Més cançons recuperades

Unes quantes cançons més per afegir a les ja triades en entrades anteriors: 

Te quiero, te quiero (1970) - Nino Bravo

Soy rebelde (1971) - Jeanette  (1)

¿Porqué te vas? (1974) - Jeanette 

Aun vivo para el amor (1975) - Joe Dassin 

Solo tu (1977) - Matia Bazar 

La quiero a morir (1980) - Francis Cabrel (2) 

Hands up (Give me your heart, 1981) - Ottawan 

I unes que sí que es dirigeixen directament a Déu o s'hi poden referir, explícitament o implícitament, i a més són molt actuals: 

Joy of Life (2022) - Acoustic Instrumental Vibes 

O Sacred Heart (2023) - Manny Lapingcao 

(1) Alguns l'han proposat com a cançó oficial del feminisme, tot i que no sembla que encaixaria amb el d'avui dia

(2) Tot i que no té res a veure, alguns passatges de la cançó recorden aquell poema en castellà del segle XVI d'un autor català, Joan Boscà (c. 1490 - 1542): "Y aquellos pensamientos mios tan vanos/ ella los va borrando con el dedo / y escribe en su lugar / otros de sanos". D'altra banda la cançó és de les que exemplifiquen que estarien molt més encertades, i sense el perill de temptació d'idolatria, si esttigueessin dedicades a Déu i no a una persona estimada.  

Una afició de joventut mantinguda amb els anys

De jove em va agradar molt la ciència ficció.

Quan estudiava Ciències Químiques a la Universitat Central de Barcelona (1974 - 1978), de tant en tant comprava algun llibre de butxaca de la colecció Ciencia Ficción Bruguera, concretamentt recordo els volums 14, 15, 17, 19, 20, 22, 23 i 25, amb una acurada selecció d'històries i una interessant i motivadora breu introducció de Carlo Frabetti (1945) en cada volum. 

Compaginava aquestes lectures, que obrien la ment, amb les de llibres de divulgació científica, que també m'agradaven i motivaven molt, recordant especialment Introducción a la Ciencia, Enciclopedia biográfica de la ciència i la tecnologia i El Universo d'Isaac Asimov, Planetas habitables de Stephen H. Dole, No estamos solos de Walter Sullivan, Perfiles del futuro d'Arthur C. Clarke, A la escucha de las estrellas de Duncan Lunan, Las maravillas del cielo (astronomia y astronáutica) d'Antoni Paluzíe, Hijos del Universo de Hoimar von Ditfurth, Los tres primeros minutos del Universo de Steven Weinberg, Los próximos 10.000 años d'Adrian Berry (1) i altres similars, gust que vaig mantenir desprès continuant l'afició a la divulgació científica (2) gairebé fins ara

Però tornant a la ciencia - ficció, hi ha hagut èpoques en que m'ha agradat molt i m'hi he dedicat com quan feia el servei militar (1979 - 80), a principis i mitjans dels anys 1980s i de nou fent creuers marítims entre 2013 - 2019, en que llegia antologies molt interessants de la biblioteca dels vaixells. 

Faig una selecció de les obres de ciència-ficció que considero més interessants o que en el seu moment em van agradar més, per ordre cronològic i citant el seu títol original, encara que les he llegit en traducció castellana, amb uns pocs casos que conec de referències i m'han atret pel títol i la sinopsi, i en algun cas de divulgació científica, tot i que no m'agrada barreja realitat i ficció; uns pocs són històries curtes més que llibres i aparegudes com narracions de revistes o en antologies: 

Alêthê diêgêmata (o en llatí Vera Història, segle II) - Llucià de Samosata

Somnium (1634) - Johannes Kepler

The Man in the Moone (1638) - James Godwin 

Histoire comique des États et Empires de la Lune (1657) - Cyrano de Bergerac 

Histoire comique des États et Empires du Soleil (1662) - Cyrano de Bergerac 

Entretiens sur la pluralité des mondes (1686) - Fontenelle 

Micromégas (1752) - Voltaire 

The Unparalleled Adventure of one Hans Pfaal (1835) - Edgar Allan Poe 

De la Terre à la Lune (1865)- Jules Verne 

Autour de la Lune (1870) - Jules Verne 

Flatland (1884) - Edwin A. Abbott 

Les Xipéhuz (1888) - J.H. Rosny ainé 

The Time Machine (1895) - H.G. Wells 

The Sleeper Awakes (1899) - H.G. Wells

The First Men in the Moon (1901) - H.G. Wells 

The Lost World (1912) - Arthur Conan Doyle

A Princess of Mars (1912) - Edgar Rice Burroughs  

We (My, 1924) - Yevgeny Zamyatin 

Frau im Mond (1928) - Thea von Harbou 

Brave New World (1932) - Aldous Huxley 

Válka s moloky (1936) - Karel Čapek

Star Maker (1937) - Olaf Stapledon 

Out of the Silent Planet (1938) - C.S. Lewis 

Perelandra (1943) - C.S. Lewis

The Premier tells the Truth (1944) - Kenneth Ingram 

That Hideous Strenght (1945) - C.S. Lewis 

Nineteen Eighty-Four (1949) - George Orwell 

I, robot (1950) - Isaac Asimov 

The Martian Chronicles (1950) - Ray Bradbury 

A Subway named Mobius (1950) - Arnim J. Deutsch 

Foundation (1951) - Isaac Asimov 

The Quest for Saint Aquin (1951) - Anthony Boucher

The Day of the Triffids (1951) - John Wyndham  

Foundation and Empire (1952) - Isaac Asimov

Second Foundation (1953) - Isaac Asimov 

Fahrenheit 451 (1953) - Ray Bradbury

Mission of Gravity (1953) - Hal Clement 

Objectif Lune (1953) - Hergé 

On a marché sur la Lune (1954) - Hergé 

The Naked Sun (1956) - Isaac Asimov 

The City and the Stars (1956) - Arthur C. Clarke  

Aniara (1956) - Harry Martinson 

The Far Look (1956) - Theodore L. Thomas 

The Black Clouud (1957) - Fred Hoyle 

On the Beach (1957) - Nevil Shute 

The Midwich Cuckoos (1957) - John Wyndham 

Tummanost' Andromedy (1957) - Ivan Yefremov 

Non-Stop (1958) - Brian Aldiss 

Scavengers in Space (1958) - Alan E. Nourse 

Business as usual, during alterations (1958) - Ralph Williams 

A  Canticle for Leibowitz (1959) - Walter M. Miller 

Venus plus X (1960) - Theodore Sturgeon 

A Fall of Moondust (1961) - Arthur C. Clarke 

Strange in a strange land (1961) - Robert Heinlein 

Solaris (1961) - Stanislaw Lem 

Hopsoil (1961) - Robert W. Young 

The Man in the High Castle (1962) - Philip K. Dick 

A for Andromeda (1962) - Fred Hoyle i John Elliot 

La planète des singes (1963) - Pierre Boulle 

Way Station (1963) - Clifford D. Simak 

Dune (1965) - Frank Herbert

Flowers for Algernon (1966) - Daniel Keyes 

2001: A Space Odyssey (1968) - Arthur C. Clarke

Do Androids dream of electric sheep? (1968)  - Philip K. Dick

100 years of Science Fiction (antologia, 1968) - Damon Knight 

Pavane (1968) - Keith Roberts  

Nightwings (1968) - Robert Silverberg 

Nightfall (1969) - Isaac Asimov 

The Andromeda Strain (1969) - Michael Crichton 

Tau Zero (1970) - Poul Anderson 

Ringworld (1970) - Larry Niven 

Piknik na obochine (1972) - Arkadi i Boris Strugatski

Rendez-vous with Rama (1973) - Arthur C. Clarke 

Science Fiction: The 100 best novels  (1973) - David Pringle  

Gravity's Rainbow (1973)- Thomas Pynchon 

Breakfast of Champions (1973) - Kurt Vonnegut 

The Forever War (1974) - Joe Haldeman

The Dispossesed (1974) - Ursula K. LeGuin  

Dying of the Light (1977) - George R.R. Martin 

Gateway (1977) - Frederik Pohl 

In the Hall of the Martian Kings (1977) - John Varley

The Persistence of Vision (1978) - John Varley 

A World Between (1979) - Norman Spinrad 

Dragon's Egg (1980) - Robert L. Forward 

Contact (1985) - Carl Sagan

Hyperion (1989) - Dan Simmons 

Algunes d'aquestes obres les conec més per les pel·lícules, com "On the Beach" (1959),  "Planet of the Apes" (1968), "2001: A Space Odyssey" (1968), "Charly" (1968), "The Andromeda Strain" (1971), "Solaris" (1972), "Stalker" (1979) i "Blade Runner" (1982). Fins i tot hi ha pel·lícules de ciència ficció com "Forbidden Planet" (1956) basades en obres no de ciència ficció com The Tempest (1611) de William Shakespeare,  

En altres els títols en castellà són més il·lustratius que els originals com La nave estelar (1958), El duplicador de materia (1958) i  Las arenas azules de la Tierra (1961).

I poden sorprende algunes absències d'obres considerades clàssiques, però o no les conec, o em van decebre i fins no les vaig poder llegir deixant-les a les primeres pàgines o senzillament no em van interessar. No cito noms però es poden deduir de les absències, alguna ben notòria per ser molt famosa i existir en llibre i pel·lícula, però ni l'he llegit l'un ni he vist l'altre i ni tant sols m'atrauen quan en sento a parlar. També n'hi ha que en el seu moment em van agradar i fins entusiasmar però que desprès he vist que contenien coses força dolentes que m'havien passat per alt, i no les vull recomanar. A més hi han relats que he llegit en antologies i que voldria citar però no recordo, ni he trobat de moment, el títol i en diversos d'ells ni tant sols el nom dels autors. Finalment són força abundants els llibres i en algun cas els autors que pateixen l'efecte "mosca en el pastís", una escena o unes petites parts del text que per a mi ho espatllent tot, d'aquests alguns els he citat i d'altres no. 

Sempre m''ha agradat la ciència ficció realista, és a dir científica i moderada, i estic molt d'acord en el que diu Asimov que no considera ciència ficció aquelles històries que canviant l'espai i el futur pel passat o present i el món podrien ser novel·les de l'antiiguitat, de l'oest, d'aventures, de guerra o d'espies, i els hipotètics extraterrestres podrien ser els enemics de torn, i que per això ni a ell ni tampoc a Carl Sagan no li agradés ni tan sols la primera pel·lícula de "Star Wars" (1977), per aquesta extrapolació innecesària i abusiva, que denota més falta d'imaginació que creativitat, i també allò que Clarke denunciava com la "pornotecnologia" de les armes relluents i les fastuoses explosions. L'abús d'un tema per repetició, exageració i desvirtuació fins l'absurd, tan comú en les sèries de films nord-americans, també és una forma de pervertir per afartament un tema fins a espatllar-lo i cremar-lo.

Així per exemple, considerem unes sèries de TV dels anys 1960s que en principi en van agradar, quan les vaig veure en versió castellana era un nen o un noi o fins i tot catalana quan era un jove: 

The Twilight Zone (1959 - 1964) 

Voyage to the Bottom of the Sea (1961 film)

Fireball XL-5 (1962 - 1963)

The Outer Limits (1963 - 1965) 

Voyage to the Bottom of the Sea (1964 - 1968) 

Lost in Space (1965 - 1968) 

The Time Tunnel (1966 - 1967) 

Star Trek (1966 - 1969) 

The Invaders (1967 - 1968) 

Land of the Giants (1968 - 1970) 

En quasi tots els casos els primers episodis eren fascinants, obrien perspectives inèdites, creaven tensió intel·lectual, eren obres imaginatives i seductores per la seva creativitat. Però la repetició de la mateixa temàtica un i altre cop i cada cop i la progressiva falta d'idees a moltes d'elles, però no a totes, les feia avorrides i banals, per no dir res de les repeticions posteriors, que potser en algun episodis inicials encara tenien un què però que aviat s'anaven fent pesades i odioses alhora que anaven degadant-se, degenerant i convertint-se en una altre cosa, i poques se'n salvaven, apart que per algun motiu la creativitat va ser més alta i de major qualitat en aquella època que en les posteriors i ara. Començo a entendre bé, perquè a mitges ja ho havia fet, com gent com Marilyn Vos Savant (n. 1946) afirma que per higiene mental no mira pel·lícules posteriors a 1939, potser perquè segons ella a partirda d'aquest any quasi tot és propaganda politica, ideologia molt determinada i gairebé rentat de cervell autoconsentit, però potser es deu referir concretament a les nordamericanes, ja que jo posaria la data molt més tard, al final dels anys 1970s o encara principis o mitjans dels 1980s, encara que potser es cosa de l'edat o del tipus i origen de films. . 

D'altra banda, com que les temàtiques són tan lliures, les obres de ciència-ficció sovint reflecteixen molt bé la mentalitat d'un determinat país en una determinada època, les seves expectatives, esperances i il·lusions del moment. Aquestes obres volgudament del futur, que és una cosa que m'agrada d'elles, a vegades encara fan de retrat encara més bo de la mentalitat, ambient, vivències i sentiments d'èpoques ja passades que ajuden a recordar i reviure, cosa que també em plau molt. O bé les associes a temps i fets molt concrets, agradables i nostàlgics, de la pròpia joventut. I que potser és més que l'altra, la base de la seva meravellosa fascinació quan alguna ho aconsegueix. 

(1) I ja de nen llibres antics com Astronomia (1935) de Josep Comas Solà o llibres d'ús universitari com Química General Moderna de Babor i Ibarz de finals dels 1950s o principis dels 1960s

(2) Amb llibres posteriors com Cosmos de Carl Sagan i Civilizaciones extraterrestres d'Isaac Asimov 

Centenari de la meva mare

El 5 de març de 2025 la meva mare, Digna Medina Rigol (5.03.1925 - 8.09.1956) haguès fet 100 anys. Però va morir molt jove, als 31 anys i mig, desprès de 3 anys de casada i d'haver tingut dos fills. 

Desprès d'uns anys de promesos es va casar amb el meu pare Ricard Lázaro Sanromà (14.10.1923 - 26.07.2008) el 16 de juliol de 1953, dia de la Mare de Déu del Carme. D'aquest matrimoni van néixer dos fills, Ricard (17.07.1954), el qui això escriu, i Jordi Joan (23.06.1956 - 11.05.2021). Quan va morir d'una meningitis per complicacions de la polio que havia contret, jo tenia dos anys i el Jordi dos mesos i el pare va quedar vidu als 32 anys.  

Diuen que era molt bella, intel·ligent i bona. Amb aquesta entrada li vull fer un record i un homenatge, amb motiu de l'efemèride. Que Déu la tingui al Cel amb Ell i que un dia ens hi poguem retrobar! 

De l'amor

Continuant amb el tema de l'amor, un recull d'opinions humanes al respecte: 

Els grecs coneixien 8 tipus diferents d'amor: 

 

1. Eros, l'amor del desig sexual, l'erotisme 

2. Filia, l'amor d'amics, l'afiliació  

3. Storge, l'amor familiar, el natural i instintiu  

4. Pragma, l'amor d'elecció, pràctic i convenient 

5. Filautia, l'amor propi, l'autoestima 

6. Àgape, l'amor cristià de caritat, l'amor de Déu  

7. Ludus,  l'amor juganer, la diversió i gaudi  

8. Mania,  l'amor obsessiu. l'amor-passió 

També se'ls pot dir respectivament l'amor romàntic o passional, l'amor afectiu, l'amor natural com el parental o filial, l'amor pràctic, l'amor a si mateix, l'amor incondicional altruista, l'amor com a joc i l'amor fixat 

Era una descripció molt completa dels tipus d'amor possibles, però els hi costava més definir en que consistia realment aquest amor que podia prendre totes aquestes formes, des de la més alta, l'Àgape, poc corrent en el món grec fins l'arribada del Cristianisme, fins a la més baixa i malaltíssa, quasi de transtorn mental, la Mania. Entremig hi havia les altres formes, positives en general, però que en algún cas, com la Filautia i en algun cas l'Eros i tot, podien negativitzar-se si eren excessives, mentre que en defecte sempre, excepte en el cas de la Mania, eren com a mínim una carència. 

Alguns pensadors de l'Antigüetat ja van reflexionar sobre en què consistia

Empèdocles (c.494 - c. 434 aC) fa de l'amor i l'odi les dues forces que actúen en el món, l'amor atrau, uneix, crea i dona vida, l'odi (o la lluita/el conflicte) repel·leix, separa, destrueix i porta a la mort. El joc d'aquestes dos forces dona lloc a l'existència perquè si bé l'amor és positiu, en ocasions l'odi no és negatiu sinó necessari, per exemple cal estimar el bé però també odiar el mal. 

Aristòfanes (c. 445 - c. 385 aC) en el Symposion (El banquet) de Plató, estableix que l'amor és el desig de retrobar la unitat perduda de les parts separades, la unió que restaura la perfecció original perduda, cada part anhela reunir-se de nou amb la seva altre meitat.  

Plató (427 - 347 aC) ha donat nom a l'amor platònic, tot i que l'accepció actual no és ben bé la seva, que és la d'un amor que comença en la persona que n'és objecte, però que l'ha d'anar trnscendint per arribar a les fonts que fan sorgir l'amor, com el Bé, la Bellesa, la Veritat, la Unitat i altres Idees conceptuals que es transparenten. Però Plató també tenia una versió pràctica i d'ell és la definició "l'amor humà és el desig d'engendrar en la bellesa" i haguès pogut afegir "i la bondat".

Aristòtil (384 - 322 aC), estimar és voler la felicitat dels éssers, i un ésser viu és feliç quan es realitza segons el que és i ha de ser per naturalesa, ni més ni menys. Un gat és feliç quan viu segons la seva naturalesa de gat, viure d'una altre manera, tant si és per massa com per menys, el faria infeliç i el convertiria en un ésser deficient o en un monstre. També era ell qui constatava que la virtut solia estar en el punt mitjà entre dos extrems viciosos, per massa i per poc, i això s'aplicava a gairebé tot i per tant també a l'amor, i no seria fins 7 segles més tard que St. Agustí establiria que "la mesura de l'amor és estimar sense mesura", és clar que referint-se a l'Àgape, un tipus d'amor que no té excès ja que és l'Amor diví que és infinit, si bé en certa manera i en circumstàncies normals la màxima agustiniana es podia aplicar també a l'amor familiar i d'amistat i fins el pragmàtic, on els límits de l'excès eren prou lluny, i en canvi l'amor obsessiu pràcticament no tenia vici per ser mínim, ja que la seva condició ideal i millor era la de ser nul.

Rumi (1207 - 1273), el fundador de l'Orde sufí mawlawiyya, la dels dervitxos giròvags de Konya, afirma "L'amor és la cura, és el poder, és la màgia dels canvis. L'amor és la bellesa del mirall diví"

Stendhal (1783 - 1842) reflexiona sobre l'amor, les seves emocions, sentiments, passions, decisions i  actes en De l'amour (1822) i descobreix la "cristal·litació", quan l'amor fa que una determinada persona de l'altre sexe, fins llavors una de tantes, es vegi de sobte i en endavant diferent, única i meravellosa. També parla del concepte de l'amor-passió 

Henri-Frédéric Amiel (1821 - 1881) diu "Que tothom és el que arriba a ser, és una veritat profunda. Que tothom arriba a ser el que és, és una veritat encara més profunda". Aquesta afirmació general es pot aplicar també a les relaciones amoroses d'home i dona. 

També Estudios sobre el amor de José Ortega y Gasset (1883 - 1955) 

Martin Heidegger (1889 - 1976) , parafrasejant a St. Agustí, escriu en una carta a Hannah Arendt (1906 - 1975): "Volo ut sis - Ich will dass Du seiest was Du bist" ("T'estimo: vull que siguis el que ets"). 

L'Amour et l'Occident (1939) de Denis de Rougemont (1906 - 1985) 

C.S. Lewis (1898 - 1963) en The Four Loves estableix els 4 tipus principals d'amor, eros, sorge, philia i agape, que altres autors eleven a 5 afegint el pragma, però en realitat els grecs coneixien 8 variants d'amor.  

John Steinbeck (1902 - 1968): "Si és correcte, succeeix. Allò principal és no tenir pressa. Res de bo s'escapa"

René Girard (1923 - 2015) a Mensonge romantique et verité romanesque (1961) estableix la teoria del desig mimètic. Notes que estimes algú quan veus que algú l'estima i llavors tu també ho vols, perquè veus el seu valor i no ho vols perdre. Ningú seria estimat si algú no l'estimès ja. I és Déu qui ens estima a tots i així ens fa estimables als ulls dels altres. Si Déu l'estima, per alguna cosa serà, ha de tenir un gran valor, ni que tant sols sigui per l'estimació divina que rep, que ja és per si sola un valor immens. 

Alfonso López Quintás (n. 1928), llibre El descubrimiento del amor auténtico  

I unes observacions de les que no recordo l'autor, tot i que una, la més llarga, em sembla que és d'Amiel i l'altre d'algun religiós cristià i probablement catòlix, que cito primer: 

"El lasciu veu cossos, el cast veu ànimes"

i l'altre "Així com físicament l'home planta la seva llavor en la dona i dona lloc en ella al fill, de la mateixa manera psicològicament la dona planta la seva llavor en la ment de l'home i així dona lloc en ell al seu amor per ella"

També algú ha dit: "Quan un home i una dona se senten atrets sexualment l'un cap a l'altre, és que algún nen determinat vol néixer" 

I finalment cal adonar-se que l'amor no és tan sols ni principalment una emoció ni un sentiment, sinó una elecció doble: de la persona i d'escollir estimar-la. Per això el "t'estimo" de manera similar al "Sí" mutu dels nuvis al contraure matrimoni, és una expressió performativa, és a dir que crea una realitat. 

Les Edats de la Història

Referint-nos només a la Humanitat, és a dir al gènere Homo, d'uns 2'5 milions d'anys d'antiguitat,  i més concretament a l'Homo Sapiens, des de fa 200 000 anys, podem dividir la seva cronologia en: 

Prehistòria (2 500 000/ 200 000 - 3050 aC) 

Edat Antiga (3050 aC - 550) 

Edat Mitjana (550 - 1350), dividida en l'Alta Edat Mitjana (550 - 950) i la Baixa Edat Mitjana (950 - 1350)

Edat Moderna (1350 - 1750)

Edat Contemporània (des de 1750) 

La Prehistòria abarca des dels primers Homo i els primers Homo sapiens fins a la invenció de l'escriptura a Sumèria i Egipte. 

L'Edat Antiga va des de la invenció de l'escriptura fins a la destrucció de la Roma imperial i del Laci pels ostrogots de Totila (546) i altres fets decisius del segle VI com la pèrdua del caràcter de lingua franca del grec koiné al Mediterrani i Pròxim Orient, així com altres fets com el final del paganisme grecoromà (529) i egipci (537).

L'Edat Mitjana té lloc des de mitjans del segle VI fins a la Pesta Negra de 1347 - 1352. Es divideix en dos, l'Alta des de l'inici fins a mitjans segle X, amb la batalla de Lechfeld (955) i la Baixa des d'aquesta fins a les grans commocions del segle XIV, especialment la Pesta Negra. 

L'Edat Moderna s'estèn des de la Pesta Negra, que canvià decisivament la mentalitat europea, sobretot l'occidental (1) fins mitjans del segle XVIII, essent una fita l'inici de l'Enciclopèdia Francesa (1751), però tambe altres fets com la Il·lustració i el terratrèmol de Lisboa (1755) i el canvi de mentalitat que provocà.

L'Edat Contemporània va des de mitjan segle XVIII fins els nostres dies.

L'Església Catòlica sembla seguir aquests mateixos ritmes. Així a Manual de Historia Eclesiástica (1942), Bernardino Llorca (1898 - 1985) fa arribar l'Edat Antiga de l'Esglèsia fins al segle VII amb els últims Concilis cristològics (681) i el final de la Patrística; l'Edat Mitjana la acaba amb l'atemptat d'Agnani (1303) contra el Papa Bonifaci VIII, entre altres trastorns com el trasllat de la seu papal a Avinyó (1309), el final dels Templers (1307, 1312) i el Cisma d'Occident (1378); l'Edat Moderna eclesial va des de 1303 fins a la Revolució Francesa (1789) i l'Edat Contemporania des de 1789 fins l'actualitat. Hi ha petites discrepàncies de dates, però en el fons és el mateix. 

Aquestes èpoques no són sols europees ni occidentals sinó que semblen tenir una extensió mundial. Així el 536 ha estat considerat el pitjor any de la Història a nivell global, amb un hivern volcànic que va durar una dècada, i el 1330s la fam va fer  estralls a la Xina Yuan, 

És a destacar una acceleració del trànsit de les edats des de la vinguda de Jesucrist (4 aC - 30/33) al món: l'Edat Antiga que durava més de 3 mil·lennis acaba aviat,  l'Edat Mitjana és molt més breu que l'Edat Antiga, i les Edats Moderna i Contemporània són més breus que l'Edat Mitjana, com si l'evolució històrica fos molt més ràpida, i potser progressivament creixent. 

(1) Georges Duby (1919 - 1996),  Año 1000, año 2000: la huella de nuestros miedos (1995) 

La profunditat de la Història

El 5 000 anys d'Història escrita fan difícil copsar la magnitud d'aquest temps transcorregut, des de c. 3050 aC amb les primeres civilitzacions de Sumèria i Egipte fins l'actualitat. Una de les maneres de intentar situar-nos en aquest lapse temporal tan gran en comparació amb la vida humana i fins amb les societats i els països existents en els nostres dies. S'hi poden fer algunes reflexions que ajuden com la famosa que Cleopatra (s. I aC) estava més lluny de l'època de les Grans Piràmides (s. XXVI aC) que nosaltres al segle XXI d'ella, concretament el seu temps, el de Pompeu, Juli Cèsar i Marc Antoni també, estaba 4 segles més llunyà de la construcció les piràmides de Giza que dels nostres temps. Una altre manera seria tenir en compte que per tal que la Història estigui realment centrada en la vida de Jesucrist encara falten uns 1 000 anys, fins l'any 3000; ara mateix el punt mitjà de la Història coneguda documentalment i estudiada es troba cap al 500 aC (1).

Per això m'ha semblat interessant fer una cronologia dels 50 segles, més descriptiva i en certa forma gràfica que tan sols posar els anys i les dates. He escollit per il·lustrar-ho alguns personatges històrics famosos, generalmenr coneguts (2):

s. XXI Benet XVI, Francesc 

s. XX  Pius X, Tsiolkovski, Planck, Rutherford, Pius XII, Breuil, Einstein, Joan XXIII, Goddard, Bohr, Shapley, Schrödinger, Hubble, Lemaître, Pau VI, Fermi, Heisenberg, Koroliov, Von Braun, Seaborg, Kennedy, Joan Pau II, Gagarin, Borman, Lovell, Anders, Armstrong, Aldrin, Young, Cernan, Hawking 

     

s. XIX   Napoleó, Dalton, Pius IX, Darwin, Semmelweis, Mendel, Pasteur, Mendeleiev, Maxwell, Mercalli   

s. XVIII  Pere I el Gran, Bach, Euler, Caterina II la Gan, Lavoisier 

s. XVII  Galileo, Kepler, Descartes, Pascal, Lluís XIV, Newton 

s. XVI  Copèrnic, Miquel Àngel, Pizarro, Cortés, Enric VIII, Luter, Carles V, Gregori XIII, Calví, Felip II, Tycho, Cervantes, Shakespeare  

s. XV  Enric el Naavegant, Gutenberg, N. de Cusa, Colom, Reis Catòlics, Vasco de Gama  

s. XIV  Dant, Petrarca, Boccaccio 

s. XIII  Innocenci III, Gengis Khan, St. Domènec, St. Francesc, St. Albert Magne, St. Lluís IX, St. Bonaventura, St. Tomàs d'Aquino, Ramon Llull, Marco Polo  

s. XII St. Bernat 

s. XI  Silvestre II, Gregori VII, St. Ferran III, Alfons X el Savi, Urbà II 

s. X  Otó I 

s. IX St. Nicolau Magne 

s. VIII  Carlemany 

s. VII   Mahoma 

s. VI  Dionís l'Exigu, Boeci, St. Benet,  Justinià, Teodora, St. Gregori Magne  

s. V  St. Agustí, St. Lleó Magne, Mazdak   

s. IV St. Antoni, Constantí, Teodosi 

s. III Tertul·lià, Orígenes, Mani 

s. II  Hermas, apologistes, Pares apostòlics

s. I   Jesucrist, St. Joan Bpta, St. Pere, St. Pau, St. Joan, apòstols, evangelistes, protomàrtirs 

s. I aC  Verge Maria, St. Josep, Juli Cèsar, August,  

s. II aC Han Gaozu, Han Wendi, Han Wudi, Yugurta,  

s. III aC Ptolomeu I, Euclides, Ptolomeu II, Ashoka,  Ptolome III, Qin Shihuang  

s. IV aC  Plató, Aristòtil, Mengzi, Alexandre Magne

s. V aC  Buda, Pericles 

s. VI aC  Nabucodonosor II, Tales, Mahavira, Pitàgores, Nabònid, Cir el Gran, Confuci   

s. VII aC Asarhaddon, Asurbanipal II, Josies, Nekao  

s. VIII aC  Homer, Piankhi, Hesíode, Salmanasar V  

s. IX aC  Semiramis 

s. X aC  David, Salomó, Teglatfalasar  II, Sheshonq I

s. XI aC  Asurnasirpal 

s. XII aC 

s. XIII aC  Ramsès II, Merneptah 

s. XIV aC   Akhenaten,  Suppiluliluma, Tutankhamen  

s. XV aC    Hapshepsut, Tutmès III

s. XVI aC  Ahmes I, Tutmès I  

s. XVII aC

s. XVIII aC  Hammurabi 

s. XIX aC

s. XX aC Amenemhat I 

s. XXI aC  Shulgi, Mentuhotep II  

s. XXII aC  Gudea, Ur-Nammu  

s. XXIII aC  Pepi II, Naram Sin  

s. XXIV aC Urukagina, Lugalzagesi, Sargó 

s. XXV aC Eannatum 

s. XXVI aC  Khufu, Khafre, Menkaure, Ur-Nanshe, Enhegal, Mesannepada    

s. XXVII aC  Zoser, Imhotep, Snefru, Mebaragesi, Gilgamesh (3)   

s. XXVIII aC

s. XXIX aC 

s. XXX aC 

s. XXXI aC Narmer/Menes  

Així, tot i ser una mica engorròs, les coses es posen en la seva autèntica perspectiva. I per els tres mil·lenns abans de Crist el millor fil conductor és Egipte mentre que pels dos mil·lennis desprès de Crist l'equivalent és el Cristianisme, i especialment l'Esglèsia Catòlica, perquè tan l'un com l'altre apareixen en tots els segles. 

(1) És a dir que Sòcrates, Plató i Aristòtil són més de la meitat nostra de la Història, com per altra part és facilment deduible, que de la meitat anterior

(2) En el cas molt abundant de personatges entre dos segles he escollit aquell en que van viure més temps o bé aquell en que feren les seves principals contribucions

(3) Si és històric . 

La personalitat de les dones

D'entrada es podria dir que hi ha dos tipus de dones, Maria i Eva, o potser millor les filles de Maria i les filles d'Eva. . 

En les tipologies clàssiques es consideraven 4 tipus principals humans, segons dos valors, els pols excitable - imperturbable i estable - variable, i les seves combinacions, i per tant això també es podria aplicar a les dones. Aquestes tipologies es remunten a dos metges, el grec Hipòcrates (460 - 370 aC) i el romà Galè (129 - c. 216), indicant que a més del seu interès psicològic també es considerava una aplicació mèdica. .

Més endavant es considerà un tercer factor, el de la preferència per la vida exterior o per la vida interior, és a dir la tendència a l'extroversió o a la introversió. Combinant els 4 tipus clàssics amb aquests 2 factors, surten 8 tipus psicològics, que en principi són equivalents en homes i dones tot i que manifesten algunes característiques pròpies en cada sexe. Aquests 8 tipus han estat els més generalment usats al segle XX, per exemple pels francesos René Le Senne (1882 - 1954) i Gaston Berger (1896 - 1960) entre molts altres, tot i que en cada sistema amb peculiaritats pròpies. 

També ha sigut usual el nou desdoblament d'aquests 8 tipus per un quart factor, en tipologies de 16 tipus com en el popular Myers-Briggs o Mbti i el més acurat i científic Big 5 Factors o OCEAN, que en algunes variants poden desdoblarse de nou i arribar a 32.   

Però quedant-nos en els 8 tipus com a suficients i sense entrar en detalls de com es troben ni de quins són exactament, es pot presentar una classificació de caràcters femenins, usant exemples més que no pas descripcions, ja que d'ells ja es pot veure l'estil que representen, i citant casos coneguts per ser històrics o per ser persones famoses actualment. 

En cada estil hi ha de tot, del millor al pitjor i de tota mena de circumstàncies vitals, fins i tot dins del mateix grup hi ha persones  d'idees molt diferents i fins enfrontades, es tracta sols de la seva personalitat.

Com que ja fa temps vaig fer una entrada amb les santes, en aquest cop les he obviat, ja que ja han sortit, però la classificació és la mateixa. 

Apart que és un esquema teòric, algunes poden estar mal tipificades, l'important és la impressió de l'estil que dona el conjunt.

Tenim doncs: 

1 Mumtaz Mahal, Maria Teresa I d'Àustria, Caterina II la Gran de Rússia, emperadriu Josefina, Harriet Beecher-Stowe, George Eliot, Lou Andreas-Salomé, Camille Claudel, Colette, Anna Pavlova, Yvonne de Quiévrecourt, Ruth Benedict, Anna Anderson, Anna Aslan, Audrey Hepburn, Valentina Tereshkova, Xaviera Hollander, Jocelyn Bell-Burnell,  Malika Oufkir, Valérie Tasso, Zadie Smith, Giorgia Meloni 

2 Isabel la Catòlica, Maria Stuart, reina Victòria, Emily Dickinson, Martha Bernays, Zinaida Gippius, Karen Blixen, Clare Boothe Luce, Katharine Hepburn, Gypsy Rose Lee, Indira Gandhi, Shams Pahlavi, Ava Gardner, Anne Frank, Oriana Fallaci, Marie-Claude Beaumont, Helô Pinheiro, Camille Paglia, Benazir Bhutto, Ayaan Hirsi Ali     

 

3 Marquesa de Sévigné, Mme. de Lafayette, Mme. de Pompadour,  Darya Saltykova, Caroline Herschel, Marie-Anne Lavoisier, Mme. de Staël, Regine Olsen, Louisa May Alcott, Sissi, Cosima Wagner, Sofia Kovalevskaya, Henrietta Swan Leavitt, Emily Post, Helen Keller, Sigrid Undset, Katherine Mansfield, Pearl S. Buck, Djuna Barnes, Margaret Mitchell, Jiang Qing, Phyllis Schlafly, Svetlana Stalin, Vera Rubin, Sylvia Plath, Wilma Rudolph, S.E. Hinton, Olivia Newton-John, Peggy Fleming, Vesna Vulovic, Norah Vincent, Lila Rose   

4 Maria Tudor, Marquesa de Brinvilliers, Mariana Alcoforado, Ann Lee, Johanna Schopenhauer, Jane Austen, Ada Lovelace, Charlotte Brontë, Anne Brontë, Elisabeth Föster-Nietzsche, Lise Meitner, Nazli Sabri, Gala Éluard Dalí, Cecilia Payne-Gaposchkin, Hannah Arendt, Hedy Lamarr, Dian Fossey, Nana Mouskouri, Romy Schneider, Kiri Te Kanawa, Amy Tan, Eva Herman  

  

5 Caterina de Mèdici, Elisabeth I, Cristina de Suècia, Mme. du Châtelet, Élisabeth Vigée-LeBrun, Maria Walewska, Flora Tristan, Clotilde de Vaux,  Mary Baker Eddy, Mary Vetsera, Amelia Earhart, Enid Blyton, Anaïs Nin, Frances Farmer, Eva Perón, Alice von Hildebrandt, Margaret Thatcher, Grace Kelly, Jacqueline Kennedy-Onassis, Nancy Kwan,  Diana de Gal·les, J.K. Rowling, Emily King  

6 Yang Guifei, Anna de Cleves, Mme. de Maintenon, Maria Antonieta, Clara Schumann, Johanna Spyri, Catherine Booth, Cixi, Bertha von Suttner, Isadora Duncan, Marie Curie, Coco Chanel, Marguerite Sechehaye, Betty Smith, Pauline Réage, Carson McCullers, Flannery O'Connor, Ayako Sono, Françoise Sagan, Roberta Flack, Esther Vilar, Nora Ephron

 

7 Lucrecia Borgia, Margarida de Navarra, Maria Lluïsa d'Àustria, Elizabeth Gaskell,  Emily Brontë, Florence Nightingale, Lili'uokalani, Aleksandra Kollontai, Richmal Crompton, Agatha Christie, Josephine Baker, Sonja Henie, Marilyn Monroe, Natalie Wood, Diana Rigg, Astrud Gilberto, Françoise Hardy, Marilyn Vos Savant, Catherine Millet, Christina Hoff Sommers, Jung Chang, Lisa Randall   

8 Inés Suárez, Erzsebet Bathory, Catalina de los Rios*, Ninon de Lenclos, Mme. Montespan, Hannah Duston, Charlotte Corday, George Sand, Angela Burdett-Coutts, Clara Barton, Sofia Tolstoi, Sarah Bernhardt, Edith Wharton, Edith Cavell, Ann Sullivan, Alexandra David-Néel, Mata Hari, Virginia Woolf, Aurora Bertrana, Margaret Mead, Doris Day, Mme. Nhu, Mary Quant, Soraya Esfandiary, Jane Goodall, Jane Fonda, Erica Jong, Svetlana Savitskaya, Mary Hopkin, Marine Le Pen   

Quan es veu el general de cada grup, es poden treure algunes conclusions i és millor que cadascú les tregui personalment. 

* Més coneguda com La Quintrala