Pensaments sobre el principi i la fi

Intel·ligència és saber que el tomàquet és una fruita. Saviesa és saber que no s'ha de col·locar en una macedònia de fruites ni com a postre, sinó com a amanida o verdura. 

Saviesa ve de conèixer el sabor de les coses

Fins als 16 anys tots els nois són uns genis en potència 

Els nadons tenen un gran poder, els hi donen tot fet, se'ls hi endevina les necessitats i tothom els serveix, és el poder de la debilitat i de la indefensió, del qui requereix tot dels altres per poder viure i sobretot i més que res simpatia i amor.

Els nadons venen a menjar-se el món i això ho mostren posant-s'ho tot a la boca.

Els infants tenen una gran capacitat i plasticitat, poden aprendre qualsevol idioma i incardinar-se en totes les cultures, això també representa una gran força

També tenen un gran tresor de temps disponible per a ells en el futur

Però també és cert que ja no des del naixement sinó des del mateix moment de la concepció, un ja pot morir

Tots estem exposats als perills, és Déu qui ens protegeix

El que l'essència humana realment desitja i li és indispensable és conèixer al seu Creador i Senyor diví i estar en bona relació amb Ell.  Tot l'altre que l'ànima pot desitjar ve d'afegit amb això. 

Déu ens ha pensat i estimat personalment a cadascun de nosaltres des de molt abans de crear l'Univers, es pot dir des de sempre. I per amor ens ha cridat a l'existència convidant-nos a la seva Creació i portant-nos a l'existència, a la vida, a ser humans, és a dir a ser no sols criatures seves sinó imatge i semblança seva, perquè som semblants a Jesucrist, Déu Fill fet el Fill de Déu humà, i perquè ens ha donat propietats seves com intel·ligència, llibertat, conscìència, voluntat, capacitat d'estimar i de fer coses, personalitat, pensament, cor...per tal que ens anessim fent en aquest món sota la seva protecció, guia i acompanyament. I des de l'eternitat ha decidit qui i com seriem i ens ha triat el temps i el lloc, qui serien els nostres pares, germans i parents, quins dons particulars tindríem per si els volem exercitar al servei del bé comú de tots, com és la seva voluntat, que visquem en amor mutu i que el descobrim i l'anem aprenent a estimar a Ell, que és l'Amor i que ens vol el nostre bé i la nostra felicitat. Per això ens vol cristians, perquè siguem com el seu Fill Jesús i tinguem la seva plenitud de bé, amor i gràcia, però pel pecat original no naixem així, sinó que ens fem cristians pel baptisme, quan se'ns perdona, se'ns aplica la Redempció obtenida per Crist per a nosaltres, i se'ns atorga el do de l'Esperit Sant i, fets fills, se'ns obren les portes del Paradís, sóm fets hereus del Cel amb la gràcia divina i la capacitat de ressuscitar a la vida eterna, i tenim a Déu Pare i el podrem veure en la visió beatífica ja amb l'ànima immortal i fins participar de la dinàmica infinita de la Trinitat com Jesucrist, Déu i home, hi participa. És una proposta tan inimaginablement gran i bona aquesta que ens supera i fins ens pot costar de creure que siguem cridats a una felicitat tan immensa, que l'ésser humà pugui arribar a ser tan feliç, però és així. Això sí, Déu proposa però no imposa, ho vol però no ens obliga, i respecta totalment la nostra llibertat, consciència, voluntat i personalitat, amb les nostres decisions, les nostres dubtes i reticències, el nostre ritme i la relació que decidim tenir amb Ell, que ens va portar des del no res a l'existència sense poder demanar-nos permís perquè no erem encara, i ho va pressuposar, però ara sí que ens ho diu i ens ho demana i intenta convèncer'ns i no pas vèncer'ns. Tot i que ens estima infinitament i ho vol molt, no ens força a acceptar el nostre destí meravellós que ens té preparat, perquè aleshores no seríem éssers humans lliures sinó àngels impecables o bé robots dirigits, i Ell vol el nostre amor lliure, conscient i voluntari en una relació oberta, autèntica i real. I sí, ens mana l'amor, però hem de decidir nosaltres si el volem obeïr, si volem acceptar, agraïr i viure aquest amor que ens fa com Ell i existint en Ell, perquè Ell és Amor. Viure és descobrir-ho i decidir i la mort és el moment en que quedem fixats i el més enllà és el resultat. 

Els animals no pequen, no poden pecar. És només l'home qui té consciència, intel·ligència, llibertat i voluntat, virtuts divines, el qui pot fer-ho si en fa mal ús. La llibertat és un do increïblement gran i ens dona grans premis si la usem com Déu vol, evitant el mal i fent el bé, però amb ella hi ha el perill màxim també, el de la possibilitat de la desobediència, la rebel·lió, el pecat i el mal. Un fet terrible i tràgic, però inherent a la llibertat mateixa, la mala elecció, l'error, la major desgràcia possible. Però si Déu ens ha donat llibertat és perquè ens considera capaços de poder usar-la bé, i a més Ell mateix, sabent-nos dèbils i temptats per les males inclinacions, ens ajuda, ens dona forces, ens guia, i a més ens perdona quantes vegades faci falta per tal que poguem recomençar de nou l'aventura de viure el bé, arribar finalment a la bona meta i així poder donar-nos el premi infinit i etern, Ell mateix. Per part seva no fallarà mai, els qui podem fallar radicalment som només nosaltres i encara només amb l'obstinació, la impenitència i el rebuig demoníac, perquè fins l'ultim moment el camí de la veritat i la vida, el de Jesucrist, sempre està obert i a ningú se li nega la possibilitat de tornar-hi, de tornar a Jesucrist, mentre viu i és encara capaç de canvi. Però desprès ja no.  

A cada infinitèsim de temps, Déu sostè la Creació en l'existència, ja que Ell és la font de tot ésser. Si deixés de fer-ho ni un instant, tot l'Univers material desapareixeria en la inexistència total i absoluta en aquell mateix moment. Per això l'Univers ha tingut un principi i tindrà un final, quan i com Déu vulgui. 

Reflexionant sobre el món

"Der Wanderer über dem Nebelmeer" (1818) de Caspar David Friedrich (1774 - 1840)

Vivim en una lluita mundial que no és política ni ideològica sino espiritual: la del Be contra el mal 

Si l'home només és un animal evolucionat, la societat humana es pot tractar per part dels poderosos com una mena de granja, com ja va dir clarament George Orwell (1903 - 1950), desenganyat desprès de visitar la U.R.S.S. i veure la seva realitat, en la seva obra "Animal Farm" (1945), en la que desprès d'expulsar en una revolució als seus amos humans, és a dir més que ells, els mateixos animals crean un govern propi, dirigit pels seus líders revolucionaris, que ben aviat, sinó ja des del principi, és molt pitjor que el govern humà anterior, molt més moderat. El que es produeix en la granja animal autogovernada és una tirania brutal, que usant els mateixos lemes de l'aixecament produeixen una distopia total, tenint-los molt més enganyats, controlats, abusats i explotats que mai. 

I és que com deia Marx (1818 - 1883), en una de les seves poques aseveracions encertades, "Avui dia tota ideologia política està fortament prenyada del seu contrari", és a dir evoluciona clarament cap a just al contrari d'allò com es presenta i que pretén ser, dit d'altre manera a la manera dels fraus i de les estafes, usant la mentida, i dissimulant i amagant les seves veritables intencions, o senzillament resultant que per la seva pròpia naturalesa dinàmica acaben establint justament allò que deien combatre. 

De fa 50 anys ençà, la societat espanyola ha perdut centenars de llibertats que abans tenia. S'han guanyat unes quantes llibertats molt minoritàries i discutibles, que han estat esbombades per governs i mitjans de comunicació, i per cada una d'elles se n'han perdut centenars, fins aquell moment disponibles per a la població. La llei animalista n'és un bon exemple i n'hi ha desenes més. La gent del carrer ha estat progressivament cada cop més controlado i restringida, fins en coses mínimes i fins en la seva privacitat, segons la delirant idea "el privat és públic" que implica que "el públic és privat", ja que iguala a totes dues esferes. 

Un conegut meu ja difunt que va viure els anys 60s, 70s i 80s amb la transició política a Espanya, al cap de unes dècades va constatar "Aquells que llavors es manifestaven als carrers amb pancartes i crits de "Llibertat!", exigint més llibertat per a tothom, són els mateixos que ara que ja estan en el poder la restringeixen tant com poden, imposant lleis, prohibicions, obligacions, reglaments, controls i normes per a tot". 

Un altre, un activista polític per la democràcia amb el que vaig tenir diverses converses a principis dels anys 70s i del que no sé que se n'haurà fet, estava convençut, i em deia, que quan arribés la democràcia això seria una mena de paradís terrenal, en el que tothom seria tractat amb justícia, podria realitzar-se plenament i podria viure una vida segura i feliç, en un món per fi honest i en que el govern es preocuparia dels seus ciutadans vetllant pel seu benestar i es faria no el que volguessin els dirigents sinó la voluntat de la gent; avui dia suposo que estaria horroritzat veient que tot ha sortit justament a l'inrevés del que pretenien i creien ingenuament, el mínim que pensaria seria que se'ls va enganyar i traïr per part dels polítics, però crec que es deuria desilusionar pocs anys després, com a molt a principis o mitjans dels 80s. 

I és que com s'ha constatat repetidament, "La Revolució devora els seus propis fills", cosa que s'ha vist i demostrat en les Revolucions Francesa de 1789 i Russa de 1917, i que ha passat en pràcticament totes excepte en l'Americana de 1776, portant als pitjors crims, excessos, brutalitats, lluites, purgues i guerres civils i exteriors a gran escala, i instaurant quasi sempre tiranies com les de Napoleó i Stalin, quan no degenerant en veritables genocidis contra el mateix poble que diuen defensar com les massacres de la Vendée 1793, el regnat del Terror a França 1793-94, el Holomodor a Ucraïna i altres regions de la Unió Soviètica el 1932 - 34, la Gran Fam a Xina de 1958 - 62 provocada per la política del Gran Salt Endavant de Mao, la Revolució Cultural a Xina del 1966 a 1969/76, també obra de Mao, o el genocidi de Cambotja 1975 - 79, pel delirant règim comunista dels Khmers Roigs, provocat per idees dements i una aplicació terrorífica per part de Pol Pot, Khieu Samphan i altres amb un incomprensibles suports exteriors; en realitat tots els genocidis han estat revolucionaris, sortits de canvis totals i sobtats de la societat en que han ocorregut, i guiats per la idea de fer una societat millor, trencant l'experiència de segles d'evolució natural de la societat. "Les revolucions com les guerres destrueixen en un moment el que a les societats els hi ha costat molts segles construir" es diu, i el simpatitzant i afrancessat Goya (1746 - 1828) afirmava "El somni de la raó produeix monstres" i ho pintava tenebrosament com quasi tots el seus quadres del seu posterior desengany. I un revolucionari francès destacat que per la seva intel·ligència i habilitat va aconseguir sobreviure i fins reeixir en aquells trasbalssos, afirmava desprès de forma nostàlgica quan ja n'havia vist els resultats a curt, mitjà i llarg termini "Qui no ha conegut la vida abans de 1789 no sap el que és la dolçor de viure" i alguns diuen que amb la seva visió de la realitat tal com és, volia dir "i ja no ho coneixerà en endavant", retraient-se el que havien fet, com si 1789 hagués sigut el gran trauma que havia corromput i amargat el món, com una mica per l'estil, en un altre grau i àmbit, el 1968 ho va ser per Occident, quan el maig d'aquell any uns joves universitaris francesos es van rebel·lar contra un estat de coses que només uns pocs anys desprès ja els devia semblar idíl·lic en comparació a les noves situacions. I és que com es diu d'algunes medecines, aquests esclats, "arreglen una cosa, si es que ho fan, i n'espatllen 5 o 6". El millor consell: "Si funciona raonablement bé, no ho toquis" perquè volent millorar-ho el que aconseguiràs serà espatllar-ho, i els suposats progressos conduiran a retrocessos, avançant sí, però cap avall i cap enrera. 

Com sortia en més d'un episodi de la sèrie de televisió britànica "Yes, Prime Minister" (1986 - 1987) si el primer ministre havia de fer una declaració revolucionària sortia  davant la TV molt ben vestit, elegant, amb corbata, i rodejat de símbols conservadors en el seu despatx, i si havia de fer una declaració molt conservadora ho feia vestit de forma molt més informal i rodejat de símbols progressistes en la taula i en les parets visibles. I això no era espontani, el propi primer ministre ho deia i ho feia preparar així, amb la plena conformitat i aprovació dels seus assesors i col·laboradors, que també li ho suggerien o li ho insinuaven, o com a mínim li ho recordaven si per un cas se'n oblidava.  

En dues ocasions els Estats Units han decidit no escollir una dona com a presidenta, el 2016 i el 2024, i a més són les úniques vegades en que una dona s'hi ha presentat en tota la seva història, perquè els Estats Units són un matriarcat, cosa que ja se sap des de força abans de que ho afirmés Alexis de Tocqueville a "De la démocratie en Amérique" (1835), i les dones no accepten que una altra dona les mani. I si això és així, una dona podrà ser presidenta dels EE.UU. quan aquests deixin de ser un matriarcat. 

Les coses no sempre són, y sovint no solen ser, el que aparenten i moltes vegades les veritables intencions s'amaguen presentant-se com justament el seu contrari, perquè com va dir el polític nord-americà Huey Long (1893 - 1935), assassinat en un confús incident, "Sí, a Amèrica triomfarà el feixisme, però aquí li diran antifeixisme"

Malgrat les ideologies imperants i oficials, la societat segueix funcionant perque la immensa majoria de la gent segueix veient les coses com abans i vivint segons les idees i valors de sempre, que són els que permeten funcionar amb normalitat i viure una vida més o menys sana, treballadora i eficaç, ja que si la majoria fes cas a les ideologies polítques que es volen imposar, està clar que senzillament no funcionaria ja que no són ni útils ni pràctiques ni intel·ligents ni realistes. I que ni els mateixos governants i ideòlegs de partits que les volen imposar se les acaben de creure, o millor dit les consideren només una ficció convenient als seus interessos d'enginyeria social, es veu és que sempre que els hi convé retornen explícitament o implícitament, directament o indirectament, a les concepcions tradicionals i assenyades, aquelles racionals i lògiques, per no haver de fer front a les incoherencies i contradiccions dels seus sistemes inviables. Per exemple, afirmen que l'ésser humà és bàsicament un animal, evolucionat però animal, sense diferències amb els altres animals, als qui paradoxalment protegeixen més que als propis humans, per exemple en el seu benestar, i ho afirmen amb tot desvergonyiment, com en el projecte que els pobles sense ambulància han de tenir-ne una de veterinària tot i que no en tinguin d'humana, o en la protecció dels ous de les àguiles i moltes altres espècies i la barra lliure en l'avortament humà. Però a part d'aquest absurd surt la contradicció essencial quan parlen d'espècies animals invasores i les combaten per preservar la identitat ecològica d'un país, cosa que de cap manera es permetria dir en el cas de l'animal humà, que pel que sembla és una excepció única, sense que es digui per quin motiu ni perquè s'estableix, a no ser la voluntat dels veritables poders del món, sobretot econòmics però també ideològics i polítics, veritables poders en les ombres, que no són votats i escollits, que segueixen fent directrius mani qui mani, i que molt sovint s'amaguen sota allò que aparentment és el seu contrari per tal de dissimular millor. 

A Grècia vaig conèixer l'any 2019 a un senyor que havia sigut primer un destacat actvista i desprès un alt càrrec del partit socialista Pasok, que em va explicar com es va anar desenganyant cada cop més amb el pas dels anys i veient les consignes i els resultats reals, fins anar-se'n distanciant tant en la teoria com en la pràctica, dimitint finalment de tots els seus càrrecs i deixant el partit. "Me'n vaig adonar que la suposada política progressista que feiem no ho era de progressista sinó reaccionaria, com si volessim conduir a la societat grega a èpoques passades i afortunadament ja superades, fent-ho a base de suposats avenços que en realitat eren retrocessos, i que tot i que ho feiem veure, en el fons no sortien d'una voluntat popular ni d'un desig de progrès sinó de directrius i consignes de les èlites socioeconòmiques i politiques, ocultes al gran públic i que només començaves a albirar-les quan arribaves als llocs més alts del partit o a ser propers a ells, com en el meu cas. Amb el domini total de la politica, l'economia i els mitjans de comunicació, es feia el que aquests poders secrets, que no tenien cap responsabilitat ni havien de donar comptes a ningú, decretaven en cada situació i s'havia de fer el que ells proposaven tot i que fos diferent del que ells mateixos havien dictat uns anys abans i tot i que un veiés que allò no anava enlloc i era un disbarat, no s'admetien crítiques ni discrepàncies de la línia oficial de moda, tot i que fos diferent a l'habitual fins llavors i fins i tot ni que anés contra el sentit comú. Però el que em va decebre més va ser comprovar que les nostres suposades polítiques ultraprogressistes en realitat no en tenien res de progressistes, que el que feiem en realitat no anava gens en contra dels veritables prínceps d'aquest món, els autèntics amos i actors principals de tot, sinó que el que feiem senzillament amb el nostre activisme i les nostres polítiques era atacar a la classe mitjana del país, empobrint-la, controlant-la i marginalitzant-la de la vida sociopolítica i econòmica, i que anavem creant un món de cada cop més pobres en nombre i més sense recursos, i un món de rics cada cop més rics. Al anar-ho descobrint molts ens vam sentir enganyats, alguns van témer perdre els seus privilegis i van seguir a desgana i essent interiorment crítics i potser fins intentant paliar des de dins les barbaritats que es proposaven a la gent del carrer, al poble grec, que va patir moltíssim en la crisi primer financera i desprès econòmica, primer nord-americana i desprès mundial, a partir de 2008, amb polítiques de la UE que el que realment van fer va ser estendre, agreujar i perpetuar la crisi, ja que tots els remeis que proposaven eren contraindicats i contraproduents. I a més les imposaven sense contemplacions i amb una gran brutalitat, no tolerant cap crítica ni resistència, així va passar amb el referèndum del 2015 en que la població grega va rebutjar abrumadorament les condicions de rescat decidides per la direcció de l'UE, i el Pasok estava en contra de la realització del referendum, cosa que si encara hi hagués estat m'hagués fet sortir-ne immediatament, però ja l'havia abandonat uns anys enrere. I que va fer la UE davant d'això, doncs la canallada realment bestial d'endurir encara molt més les condicions, fent-s'ho pagar a tot el poble en general i a la classe mitjana en particular, castigant-los per haver-se atrevit a resistir-se i demostrant que la voluntat popular no els importava gens i que si ho feia era per anar-li a la contrària i fer-lis la guitza, perquè així veiessin com les gasten amb els qui s'atreveixen a resisistir-los i més si és públicament i democràticament. I el president llavors, el líder de l'esquerra més radical, va traír la voluntat popular i a tota la gent, acceptant just a continuació no ja les mateixes sinó unes noves condicions encara molt més dures imposades des de fora per castigar fort a la població per la seva negativa. L'únic que es pot dir és que com més a l'esquerra més a favor dels realment poderosos i més en contra de la gent a la que diuen defensar, això ja és més que ser falsos amics del poble, és ser la guineu a càrrec del galliner. És trist que sigui així però aquesta és la realitat, les veritables intencions.s'amaguen presentant-se hipòcritament com el seu contrari. Jo per això fa molts anys que he deixat la política i ara no sols no vull saber-ne res sinó que em sap greu realment tot el que vaig fer en els meus anys d'activista i de polític, perquè pensant ajudar-los en realitat vaig contribuir a perjudicar a la gran majoria. Me'n he donat compte tard, ho sento molt, però ja està fet". Una trista constatació d'haver viscut enganyat i fins traït en els seus ideals.   

Observacions

Algunes observacions de tot tipus:

Pecat original: 

Quin escàndol ha precedit 

a l'adopció del vestit? 

I quins terribles fraus 

a la invenció de les claus?.

Consigna de vida: 

Quan tu vas néixer 

tothom somreia, 

sols tu ploraves; 

fés que quan moris

tothom plori, 

sols tu somriguis.

Si gaudiu del Modernisme no us quedeu a mig camí, arribeu al paroxisme de gaudir-ne amb el Gaudí! - Josep Carner (1884 - 1970)

El diner és un bon servent, però un amo molt dolent 

He tornat a creure en Déu pensant sobre l'energia, que no es crea ni destrueix, tan sols es transforma, llavors d'on va sortir, qui la va crear? - reflexió d'un científic 

El camí de l'Infern està empedrat de bones intencions (1)

Al diable li agrada la inversió, tot allò que altera l'orde diví i natural, fins a posar les coses cap per baix, per això incita a les revolucions i actua en elles

Els qui són capaços de grans coses poden fer grans bens o grans mals segons el que triin 

Per un clau mal posat i que va caure es va perdre una ferradura. Per una ferradura perduda es va perdre un cavall. Per un cavall perdut es va perdre un general. Per un general perdut es va perdre una batalla. Per una batalla perduda es va perdre una guerra. Per una guerra perduda es va perdre un país... Per un clau mal posat es va perdre un país (2)

L'efecte mosca en el pastís, un petit fet que espatlla tot el conjunt (3) 

En les guerres els humils viuen més temps i sobreviuen - Trelleg (1900 - 1990)

La guerra és l'infern.  A les guerres no hi ha bons i dolents, sinó dolents i pitjors. I sovint no se sap quin són uns i quins són els altres. Qui guanya i qui perd no és garantia de res. 

(1)  Les bones intencions sense Déu no són suficients i  el dimoni és especialista en espatllar aquelles coses d'entrada bones, exagerant-les, tergiversant-les. desviant-les, fent-les absolutes, portant-les fins l'absurd i fent que finalment treballin pel mal

(2) La importància de les petites coses per la cadena de conseqüències com una bola rodant de neu, l'anomenat efecte papallona

(3) Això passa sovint amb narracions i fins i tot amb els seus autors, un sol punt prou dolent canvia el significat de tota l'obra o la valoració de l'escriptor, hi ha estudiants que per una frase desafortunada o malinterpretable prou greu els hi han suspès tot un exàmen, perquè allò sol canvia el sentit de tota la resta  

Viatjant en el temps

A més del viatge normal en el temps, amb el pas de la vida, podem també viatjar en el temps, cap al passat amb la memòria i les evocacions,  amb els records interiors expressats i exteriors (1), personals o compartits, i cap al futur, amb la mort i el més enllà. 

Tots aquests tres viatges temporals els fem tots els éssers humans, convidats per Déu a existir, viure i conèixer la seva Creació i dotats per Ell, a imatge i semblança seva, de personalitat, intel·ligència, consciència, memòria, llibertat i voluntat, pensaments i sentiments, amor, estima, afecte, tendresa, amistat i recerca de Déu, del bé, la veritat i la justícia, i de tot allò real bo,  bell i agradable, i del deleit en ells, en tot això, que és el que ens dona la felicitat. 

Exercitar aquests dons i aquests viatges ens és agradable, ens plau i ens acosta a la felicitat, i hi ha també els viatges en l'espai, que solen ser positius i motiu d'exploració, descobriments i de veure, conèixer i aprendre noves coses, cosa que ens satisfà perquè ens obra cada cop nous horitzons, més amplis i llunyans, que fem nostres amb la nostra presència alhora que coneixem més gent i expandim la nostra visió del món no sols geograficament i històricament sinó també de mentalitats, visions del món, idees, ambients i emocions, així com de noves persones: conèixer a algú en persona, veure'l de prop, escoltar-lo, parlar-li i donar-li la mà, compartir alguna estona, una festa o un menjar, ens dona un coneixement vital d'ella molt superior a saber-ne molt però a distància i sols intel·lectualment, fins i tot pot fer variar les nostres apreciacions i generalment d'una manera positiva (2) 

Seguint aquesta línia, es pot fer un viatge cap al passat retrobant o mirant fotografies, records personals, llocs, olors molt temps no sentides i sobretot persones amb les que en molt temps no hem vist o parlat, que marcaren la nostra infància, adolescècia, joventut, majoria d'edat, primera adultesa... o almenys hi estigueren presents, sobretot si amb ells compartirem família, veïnatge, misses i sacraments, escola i estudis, viatges, servei militar, fets excepcionals (3) feina i altres activiats i èpoques marcades de la nostra vida.  

Per això puc mostrar una mica l'ambient de quan jo era un noi, un adolescent i un jove:

Idees de saviesa

Déu perdona sempre, els homes a vegades, la naturalesa mai 

Si Déu no existís no podria existir res, ni tant sols el no-res 

Déu és en si mateix l'Amor, l'Amant i l'Amat 

Déu és Amor i l'amor no pot estar sol, és creador, unitiu i comunicatiu 

Al principi era la Paraula, és a dir el pensament expressat, creatiu i compartit  

L'únic necessari, el veritablement imprescindible, és Déu.  

Abans creuria que jo no existieixo que no que Déu no existeix 

Déu existeix, per tant podem existir 

Els éssers humans i totes les coses existim, Déu és (1)  

El qui gràcies a un do diví ha trobat la sortida, ho ha rebut de Déu per ell però també perquè pugui ajudar a trobar la sortida als altres

Cal saber que la vida humana és una lluita espiritual

Participem de la guerra còsmica entre el Bé i el mal

La batalla decisiva ja l'ha vençut Jesucrist, el resultat és ja irreversible i el bé triomfarà al final, però la lluita continua i seguirà fins a la fi dels temps

Com a lluitadors pel bé podem vèncer com els sants, o podem ser derrotats, retirar-nos, ser agafats presoners, tot dins del normal, però també, molt més greu, desertar i el pitjor de tot, traïr

En aquest món el bé i el mal estàn barrejats (2) però a la fi del món i abans en cada fi del món individual se separen i són destins diferents

Déu recull amb Ell tot el bé, però com que és sant i no accepta el mal, l'aparta de sí en la tria

Amb Déu hi ha tot el bé, sense Déu tot el mal 

Tant en aquest món com per a l'altre cal triar quin futur volem 

Més dura serà la caiguda com més alçada s'assoleixi, per això la caiguda dels àngels i dels orgullosos és la pitjor de totes

Quan l'òptim es corromp es converteix en pèssim 

El mal comença per ser luciferí és a dir pel dubte, la temptació i l'escepticisme; desprès proguessa a diabòlic, és a dir contradictor, separador i opositor; i finalment acaba per ser satànic, essent superb, violent, destructiu i autodestructiu - Ernst Jünger (1895 - 1998) 

Sentir temptacions és humà, caure en elles és demoníac 

L'escala del més alt al més baix és: caritat, esperança, fe, incredulitat, desesperació i odi

Arribarà un temps, abans del final, en que la gent serà tan perversa que primer els pares mataran els seus fills i desprès els fills mataran els seus pares - profecia medieval

Sense que ni nosaltres ni ningú se n'adoni i sense que es pugui saber si no és a posteriori i només per part dels altres, hi ha un moment en que passem el punt mig de la vida, és a dir que llavors ja hem viscut tants anys com ens queden per viure

Mentre hi ha vida hi ha esperança

Noti que està viu ara, no sent ganes de riure? - un psicòleg nord-americà

Fins ara no, mai, però per fi ara nosaltres! - actitud irracional i il·lògica que podrien dir totes les generacions

Alimentar els altres és un acte d'amor, com una mare que nodreix de si mateixa el nonat en les seves entranyes i el nadó del seu si, o com els pares que alimenten els seus fills perquè visquin, creixin i siguin éssers humans com ells. Alimentar-se també és un acte d'amor, és acceptar aquesta donació gratuïta i vital i acceptar viure, crèixer i ser com ells. 

L'Eucaristia és l'aliment espiritual amb el que Déu se'ns dona. I igual que en la vida biològica la falta d'aliment porta a l'enflaquiment, a la falta de forces, a les malalties, a l'anèmia, a l'anorèxia i en última instància a la mort. 

(1) Que és un grau molt més alt d'existència, existir és limitat i temporal, ser és universal i etern

(2) En nosaltres, en els altres, en l'ambient, en la societat i a tot el món, i com les aparences poden ser enganyoses sovint costa destriar-los, per fer-ho bé necessitem la saviesa i la guia divines 

Aforismes

Algunes idees per reflexionar: 

L'Esglèsia catòlica et porta a Jesucrist, que és el camí, la veritat i la vida; deixa't acompanyar i segueix-lo!

La impuresa és causa i efecte de l'allunyament humà de Déu 

Als anys 1960s a les pel·lícules nord-americanes les dones van començar a comportar-se com homes gai

La imensa majoria de les cançons d'amor serien molt més adequades si el seu destinatari fos Déu 

La impuresa és temps amb el diable 

La frivolitat és un estat tràgic de vida 

Que només tenen valor les afirmacions empíricament demostrables, no és una afirmació empíricament demostrable 

A la vida hi ha tres coses: religió, ciència i vida social 

Una temporada a l'Infern (Une saison en enfer, 1873), un llibre psicològic autobiogràfic d'Arthur Rimbaud (1854 - 1891)

Molts pecadors habituals i empedreïts no se n'adonen però la seva vida ja és una experiència de l'infern a la vida terrena

Quan Jesucrist es compadeix d'un pecador, el perdona, el reconcilia amb Déu Pare,amb l'Esglèsia, amb ell mateix - perquè el pecat ho trenca tot, fins i tot a un mateix - amb els altres, amb la societat i amb tota la Creació. L'acció de Crist i de l'Esperit Sant per amor al Pare i al propi pecador, treu de la presó, trenca les cadenes, allibera de l'esclavatge del diable, del pecat, de la mort i del infern, lligams dels que un mateix no pot sortir i dels que els altres, tot i si arriben a adonar-se'n, tampoc et poden ajudar a alliberar-te ni que volessin fer-ho, a no ser pregant per tu i intercedint davant Déu per que Ell tingui misericòrdia i tu li permetís actuar del tot en la teva vida, permisió sense que Ell no ho sol fer excepte potser en casos excepcionals, i Ell és l'únic que vol i pot deslliurar-te. Llavors, com sortint d'un malsón, un cau en compte de la seva terrible situació ja en vida, sense la gràcia divina, de la seva impotència i desesperació inconscient, dissimulada o negada i sobrecompensanda vanament, i de l'espantós destí etern cap el que un anava, que no es veu clarament fins que Jesucrist, bondadosament i amorosament, te n'ha tret i te n'ha deslliurat. 

Santa Maria Magdalena, Sant Pere, Sant Pau... els grans pecadors poden passar a ser grans sants si deixen que Jesucrist actuï en ells. En canvi Judes, el més contrit, penedit i amb més remordiments, es va suïcidar, comprometent el seu destí etern, per el seu rebuig a Jesucrist i per no haver esperat i confiat en buscar el seu perdó. 

L'Infern no és pels pecadors, sinó pels no penedits dels seus pecats, perquè no els reconeixen, no pensen que hagin de demanar-ne perdó, no creuen en Déu o no accepten ni recorren a l'Únic que pot i vol perdonar-los, perquè Déu és just i misericordiós.

"La majoria dels que estan en l'Infern són gent que no creia que existís l'Infern" (Santa Faustina Kowalska, 1905 - 1938) 

"Tothom haurà de passar per Mi, els qui busquin i demanin la meva misericòrdia la trobaràn, però els que no, es trobaran amb la meva justícia" (Nostre Senyor Jesucrist en una aparició a Santa Faustina Kowalska)

"El qui es fa mal a si mateix és encara pitjor que el qui fa mal als altres" (Sant Tomàs d'Aquino, 1224 - 1274)

L'àngel et parla de la justícia de Déu abans del pecat, però si has caigut en ell et parla de la seva misericòrdia, perquè vol que no pequis i si has caigut et converteixis i et salvis i no pequis més. El dimoni en canvi et parla de la misericòrdia de Déu abans del pecat per tal que pequis, però si has caigut en ell et parla de la justicia divina, perquè vista la gravetat del mal, desesperis de ser perdonat i segueixis pecant més i més,esclau seu. 

La impuresa és el diable, la condemnació. l'infern, les seves fantasies són dimonis 

La TV ha estat la gran perturbadora, entrant a totes les llars i convertint-se en el seu centre, fent un progressiu i efectiu rentat de cervell als qui la veuen, hipnotitzant-los i essent així responsable de l'apostasia silenciosa i subconscient de la societat. Un destacat satanista (1) deia que la TV era l'altar satànic entronitzat en totes les famílies.

(1) Anton Szandor LaVey (1930 - 1997), satanista ateu, fundador de la Church of Satan (1966) a San Francisco, Califòrnia, assessor de la pel·lícula "Rosemary's Baby" (1968), i autor de The Satanic Bible (1969). 

Una selecció de pel·lícules (II)

Una selecció personal de pel·lícules de ficció des de poc desprès del final de la Segona Guerra Mundial, abarcant tots els àmbits de la imaginació humana, agrupades en períodes: 

1949 - 1964 

In the Town (1949) 

All about Eve (1950)

Journal d'un curé de campagne (1951)

The Lavender Hill Mob (1951) 

Singin' in the Rain (1952)

This is Cinerama (1952) 

Les vacances de M. Hulot (1953)

Gentlemen Prefer Blondes (1953)

How to Marry a Millionaire (1953) 

Tokyo monogatari (1953)

Father Brown (1954)

La strada (1954)

Historias de la radio (1955)

The Seven Year Itch (1955) 

Guys and Dolls (1955) 

Biruma no tategoto (1956)

Marcelino pan y vino (1956)

Bus Stop (1956)

Forbidden Planet (1956)

Paths of Glory (1957)

Mon oncle (1958)

Muhomatsu no issho (1958) 

I soliti ignoti (1958)

Pillow Talk (1959)

Die Brücke (1959) 

Les 400 coups (1959) 

The Apartment (1960)

On the Beach (1960)

The World of Suzie Wong (1960)

Breakfast at Tiffany's (1961)

West Side Story (1961)

The Misfits (1961)

La notte (1961) 

Lover Come Back (1961)

A Kind of Loving (1962)

Boys Night Out (1962) 

Days of Wine and Roses (1962) 

The Wonderful World of the Brothers Grimm (1962) 

The Cardinal (1963)

Its a Mad, Mad, Mad, Mad World (1963) 

Man's Favorite Sport? (1964)

Send Me No Flowers (1964)

Fail Safe (1964)

Dr. Strangelove (1964)

My Fair Lady (1964)

Les parapluies de Cherbourg (1964) 

1965 - 1980

The Agony and the Ecstasy (1965)

Dr. Zhivago (1965)

Those Magnificent Men in their Flying Machines (1965)

The Great Race (1965) 

One Million Years BC (1966) 

Pharaoh (1966) 

Blow-Up (1966)

Three on a Couch (1966) 

Dr. Katajews chirurgische Eingriffe in das Seelenleben  des Dr. Igor Igorowitsch (1967)

Playtime (1967)

Les Demoiselles de Rochefort (1967) 

Barefoot in the Park (1967)

Guess Who's Coming to Dinner (1967)

Helga. Vom Werdem des menschliche Lebens (1967) 

Baisers volés (1968) 

Planet of the Apes (1968)

2001: A Space Odyssey (1968)

The Party (1968) 

Charly (1968)

Hell in the Pacific (1968) 

Nihonkai daikaisen (1969) 

Ma nuit chez Maud (1969) 

If It's Tuesday This Must Be Belgium (1969)

Easy Raider (1969) 

When Dinosaurs Ruled the Earth (1970) 

Zabriskie Point (1970)

The Out-of-Towners (1970) 

Ein kärlekshistoria (1970)

Tora! Tora! Tora! (1970)

Patton (1970)

Le genou de Claire (1970)

Love Story (1970)

Trafic (1971)

The Andromeda Strain (1971) 

Silent Running (1972) 

Solaris (1972) 

Sleeper (1973) 

The Little Prince (1974)

Bad Ronald (1974) 

Dersu Uzala (1975)

One Flew Over the Cuckoo Nest (1975) 

Murder by Death (1976) 

Close Encounters of the Third Kind (1977) 

Grease (1978)

Zulu Dawn (1979)

Moskva slezam ne verit (1979) 

The Gods Must Be Crazy (1980)

Shogun (1980)

Ni hyaku san kochi (1980) 

The Silk Road (1980)

Cosmos (1980)

1981 - 1996 

La Guerre du feu (1981)

Das Boot (1981) 

On Golden Pond (1981)

Koyaanisqatsi (1982)

Blade Runner (1982)

Cannery Row (1982)

The Outsiders (1983)

Zelig (1983) 

The Day After (1983)

WarGames (1983)

The Name of the Rose (1986)

Chechechela, una chica de barrio (1986)

Le Déclin de l'empire américain (1986) 

Hong gao liang (1987)

Babettes gaestebud (1987)

Cry Freedom (1987)

L'Ours (1988)

Amanece que no es poco (1989) 

Da hong denglong gaogao gua (1991)

Much Ado About Nothing (1993)  

The Joy Luck Club (1993) 

The Wedding Banquet (1993)

Mu du du xanh (1993) 

Rapa Nui (1994) 

Babe, the Galant Pig (1995)

Contact (1997)

The Truman Show (1998) 

Deep Impact (1998) 

The Lord of the Rings: The Fellowship of the Rings (2001)

Amelie (2001)

My Big Fat Greek Wedding (2002)

I Am David (2003)

Bruce Almighty (2003)

Bom yeoreum gaeul gyeoul geurigo bom (2003)

Le chiavi di casa (2004) 

Millions (2004)

The Chronicles of Narnia: The Lion, the Witch and the Wardrobe (2005)

The Boy in Striped Pyjamas (2006)

The Fox and the Child (2007)

Moon (2009)

2013 - 2028 

Gravity (2013)

Tokyo Kakozu (2013)

Interstellar (2014)

Se Dio vuole (2015) 

The Martian (2015)

Aquests films ens diuen molt sobre la mentalitat de la seva època, d'allò que es pensava, creia, sentia, desitjava i somniava o senzillament es destacava o estava de moda, a part de portar molts records als que han viscut aquests temps, i com es veu hi ha de tot.