A la vida es poden prendre quatre grans opcions vitals:
 |
| Ja des de petit un ha de decidir quina actitud bàsica pren davant la vida: un meu germà, el Jordi, als 12 anys, maig 1969 |
1. De confiança. Creure en tot el que t'arriba avalat per la tradició, per institucions, per les persones grans, especialment per pares i altres parents, mestres i professors, persones amb autoritat per estudis o experiència i per les persones que t'estimen i a les que tu estimes i en qui confies, perquè saps que et volen bé... i creure-ho mentre no es demostri el contrari.
És l'actitud de la religió, de la fe, de la família, de l'amor, de l'amistat, de la simpatia, de les bones relacions personals i col·lectives... pressuposa la bona fe i les bones intencions en general i la bondat de la gent i del món, la confiança bàsica en la vida i l'acceptació i la intel·ligència i bona informació pròpia i aliena.
2. Escèptica - investigadora. Creure només en allò provat i demostrat, no creure res mentre no s'hagi testat, investigat i comprovat repetidament de forma objectiva i segura, per molts observadors.
És l'actitud científica i escèptica, que serveix molt bé per conèixer el món material i per poder dominar-lo, però que porta a un fracàs en les relacions humanes en general i molt més encara en les relacions íntimes, ja que pressuposa la desconfiança i la vigilància constant, no sols perquè tota afirmació s'ha de comprovar ja d'entrada, preguntant o espiant, sinó perquè sempre pot aparèixer eventualment l'excepció o alguna cosa amagada, o bé amb el temps una novetat o canvi que ho invalidi.
3. Personal de tria. Creure només en allò que t'agrada, escollir personalment el que vols o no vols creure, a la carta, fora del conjunt en que t'arriba o agafant coses de sistemes diferents, ni que siguin inconexos, incompatibles o incoherents.
És l'actitud artística o subjectiva, eclèctica i irracional, de creure només allò que et ve de gust creure, que pot variar no sols amb les implicacions que es dedueixen i de les que es prescindeix, sinó que també pot variar amb el temps (abans, ara...en el futur potser una altre cosa) i és molt individualista, arribant a fer síntesis pròpies que gairebé ningú més, o només uns pocs, comparteixen, essent que la majoria dels altres ho veu fals i enganyós, fins i tot, i molt sovint sobretot, els qui tenen altres gustos i creences.
4. Rebel y negativa. No creure en res, ni en allò comunment acceptat ni en allò ben establert amb demostracions i certesa i en casos extrems ni tan sols en allò evident.
És l'actitud nihilista, antitot, de l'escepticisme radical, que nega el món arribant a negar l'existència, el coneixement i la comunicació, com en la famosa frase del sofista Gorgias, cosa que en la majoria d'ocasions és només una pose o una provocació, perquè sinó implicaria una ignorància total, falta d'intel·ligència o un negativisme patològic fronterer amb la malaltia mental quan no degut a aquesta.
