dijous, 22 de gener del 2026

Els móns visible i invisible

El món visible, temporal i passatger, que és l'habitual 

En aquesta època en que el món, i especialment la societat occidental, fa aigües per tot arreu ens podem preguntar en què creuen els que no creuen com en el llibre In cosa crede chi non crede? (1996) que recull el diàleg que van tenir aquell any el creient cardenal Carlo Maria Marini (1927 - 2012) i el no creient escriptor Umberto Eco (1932 - 2016) el mateix any de la publicació. 

El problema és la falta de fe i l'actitud dels governants, líders polítics i econòmics i ideòlegs del món actual, que molt majoritàriament són no creients però aparentment creïbles per una societat credula i manipulable, perquè com afirmava G.K. Chesterton (1874 - 1936), qui no creu en Déu no és que no cregui en res sinó que ja s'ho creu tot, com el famós cas d'un llibertí i lliurepensador anglès del segle XVII del que els seus mateixos contemporanis constataven estranyats i perplexos que excepte la Bíblia s'ho creia tot. El nostre Occident, dirigit per aquests no creients però que passen per creïbles i que són creguts, en els dos sentitits d'aquesta paraula,  també va per aquesta senda, donant cabuda a tota mena d'irracionalismes, orientalismes i ocultismes, fins i tot contradictoris i incompatibles entre si, però rebutjant la doctrina veritable coneguda, i fent a més l'opció de l'ateisme, que com diu el matemàtic John Lennox (1943) "és un conte de fades per a les persones a les qui fa por la llum". I és que com ja deia Blaise Pascal (1623 - 1662) "En el món hi ha prou llum i prou foscor. Hi ha prou llum perquè qui vulgui creure pugui creure i prou foscor perquè qui no vulgui creure pugui no creure. Així l'home és lliure de creure o no creure i el fet de creure té mèrit i pot ser recompensat". 

En les terres de Catalunya on jo visc l'assistència a la Missa dominical, tan necessaria per a nosaltres, era força alta  encara a finals dels anys 1980s, durant tots els 1990s i fins i tot en els primers anys 2000s: Misses de diumenges i festius amb les esglésies plenes, famílies senceres i jovent incloent un bon nombre de jovent compromès en escolania, música i cants, en catequesis i peregrinatges i en casals. La davallada ha sigut molt accentuada i accelerada i avui dia nomès queden algunes parròquies i zones que ho conservin. Es pot dir que estem vivint la gran apostasia  que ha de precedir al temps final, la qual cosa no vol dir que la fi hagi de ser imminent, ja que el temps de Déu no és el dels homes. I és una apostasia silenciosa, perquè el diable, constatatnt el fracàs de les persecucions sagnants, ja que la sang dels màrtirs és llavors de molts nous cristians, ara sembla haver canviat de tàctica i utilitza el menyspreu, la marginació, la crítica i la burla i, especialment, l'astúcia de fer-se passar per bo, negant tot el seu passat i invertint  les posicions, acusant als altres de les seves pròpies maldats. En aquest moment històric vivim. 

El món invisible, el definitiu i més important 

La situació és que Europa, corrompuda i pervertida cada cop més des de fa dècades, és el continent més descristianitzat de tots, si no teni en compte Àsia que amb poques excepcions, com Filipines, Timor Oriental, Macau, Goa i el Líban, no ha sigut majoritàriament cristià des de fa mil·lenis i en moltes regions des de sempre. I dins d'Europa, excepte Txèquia i Estònia, el país més descristianitzat és Espanya. I dins d'Espanya, Catalunya i el País Basc són les zones més descristianitzades. Alhora que Catalunya és una de les zones amb més activitat diabòlica, amb més possessions, infestacions i obsessions demoníaques, i naturalment amb més temptacions i pecats  també, i amb més necessitat d'exorcismes. I és que com ja deia Benet XVI  (1927 - 2022), quan encara era el cardenal Joseph Ratzinger, el triomf del Cristianisme entre els  segles I i V va desdimonitzar el món, i els ídols i esperits malignes van perdre la seva força, i ara amb la descristianització creixent dels últims segles retorna l'activitat demoníaca manifesta, amb la única salvetat que al dimoni no li interessa fer-se massa evient perquè com ja s'ha dit el seu major triomf és fer creure que no existeix, per poder actuar amb major llibertat i sense oposicióde les víctimes i l'ambient (1) perquè només als qui ja te molt a les seves mans els sol inicitar obertament al mal, a tots els altres els presenta el mal com a bé o com a cosa lleu. Com s'ha dit també, l'àngel parla del temor de Déu abans i de la misericòrdia de Déu desprès del pecat, mentre que el diable fa a l'inrevès, parla de la misericòrdia de Déu abans del pecat i de la justícia de Déu desprès; un vol que no pequis i no pequis més i l'altre que ho facis i ho segueixis fent, el bo et vol en l'amor de Déu, el dolent pretèn portar-te a l'allunyament de Déu i si es possible finalment a la deesesperació. 

Però l'esperança que tenim és saber que Déu està al costat dels qui creuen en Ell i que no ens deixa mai de la seva mà, malgrat el que pugui semblar. Perquè, malgrat tots els pecats, guerres i maldats de la Humanitat,  Déu creu en l'home i en Jesucrist ha fet una aliança indestructible i irrevocable amb els éssers humans i això continuarà fins a la fi del temps garantint també que la seva Església, que és on més actua l'Esperit Sant fent present a Jesucrist en els sagraments i l'oració, a glòria de Déu Pare i per a la salvació de rots els qui shi acullen, als qui fa fills  i filles de Déu i els ofereix la Vida eterna, perdurarà fins el final i les portes de l'Infern no podràn contra ella.

(1) Parlant sols del món occidental el país més demoníac té fama de ser Haiti, del que es diu que els seus primers governants van fer un pacte amb l el diable  i li van lliurar el pais, i les ciutats més diabòliques segons els experts serien  New Orleans, Rio de Janeiro, Las Vegas,  Ciutat de Mèxico, San Francisco, Los Ángeles (i sobretot Hollywood), com també París, Torí, Montpellier...

dimecres, 21 de gener del 2026

Evangelitzant amb l'art. Pintura (II)

Algunes pintures famoses més de temes bíblics cristians 

La Creació d'Adam (1511) 
















Miquel Àngel (1475 - 1564) 



1626 Crist donant les claus del Regne del Cel a Sant Pere 









































Guido Reni (1575 - 1642) 




El somni de Jacob (1639) 

























Josep de Ribera (1591 - 1652) 



La temptació de Crist (1854) 





































Ary Scheffer (1795 - 1858) 




Ecce Homo (1871)



























Aparició del Sagrat Cor de Jesús a Santa Margarida Maria Alacoque (1880)













































Antonio Ciseri (1821 - 1891) 



Crist Consolador (1860) 





































Bernhard Plockhorst (1825 - 1907)



El Sermó de la Muntanya (1877)



































Carl Bloch (1834 - 1890) 



Altres pintors: 

Cimabue (1240 - 1302) 

Gentile da Fabriano (c. 1370 - 1427) 

Antonello da Messina (1430 - 1479) 

Perugino (1448 - 1523) 

Bronzino (1503 - 1572) 

Juan Bautista Maino (1581 - 1645) 

Nicolass Poussin (1594 - 1665)

Juan Ricci (1600 - 1681)  

Philippe de Champaigne (1602 -  1674)

Eustache Le Sueur (1616 - 1655) 

Charles Le Brun (1619 - 1690) 

Juan de Valdés Leal (1622 - 1690) 

Giovanni Battista Tiepolo (1696 - 1770) 

Aleksandr Ivanov (1806 - 1858) 

Heinrich Hofmann (1824 - 1911) 

William-Adolphe Bouguereau (1825 - 1905)
 
Arnold Böcklin (1827 - 1901) 

William Holman Hunt (1827 - 1910)

James Tissot (1836 -1902) 

Walter Sallman (1892 - 1968) 

I alguns autors actuals: Tracy L. Christianson, Krystyn Brown, Giovami Gasparro...

dissabte, 17 de gener del 2026

Evangelitzant amb l'art (I). Pintura

Semblant a la paraula i l'escrit, l'art també pot tenir una funció evangelitzadora, mostrant la bona nova divina per la Humanitat en conjunt i per cada un de nosaltres en particular, si ens hi volem acollir i per tant l'acceptem, agraïm i vivim. Uns exemples: 


L'Adoració dels Mags (c. 1305)









 























Giotto (1267 - 1337) 




Entrada de Jesús a Jerusalem (c. 1320) 





























L'Últim Sopar (c. 1320) 






























Pietro Lorenzeti (c. 1280 - 1348) 






La Trinitat, c. 1411





































Andrei Rubliov (c. 1360 - c. 1430) 




L'Anunciació (1426) 

































Noli me tangere (1441) 









































Fra Angelico (c. 1395 - 1455) 




El Sant Sopar (1562) 





















Juan de Juanes (c. 1504 - 1579) 




L'enterrament del comte d'Orgaz (1588)







































El Greco (1541 - 1614) 






Crist crucificat (1631) 















































Diego Velázquez (1599 - 1660) 





Sant Joan Baptista nen (1650)













































La Trinitat celest i la terrenal (c. 1678)













































L'Assumpció de la Verge (c. 1680) 











































Bartolomé Esteban Murillo (1617 - 1682) 

divendres, 16 de gener del 2026

L'opinió femenina

El que de veritat les dones tenen que dir i cal escoltar-les. 

Nomès unes poques a tall d'exemple:

Gerrud von le Fort (1876 - 1971): -  Die ewige Frau (1934, 1960)

Elisabeth Langgäser (1899 - 1950) -  Typtichon des Teufels: Ein Buch von dem Hass, dem Börsenspiel und der Unzucht (1932)

Ruth Schaumann (1899 - 1976) - Amei: Geschichte einer Kindheit (1932) 

Alice von Hildebrand (2023 - 2022): The Privilege of beng a Woman (2005)

Janice Fiamengo (1964) - Sons of Feminism: Men have their say (2017), Daughters of Feminism: Women supporting men's equality (2018)    

Carrie Gress - The Marian option: God's solution to a Civilization in crisis  (2017), The End of Women: How smashing the Patriarchy has destroyed us (2023), Something wicked: Why Feminism can't be fused with Christianity (2026) 

dijous, 15 de gener del 2026

Personatges històrics del segle XX


Unes quantes personalitats del segle XX que m'han cridat l'atenció, influents en política i en la història i en general de manera positiva, però no tots i en alguns casos no del tot. 
Alguns els cito perquè hi connecto molt fàcilment amb la seva personalitat, altres per ser víctimes i per allò del que va poder ser i no va ser, alguns per les seves realitzacions i influència, la majoria per anar contra corrent i per ser alliberadors, també per veure les coses tal com són, ser independents dels grans poders fàctics del món, econòmics i ideològics, dir la veritat a la gent i voler el seu bé; uns quants han tingut molt mala premsa i penso que els seus casos s'haurien de revisar, a veure. 
Si cito algun que altre militar, la majoria de les vegades és per coses alienes a la seva conducta guerrera, o per la seva actuació sorprenent, normalment per amable o compassiva. 
Hi ha absències clamoroses, perquè la llista no preten ser exhaustiva i perque cito nomès els que considero personalment, també hi pot haver-hi alguna inclusió sorprenent però és com a model i exemple, com d'integració o d'un món millor. 
La llista és aquesta (1): 


Henri Dunant (1828 - 1910) 

Bertha von Suttner (1843 - 1914) 

Sta. Bernadeta Soubirous (1844 - 1879) 

Mutsuhito (1852 - 1912)

Fritjof Nansen (1861 - 1930) 

Carl Gustav Emil Mannerheim (1867 - 1951) 

Sta. Elisabet Hesselblad (1870 - 1957) 

Lu Zhengxiang (1871 - 1949) 

Pius XII (1872 - 1958) 

Sta. Teresa de Lisieux (1873 - 1897) 

Albert Schweitzer (1875 - 1965) 

Syngman Rhee (1875 - 1965) 

Konrad Adenauer (1876 - 1967) 

Sta. Gemma Galgani (1878 - 1903)

Reza I (1878 - 1944) 

George Marshall (1880 - 1959)  

Douglas MacArthur (1880 - 1964)

Helen Keller (1880 - 1968)  

Mustafà Kemal Atatürk (1881 - 1938) 

Alcide De Gasperi (1881 - 1954) 

Israel Zolli (1881 - 1956) 

St. Joan XXIII (1881 - 1963) 

Mohamed Mossadeqh (1882 - 1967) 

Jacques Maritain (1882 - 1973) 

Éamonn de Valera (1882 - 1975) 

Ismet Inönü (1884 - 1973) 

Robert Schuman (1886 - 1963) 

Arthur E. Percival (1887 - 1966) 

St. Pius de Pietrelcina (1887 - 1968) 

Chiang Kai-shek (1887 - 1975) 

Jean Monnet (1888 - 1979) 

António Oliveira Salazar (1889 - 1970) 

Gabriel Marcel (1889 - 1973) 

Dietrich von Hildebrand (1889 - 1977) 

Sta. Maria Goretti (1890 - 1902) 

Dwight D. Eisenhower (1890 - 1969) 

Charles De Gaulle (1890 - 1970) 

Sta. Edith Stein (1891 - 1942) 

Amanullah Khan (1892 - 1960) 

József Mindszenty (1892 - 1975) 

Haile Selassie (1892 - 1975) 

Francisco Franco (1892 - 1975) 

Josyf Slipyj (1892 - 1984) 

Huey Long (1893 - 1935) 

St. Maximilià Kolbe (1894 - 1941) 

Vicente Rojo (1894 - 1966) 

Dietrich von Choltirz (1894 - 1966) 

Eduard VIII (1894 - 1972) 

Heinrich Lübke (1894 - 1972) 

Nazli Sabri (1894 - 1978)

Americo Thomaz (1894 - 1987) 

Fulton J. Sheen (1895 - 1979) 

Tadj ol-Molouk (1896 - 1982)  

Ludwig Erhard (1897 - 1977) 

St. Pau VI (1897 - 1978) 

Dorothy Day (1897 - 1980) 

Liu Shaoqi (1898 - 1969) 

Zhou Enlai (1898 - 1976) 

Yitzhak  Kaduri (1898 - 2006)

Soraya Tarzi (1899 - 1968) 

Chiune Sugihara (1900 - 1986) 

Urho Kekkonen (1900 - 1986) 

Ngo Dinh Diem (1901 - 1963) 

Eisaku Sato (1901 - 1975) 

Stefan Wyszynski (1901 - 1981) 

Hirohito (1901 - 1989) 

Linus Pauling (1901 - 1994)

St. Josepmaria Escrivá (1902 - 1975) 

Juscelino Kubitschek (1902 - 1976) 

Mortimer Adler (1902 - 2001) 

Clare Boothe Luce (1903 - 1987) 

Habib Burguiba (1903 - 2000) 

Luis Carrero Blanco (1904 - 1973) 

Kurt Georg Kiesinger (1904 - 1988) 

Deng Xiaoping (1904 - 1997) 

Sta. Faustina Kowalska (1905 - 1938) 

Dag Hammarskjold (1905 - 1961) 

Félix Houphouët-Boigny (1905 - 1993) 

Marcelo Caetano (1906 - 1980) 

Leopold Sédar Senghor (1906 - 2001) 

Lin Biao (1907 - 1971) 

Hanns Scharff (1907 - 1992)

Frederick Copleston (1907 - 1994) 

Sor Lucia Dos Santos (1907 - 2005) 

St. Francesc Marto (1908 - 1919) 

Muhammad Dawud Khan (1909 - 1978) 

Mahmud Mohamed Taha (1909 - 1985) 

Barry Goldwater (1909 - 1998)

Sta. Jacinta Marto (1910 - 1920) 

Dominique Pire (1910 - 1969) 

Ángel Sanz Briz (1910 - 1980)  

Sta. Teresa de Calcuta (1910 - 1997) 

Mutara III Rudahigwa (1911 - 1959) 

Marshall McLuhan (1911 - 1980) 

Raoul Wallenberg (1912 - 1947) 

Wernher von Braun (1912 - 1977) 

Rashid bin Said Al Maktum (1912 - 1990) 

Makarios III (1913 - 1977) 

Richard Nixon (1913 - 1994) 

Bao Dai (1913 - 1997) 

Mohamed Zair Shah (1914 - 2007) 

Thomas Merton (1906 - 1968) 

Josef Strauss (1915 - 1988) 

Roger Schulz (1915 - 2005) 

Franz Stigler (1915 - 2008) 

Aldo Moro (1916 - 1978) 

Harold Wilson (1916 - 1995) 

John F. Kennedy (1917 - 1963) 

Park Chung-hee (1917 - 1979) 

St. Oscar Romero (1917 - 1980) 

Gamal Abdel Nasser (1918 - 1970) 

Anwar el-Sadat (1918 - 1981) 

Spiro Agnew (1918 - 1996) 

Sayid bin Sultan Al Nahyan (1918 - 2004)

Avery Dulles (1918 - 2008) 

Aleksandr Solzhenitsyn (1918 - 2008)  

Goh Keng Swee (1918 - 2010) 

Oscar Luigi Scalfaro (1918 - 2012) 

Nelson Mandela (1918 - 2013) 

Moïse Tshombé (1919 - 1969) 

Shah Muhamad Reza Pahlavi (1919 - 1980) 

Ota Sik (1919 - 2004)

Ian Smith (1919 - 2007)  

Faruq I (1920 - 1965) 

Sheikh Mujibur Rahman (1920 - 1975)

Mikhail Voslensky (1920 - 1997) 

Laureano López Rodó (1920 - 2000) 

St. Joan Pau II (1920 - 2005) 

Andrei Sakharov (1921 - 1989) 

Suharto (1921 - 2008) 

Julius Nyerere (1922 - 1999) 

Christiaan Barnard (1922 - 2001) 

Helena Citrónová (1922 - 2007) 

Franz Wunsch (1922 - 2009) 

Gregorio López Bravo (1923 - 1985) 

Nguyen Van Thieu (1923 - 2001) 

Rainier III (1923 - 2004) 

Lee Kuan Yew (1923 - 2015) 

Alice von Hildebrand (1923 - 2022) 

Jean-Jacques Servan-Schreiber (1924 - 2006) 

Phyllis Schlafly (1924 - 2016) 

Robert Kennedy (1925 - 1968) 

Jean Marie Lustiger (1926 - 2007) 

Bernard Nathanson (1926 - 2011) 

Svetlana Stalin  (1926 - 2011) 

Robert Bork (1927 - 2012) 

Sidney Poitier (1927 - 2022) 

Zulfikar Ali Bhutto (1928 - 1979) 

Rosalie Gicanda (1928 - 1994) 

Fr. Xavier Nguyen Van Thuan (1928 - 2002)

Fabiola (1928 - 2014) 

Frank Borman (1928 - 2023) 

Martin Luther King (1929 - 1968)

Grace Kelly (1929 - 1982)  

Balduí I (1930 - 1993) 

Neil Armstrong (1930 - 2012) 

Helmut Kohl (1930 - 2017) 

Boris Yeltsin (1931 - 2007) 

Mikhail Gorbachov (1931 - 2022) 

Francis Arinze (1932) 

Israel Shahak (1933 - 2001) 

Aleksandr Men (1935 - 1990) 

Dalai Lama XIV (1935) 

Vaclav Havel (1936 - 2011) 

Kigeli V (1936 - 2016) 

Andrei Amalrik (1938 - 1980) 

Farah Diba (1938) 

Wilma Rudolph (1940 - 1994) 

Qabus ibn Said (1940 - 2020)  

Ken Saro-Wiwa (1941 - 1995) 

Vittorio Messori (1941) 

Muammar Gaddafi (1942 - 2011) 

Brendan O'Brien (1943) 

Lech Walesa (1943)

Donald Trump (1946) 

Jerzy Popieluszko (1947 - 1984) 

Pim Fortuyn (1948 - 2002)

Rocco Buttiglione (1948) 

Clarence Thomas (1948) 

Carlos Felipe Ximenes Belo (1948)  

Lech Kaczynski (1949 - 2010) 

Jaroslaw Kaczynski (1949) 

José Ramos-Horta (1949) 

Paul Williams (1950) 

Vladimir Putin (1952)  

Malika Oufkir (1953) 

Aleksandr Lukashenko (1954) 

Mordechai Vanunu (1954) 

Jair Bolsonaro (1955) 

Anna Lindh (1957 - 2003) 

Theo van Gogh (1957 - 2004) 

Scott Hahn (1957)

Kimberly Hahn (1957) 

Albert I (1958) 

Francis Beckwith (1960) 

Viktor Orban (1963) 

Geert Wilders (1963)

Nigel Farage (1964) 

Robert Fico (1964) 

Pierbattista Pizzaballa (1965) 

Abdul Rahman (1965) 

José Antonio Kast (1966)

Maria Corina Machado (1967) 

Mateusz Morawiecki (1968) 

Marine Le Pen (1968) 

Tucker Carlson (1969) 

Ayaan Hirsi Ali (1969) 

Aleksandar Vucic (1970) 

Javier Millei (1970) 

Said Musa (c. 1970) 

Jussi Halla-aho (1971) 

Marco Rubio (1971) 

Asia Bibi (1971) 

Julian Assange (1971) 

Narges Mohammadi (1972) 

Abdullah bin Zayid Al Nahyan (1972) 

Andrzej Duda (1972) 

Matteo Salvini (1973) 

Santiago Abascal (1976) 

Giorgia Meloni (1977) 

Alice Weidel (1979) 

Laura Huhtasaari (1979) 

Nayib Bukele (1981) 

Karol Nawrocki (1983) 

Edwatd Snowden (1983) 

J.D. Vance (1984) 

Sílvia Orriols (1984) 

Goldie Ghamari (1985) 

Candace Owens (1989) 

Charlie Kirk (1993 - 2025)

Jordan Bardella (1995) 

Jessica  Doty Whitaker (1996 - 2020) 

Malala Yousafzai (1979) 

Iryna Zarutska (2002 - 2025)  

(1) Hi ha uns pocs casos en que no van arribar a viure al segle XX, però els incloc per la seva proxmitat temporal i per la gran influència que han tingut en aquest segle

divendres, 9 de gener del 2026

Homes i dones

Dues escenes de la vida humana quotidiana


Katerina Gogou (1940 - 1993) 















Peter Orlovsky (1933 - 2010), Neal Cassady (1926 - 1968) i Natalie Jackson
(1931 - 1955) passejant pel Broadway Tunnel, San Francisco, març de 1955


dijous, 8 de gener del 2026

El que era i va deixar de ser


El que va poder ser i no va ser, exemplificat en alguns països del món:  


1. Afganistan   

Mahmud Tarzi (1865 - 1933), ideòleg i promotor de les reformes modernitzadores a Afganistan  

Amanullah Khan (1892 - 1960), rei d'Afganistan 1919 - 1929 

La reina afganesa Soraya Tarzi, c. 1928

Soraya Tarzi (1899 - 1968), reina d'Afganistan 1919 - 1929

Mohamad Daud Khan (1909 - 1978), primer ministre (1953 - 1963) i president (1973 - 1978) de                         l'Afganistan 

Mohamed Zahir Shah (1914 - 2007), rei d'Afganistan 1933 - 1973, Constitució liberal de 1964 que inaugurà la "dècada de la democràcia"

Kabul, Afganistan, 1972, tres noies afgaaneses caminant pel carrer

Zamina Begum (1917 - 1978), primera dama de l'Afganistan 1973 - 1978  

Humaira Begum (1918 - 2002), reina d'Afganistan 1933 - 1973 

Abdul Rahman (1965), convertit al Cristianisme va tenir que asilar-se a Itàlia el 2006 per evitar la pena de mort al seu país 

La situació a l'Afganistan es va començar a complicar amb el cop d'Estat comunista de 1978 i amb la intervenció soviètica al país de 1979 a 1989.i la implicació d'Estats Units i Pakistan, desprès perjudicats tots dos per la seva creació, en crear, armar, fomentar i dotar de mitjans a la resistència islàmica contra els soviètics i els comunistes afganesos (1). La situació va empitjorar moltíssim amb els talibans entre 1994 - 2001, i els 20 anys d'intervenció militar i econòmica occidental al país sembla que no van servir de res, perquè amb la precipitada retirada de 2021, el govern instal·lat tant protegit, subencionat i lloat va caure al moment i els talibans van recuperar el poder immediatament i des de llavors la situació és encara més dura i difícil que en el seu primer període de govern, sobretot per les dones afganeses sotmeses a una brutalitat inhumana fins a uns extrems difícils d'imaginar (2). 


2. Estats Units 


William H. Hays (1879 - 1954), si el seu Codi, escrit el 1929 com a orientació i implantat el 1934, no haguès estat abandonat entre 1966 i 1968

Daniel A. Lord (1888 - 1955), coautor del Codi Hays 

Martin Quigley (1890 - 1964), coautor del Codi Hays 

Huey Long (1893 - 1935), si no l'haguessin assassinat 

Barry Goldwater (1909 - 1998),si haguès estat escollit president el 1964

Richard Nixon (1913 - 1994), si no haguès tingut que dimitir el 1974 

John F. Kennedy (1917 - 1963), si no l'haguessin assassinat 

Robert Kennedy (1925 - 1968) si no l'haguessin assassinat 

Martin Luther King (1929 - 1968), si no l'haguessin assassinat 

Edward Kennedy (1932 - 2009), si no haguès sofert l'estrany accident de Chappaquiddick el 1969

Jessica L. Doty-Whitaker (1996 - 2020), si no l'haguès assassinat un grup de Black Lives Matter per haver dit "All lives matter", probablement com a gest de suport cap a ells

Iryna Zarutska (2002 - 2025), si no l'haguès assassinat un criminal en llibertat 


3. Iran 

Mohammed Mosaddegh (1882 - 1967), si una intervenció angloamericana no haguès acabat amb el seu programa de reformes el 1953 i suprimit el seu partit polític el 1954 

Shams Pahlavi (1917 - 1996) 

Mehrdad Pahlbod (1917 - 2018) 

Dona iraní celebrant el seu aniversari, 1971

Shojaeddin Shafa (1918 - 2010), responsable de la idea de la celebració dels 2500 anys de l'Imperi Persa, celebrat el 1971, va haver de fugir del seu pais el 1979 

Sha Mohamed Reza Pahlavi (1919 - 1980), si no hagués sigut derrocat per la revolució islàmica de 1979

Soraya Esfandiary-Bakhtiary (1932 - 2001), si no haguès sigut repudiada el 1958 i indïuda a exiliar-se 

A una platja a l'Iran, anys 1960s o 1970s

Farah Diba (1938), si no haguès sigut derrocada el 1979  i obligada a exiliar-se amb el seu marit 


(1) La curtesa de mires i irresponsabilitat van ser tals que a la pel·lícula "Rambo 3" (1988) on el protagonista és enviat a Afganistan a ajudar als guerrillers mujahidins, entre els quals molts islamistes extrangers com el saudi Ossama bin Laden, al final el president Reagan rep als salons de la Casa Blanca a uns representants pashtuns, portant els seus fusells i les seves armes a sobre quan parle amb ell, ja que la seva costum és no separar-se d'ells i això se'ls hi respecta per motius culturals (!) i el president Reagan els felicita per l'excel·lent labor que estan fent i els qualifica de "combatents de la llibertat" (!). Els Estats Units seguint de nou la seva vocació de Dr. Frankenstein i creant monstres que desprès es giren en contra seu. 
(2) Les normes són tan estrictes i aberrants que en el terratrèmol del 2025 les dones ferides no van poder ser rescatades ni ateeses, ja que segons els talibans el primer nomès podien fer-ho membres de la seva família i pel segon gairebé ja no quedaven sanitàries femenines per poder ajudar-les i cap metge ni infermer home ho podia fer. L'exageració delirant fins a l'absurd, fora de tota lògica o sentit comú.