dijous, 15 de juliol del 2021

Pau i bé

San Bonaventura (c. 1217/1221 - 1274), bisbe i doctor de l'Església, franciscà, és un dels grans teòlegs i filòsofs catòlics, conegut en l'Escolàstica com a "Doctor seràfic". 








































St. Bonaventura, que també va ser un destacat místic, és junt amb St. Tomàs d'Aquino, dominic, la biografia dels quals té molts paral·lels històrics, un dels més grans filòsofs del segle XIII i de totes les èpoques. 

I junt amb el fundador St. Francesc d'Assís, és un dels grans representants de l'espiritualitat franciscana, com es veu en el Càntic de les Criatures: Lloat sigueu oh Senyor Nostre per totes les criatures... perquè el sentit de la vida és cantar-vos i lloar-vos i perquè la nostra vida sigui sempre cant i dansa. 




I així com de la veritat ve la justícia, del perdó ve la pau i és de Déu que ens venen tots els bens de la vida. De manera que podem dir: Pau i bé, germans tots de la Creació divina!. 

dimecres, 14 de juliol del 2021

La cura de malalts

Tenir cura dels malalts i atendre'ls és una de les més grans obres de caritat. 






























Sant Camil de Lellis (1550 - 1614) va ser un gegant de la caritat, dedicat a servir als malalts, ajudant-los, contribuïnt a curant-los i atenent-los espiritualment.  El 1582 va fundar una companyia d'homes pietosos i bons per tal de servir als malalts voluntàriament i per amor de Déu, "amb el mateix amor d'una mare al seu fill únic malalt" i ell mateix, amb una dedicació absoluta, tractava a cada malalt com si fos el mateix Jesucrist sofrent. Aprovada la companyia ja l'any 1586, el 1591 el Papa els hi va donar la categoria d'Orde, la dels Ministres dels Malalts, coneguts popularment com a Camils. És patró  junt amb Sant Joan de Déu,dels malalts i dels hospitals, dels infermers i del món de la infermeria. Va ser un precursor de la Creu Roja, fundada a Suïssa l'any 1863. 


Nicola D'Onofrio (1943 - 1964)
Alessandro Toe (1967 - 1996)

dimarts, 13 de juliol del 2021

dilluns, 12 de juliol del 2021

Les 4 grans actituds vitals bàsiques


A la vida es poden prendre quatre grans opcions vitals: 



Ja des de petit un ha de decidir quina actitud bàsica pren davant la vida: un meu germà, el Jordi, als 12 anys, maig 1969 






































1. De confiança. Creure en tot el que t'arriba avalat per la tradició, per institucions, per les persones grans, especialment per pares i altres parents, mestres i professors, persones amb autoritat per estudis o experiència i per les persones que t'estimen i a les que tu estimes i en qui confies, perquè saps que et volen bé... i creure-ho mentre no es demostri el contrari.  

És l'actitud de la religió, de la fe, de la família, de l'amor, de l'amistat, de la simpatia, de les bones relacions personals i col·lectives... pressuposa la bona fe i les bones intencions en general i la bondat de la gent i del món, la confiança bàsica en la vida i l'acceptació i la intel·ligència i bona informació pròpia i aliena.  

2. Escèptica - investigadora. Creure només en allò provat i demostrat, no creure res mentre no s'hagi testat, investigat i comprovat repetidament de forma objectiva i segura, per molts observadors.

És l'actitud científica i escèptica, que serveix molt bé per conèixer el món material i per poder dominar-lo, però que porta a un fracàs en les relacions humanes en general i molt més encara en les relacions íntimes, ja que pressuposa la desconfiança i la vigilància constant, no sols perquè tota afirmació s'ha de comprovar ja d'entrada, preguntant o espiant, sinó perquè sempre pot aparèixer eventualment l'excepció o alguna cosa amagada, o bé amb el temps una novetat o canvi que ho invalidi.

3. Personal de tria. Creure només en allò que t'agrada, escollir personalment el que vols o no vols creure, a la carta, fora del conjunt en que t'arriba o agafant coses de sistemes diferents, ni que siguin inconexos, incompatibles o incoherents.

És l'actitud artística o subjectiva, eclèctica i irracional, de creure només allò que et ve de gust creure, que pot variar no sols amb les implicacions que es dedueixen i de les que es prescindeix, sinó que també pot variar amb el temps (abans, ara...en el futur potser una altre cosa) i és molt individualista, arribant a fer síntesis pròpies que gairebé ningú més, o només uns pocs, comparteixen, essent que la majoria dels altres ho veu fals i enganyós, fins i tot,  i molt sovint sobretot, els qui tenen altres gustos i creences. 

4. Rebel y negativa. No creure en res, ni en allò comunment acceptat ni en allò ben establert amb demostracions i certesa i en casos extrems ni tan sols en allò evident.

És l'actitud nihilista, antitot, de l'escepticisme radical, que nega el món arribant a negar l'existència, el coneixement i la comunicació, com en la famosa frase del sofista Gorgias, cosa que en la majoria d'ocasions és només una pose o una provocació, perquè sinó implicaria una ignorància total, falta d'intel·ligència o un negativisme patològic fronterer amb la malaltia mental quan no degut a aquesta. 

diumenge, 11 de juliol del 2021

El gran patró d'Europa

Sant Benet de Núrsia (480 - 547), fundador de l'Orde Benedictina i un dels pares i potser el més gran del monasticisme occidental és un dels patrons d'Europa, a la que ell i els seus fills benedictins contribuiren en gran mesura a evangelitzar i cristianitzar. millorant les vides comunitàries i individuals de tots els seus habitants  i comunicant-los alhora la veritat i el sentit de la vida, coneguts per la revelació divina, obeïnt el manament de Jesucrist d'anar a convertir i batejar tots els pobles. 



De les necessitats i els perills del món a la Glòria del Cel amb Déu 



Amb el seu lema de "ora et labora", amb la fundació de l'abadia de Monte Cassino (529) sobre les ruïnes d'un dels últims temples greco-romans pagans i amb la famosa Regla (540), seguint a Jesucrist, el Camí, la Veritat i la Vida, van ensenyar la dignitat de la vida humana per la filiació divina, van donar exemple de viure l'Evangeli i d'estar en camí cap al Regne de Déu ja en aquest món i també i definitivament en el món futur i etern.   El bé que van fer els monestirs benedictins ja des del principi al segle VI i després amb la fundació l'any 910 del monestir de Cluny i l'expansió de la reforma Cluniacenca entre els segles X - XIII sobretot i després amb la reforma del Císter (c. 1100) i la segona onada d'expansió de la reforma Cistercenca, uns segles posterior, tota Europa s'omplí de monestirs benedictins, que feien vida contemplativa, resaven, treballaven la terra i organitzaven i estructuraven el territori, però sobretot mantingueren la fe i l'espiritualitat catòlica i preservaren el valuós del llegat cultural de l'Antiguitat en els escriptoris on es copiaven i comentaven les millors obres en llatí de la Roma clàssica i de la patrística i se'n arribaren a crear algunes de noves, i en les escoles on s'ensenyava la doctrina cristiana i l'ensenyament bàsic del trivium i el quadrivium com també l'especialitzat, de medecina, farmacopea i botànica principalment, però en general de tota la cultura, essent on aquesta es conservà i transmeté en els anomenats Segles Benedictins (1). 

El seu llegat espiritual i cultural ha sigut extraordinari, incloent-hi la difusió de l'art romànic primer i del gòtic després, així com de pelegrinatges com el Camí de Sant Jaume. Europa i el món li deuen molt a St. Benet i als monjos continuadors de la seva obra, perquè com va fer notar un destacat intel·lectual francès l'any 1973, "el triomf del Cristianisme a Europa a partir dels s. IV - VI, va solucionar durant més d'un mil·leni i mig els grans problemes que el món actual té plantejats ara i que han tornat des de fa un segle o un segle i mig: l'explosió demogràfica, l'esgotament de recursos naturals i la contaminació ambiental i els seus efectes". Hauriem d'aprendre, avui més que mai, de quina manera tan senzilla, respectuosa i afavoridora, es va dur a terme. 

(1) Una descripció molt acurada de com va ser, la seva importància i el seu llegat es pot veure a Los siglos benedictinos: la primera expansión (1969) de l'historiador David Knowles O.S.B.

dissabte, 10 de juliol del 2021

Portadors de Jesucrist

St. Cristòfol, qui segons la tradició va portar el nen Jesús a les espatlles per travessar un riu, és el patró dels automobilistes i dels viatgers en general. Cristòfol o Cristòfor, nom que ve del grec Christofóros, vol dir "portador de Crist" i en aquest sentit es podria aplicar, perquè ho són, a tots els ministres ordenats i també d'alguna manera els religiosos i religioses i fins i tot tots els batejats. 


Benedicció dels cotxes a Santa Maria de Corcó, dia de St. Cristòfol, 2011.

























Molts conductors de vehicles porten la medalla de St. Cristòfor a l'automòbil, o una estampa a la cartera o a la guantera. En molts pobles encara es manté la tradició de la benedicció amb aigua beneïda per part d'un sacerdot o diaca de tota mena de cotxes, motos i altres màquines de desplaçament, ja sigui el mateix dia 10 de juliol o en un dels dos diumenges més propers, el d'abans o el de després d'aquesta data.

divendres, 9 de juliol del 2021

El rostre dels sants

La cara és el mirall de l'ànima, se sol dir, i és interessant veure com és la dels sants.
 



Sant Enric Newman (1801 - 1890)
i Santa Teresa de Lisieux (1873 - 1897)



Mantenint la seva personalitat, creada per Déu, i complint totes les expectatives en ells posades, el rostre i la mirada dels sants tenen una especial lluminositat, el transparenten a Ell.












Santa Edith Stein (1891 - 1942) i
Sant Maximilià Kolbe (1894 - 1941)