Sant Francesc Xavier, gran missioner jesuïta

Avui, 3 de desembre, és la festa de St. Francesc Xavier (1506 - 1552). 

El famós miracle del cranc i el crucifix, a les illes Moluques

Jove co-fundador amb St. Ignasi de Loyola i uns quants més de la Societat de la Companyia de Jesús, el simpàtic i activíssim missioner basc, valent i de personalitat molt atractiva, va predicar amb molt fruit durant 11 anys a la Índia (Goa), Malaca, les Moluques i el Japó i va morir a les portes de Xina, en una illa davant de Cantó, on no el deixaven entrar. 

Avui es pot recordar que viatjant en vaixell de Malaca a Moluques els va sorprendre una tempesta tan forta que van estar a punt de naufragar. El sant va treure el seu únic crucifix personal com a defensa, però la tempesta el va fer caure al mar. Això sí, al cap de poc que caigués el crucifix, la turmenta es va anar apaivagant fins a cessar. I l'endemà, a una platja de les Moluques, on havien arribat, van veure sortir del mar un cranc que portava el crucifix a les seves pinces. Un miracle de la Providència divina que li va retornar, com dient-li té, sóc aquí amb tu i t'estimo! 

Arreu on va evangelitzar va tenir molt fruit de conversions i les comunitats per ell fundades van creixer i persistir, a Goa on està enterrat i al Japó, on van suportar la terrible persecució a mort del Shogunat Tokugawa durant uns quants segles, amagats i en secret, i quan Japó es va obrir de nou al món a partir de 1854 i sobretot als anys 1860s i poc després els "kirishitan", que sense sacerdots i només amb el baptisme i la transmissió oral havien persistit en la clandestinitat i sobreviscut com a cristians, s'atreviren a sortir a la llum, quan arribaren els primers missioners cristians al Japó aquests "kirishitan" els hi preguntaren dues coses fonamentals per saber si estaven en la mateixa fe i així assegurar-se que els hi podien fer cas i acceptar els sagraments de mans seves: "Venereu a la Verge Maria?"  i "Accepteu l'autoritat del Papa de Roma?" i encara en solien afegir una tercera "Els sacerdots i religiosos sou solters?"... Aquestes membres de les comunitats fundades per St. Francesc Xavier no sols s'havien mantingut per si sols cristians sinó també catòlics. 

Quan St. Francesc Xavier, que parlava tants idiomes europeus i orientals, moria als 46 anys a l'illa Shangchuan (Sâo Joâo) a Guangdong davant de Cantó, l'intèrpret de xinès que l'acompanyava el va sentir resar en una llengua que no havia sentit mai i de la que no entenia ni una sola paraula: al seu llit de mort va resar a Déu en basc, la seva llengua materna, la de la seva infància... 

Avui el gran missioner St. Francesc Xavier és copatró, junt amb Sta. Teresa de Lisieux, de les missions i els missioners. Felicitats a tots els Xaviers i Xavieres i a tots els devots de tan gran sant! 

El descobriment fonamental de l'existència

És Jesucrist, que es fa present a través de l'Església. Aquí és on el trobem, perquè en l'Església és on més actua l'Esperit Sant. Així entrem amb relació amb Déu Pare. I és la Santíssima Trinitat, l'únic Déu existent, viu, real i veritable, la que es revela i es fa conèixer per l'Amor que ens té. Perquè Déu és Amor.

Aquest és el descobriment fonamental de l'existència humana. 

"Qui no coneix a Jesucrist, no entén ni la vida ni la mort" - Gilbert Keith Chesterton, (1874 - 1936), convers i apologista catòlic anglès. 

El sentit de l'existència humana

Conèixer a Jesucrist és l'única manera de trobar el sentit de la vida humana. 

I per conèixer a Jesucrist, cal buscar-lo, i sobretot a la vida de l'Església. 

Perquè com diu St. Agustí: "Tu no em buscaries si no m'haguessis ja trobat". 

És Ell qui ve a nosaltres. 

Veniu Senyor Jesús!

Avui és el primer dia laborable d'Advent. I avui també és Sant Andreu apòstol, aquell qui ho deixà tot de seguida per seguir a Crist quan el va conèixer i li va dir al seu germà, Sant Pere, "Hem vist al Messies, el Crist!" i el va portar a Ell i que com tots els apòstols, excepte Sant Joan que va ser confessor, va morir màrtir. I la festa de Sant Andreu sempre s'escau pels dies de l'inici de l'Advent i del Nou Any litúrgic. L'Advent, el temps d'espera del Nadal i l'inici de tot el cicle, que va començar ahir diumenge. 

Els diumenges, els dies del Senyor ressuscitat, que són el primer dia de cada setmana, sempre són una mica especials perquè cada diumenge també és Pasqua. 

Ara estem al primer dia purament d'Advent, un nom que en llatí vol dir el futur obert, el de les novetats radicals, de les sorpreses, de l'aventura, paraula amb que està relacionat.

Senyor Jesús, veniu! 

L'Advent és l'espera i preparació de l'aventura divina del Nadal. I el nom d'aquest temps litúrgic també suggereix avenç, en aquest cas en la història de la Salvació en que és un avenç decisiu, ja preparat misteriosament des de l'Encarnació i que arribarà a la seva plenitud en la Passió, la Pasqua, l'Ascensió i la Pentecosta. 

Nostre Senyor Jesucrist ve al món 3 vegades. La primera, Déu i home veritable, presentant-se en la seva naturalesa humana ara fa 2 000 anys a la Palestina del segle I. La segona, espiritualment i sacramentalment, cada dia i cada any en la vida de l'Església, al llarg de l'any litúrgic. I la tercera a la fi dels temps, quan vindrà en glòria i majestat, mostrant aleshores la seva naturalesa divina. 

Nosaltres, per un do seu, ho podem viure espiritualment i sacramentalment com si ho haguéssim viscut materialment i temporalment en el temps històric i en la zona geogràfica en que va succeir. O com si aquell lloc i temps fos ara i aquí. Com també senzillament donant-nos compte que el contingut litúrgic és tant o més important que la visió humana terrenal dels que ho van veure i viure: "Jo estaré amb vosaltres dia rera dia fins a la fi del món" i "Feliços els qui creuran sense haver vist!". 

Per això una oració que podem fer, i fem, aquests dies de l'Advent d'aquest any 2020 és la del arameu "Maranatha!", "Veniu Senyor Jesús!". És l'oració que els primers cristians ja deien esperant el retorn en glòria i majestat i és alhora una afirmació, "El Senyor vindrà", "El Senyor ve", i un desig "Veniu, Senyor!" o "Veniu ja Senyor, veniu aviat!". Per això la diem en aquest temps referint-nos al Nadal i la podem dir també sempre, amb el mateix significat i també amb el de "Sigueu amb nosaltres" o "Sou amb nosaltres, esteu aquí Senyor" en l'oració i en la recepció dels sagraments i molt especialment en l'Eucaristia.  

Conscients de tots els seus significats, diguem-ho doncs, com ens ho recomana el Papa Francesc, ara i durant tot aquest Advent. Crist ha vingut, Crist ve i Crist vindrà... Veniu, Senyor Jesús! 

Avui iniciem l'Advent i un Nou Any litúrgic!

L'Advent és el camí de preparació de 4 setmanes que ens porta a la gran joia del Nadal! Per això a les Misses d'avui hem encés el primer ciri dels quatre la Corona d'Advent, com a símbol d'aquesta llum que anirà creixent setmana rera setmana fins que esclati en plenitud el dia de Nadal. 

I aquest Nou Any litúrgic que comencem avui, Diumenge Primer d'Advent, és l'any B del leccionari, que en moltes esglésies s'ha entronitzat solemnement a l'ambó. Aquest any toca anar proclamant l'Evangeli segons Sant Marc.

Caldria mirar de recuperar la innocència i la joia de la primera vegada que vam sentir i vam entendre el gran misteri del Nadal, per preparar-nos bé a rebre'l en la nostra vida i el nostre ambient. 

I no oblidar-nos de donar gràcies a Déu per haver-nos concedit el do d'acabar l'Any litúrgic que acabem de completar i demanar-li que també aquest nou ens guiï, acompanyi, protegeixi, consoli i enforteixi, perquè el necessitem. Necessitem el nostre Déu, Pare i Senyor.  

La Paraula de Déu d'avui, la del profeta Isaïes, de la Carta de Sant Pau als Corintis, i l'Evangeli ens han guiat i il·luminat en aquest inici d'any i d'Advent: Déu ens és Pare i li demanem que no ens deixi, estem en comunió amb Nostre Senyor Jesucrist i per tant ho hem d'estar també entre nosaltres i se'ns ha recordat que hem de vetllar, vigilant no perdre la bona relació amb Déu. Si haguéssim de resumir-ho en una frase, diríem que avui Déu ens ha dit que estiguem alertes i desperts per no extraviar-nos mentre fem el camí de la vida. I que ho estiguem sempre! 

Bon inici d'Advent i del Nou Any litúrgic! 

Sorpresa regal en una excursió

Déu està a tot arreu i és Ell qui es fa trobadís, la iniciativa és seva, i sempre sorprèn. 

Pots trobar-ne un reflex de forma inesperada en qualsevol lloc i temps. Com aquí l'any 1990 en una excursió. 

Avui és la Festa de la Verge del Pilar

Avui 12 d'octubre celebrem la Verge Maria sota l'advocació del Pilar 

L'any 1963, quan encara no havia fet 9 anys, vam fer amb família un viatge a Madrid on vam estar-hi unes setmanes i en el trajecte vam passar per Saragossa i vam visitar la basílica del Pilar. El 1985, quan encara no havia fet els 31, vaig adquirir una petita escultura de la Verge del Pilar, que des de llavors he conservat i que quasi sempre ha presidit la meva habitació. No vaig tornar a visitar la basílica del Pilar fins l'any 2005, quan hi vaig anar amb un mossèn i uns seminaristes, tot i que en altres ocasions, passant per Saragossa vaig veure la basílica des de fora. 

Una tradició molt antiga diu que estant sant Jaume en aquell lloc, i trobant-se esgotat, se li va aparèixer sobre un pilar la Verge Maria, que encara vivia,  per reconfortar-lo. El pilar és símbol de la fermesa de la fe.

La Verge del Pilar és patrona de Saragossa, d'Espanya, dels països hispanoamericans i de la Hispanitat, així com altres patronatges com el castrense i altres. Hi ha constància de molts miracles fets per la seva intercessió com el molt famós de Calanda de 1640. 

Felicitats a totes les Pilar, que porten aquest nom, a tots els que estan sota el seu patronatge i a tots els qui són devots de la Mare de Déu sota aquesta advocació del Pilar!