que amb tots els altres éssers humans, homes i dones, els estima com a imatge i semblança seva en la que ens va crear a tots i voldria que també arribessin a la filiació divina que ofereix a tots. 

El que està en joc és l'eternitat i davant d'aquest infinit no és intel·ligent jugar-hi i no hi valen càlculs de probabilitats humans, perquè només hi ha un intent a aprofitar, i aquest és el del do de la vida que se'ns ha donat junt amb els dons de la consciència, llibertat, intel·ligència, voluntat, cos físic, condició humana, personalitat i temps a disposar. 

"L'Eternitat" (1965), cançó del duo Ausona, la primera del vídeo

Depèn molt de com ho fem servir, cada pensament, paraula, acció i omissió humanes té molta importància perquè té ressons en la vida futura i definitiva i pot tenir conseqüències per a sempre. 

L'anterior, i amb el text, de la Guillermina Motta (1964)

El que siguem espiritualment a l'hora de la mort, això és el que serem definitivament, eternament.  És ara el moment d'elegir i de fer-ho bé, deixant-nos guiar per Déu, que ens ha convidat a existir i viure en la seva Creació per tal que en ella ens anem formant amb cada decisió que prenem i per tal que sapiguem i poguem escollir bé, davant dels possibles errors, fracassos, perills i enganys en trobar i seguir el camí de la vida i la felicitat, de l'amor i la bondat, Ell mateix s'ha encarnat humanament en Jesucrist per ensenyar-nos, mostrar-nos com fer-ho i salvar-nos, i ens ha donat l'Esperit Sant als qui volguem seguir el camí del Cel, per tal de que tinguem tots els dons necessaris, com la saviesa, fortalesa i tots els que necessitem, de forma sobreabundant, i sobretot la gràcia, la inhabitació de l'Esperit Sant en la nostra ànima i la salvació final. 

La Trinitat actua pel nostré be, el Pare ens crea i ens estima, el Fill ens redimeix i ens salva i l'Esperit Sant ens guia, dona vida i santifica. Amb tanta i tan gran ajuda, si ens perdem serà tant sols culpa nostra i si ens salvem serà perquè ens haurem deixat salvar per Déu. Per això cal estar sempre prop de Déu, escoltar-lo i fer-li cas, deixant-nos guiar i enfortir per Ell, essent modelats per la gràcia al Fill de Déu i participant així de la seva resurrecció. Ens hi va no sols el sentit i significat de la vida en aquest món sinó també el gaudir de la visió beatífica en la Pasqua eterna a la Glòria o ser-ne culpablement exclosos per no haver-se deixat fer-se'n digne per l'acció divina. 

Triem doncs la vida, la llum, l'amor, la bondat i la felicitat en la visió i companyia de Déu que és allò pel que vam ser creats amb tan grans dons i el que realment i essencialment el nostre cor necessita, desitja i busca, perquè només en aquest destí infinit i etern troba el repòs i la pau que tant anhela i que res més pot substituir! 

Un mes també molt marià

Setembre també és un mes molt marià.

La Mare de Déu de Meritxell a Andorra 

Les dues més grans festes de la Verge Maria són el 8 de desembre, la Immaculada Concepció, i el 15 d'agost, l'Assumpció, és a dir l'inici meravellós i l'excels triomf final de l'escollida entre totes les dones per a ser la Mare de Déu. Al llarg de l'any hi ha moltes festes de la Santíssima Verge i Mare, entre elles l'1 de gener, en que es comença l'any civil encomanant-nos a ella, Nostra Senyora de Lourdes l'11 de febrer, l'Anunciació el 25 de març, la Mare de Déu de Montserrat del 27 d'abril i la del Carme el 16 de juliol i tantes altres de les moltes diverses advocacions seves. Aquestes festes són també les de les Festes Majors de moltes poblacions i el sant de les moltes dones que porten el seu nom, si bé el nom de Maria no és només femení, ja que, com a nom compost sobretot, molts homes també el porten com els Josep Maria i molts d'altres. 

La Mare de Déu de Núria

Fins i tot hi ha dos mesos especialment dedicats a Maria, el mes de maig que és el propiament seu, amb la festa de Nª Senyora de Fàtima el dia 13, i el mes d'octubre, que és el mes del Rosari, i en el que hi ha les festes de la Verge del Roser el dia 7 i del Pilar el 12 d'octubre. 

Mare de Déu dels Dolors, totes les mares han de sofrir, però ella ho va fer en un grau molt heroic

Però setembre és també un mes de festes marianes. A l'inici del mes, el dia 8, hi ha la festa de la Nativitat de la Verge, que és també el dia de les imatges trobades d'ella, com les de Meritxell, Núria, del Claustre, del Coll, de la Salut i tantes més, destacant a la comarca d'Osona les de la Gleva, que el 2023 ha celebrat els 100 anys de la seva coronació canònica, i de Bellmunt. A meitat del mes, el dia 15 hi ha la Mare de Déu dels Dolors, celebrada el dia següent al de l'Exaltació de la Santa Creu. I cap a finals del mes, el dia 24, la de la Verge de la Mercè, princesa i patrona de Barcelona i de la seva diòcesi i arquebisbat i de l'Orde de la Mercè i Festa Major de la ciutat. Per això aquest caràcter marià del mes de setembre és encara més intens a tota Catalunya. 

Mare de Déu de la Mercè, consoladora i alliberadora dels captius

Diuen molts sants que cap devot veritable de la Mare de Déu s'ha condemnat mai i també que quan Déu vol fer d'algú un gran sant comença fent-lo molt devot de Maria, com ho han sigut  tots els sants, i amb una intensitat especial alguns com St. Efrem, St. Joan Damascè, St. Bernat de Claraval, St. Domènec, St. Simó Stock, Sta. Teresa de Jesús, St. Joan de la Creu, St. Francesc de Sales, Sta. Lluïsa Marillac, St. Lluís Maria Grignon de Montfort, St. Alfons Maria de Liguori, St. Joan Maria Vianney, St. Antoni Maria Claret, Sta. Caterina Labouré, Sta Bernadeta Soubirous, que la va veure, Sta. Teresa de Lisieux, St. Maximilià Kolbe, St. Pius de Pietrelcina, Sta. Teresa de Calcuta... i tants i tants més, molts dels quals es consagraren personalment a la Mare de Déu, altres tingueren aparicions de la Verge i reberen d'ella consols, ajuda i seguretat com el res del Rosari, l'escapulari del Carme, la Medalla Miraculosa, jaculatòries com "Oh Maria, sense pecat concebuda, pregueu per nosaltres que recorrim a Vos" i moltes més devocions molt efectives en la lluita contra el diable i el pecat, que practicaren i propagaren com a instruments divins de gran ajuda per a la salvació, pròpia, dels éssers estimats, d'aquells per qui es vol intercedir perquè ens preocupen, i de tot el món. 

Maria ens porta a Jesús, "Feu tot el que Ell us digui!", però també Jesús ens porta a Maria, "Mare aquí tens el teu fill, fill aquí tens la teva Mare", en el seu testament clavat a la Creu al Calvari, i dirigint-se a l'únic apòstol que hi era present, el jove i verge St. Joan, el seu deixeble més estimat, donant-nos així a la seva pròpia Mare, Maria, com a Mare nostra del Cel, protectora, advocada, intercessora i mitjancera de totes les gràcies divines

Siguem devots de Maria i veure'm miracles en la nostra vida, el seu Fill ens convertirà, sanarà i alliberarà, ens perdonarà i reconciliarà, i ens retornarà la gràcia divina, la dignitat i la pau, i allò millor vindrà al final de les nostres vides!     

L'Evangeli de la vinya

El diumenge 25 de durant l'any del Cicle A porta la primera de les 3 narracions de les paràboles de la vinya de Nostre Senyor Jesucrist. 

La vinya, el propietari que ens convida a treballar-hi i nosaltres, els vinyaters

La metàfora és molt clara: la vinya és el món i el treball que cal fer-hi, l'amo és Déu i els treballadors són la gent que Ell ha creat i ha convidat a la seva Creació cridant-los a l'existència i a ser no sols criatures seves sinó les més altes, fetes a la seva imatge i semblança, és a dir per una part per tenir consciència, llibertat, personalitat, voluntat, intel·ligència i capacitat d'estimar i de fer coses, i per una altre part per ser la condició humana l'encarnació de Déu en Jesucrist. Els batejats a més sóm fets per Ell mateix fills adoptius en el seu Fill propi Jesucrist, partíceps de la seva Redempció, guanyada per a nosaltres donant la seva vida a la Creu, la qual ens allibera del pecat i de l'esclavatge del diable i del mal, ens reconcilia amb Déu Pare, amb els altres i amb nosaltres mateixos i amb tot l'Univers, relacions totes trencades pel pecat, i ens dona la pau i amb ella una felicitat incomparable tant en aquest món com l'altre, ja que ens atorga la dignitat de fills de Déu, ens obre les portes del Paradís i ens fa hereus del Cel en la Glòria de la vida eterna i definitiva amb Déu, gaudint de la seva visió, de la seva presència infinita i sobretot del seu Amor. 

Les paràboles de la vinya i dels vinyaters ens parlen del món, de la nostra condició humana i del sentit de l'existència i la vida, que és treballar pel Regne i així merèixer la recompensa pel nostre esforç i la nostra col·laboració, amb un premi infinitament més gran que tot el que poguem haver merescut i que ens ve per la presència de l'Esperit Sant en nosaltres, donació gratuïta i màxima de Déu, Ell mateix, i per el fet que aquest ens va modelant a Jesucrist, Déu Fill, i així ens porta i ens fa grats a Déu Pare, en el misteri de la dinàmica trinitaria al que Déu mateix pel seu Amor infinit ens convida a inclouren's i ens fa dignes de poder-ho fer. Aquestes paràboles de la vinya han de ser escoltades, llegides, meditades i aplicades amb la major atenció i cura, ja que en elles hi trobem, i ens hi va en acceptar-ho, agraïr-ho i viure-ho amb l'ajut diví, el significat i sentit reals i veritables del nostre pas pel món i la felicitat en aquesta vida i en l'altre, la vida eterna. Fem-ho així!