dissabte, 10 de juliol del 2021

Portadors de Jesucrist

St. Cristòfol, qui segons la tradició va portar el nen Jesús a les espatlles per travessar un riu, és el patró dels automobilistes i dels viatgers en general. Cristòfol o Cristòfor, nom que ve del grec Christofóros, vol dir "portador de Crist" i en aquest sentit es podria aplicar, perquè ho són, a tots els ministres ordenats i també d'alguna manera els religiosos i religioses i fins i tot tots els batejats. 


Benedicció dels cotxes a Santa Maria de Corcó, dia de St. Cristòfol, 2011.

























Molts conductors de vehicles porten la medalla de St. Cristòfor a l'automòbil, o una estampa a la cartera o a la guantera. En molts pobles encara es manté la tradició de la benedicció amb aigua beneïda per part d'un sacerdot o diaca de tota mena de cotxes, motos i altres màquines de desplaçament, ja sigui el mateix dia 10 de juliol o en un dels dos diumenges més propers, el d'abans o el de després d'aquesta data.

divendres, 9 de juliol del 2021

El rostre dels sants

La cara és el mirall de l'ànima, se sol dir, i és interessant veure com és la dels sants.
 



Sant Enric Newman (1801 - 1890)
i Santa Teresa de Lisieux (1873 - 1897)



Mantenint la seva personalitat, creada per Déu, i complint totes les expectatives en ells posades, el rostre i la mirada dels sants tenen una especial lluminositat, el transparenten a Ell.












Santa Edith Stein (1891 - 1942) i
Sant Maximilià Kolbe (1894 - 1941)
 

dijous, 8 de juliol del 2021

El caràcter dels sants

El filòsof catòlic René Le Senne (1882 - 1954), de tendència personalista, va desenvolupar l'estudi dels caràcters humans realitzat pels holandesos Heymans i Wiersma l'any 1908, en que distingien 3 grans constituents de la personalitat humana: la capacitat d'emoció alta (E) o baixa (nE), la predisposició a l'activitat que també pot ser alta (A) o baixa (nA) i la resposta habitual als esdeveniments, que pot ser primaria (P), és a dir immediata, ràpida, superficial i efímera,  o bé secundaria (S), retardada, lenta, profunda i persistent. La combinació d'aquests 3 factors produeix 8 tipus de caràcter, que encara es desdoblen cadascun d'ells per un quart factor, no tan important però que suscita diferències, que és el tipus de "camp de consciència", que pot ser ample, quan la persona tendeix més a veure panorames generals i conjunts, o pot ser estret, quan es tendeix més a enfocar l'atenció i veure coses particulars i detalls (1). Després d'anys d'observació, investigació i estudis, Le Senne va escriure les seves aportacions al seu Traité de Caractérologie, una obra voluminosa, densa i fins i tot espesa, publicada l'any 1945. 


El filòsof francès René Le Senne. 

Aquest sistema de classificació dels caràcters humans en 8 tipus (2), conegut com la Caracterologia de Heymans - Le Senne (3) va ser molt utilitzat i va estar molt de moda als anys 1950s i 1960s sobretot, per les aportacions al mateix de molts psicòlegs, pedagogs, metges i religiosos, i especialment per les  de Gaston Berger (1896 - 1960) amb els seus llibres Traité pratique d'analyse du caractère (1950) i Caractère et personnalité (1954), en que encara estenia més el sistema, i també d'André Le Gall (1904 - 2004) amb la Caractérologie des enfants et des adolescents, à l'usage des parents et des éducateurs (1950) i altres obres posteriors com Les caractères et le bonheur conjugal, analyses et conseils (1965) i Les caractères et la vie des couples (1977). Totes les quals van tenir ben aviat traducció a diversos idiomes, entre ells el castellà. 

El sistema encara estava ben vigent i d'actualitat als anys 1970s i 1980s  i tenia prestigi intel·lectual i universitari, la col·lecció Caractères de l'editorial Presses Universitaires de France (P.U.F.), va publicar ja des del principi sota la direcció d'Edouard Morot-Sir (1910 - 1993) totes aquestes i moltes altres contribucions. També va tenir un gran èxit popular gràcies a divulgadors com Jean Brun-Ros (1886 - 1975) que va escriure diversos llibres d'autoconeixement i autoajuda basant-se en aquest sistema, que van arribar molt al gran públic. Avui dia segueix usant-se però de manera més limitada i han sortit altres sistemes que es consideren més científics, com el model dels Cinc Factors també dit Big Five o Ocean, per les inicials de les característiques considerades en anglès, que té una amplia acceptació entre els professionals de la psicologia, i també altres que senzillament estan de moda, encara que siguin dubtosos o fins i tot basats en teories molt especials i no científiques. Molts d'ells porten a 4 (4), 8 o 16 tipus, amb la qual cosa sovint és possible fer una certa correlació i en algun que altre cas gairebé una equivalència i tot. El problema de tots ells és que no es poden prendre com una manera d'encasellar ja que només indiquen tendències generals, fins i tot els que estan més ben fets, i la personalitat individual humana és irreductible a uns pocs tipus o a una teoria determinada. Perquè com ja deia el mateix René Le Senne, tothom és: a) en part com tothom, b) en part com alguns, c) en part únic. Per tant dir que algú és d'un determinat caràcter teòric és com dir que és home o dona, o que és nen, jove, adult o ancià, o solter, casat o vidu, d'una llengua, cultura, religió i pais determinat, d'una època històrica, d'una determinada professió... tant considerar això, aquestes condicions compartides amb altra gent, com el seu suposat tipus de caràcter dona informació i és orientatiu, però no es por portar més enllà i molt menys es pot considerar un retrat psicològic complet (5). 

Però el que interessa més aquí és que també es va usar aquesta tipologia de Le Senne amb finalitats no sols educatives en general sinó també religioses com la Caracterologia pastoral de Paul Grieger. Al sacerdot italià Luigi Maria Rossetti O.M.I. se li deu l'obra més important d'aquest grup, Práctica de Caracterologia, reeditada moltes vegades als anys 1960s i 1970s, on parla molt de tipus d'espiritualitat, de direcció espiritual i de vocació segons la pròpia manera de ser. En ella dona uns exemples de cadascun dels caràcters, tant de figures històriques i culturals com d'alguns sants que semblen respondre bé a l'arquetip proposat. 

He adaptat una mica la nomenclatura, deixant de banda els noms de la tipologia i fent-la numèrica (6), però seguint fidelment la seva proposta de classificació: 

1 St. Ignasi de Loyola 

2 St. Francesc d'Assís 

3 St. Joan Bpta. Mª Vianney, rector d'Ars 

4 St. Agustí 

5 St. Joan Fisher 

6 St. Josep de Cupertino 

7 St. Benet Josep Labre

8 St. Bernardí de Siena, St. Tomàs More 
 
Són models de maneres de ser humanes, portades a la perfecció dins de cada estil, perquè la santedat no altera la personalitat de cada persona, al contrari la potencia al màxim en tota la seva originalitat individual i coses bones, tal com Déu l'havia pensat i estimat abans de crear-la. 

(1) De visió ample seria el qui veu el bosc i de visió estreta el qui veu els arbres o encara un arbre concret.
(2) O en 16 si tenim en conte el desdoblament del quart factor, que a vegades es prou important. 
(3) També dita Moderna caracterologia de l'escola franco-holandesa de Groninga, pels seus origens.
(4) Com els famosos 4 temperaments establerts ja des de l'antiga Grècia clàssica. 
(5) Els éssers humans tenim molta tendència a crear sistemes tancats, que són limitats i necessàriament parcials i que ni de lluny reflecteixen tota la riquesa de la realitat, la qual d'altre banda sempre és oberta i no es pot reduïr a un esquema, per molt complex i variat que sigui, i això ho veiem per exemple en les ciències i fins i tot en les mateixes matemàtiques.
(6) Ni el numero ni l'ordre indiquen cap preferència, són convencionals i potser seria fins i tot més convenient per alguns motius començar pel 7 (al que se li podria dir 1) i seguir pel mateix ordre fins al 6 (que seria el 8 i darrer). Els nombres són veïns, els d'un tipus s'assemblen una mica a l'anterior i al posterior, perquè en cada pas només canvia un dels 3 elements constitutius i per tant en tenen dos en comú; el 8 i l'1 també són veïns, és una roda. Els més oposats (en el sistema E/nE, A/nA, P/S) són l'1 amb el 6, el 2 amb el 5, el 3 amb el 8 i el 4 amb el 7, que no tenen cap element en comú. El 8 és el tipus més extravertit, seguit per l'1; el 3 és el tipus més introvertit, seguit pel 6. 

dimecres, 7 de juliol del 2021

L'opció fonamental a la vida: creure o no

Un debat radiofònic de la BBC als anys 1920s o primers 1930s reuní a l'apologista catòlic Chesterton amb un notable intel·lectual ateu. 


G.B. Shaw, Hilaire Belloc i G.K. Chesterton, tres grans intel·lectuals britànics
 molt amics, Shaw era ateu mentre que Belloc i Chesterton eren cristians i catòlics.

El punt més important i crucial del diàleg, quan Chesterton ja havia desmontat els arguments expressats per l'escèptic i l'havia acorralat bastant, va anar aixi: 

- Jo creuria - digué l'ateu - si algun cop la realitat s'estripés i una veu digués "Sóc Déu!". 

- No - li respongué Chesterton - quan això ja hagués passat, vostè diria: "Hi ha hagut un terratrèmol i he sofert una al·lucinació"... 

Cap prova és suficient pel qui no vol creure, igual que cap falta de prova fa desistir al que si vol fer-ho.  

Ja Pascal deia que "Al món hi ha prou llum i prou foscor, hi ha prou llum per qui vol creure i prou tenebres per qui no vol creure, així l'home és lliure de creure o no creure i per tant creure és meritori i mereix el premi". 

Com també un professor de Filosofia universitari, que volia que els seus alumnes molt majoritariament creients s'acostumessin a les crítiques per tal d'afermar i depurar la seva fe i els parlava d'opinions d'autors mestres de la sospita, va sentir la queixa d'una alumne seva: 

- Vostè em fa posar en perill d'anar perdent la fe - va protestar

- No, si qualsevol cosa que jo digui o faci li fa perillar de perdre la fe, és que no l'ha tinguda mai - li replicà.

Creure o no creure és l'opció fonamental humana de la que parla el teòleg Dietrich von Hildebrand, la fe és un do diví que l'home pot acceptar i així viure-la o pot refusar i pretendre ignorar-la.

dimarts, 6 de juliol del 2021

Innocència i puresa, amor a Déu i perdó

Santa Maria Goretti (1890 - 1902), verge i màrtir. 


Sta. Maria Goretti, màrtir de la castedat, l'any 1902

Quan el seu assassí, Alessandro Serenelli (1882 - 1970), que ja l'havia intentat seduir moltes vegades, essent sempre rebutjat per ella per tal de no pecar ja que havia fet el ferm propòsit "abans morir que pecar", finalment va intentar forçar-la, ella s'hi va ressistir i no va poder violar-la. Furiós, ell la va ferir diverses vegades amb un ganivet. De resultes de les ferides, moriria a l'hospital un dia després. 

En l'agressió ella repetia "no, que és pecat", "Déu no ho vol" i "no, això ofèn a Déu", "no puc, és anar contra els manaments". I passat l'atac, ja al seu llit de mort ella el va perdonar de tot cor: "El perdono per amor a Jesús i vull que ell també vingui amb mi al Paradís". 

Fins i tot un cop ja morta i estant el seu atacant a la pressó, Sta. Maria Goretti se li va aparéixer, dient-li que l'havia perdonat, que l'estimava i que es convertís, per no perdre's a la vida eterna, que el volia al seu costat en el Cel. Alessandro així ho va fer i a partir d'aleshores es va penedir, va iniciar la seva progressiva conversió a la fe i va portar una vida exemplar i quan finalment l'any 1929 va sortir de la pressó per bona conducta, després de complir 27 anys de la condemna de 30 que se li va imposar, va realitzar la seva plena conversió i es va decidir a demanar públicament el perdó de la família, agenollant-se davant la mare d'ella (1) i suplicant-li-ho l'any 1934, perdó que li fou concedit: "Ella t'ha perdonat, Déu t'ha perdonat i jo també et perdono". Va entrar com a terciari laic en un convent caputxí on, portant una vida penitent de reparació del seu pecat, va exercir fins a la seva mort com a porter i jardiner. El 1961, proper als 80 anys, va escriure una carta relatant tot el mal que li van fer les idees llibertines sobre el sexe que va absorbir i fer seves a partir dels mitjans de comunicació, que li van donar unes expectatives eròtiques que al no poder realitzar el van portar per despit al crim passional, del que estava profundament penedit i del que pensava fer penitència tota la seva vida.  

Tant la mare de la santa, Assunta Carlini (1866 -1954), com ell, van poder assistir a la canonització de la joveníssima Maria, a Roma el 24 de juny de 1950, on van donar el seu testimoni i estan enterrats en el santuari de Sta. Maria Goretti, de la que s'han documentat molts miracles de curació. La seva germana més petita, Teresa Goretti (1900 - 1981), a la que cuidava quan ella va ser atacada el 5 de juliol de 1902, es va decidir a entrar en la vida religiosa com a monja franciscana (2).  

(1) El pare, Luigi Goretti (1859 - 1900), ja havia mort abans dels fets, cosa que accentuà la pobresa i la indefensió de la família.
(2) Altres germans foren Antonio (1887, mort als 8 mesos), Angelo (1888 - 1965), Mariano (1893 - 1975), Alessandro (1895 - 1917) i Ersilia (1898 - 1981), que va ser l'última en morir, sobrevivint 6 mesos a Teresa. 

dilluns, 5 de juliol del 2021

Sant Miquel dels Sants

Sant Miquel dels Sants (Vic 1591 - Valladolid 1625) és el sant vigatà que és el patró de la ciutat i que presideix la Festa Major de Vic el 5 de juliol*. Diverses poblacions porten el seu nom, com a la comarca d'Osona Sant Miquel de Balenyà. 


St. Miquel dels Sants, una vida d'innocència i d'amor a Déu  

Sant Miquel dels Sants és un gran místic, monjo dels trinitaris descalços on professà essent força jove, duent sempre una vida d'austeritat i penitència, de continua i intensa contemplació i pregària, essent molt devot de l'Eucaristia, i experimentà molts fenòmens d'extàsis i levitacions. Morí als 33 anys, i com diuen els seus Goigs "d'aquest món gairebé ni s'en adona, ja estadant d'un món millor". 

* A la resta del món des de l'any 1969 la seva festa es celebra el 10 d'abril, dia de la seva entrada al Cel, però a Vic i comarca es segueix celebrant com abans el dia 5 de juliol. 

diumenge, 4 de juliol del 2021

Com aigua en el desert

L'ordenació sacerdotal de Mn. Lluís Vidal Buxeda a Vic, pel bisbe Roma Casanova: 




Avui dia i a les nostres terres és un fet gairebé miraculós, fruit d'un ambient de molta fe. La fe que porta a que hi hagi miracles que tothom pot veure i també a veure molts més miracles encara si es mira la realitat amb la mirada de la fe.  

Que sigui un bon i sant sacerdot segons el cor de Déu, i que l'exemple cundeixi i en veiem més, molts més!