Quan estudiava Ciències Químiques a la Universitat Central de Barcelona (1974 - 1978), de tant en tant comprava algun llibre de butxaca de la colecció Ciencia Ficción Bruguera, concretamentt recordo els volums 14, 15, 17, 19, 20, 22, 23 i 25, amb una acurada selecció d'històries i una interessant i motivadora breu introducció de Carlo Frabetti (1945) en cada volum.
Compaginava aquestes lectures, que obrien la ment, amb les de llibres de divulgació científica, que també m'agradaven i motivaven molt, recordant especialment Introducción a la Ciencia, Enciclopedia biográfica de la ciència i la tecnologia i El Universo d'Isaac Asimov, Planetas habitables de Stephen H. Dole, No estamos solos de Walter Sullivan, Perfiles del futuro d'Arthur C. Clarke, A la escucha de las estrellas de Duncan Lunan, Las maravillas del cielo (astronomia y astronáutica) d'Antoni Paluzíe, Hijos del Universo de Hoimar von Ditfurth, Los tres primeros minutos del Universo de Steven Weinberg, Los próximos 10.000 años d'Adrian Berry (1) i altres similars, gust que vaig mantenir desprès continuant l'afició a la divulgació científica (2) gairebé fins ara
Però tornant a la ciencia - ficció, hi ha hagut èpoques en que m'ha agradat molt i m'hi he dedicat com quan feia el servei militar (1979 - 80), a principis i mitjans dels anys 1980s i de nou fent creuers marítims entre 2013 - 2019, en que llegia antologies molt interessants de la biblioteca dels vaixells.
Faig una selecció de les obres de ciència-ficció que considero més interessants o que en el seu moment em van agradar més, per ordre cronològic i citant el seu títol original, encara que les he llegit en traducció castellana, amb uns pocs casos que conec de referències i m'han atret pel títol i la sinopsi, i en algun cas de divulgació científica, tot i que no m'agrada barreja realitat i ficció; uns pocs són històries curtes més que llibres i aparegudes com narracions de revistes o en antologies:
Alêthê diêgêmata (o en llatí Vera Història, segle II) - Llucià de Samosata
Somnium (1634) - Johannes Kepler
The Man in the Moone (1638) - James Godwin
Histoire comique des États et Empires de la Lune (1657) - Cyrano de Bergerac
Histoire comique des États et Empires du Soleil (1662) - Cyrano de Bergerac
Entretiens sur la pluralité des mondes (1686) - Fontenelle
Micromégas (1752) - Voltaire
The Unparalleled Adventure of one Hans Pfaal (1835) - Edgar Allan Poe
De la Terre à la Lune (1865)- Jules Verne
Autour de la Lune (1870) - Jules Verne
Flatland (1884) - Edwin A. Abbott
Les Xipéhuz (1888) - J.H. Rosny ainé
The Time Machine (1895) - H.G. Wells
The Sleeper Awakes (1899) - H.G. Wells
The First Men in the Moon (1901) - H.G. Wells
The Lost World (1912) - Arthur Conan Doyle
A Princess of Mars (1912) - Edgar Rice Burroughs
We (My, 1924) - Yevgeny Zamyatin
Frau im Mond (1928) - Thea von Harbou
Brave New World (1932) - Aldous Huxley
Válka s moloky (1936) - Karel Čapek
Star Maker (1937) - Olaf Stapledon
Out of the Silent Planet (1938) - C.S. Lewis
Perelandra (1943) - C.S. Lewis
The Premier tells the Truth (1944) - Kenneth Ingram
That Hideous Strenght (1945) - C.S. Lewis
Nineteen Eighty-Four (1949) - George Orwell
I, robot (1950) - Isaac Asimov
The Martian Chronicles (1950) - Ray Bradbury
A Subway named Mobius (1950) - Arnim J. Deutsch
Foundation (1951) - Isaac Asimov
The Quest for Saint Aquin (1951) - Anthony Boucher
The Day of the Triffids (1951) - John Wyndham
Foundation and Empire (1952) - Isaac Asimov
Second Foundation (1953) - Isaac Asimov
Fahrenheit 451 (1953) - Ray Bradbury
Mission of Gravity (1953) - Hal Clement
Objectif Lune (1953) - Hergé
On a marché sur la Lune (1954) - Hergé
The Naked Sun (1956) - Isaac Asimov
The City and the Stars (1956) - Arthur C. Clarke
Aniara (1956) - Harry Martinson
The Far Look (1956) - Theodore L. Thomas
The Black Clouud (1957) - Fred Hoyle
On the Beach (1957) - Nevil Shute
The Midwich Cuckoos (1957) - John Wyndham
Tummanost' Andromedy (1957) - Ivan Yefremov
Non-Stop (1958) - Brian Aldiss
Scavengers in Space (1958) - Alan E. Nourse
Business as usual, during alterations (1958) - Ralph Williams
A Canticle for Leibowitz (1959) - Walter M. Miller
Venus plus X (1960) - Theodore Sturgeon
A Fall of Moondust (1961) - Arthur C. Clarke
Strange in a strange land (1961) - Robert Heinlein
Solaris (1961) - Stanislaw Lem
Hopsoil (1961) - Robert W. Young
The Man in the High Castle (1962) - Philip K. Dick
A for Andromeda (1962) - Fred Hoyle i John Elliot
La planète des singes (1963) - Pierre Boulle
Way Station (1963) - Clifford D. Simak
Dune (1965) - Frank Herbert
Flowers for Algernon (1966) - Daniel Keyes
2001: A Space Odyssey (1968) - Arthur C. Clarke
Do Androids dream of electric sheep? (1968) - Philip K. Dick
100 years of Science Fiction (antologia, 1968) - Damon Knight
Pavane (1968) - Keith Roberts
Nightwings (1968) - Robert Silverberg
Nightfall (1969) - Isaac Asimov
The Andromeda Strain (1969) - Michael Crichton
Tau Zero (1970) - Poul Anderson
Ringworld (1970) - Larry Niven
Piknik na obochine (1972) - Arkadi i Boris Strugatski
Rendez-vous with Rama (1973) - Arthur C. Clarke
Science Fiction: The 100 best novels (1973) - David Pringle
Gravity's Rainbow (1973)- Thomas Pynchon
Breakfast of Champions (1973) - Kurt Vonnegut
The Forever War (1974) - Joe Haldeman
The Dispossesed (1974) - Ursula K. LeGuin
Dying of the Light (1977) - George R.R. Martin
Gateway (1977) - Frederik Pohl
In the Hall of the Martian Kings (1977) - John Varley
The Persistence of Vision (1978) - John Varley
A World Between (1979) - Norman Spinrad
Dragon's Egg (1980) - Robert L. Forward
Contact (1985) - Carl Sagan
Hyperion (1989) - Dan Simmons
Algunes d'aquestes obres les conec més per les pel·lícules, com "On the Beach" (1959), "Planet of the Apes" (1968), "2001: A Space Odyssey" (1968), "Charly" (1968), "The Andromeda Strain" (1971), "Solaris" (1972), "Stalker" (1979) i "Blade Runner" (1982). Fins i tot hi ha pel·lícules de ciència ficció com "Forbidden Planet" (1956) basades en obres no de ciència ficció com The Tempest (1611) de William Shakespeare,
En altres els títols en castellà són més il·lustratius que els originals com La nave estelar (1958), El duplicador de materia (1958) i Las arenas azules de la Tierra (1961).
I poden sorprende algunes absències d'obres considerades clàssiques, però o no les conec, o em van decebre i fins no les vaig poder llegir deixant-les a les primeres pàgines o senzillament no em van interessar. No cito noms però es poden deduir de les absències, alguna ben notòria per ser molt famosa i existir en llibre i pel·lícula, però ni l'he llegit l'un ni he vist l'altre i ni tant sols m'atrauen quan en sento a parlar. També n'hi ha que en el seu moment em van agradar i fins entusiasmar però que desprès he vist que contenien coses força dolentes que m'havien passat per alt, i no les vull recomanar. A més hi han relats que he llegit en antologies i que voldria citar però no recordo, ni he trobat de moment, el títol i en diversos d'ells ni tant sols el nom dels autors. Finalment són força abundants els llibres i en algun cas els autors que pateixen l'efecte "mosca en el pastís", una escena o unes petites parts del text que per a mi ho espatllent tot, d'aquests alguns els he citat i d'altres no.
Sempre m''ha agradat la ciència ficció realista, és a dir científica i moderada, i estic molt d'acord en el que diu Asimov que no considera ciència ficció aquelles històries que canviant l'espai i el futur pel passat o present i el món podrien ser novel·les de l'antiiguitat, de l'oest, d'aventures, de guerra o d'espies, i els hipotètics extraterrestres podrien ser els enemics de torn, i que per això ni a ell ni tampoc a Carl Sagan no li agradés ni tan sols la primera pel·lícula de "Star Wars" (1977), per aquesta extrapolació innecesària i abusiva, que denota més falta d'imaginació que creativitat, i també allò que Clarke denunciava com la "pornotecnologia" de les armes relluents i les fastuoses explosions. L'abús d'un tema per repetició, exageració i desvirtuació fins l'absurd, tan comú en les sèries de films nord-americans, també és una forma de pervertir per afartament un tema fins a espatllar-lo i cremar-lo.
Així per exemple, considerem unes sèries de TV dels anys 1960s que en principi en van agradar, quan les vaig veure en versió castellana era un nen o un noi o fins i tot catalana quan era un jove:
The Twilight Zone (1959 - 1964)
Voyage to the Bottom of the Sea (1961 film)
Fireball XL-5 (1962 - 1963)
The Outer Limits (1963 - 1965)
Voyage to the Bottom of the Sea (1964 - 1968)
Lost in Space (1965 - 1968)
The Time Tunnel (1966 - 1967)
Star Trek (1966 - 1969)
The Invaders (1967 - 1968)
Land of the Giants (1968 - 1970)
En quasi tots els casos els primers episodis eren fascinants, obrien perspectives inèdites, creaven tensió intel·lectual, eren obres imaginatives i seductores per la seva creativitat. Però la repetició de la mateixa temàtica un i altre cop i cada cop i la progressiva falta d'idees a moltes d'elles, però no a totes, les feia avorrides i banals, per no dir res de les repeticions posteriors, que potser en algun episodis inicials encara tenien un què però que aviat s'anaven fent pesades i odioses alhora que anaven degadant-se, degenerant i convertint-se en una altre cosa, i poques se'n salvaven, apart que per algun motiu la creativitat va ser més alta i de major qualitat en aquella època que en les posteriors i ara. Començo a entendre bé, perquè a mitges ja ho havia fet, com gent com Marilyn Vos Savant (n. 1946) afirma que per higiene mental no mira pel·lícules posteriors a 1939, potser perquè segons ella a partirda d'aquest any quasi tot és propaganda politica, ideologia molt determinada i gairebé rentat de cervell autoconsentit, però potser es deu referir concretament a les nordamericanes, ja que jo posaria la data molt més tard, al final dels anys 1970s o encara principis o mitjans dels 1980s, encara que potser es cosa de l'edat o del tipus i origen de films. .
D'altra banda, com que les temàtiques són tan lliures, les obres de ciència-ficció sovint reflecteixen molt bé la mentalitat d'un determinat país en una determinada època, les seves expectatives, esperances i il·lusions del moment. Aquestes obres volgudament del futur, que és una cosa que m'agrada d'elles, a vegades encara fan de retrat encara més bo de la mentalitat, ambient, vivències i sentiments d'èpoques ja passades que ajuden a recordar i reviure, cosa que també em plau molt. O bé les associes a temps i fets molt concrets, agradables i nostàlgics, de la pròpia joventut. I que potser és més que l'altra, la base de la seva meravellosa fascinació quan alguna ho aconsegueix.
(1) I ja de nen llibres antics com Astronomia (1935) de Josep Comas Solà o llibres d'ús universitari com Química General Moderna de Babor i Ibarz de finals dels 1950s o principis dels 1960s
(2) Amb llibres posteriors com Cosmos de Carl Sagan i Civilizaciones extraterrestres d'Isaac Asimov
