El 14 de setembre, dia de l'Exaltació de la Santa Creu, és l'aniversari de l'ordenació episcopal del bisbe de Vic, Romà Casanova (Deltebre, 1956) que va tenir lloc en aquesta data de l'any 2003, quan tot just acabava de complir 47 anys. Ordenat sacerdot a Tortosa el 17 de maig de l'any 1981, nomenat pel Papa Joan Pau II va ser consagrat bisbe per l'arquebisbe de Barcelona Ricard Maria Carles (1926 - 2013) i des del 23 d'agost de 2021 és també administrador apostòlic de la diocesi vacant de Solsona, veïna de la de Vic. El seu lema episcopal és una frase de les Cartes de St. Ignasi d'Antioquia, "El meu amor està crucificat".
|
El bisbe de Vic Romà Casanova celebrant a l'altar de la catedral de Vic davant d'una imatge del dominic Sant Francesc Coll en la Missa d'ordenació de 3 nous sacerdots, el 5 de setembre de 2010 |
I el 17 de setembre és la celebració de l'aniversari de la consagració de l'actual catedral de St. Pere de Vic. La seva història té més de mil anys, en realitat més de mil cinc-cents, i l'edifici actual, que fou declarat Bé d'Interès Artístic i Patrimoni Nacional l'any 1931, en conserva les diferents aportacions al llarg dels segles.
D'una primera església de l'any 516, destruïda per la invasió sarraïna el 713 i reconstruida a partir de l'any 886 només es conserven els capitells de la cripta. Una nova edificació d'estil romànic fou construïda per l'abat Oliba, bisbe de Vic de 1018 al 1046 i famós propulsor de la Pau i la Treva de Déu, així com de la sagrera, i va ser consagrada per l'arquebisbe de Narbona l'any 1038, de la que es conserven el campanar i la cripta i alguns relleus al Museu episcopal de Vic i altres. D'estil gòtic són el claustre del 1318 i el retaule de l'altar major del 1427, obra de Pere Oller. I algunes capelles són del Barroc.
Però la gran remodelació de la catedral tingué lloc a partir del 1781 en estil neoclàssic, essent consagrada el setembre de 1803. A partir del segle XX la catedral de Vic és famosa per les pintures a les parets de Josep Maria Sert (1874 - 1945) que després que una primera versió que va fer entre 1926 -1930 i que va ser destruïda quan la catedral fou cremada a l'inici de la guerra civil de 1936 - 1939, en va fer una segona versió diferent entre els anys 1940 - 1945.
Han estat, entre molts altres, bisbes de Vic:
- Ató (+ 971), bisbe de Vic del 957 al 971, va ser nomenat arquebisbe pel Papa però fou assassinat al seu retorn de Roma.
- L'abat Oliba (971 - 1046), considerat un dels fundadors espirituals de Catalunya, que entre moltes més coses erigí el monestir de Sta. Maria de Montserrat (1025), i una gran figura europea per la seva influència a Occitània i Hispània
- St. Bernat Calbó (1080 - 1243) que ho fou entre 1223 - 1243
- Alfons de Tous (+ 1421), de 1410 a 1417 i que fou president de la Generalitat del 1396 al 1413
- Llucià Casadevall (1785 - 1852), de 1848 a 1852
- Josep Morgades (1826 - 1901), de 1882 a 1899, en que passà a ser bisbe de Barcelona
- Josep Torras i Bages (1846 - 1916), de 1899 a 1916
- Joan Perelló (1870 - 1955), de 1927 a 1955
- Ramon Masnou (1907 - 2004), de 1955 a 1983
- Josep Maria Guix (1927 - 2009), del 1983 a 2003
- I l'actual, Romà Casanova (1956), que ho és des del 2003
També estan molt relacionats amb Vic i la seva catedral:
- St. Miquel dels Sants (1591 - 1625), gran contemplatiu osonenc nascut a Vic
- L'arquitecte Josep Morató (1748 - 1826) autor de la remodelació neoclàssica de la catedral amb la façana
- Sta. Joaquima de Vedruna (1783 - 1854), de Barcelona però molt relacionada amb Vic on visqué, fundadora, el seu cos està a Osona
- L'escultor Josep Bover (c. 1800 - 1866) autor del monument a Balmes instal·lat a la catedral l'any 1865
- St. Antoni Maria Claret (1803 . 1870), arquebisbe, que fundà la Congregació dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, coneguts com a Claretians, a Vic el 16 de juliol de 1849 i que està enterrat a la casa mare, l'església de la Mercè al costat de la catedral
- El sacerdot i destacat filòsof Jaume Balmes (1810 - 1848), que està enterrat i té un monument amb la seva estàtua al centre del claustre de la catedral
- St Francesc Coll (1812 - 1875), de Gombrén, fundador, mort a Vic, on està el seu cos
- El també sacerdot i gran escriptor Jacint Verdaguer (1845 - 1902) nascut a Folgueroles, i del que una bona part de la seva vida i del seu ministeri tingué lloc a Osona
- Jaume Collell (1846 - 1932), canonge
- Sta. Carme Sallés (1848 - 1911), vigatana i fundadora
- Josep Gudiol (1872 - 1931), sacerdot, conservador del Museu Episcopal entre 1898 i 1931
- El pintor Josep Maria Sert (1874 - 1945) ja citat...
La diocesi de Vic també té molts beats i màrtirs.
Vic van ser seu d'un conegut Seminari, obert el 1749, que al segle XIX va arribar a tenir més de mil seminaristes i que després de la guerra civil a mitjan segle XX encara en tenia centenars, però que avançada la 2ª meitat del s. XX va anar deixant de tenir activitat, passant els seminaristes de la diocesi al Interdiocesà de Barcelona. També té un important Museu Episcopal fundat l'any 1891. No és d'estranyar que se l'hagi anomenat "La Ciutat dels Sants" i a la diocesi de Vic "Terra de Sants", com la va qualificar el papa Benet XVI després d'ordenar en pocs anys dos nous sants de la mateixa.
Vic i la seva diocesi, que de 2019 a l'any vinent està celebrant un Sínode diocesà per a la renovació i el renaixement cristià i per una evangelització eficaç, han estat tradicionalment un gran centre de religiositat catòlica i de cultura catalana, preguem Déu perquè ho segueixin essent al llarg de tot el nostre segle XXI i més enllà encara!