dijous, 30 de juny del 2022

Els dos grans puntals de l'Església

Sant Pere i Sant Pau, apòstols i màrtirs a Roma, d'on van anar al Cel i on estan les seves tombes. 


Sant Pere i Sant Pau són junt amb Sant Joan i Sant Jaume, els més grans apòstols


Una de les primeres representacions de St. Pere i St. Pau a unes catacumbes romanes, on hi ha també imatges primerenques d'altres apòstols, datant de c. 375. 

La seva mort i enterrament allà, junt amb el fet que St. Pere en fou el primer bisbe de Roma i que St. Pau hi culminà els seus viatges missioners, han convertit a la Ciutat Eterna, de la que tradicionalment es diu que tots els camins hi porten, en el centre de l'Església i de tot el món cristià. La fe i la predicació dels sants Pere i Pau sobre Crist, són la base de la nostra. El bisbe de Roma, el Papa, és el successor de St. Pere i té la primacia i les  prerrogatives, que li foren atorgades i confirmades al cap dels apòstols pel mateix Jesucrist. I periòdicament els bisbes catòlics d'arreu del món fan la visita "ad limina", a les tombes dels apòstols, a Roma, on es troben amb el Papa. 

Felicitats a tots els Pere i Pau i a tots els devots d'aquests sants que estan en la base de la nostra fe en Jesús el Crist, Fill de Déu i Senyor, i demanem-lis que preguin i intercedeixin per tal que la fe que ells van viure, predicar i testimoniar fins a donar la vida per ella, es mantingui viva a tot el món on ja ha arribat i encara s'expandeixi molt més arreu! 

dimecres, 29 de juny del 2022

Lluitant per la Veritat: sant, màrtir i doctor de l'Església

Sant Ireneu de Lió (c. 130 - c. 202), bisbe i màrtir, lluitador per la veritat de la fe i la seva puresa, contra un món que veia molts errors pressumptuosos i atrevits fins a la desmesura i la inversió, que amenaçaven ofuscar-la i desvirtuar-la amb aberracions de tot tipus. Des d'aquest any 2022 ha passat a ser oficialment Doctor de l'Església, destacant el seu paper en la senzillesa i claredat de la doctrina i en la unitat de tots els creients, sense falses separacions herètiques, sectàries, cismàtiques i ni tan sols socials o psicològiques, seguint el manament de Nostre Senyor: "Que tots siguin u, com el Pare i jo som U". Als falsos coneixements producte de meres especulacions i imaginacions humanes, St. Ireneu oposa el veritable coneixement de Déu en la Revelació de la Sagrada Escriptura, sense afegits ni interpretacions abusives al gust de cadascú sinó segons la tradició i magisteri dels apòstols i els seus successors, transmissors fidels i que no treuen, canvien ni afegeixen al que ens ha sigut revelat en Jesucrist, el Fill de Déu fet home i la Paraula eterna, única i definitiva de Déu a la Humanitat. 


Cal cenyir-se del tot a la Paraula de Déu, ben trasmesa per l'Escriptura,
la tradició apostòlica i el magisteri de l'Església i  sants: ni més ni menys,
perquè en Jesucrist Déu ens ha dit tot el que tenia que dir a la Humanitat

Perquè el segle II va veure el més gran atac contra el Cristianisme de tota la Història, va ser el segle de l'expansió i apogeu del Gnosticisme, que pervertia el missatge evangèlic adulterant-lo i corrompent-lo, i que era molt pitjor que les persecucions anticristianes, perquè era un enemic insidiós i que actuava des de dins i dissimuladament. Fins i tot es presentava com una profundització intel·lectual de la doctrina, un coneixement especial i esotèric, propi d'una élite.

Tot i que el Gnosticisme era un moviment no exclusivament cristià, ja que també existia en el Judaisme i fins en el paganisme filosòfic i tenia arrels en religions i cosmovisions orientals, va atacar amb especial força al Cristianisme. Perquè al segle I els cristians inicials eren molt oberts i acollidors, i acceptaven tothom que es volgués convertir i batejar, creien que era el bé i no pas el mal el que s'encomanava i que la força de la Veritat divina s'imposava per si mateixa i transformava als provinents del paganisme i altres religions, a part que havien trobat que no era necessari seguir les prescripcions mosaiques, doncs la vinguda al món de Déu fet home, Jesucrist, inaugurava, després de la seva passió, mort i ressurrecció, una nova Creació on Déu i els humans, lligats indissolublement en la figura de Crist, eren amics, més encara que Déu els adoptava com a fills en el seu Fill propi Jesucrist. 

Per això al principi els cristians no desconfiaren d'entrada dels primers gnòstics, acostumats com estaven a no jutjar al proïsme, a acceptar i estimar tothom, fins i tot els enemics, a creure en la bona voluntat i bones intencions com eren les seves, i potser van considerar d'entrada que eren experiencies i opinions personals i fins i tot potser revelacions privades. Però ben aviat es va anar veient que el Gnosticisme canviava el missatge de Jesucrist, la senzillesa evangèlica, la doctrina transmessa i fins la Revelació de les Escriptures, fent-les tota una altre cosa diferent i en el fons radicalment incompatible. Amb la visió gnòstica tot el Cristianisme era devaluat, tergiversat, barrejat amb altres concepcions religioses i canviat completament, tot i que, i això era el més greu, molts dels gnòstics es seguien dient, i fins alguns considerant-se ells mateixos en el fons, cristians, i pitjor encara aquestes doctrines atreien i esgarriaven cristians de bona fe. Tot això va quedar cada cop més clar a mesura que creixien i es diversificaven les escoles i sectes gnòstiques, diferents unes d'altres i fins incompatibles també entre si, i s'arribava a extrems clarament erronis i fins diabòlics, com els d'aquells que reivindicaven totes les figures negatives, els qui consideraven fals al Déu de l'Escriptura, o els qui animaven a pecar perquè sobreabundés la gràcia o perquè els pecats corporals eren segons ells indiferents, coses ja combatudes enèrgicament pel propi Sant Pau. I en el Nou Testament apareix ja molt aviat un gnòstic com Simó el Mag, que pretenia comprar per diners els poders miraculosos dels seguidors de Jesucrist i especialment els dels apòstols, considerant-los com una mena de màgia, i que va ser reprovat enèrgicament per Sant Pere per aquesta actitud tan anticristiana. També Sant Joan ja reprèn en els termes més forts aquests que pensaven ser molt savis, però que no entenien res, tenien l'enteniment ofuscat i anaven a parar ben sovint a coses demoníaques. Per orgull, per autosuficiència, per presunció i vanitat o pel que fos, els gnòstics estaven tancats a la Veritat, creient-ne ser els posseïdors perfectes. Per això mai hi va haver un atac més gran contra el Cristianisme. 

No tots els gnòstics ni els simpatitzants amb algunes idees gnòstiques, que n'hi havia fins i tot entre alguns monjos tan tard com al segle IV quan a Egipte es van amagar els textos de Nag Hammadi, composats en copte entre els segles III i IV, per tal que no fossin destruïts, per part d'alguns que consideraven que contenien veritats esotèriques o almenys algunes coses valuoses. 

Per això molts sants, i destacadament Sant Ireneu (c. 130 - c. 202), nascut a Esmirna i deixeble del Pare apostòlic St. Policarp d'Esmirna, i que havent anat a viure a Occident va ser bisbe de Lió, van denunciar els absurds, incoherències i opinions no cristianes ni compatibles amb el missatge evangèlic d'aquest moviment que es pretenia cristià. La seva obra més coneguda és l'avui anomenada Contra les heretgies, que originalment en grec es deia Ἔλεγχος καὶ ἀνατροπὴ τῆς ψευδωνύμου γνώσεως (Elenchos kai anatropi tes pseudonymou gnoseoses a dir Detecció i refutació del pretés coneixement ja que gnosis vol dir coneixement, i era el que els gnòstics pretenien tenir, un coneixement especial, ocult i reservat a uns pocs iniciats i negat a una immensa majoria de creients, que consideraven no tan perfectes, escollits i mereixedors com ells, que es creien una mena d'aristocràcia intel·lectual i espiritual. Al principi del llibre, St. Ireneu mostra el que el preocupa "Alguns, rebutjant la veritat, introdueixen falsos discursos" i segueix denunciant que aquests mitjançant argúcies intenten enganyar als cristians senzills, manipulen el sentit de la Paraula divina, menteixen sobre el Creador, presumeixen d'un coneixement reservat a ells que els eleva per sobre el Creador fins un Pare desconegut de tots i totalment desconnectat del món, el seu mètode és el d'encobrir-se en el secret reservat als iniciats i així pel secretisme i l'aparença de coneixement la seva doctrina exerceix fascinació sobre els ingenus". Per tant St. Ireneu els desenmascara i mostra obertament el que pensen i així els seus errors, invencions i contradiccions són descoberts i queden en evidència.  

La crítica de St. Ireneu als despropòsits i arbitrarietats gnòstics, diferents els uns dels altres ja que tots els seus líders pugnen per ser superiors als altres, és molt encertada i aguda. Fa notar els orígens històrics, els elements d'altres religions i els processos psicològics que hi ha darrera de les creences gnòstiques. Per exemple, la creença en tres tipus d'éssers humans, els materials, el grau més baix i destinat a desapareixer, els psíquics, els normals que intenten portar una vida de fe i moral i que tindran un destí etern intermedi amb una supervivència i una felicitat moderada, i els espirituals, aquests últims coneixen la veritat i se salven malgrat tots els pecats que cometin, que ja no els afecten, arribant a allò més alt. Tot això en el fons és judici dels altres i autojustificació adaptada a les situacions i possibilitats dels líders i militants gnòstics. El que fa més decisivament St. Ireneu és la classificació de tots els sistemes gnòstics com heretgies, és a dir creences heterodoxes, que se separen tan espiritualment i intel·lectualment de l'ortodòxia de l'Església com ho fan socialment, apartant-se en sectes que segueixen les seves pròpies interpretacions.

Gràcies a St. Ireneu i els ja citats St. Pere, St. Pau i St. Joan, i també d'altres com Tertul·lià i en general tots els sants i creients autèntics, la gran crisi gnòstica del segle II va poder ser superada, tot i que el Gnosticisme antic encara perduraria un parell de segles, ja en franca decadència, reapareixeria en algunes religions i moviments fins i tot a l'Edat Mitjana, amb els bogomils i càtars, i de nou en l'època contemporània amb creences neognòstiques, moltes d'elles agrupades en els moviments New Age. I si l'Església va poder vencer l'atac intern del Gnosticisme és que gràcies a Déu pot superar tots els atacs de tota mena que se li facin. Però el radicalisme, les exageracions, les fantasies i les falses pretensions gnòstiques van portar a una actitud més prudent i a la defensiva dels cristians, menys oberta a totes les aportacions i novetats, més vigilant i acurada amb la doctrina i la preparació, amb llargues catequèsies, exàmens dels candidats, insistència en la senzillesa de l'Evangeli i de la realitat del que diu Jesús: "Us dono gràcies Pare perquè heu revelat als humils i senzills allò que heu negat als savis i entesos d'aquest món". La Veritat divina és clara i assequible a tothom, no a uns pocs i no té components com els gnòstics estranys i fins estrambòtics, a part que la veritat és una i en canvi les equivocacions són molt variades i de tota mena. La humilitat és necessaria també en la vida intel·lectual, com reconeixia Sant Agustí al principi de la seva conversió: "Per entrar en la Bíblia cal abaixar el cap...", perquè la humilitat porta a la veritat i en forma part.  

Déu vulgui que com Sant Ireneu i tots els altres sants que van lluitar per ella i la van defensar, també nosaltres ens mantinguem sempre en l'esplendor de la veritat, i no ens deixem ofuscar per les tenebres de l'error. I que ells ens hi ajudin! 

dimarts, 28 de juny del 2022

La Verge Maria, Mare de Déu

Sant Ciril d'Alexandria (c. 375 - 444), patriarca d'Alexandria des de l'any 412, quan va succeir al seu oncle Teòfil, i Doctor de l'Església.




Va presidir el 3è Concili ecumènic d'Efes del 431 i va tenir un gran paper en l'afirmació del reconeixement general de la Verge Maria com a Mare de Déu, superant l'oposició dels nestorians que no la reconeixien com a tal, sinó sols com la mare de Crist. 

dilluns, 27 de juny del 2022

La crida universal a la santedat

Sant Josepmaria Escrivá de Balaguer (1902 - 1975) va ser l'instrument de Déu al segle XX per recordar la crida universal a la santedat, que no és només la vocació d'uns pocs sinó la general dels creients. Naixem per a ser sants. 


St. Josepmaria va fundar l'Opus Dei (1928) i va ser un avançat al seu temps en el paper dels laics en l'Església




















Perquè com diu Jesucrist "sigueu perfectes, com el vostre Pare celestial és perfecte", és a dir "sigueu sants, com Déu és sant". I està molt clar com es fa perquè Jesús mateix ens ho diu: estimant Déu sobre totes les coses i al proïsme com a un mateix, per amor a Déu. I es pot, perquè el mateix Déu ens hi ajuda, amb la Redempció, amb la gràcia, amb l'Església, amb els sacraments, amb els manaments, l'oració, la consciència, la llei natural... Si es vol recórrer aquest camí, es pot fer i no és difícil perquè on hi ha dificultats, temptacions, pecat i mal, Jesucrist mateix actua a favor nostre...

Un altre do que va fer Déu a aquest sant del segle XX és la inspiració de que es pot santificar la vida quotidiana, oferint el treball, la vida de família, l'estudi i fins el descans i les vacances com ofrena i oració a Déu. En un món corrupte, no es tracta tant de ser una de les poques flors que neixen i creixen en mig de la corrupció general, per molt bó que això sigui també, sinó de convertir el femer en un jardí de flors, i això requereix esforç, voluntat i dedicació constant, però és possible quan som instruments de Déu, perquè per a Déu res és impossible. Miracles més grans veurem si en lloc d'intentar arreglar les coses al nostre gust deixem que Déu ens usi com eines en les seves mans. 

També diu la Saviesa divina que "pels seus fruits els coneixereu", perquè aquests fruits bons i bonics només apareixen quan estem implantats en Jesucrist, ja que sense Ell res no podem. Per això l'arbre bo dona fruits bons que perduren, com en el cas dels sants. 

Que Déu que per intercessió de la Santíssima Verge Maria va atorgar incomptables gràcies a Sant Josepmaria, sacerdot i fundador, i el va fer un instrument seu molt fidel, ens ensenyi també a tots a saber santificar la nostra vida quotidiana i saber convertir tota la nostra vida en una ofrena d'amor i servei a Déu i la seva Església, estimant-lo en el proïsme, especialment donant testimoni, transmetent la fe i practicant la caritat, i a fer-ho amb la veritable alegria cristiana de fills de Déu i deixebles de Nostre Senyor Jesucrist. Que així sigui!   

diumenge, 26 de juny del 2022

Els dos camins

Hi ha dos camins, el camí de la vida, que es recorre amb Déu i segons Déu, i el camí de la mort, que es recorre sense Déu i desobeint Déu. 

Els camins coexisteixen, quin triem?

La nostra societat occidental fa dècades que ha escollit el camí de la mort, que es materialitza en fets com l'avortament i l'eutanàsia, intervencions humanes contra la santedat de la vida. Però tot i que els éssers humans, homes i dones, ens equivoquem i errem, la Providència divina segueix exercint-se i ens crida a adonar-nos-en i a retornar per a seguir el camí de la vida. I la gent intel·ligent i la bona gent en són sensibles, recapaciten, i en fan cas. I així es salven. 

Tant de bó que així sigui per a tota la societat, ara tan esgarriada, i si Déu vol ho serà! 

dissabte, 25 de juny del 2022

El Cor de Maria

L'Immaculat Cor de Maria 




A l'Evangeli segons St. Lluc ja es cita que l'ancià Simeó va profetitzar que una espasa travessaria el cor de la Verge Maria, significant els dolors que havia de patir, sobretot a la Passió. També es diu als Evangelis que Maria conservava aquelles coses referents al seu diví Fill Jesús en el seu cor, i les meditava. Perquè, com diuen els comentaristes d'aquest text bíblic, allò que s'estima no s'oblida i es porta al cor, amb la vida interior formada de goigs i penes, pensaments i sentiments, i sobretot el seu amor a Déu i a tota la Humanitat.

La devoció a l'Immaculat Cor de Maria ja es troba en el Pare de l'Església St. Gregori Taumaturg (c. 213 - 270) i en el màrtir St. Teodot d'Ancira (+ 303). En temps moderns va ser St. Joan Eudes (1601 - 1680) qui va escriure sobre el Cor de Maria i va popularitzar la devoció als Sagrats Cors de Jesús i María. Diversos sants i fundadors han estat inspirats a difondre aquesta devoció, destacant en terres catalanes St. Antoni Maria Claret (1807 - 1870) que el 16 de juliol de 1849 va fundar a Vic la congregació dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria.   

Des que la Verge Maria mateixa ho va demanar a partir de les seves aparicions a Fàtima el 1917, diversos Papes han consagrat el món a l'Immaculat Cor de Maria, començant per Pius XII el 31 d'octubre de 1942, i seguint per Pau VI (1964), Joan Pau II (1982, i de nou el 1984 en unió amb tots els bisbes catòlics) i Francesc (2013, i el 2022 amb especial esment a Rússia i Ucraïna). 

Molts països han estat consagrats també a l'Immaculat Cor de Maria, començant per Puerto Rico (1863) i Equador (1892). Espanya ho ha estat més d'una vegada, la primera el 12 d'octubre de 1954, i després el 2005. Es pot destacar també Portugal (1931), França (1940 i 1943), Holanda i Bélgica (1943), Polònia (1946, 1979 i 2017), Xile (1946, 2019), Japó (1947), Àustria (1947), Canadà (1947 i 2017), Argentina (1948), Austràlia (1948), Anglaterra i Gal·les (1948 i 2017), Bolívia (1948 i 2018)... que ho van fer de forma primerenca, i avui dia ja són molts a tot el món.   

La consagració personal a l'Immaculat Cor de Maria que va fer St. Lluís Maria Grignion de Montfort (1673 - 1716) comença per les paraules Totus tuus que el Papa St. Joan Pau II (1920/1978 - 2005) va adoptar com a lema del seu pontificat i resa "Totus tuus ego sum, et omnia mea tua sunt. Accipio te in mea omnia. Praebe mihi cor tuum, Maria". Que tots nosaltres li ho poguem dir a la Verge Maria, Mare de Déu i Mare nostra del Cel! 

divendres, 24 de juny del 2022

El Cor de Déu

El Sagrat Cor de Jesús


La solemnitat del Sagrat Cor es celebra sempre el divendres de la 3ª setmana després de Pentecosta i el 2022 correspon al 24 de juny, pel que excepcionalment la festa del naixement de St. Joan Baptista ha passat al 23 de juny. 

La devoció al Sagrat Cor de Jesús és antiga, però es va generalitzar i popularitzar sobretot a partir de les aparicions que la monja salesa francesa Sta. Margarida Maria d'Alacoque (1647 - 1690) va tenir de Nostre Senyor Jesucrist entre els anys 1673 i 1675, en que aquest li va mostrar el seu Cor inflamat d'Amor per als éssers humans i li va dir el dolor i sofriment que li causava la poca resposta humana al seu Amor diví, molt sovint freda i indiferent, quan no de menyspreu i desdeny i les autèntiques blasfèmies i sacrilegis en contra seu. I revifant a través d'ella, com instrument escollit, aquesta devoció, Jesús li va confiar que volia donar una nova i més gran taula de salvació als homes, amb unes promeses pels qui corresponguessin a l'Amor diví infinit del seu Cor a través d'ella. 

Perquè l'amor busca amor, fins i tot humanament, i només es pot pagar amb amor. Tots sabem el dolor, la decepció i el sofriment que causa quan l'amor que tenim i donem no és correspost o ho és de forma molt minsa i com ens alegra i fa feliços quan ens veiem correspostos. Per això davant el Sagrat Cor hem de respondre amb molt amor, tant com poguem, acceptant, agraïnt i visquent el seu Amor i estimant-lo nosaltres a Ell amb tot el nostre cor, la nostra ànima i les nostres forces, primer perquè Déu s'ho mereix i així estem en una relació justa amb Ell, després perquè Déu és Amor i allà on hi ha caritat i amor allà hi és, i finalment perquè estimar-lo ens fa bé a nosaltres mateixos, ens posa en camí de salvació eterna i ens enlaira espiritualment superant l'esclavatge del pecat, cremat per l'Amor diví, i fent-nos créixer i superar-nos, tendint cada cop més cap allò més alt i per sobre nostre, cap a on ens crida l'Amor i Bondat divines.  

Des del moment de les aparicions del segle XVII aquesta devoció s'ha anat estenent i avui dia ja és universal, amb els 9 primers divendres de mes, l'imatge del Sagrat Cor de Jesús a casa, els actes de consagració i reparació, i altres models de pietat relacionats amb aquest culte. 

I en la solemnitat d'aquest dia podem resar: "Senyor Déu totpoderós, en aquesta celebració en honor del Cor del vostre Fill estimat recordem la immensitat del seu Amor, feu que rebem l'abundor de gràcies que brolla d'aquesta font celestial. Per Crist Senyor nostre, amén!".  

dijous, 23 de juny del 2022

El profeta precursor, bisagra dels dos Testaments

Sant Joan Baptista

Imatge de St. Joan Baptista a l'església de St. Quirze de Besora. Foto Joan Arimany.

Aquest any St. Joan Baptista, el precursor del Senyor, es celebra el 23 de juny, perquè el divendres 24 enguany és el Sagrat Cor de Jesús.

Que Sant Joan Baptista ens ajudi a descobrir i trobar a Jesús, Nostre Senyor! 

dimecres, 22 de juny del 2022

El sant bisbe convertit i ordenat sacerdot a Barcelona

El 22 de juny es celebren St. Paulí de Nola i St. Joan Fisher bisbes, i St. Tomàs More. Dels dos darrers, màrtirs durant la persecució que va desencadenar Enric VIII d'Anglaterra al separar-se de l'Església Catòlica ja se'n va escriure en aquest blog en la mateixa data de l'any passat, però no del primer, que és també una personalitat força interessant. 


Un relicari del 1890 de St. Paulí de Nola, a la seva ciutat

Sant Paulí de Nola (c. 352/355 - 431), nascut a l'actual Burdeos, essent escriptor i poeta, havent sigut ja governador de Campània, havent estat casat i estant destinat a ser senador, és va convertir en un procés personal que va començar l'any 390 a Barcelona on també va ser persuadit per una multitud a fer-se sacerdot l'any 394 o 395, però d'on després va marxar aviat, retornant a Campània. La seva vida té diversos paral·lelismes amb el seu contemporani St. Agustí (354 - 430) i cap a l'any 410 St. Paulí va ser escollit bisbe de Nola. Com a bisbe va destacar per la seva eficàcia pastoral i sobretot per la seva caritat per a pobres i necessitats, als que dedicà amb convicció i alegria els seus esforços. Va ser devot de St. Fèlix de Nola (+ 250), prevere i confessor de la fe, la figura del qual havia conegut ja a la seva primera estada a Campània, quan començava a interessar-se pel Cristianisme. Dues iniciatives seves van tenir molta resonància en el futur, una es va interessar per com s'havia convertit St. Agustí i havent-li arribat a aquest, va ser un dels principals motius que l'induiren a escriure les seves Confessions, i l'altre és que se li atribueix l'ús de les campanes per cridar els fidels, que ell començà o almenys popularitzà, per la qual cosa és també el patró dels campaners. Coneixem forces escrits seus, i per a nosaltres té una particular proximitat per la seva conversió i ordenació sacerdotal a Barcelona. Tinguem-lo com un dels nostres i que ens sigui guia i protector! 

dimarts, 21 de juny del 2022

Joventut, religiositat, innocència i penitència

Sant Lluís Gonzaga (1568 - 1591), religiós jesuïta italià de puresa angelical, d'un total amor a Déu i d'una caritat fervent amb el proïsme, que el va portar a morir de pesta als 23 anys per la seva dedicació absoluta als malalts de l'epidèmia que va fer estralls a Roma. També va ser molt precoç i estudiós, renunciant de noi a favor del seu germà al marquesat que li corresponia (1) i escollint ser jesuïta per la seva alta qualitat intel·lectual, i el seu mestre i confessor va ser St. Robert Belarmino (1542 - 1621), cardenal i doctor de l'Església, que el va atendre espiritualment en el moment de la seva mort i que al seu torn va demanar i obtenir ser enterrat prop del seu alumne.


St. Lluís Gonzaga de nen, el 1573, ja a prop del seu despertar espiritual i de vocació religiosa  

Se'l representa o com un nen patge, per la seva precocitat intel·lectual i espiritual i perquè hi ha un retrat autèntic seu als 5 anys,  o bé com un jove amb sotana i sobrepellís, amb una creu, un rosari, un lliri i una calavera, pels aspectes més destacats de la seva vida: religiositat, pietat i sacrifici, devoció a la Mare de Déu, virginitat i castedat perfectes i mort prematura. De seguida va tenir fama de santedat i va ser beatificat el 1605, només 14 anys després de la seva mort, si bé la canonització va tenir lloc el 1726, essent declarat un dels patrons de la joventut, com també dels escolars i estudiants i dels acòlits i escolans. 

Que St. Lluís Gonzaga des del Cel pregui i intercedeixi per nosaltres, i especialment pels joves, per tal que Déu ens concedeixi l'alliberament de tota impuresa i una vida virginal i casta a l'estil de la seva, model de puresa, i que els que ja no el podem imitar en la innocència ho poguem fer almenys en el penediment i la penitència per viure sempre en gràcia i deixar-nos santificar segons la voluntat divina, i així entrar com ell a l'eternitat de la Glòria amb Déu! 

(1) Se li atribueix l'afirmació que preferia la glòria de ser fill de Déu i viure plenament com a tal, que la de ser rei de tot el món. En tot cas al seu germà li va dir amb motiu de la seva renúncia al títol i els béns "tu et quedes amb el marquesat i jo professo en religió... el que hi surto guanyant sóc jo". 

diumenge, 19 de juny del 2022

Corpus Christi

La Solemnitat del Santíssim Cos i Sang de Crist




Pròpiament aquesta festa és el dijous després de la Santíssima Trinitat. Com deia la dita: "Hi ha tres dijous a l'any que brillen més que el Sol: Dijous Sant, Corpus Christi i el dia de l'Ascensió". Tots tres es celebraven tradicionalment un dijous, però com que des de fa anys aquí no són festa civil, per motius pastorals els dos últims es traslladen al diumenge següent, per tal que el poble cristià els pugui celebrar degudament. 

En aquesta solemnitat s'agraeix i s'honora particularment, adorant el Santíssim Sagrament, aquest miracle, misteri i maravella de la transubstanciació del pa i el vi consagrats en el Cos i la Sang de Crist, que va instituir l'Eucaristia en el Sant Sopar del vespre abans de l'inici de la seva Passió, per que tinguessim no sols la seva presència invisible però real sempre que estem dos o més cristians reunits en nom seu, sinó, a més del do de l'Esperit Sant que ho fa possible, la seva presència física, material i sacramental, encarnat en el Pa i el Vi després de la consagració. Així a més, no sols Ell es fa present al món i el món se li fa present a Ell en la Missa, sinó que se'ns dona com aliment espiritual, el Pa del Cel que és el de la vida eterna i el Calze de la Salvació que ens neteja del pecat. Perquè com Ell mateix va dir, el seu Cos és veritable menjar i la seva Sang és veritable beguda, i si no ens alimentem d'ells no podem tenir la vida eterna. I com bé s'ha ressaltat, l'Església viu de l'Eucaristia i per a l'Eucaristia. És això el que celebrem especialment el dia de Corpus.  

En aquest miracle, misteri i meravella de la presència real de Jesucrist a l'Eucaristia, Ell és el sacerdot, l'altar i la víctima que s'ofrena, actualitzant sempre i arreu el seu sacrifici a la Creu per a salvar-nos, redimir-nos i alliberar-nos dels nostres pecats i del poder del diable i fer-nos participar de la seva victòria, resurrecció i immortalitat. Com bé diu l'Escriptura, és sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec, el qui oferí pa i vi com oblació al Déu altíssim, Creador del Cel i de la Terra, i a qui Abraham reconegué com al veritable sacerdot de Déu. Jesucrist és l'únic Gran Sacerdot, i els qui ell escull per a ser els seus instruments sacerdotals són els que hi posen la veu i les mans, però els qui realment actuen són Jesucrist i l'Esperit Sant, que transformen el que seria sense ells un recordatori, un memorial i un símbol, en una participació viva i real en el Sant Sopar, en el Calvari i en la Pasqua en cada Missa que un sacerdot seu celebra com a instrument per Ell escollit. 

Quan combreguem, Déu ve al nostre interior i nosaltres fem un tast del Cel. Per això hem de fer-ho sempre en les necessàries, adequades i si pot ser les millors condicions de contrició i gràcia, de fe, esperança i caritat, de pietat, devoció, fervor, puresa i amor, per rebre'l, acollir-lo, abraçar-lo i unir-se totalment a Ell. En la comunió hem de ser conscients de la seva presència real, agraïr i estar contents i feliços del gran do que això representa, estimant-lo i adorant-lo amb tot el nostre cor, la nostra ànima i les nostres forces per ser Ell el Senyor de l'Univers qui sen's dona per tal que participem d'Ell i de la seva Glòria, i també resta al sagrari, per estar sempre entre nosaltres. Tot això que per a nosaltres hagués sigut gairebé inconcebible, se'ns ha donat pel seu Amor envers nostre i és el més gran miracle, misteri i meravella de tots, un fet únic i l'acte suprem a la Creació. Per això hem de demanar sempre que Déu mateix inflami amb el seu Amor el nostre cor, per tal que sigui ben ardent d'amor per Ell. 

I en les aparicions de la Verge a La Salette, a França, l'any 1846, ella li va dir als vidents que hi havia dos pecats que ofenien especialment a Déu. Un eren les blasfèmies i sacrilegis, perquè són el més contrari al respecte, amor, culte i adoració que mereix Déu, per ser Ell qui és, i que participar en aquesta bona relació amb Ell a nosaltres ens eleva i fa molt bé, i per això Déu, que no ho necessita, ho vol de nosaltres. I havent-hi tants pecats greus, el segon que va dir Maria que ofenia especialment a Déu era la inasistència a la Missa dominical i dels dies festius de precepte. I amb tot motiu perquè no sols el 3è manament és el de santificar les festes i en l'oració que el mateix Jesucrist ens va ensenyar diem que sigui santificat el nom de Déu i demanem que vingui a nosaltres el seu Regne, sinó perquè la Missa amb l'Eucaristia és el més gran do que Déu ens dona i no assistir-hi quan està manat és un gran menyspreu i un gran desaire a la Divina Majestat, preferint tota una sèrie d'altres coses a quan Ell es fa present en el més gran miracle de tots, assistència que tant bé ens fa a nosaltres i tant ens convé i per tant Déu ens la mana, pel nostre propi bé etern. Tinguem-ho sempre present i assistim sempre a Missa, fent-ho a més amb tota la consciència, consideració i respecte filial que mereix aquesta trobada personal i col·lectiva amb el Déu de l'Univers i recordant i posant en pràctica en la mesura que sapiguem i poguem que l'Amor només es pot respondre amb el nostre amor!   

dissabte, 18 de juny del 2022

Confiem en Déu!

Estem en les mans bondadoses i amoroses de Déu






















Ell es cuida de tota la seva Creació

divendres, 17 de juny del 2022

Participant de l'alegria d'unes Noces d'Or


Oficiant la Missa en unes Noces d'Or d'un matrimoni 


Els qui donaven gràcies a Déu per aquest mig segle com esposos, Josep Maria i Anna Maria, es van casar a l'església del Roser de Sant Julià de Vilatorta el 27 d'abril de 1972, dia de la Mare de Déu de Montserrat, i la celebració dels 50 anys va tenir lloc a l'ermita de Sant Roc de Sant Julià de Vilatorta el diumenge 24 d'abril de 2022. 

Fotos d'Eva i Clara Vilamala, cortesia d'elles i d'Anna Rifà























Després de la cerimònia litúrgica hi va haver un dinar familiar a Sta. Eugènia de Berga. I posteriorment el matrimoni va anar a passar uns dies a Montserrat, també dins dels actes d'acció de gràcies per la celebració de l'aniversari. 

Felicitats i que si Déu vol puguin celebrar molts aniversaris més! 

dijous, 16 de juny del 2022

Dos sants màrtirs, mare i fill

Sant Quirze i Santa Julita, màrtirs  


Imatge de St. Quirze i Sta. Julita a la rectoria de St. Quirze de Besora


La tradició situa el seu martiri a Tars l'any 305 amb l'inici de la persecució de Dioclecià i la seva celebració al món catòlic és el 16 de juny. Sempre es cita primer a Sant Quirze, perquè essent un nen d'uns 3 anys, va saber parlar com un adult defensant la seva mare i donant testimoni de que ell també era cristià i volia córrer la seva mateixa sort, i també perquè va ser el primer dels dos en morir màrtir, sent-lo la seva mare a continuació, i per tant en entrar al Cel i començar a regnar amb Crist per sempre. I la seva veneració conjunta a la Terra n'és una mostra.


Altar de l'església parroquial de St. Quirze de Besora. Les fotos són de Joan Arimany.

Molts pobles porten el nom de St. Quirze, com a la comarca d'Osona Sant Quirze de Besora i Sant Quirze Safaja i a la resta de Catalunya Sant Quirze del Vallès, Sant Quirze de Pedret... 

Felicitats als pobles que porten el nom del nen, i de la seva mare, màrtirs. i que els tenen per patrons i en son devots, que ells preguin Déu que ens doni força per ser dignes testimonis de la fe en Jesucrist, Nostre Senyor!

dimecres, 15 de juny del 2022

Profetes de l'Antic i sants del Nou Testament

Representació de principis del segle XX d'Eliseu ressuscitant el fill de la Sunnamita

El profeta Eliseu és un dels majors profetes de l'Antic Testament. Deixeble del gran profeta Elies (1ª meitat s. IX aC) Eliseu a partir de l'arrebatament al Cel del seu mestre en un carro de foc al voltant del riu Jordà, va estar actiu al regne d'Israel com el seu successor, aproximadament entre els anys 850 - 800 aC. continuant l'obra i l'esperit d'Elies de retorn d'aquest regne del Nord, corromput per la idolatria, al culte de l'únic Déu real, viu i veritable.  


La que la tradició reconeix com la font purificada per Eliseu, a Jericó 

El nom d'Elies (Eliyahu) significa "El méu Déu és Jahvè" i el d'Eliseu (Elisha) "El meu Déu és salvació". Tots dos tenien relació amb el Mont Carmel i van fer molts miracles mostrant la veritat de l'existència i presència de l'únic Déu autèntic i de la seva actuació totpoderosa. Tant Elies com Eliseu són dos cims dels profetes i de tot l'Antic Testament, amb la revelació de Déu al seu poble escollit, per tal de preparar la vinguda redemptora i salvadora al món del seu propi Fill, Nostre Senyor Jesucrist, per la que en aquell moment faltaven mil anys menys dos segles.




I amb el transcurs de quasi tres mil anys, ja realitzat el canvi al Nou Testament i al món nou salvat i redimit des de bastant més d'un mil·leni i mig, l'endemà de la festa d'Eliseu el 14 de juny l'Església celebra el dia 15 a Santa Maria Micaela del Santíssim Sacrament (1809 - 1865), una religiosa espanyola totalment dedicada a l'adoració divina i a la caritat amb el proïsme segons la voluntat de Déu, fundadora  a partir de 1845 i sobretot de l'any 1856 de les Adoratrius Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat.


Sta. Maria Micaela del Santíssim Sacrament (1809 - 1865),
va triar viure l'autèntica aristocràcia, la de la religió i de l'esperit 

De família aristocràtica i molt relacionada amb la Cort reial a Madrid, aquesta santa va preferir la noblesa espiritual, de veritat i duradora a la noblesa temporal, aparent i vana d'aquest món, i així va canviar la seva vida cortesana i de luxe per l'autèntica de l'adoració eucarística a Déu sagramentat i present entre nosaltres, i la caritat volguda i manada per Déu, especialment cap als pobres, malalts, necessitats o errats en la seva vida. I aquesta elevació vital la va portar fins a l'extrem, morint contagiada pel còlera a València, atenent a malalts d'aquesta epidèmia. Una vida molt meritòria que la feu guanyar una noblesa molt més alta davant de Déu, la de la santedat. 



Les seves filles, les Adoratrius Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat, trien seguir-la en aquest camí d'estar sempre amb Déu i amb els germans, especialment els més necessitats pel motiu que sigui, sense jutjar ningú sinó al contrari ajudant a tothom a recuperar la seva dignitat humana i de fills de Déu. I la seriositat del seu compromís es veu en que durant la Guerra Civil 27 membres femenines de la Congregació van morir màrtirs per la fe, de les quals 23 d'elles, assassinades a Madrid el novembre de 1936 per ser membres de l'Orde ja han tingut el reconeixement de beates. 

Que Déu protector i redemptor dels homes, que es manifesta admirable en els seus escollits i que va fer passar l'esperit d'Elies endut al Cel al profeta Eliseu ens concedeixi pel seu Fill Jesucrist Nostre Senyor un augment dels dons de l'Esperit Sant a fi que plens del do profètic poguem donar testimoni arreu que Ell ens és present i provident, i que Déu que estima els homes i perdona els nostres mancaments ens doni també aquell esperit d'amor i generositat que va moure Sta. Maria Micaela a descobrir-lo en els més pobres i necessitats de la nostre ajuda i així col·laborem amb Déu a salvar ànimes i portar-les al Cel! 

dilluns, 13 de juny del 2022

Un sant de tot el món

Sant Antoni de Padua (1195 - 1231) 






































Nascut a Lisboa, prevere i religiós franciscà des de 1220, el mateix any després d'un intent fallit d'anar a predicar als musulmans del Marroc va passar a Itàlia on va viure la resta de la seva vida, predicant i evangelitzant amb molt èxit i realitzant molts miracles. Dit en ocasions el sant de l'amor, és doctor de l'Església i va ser canonitzat pel Papa a la Pentecosta de 1232, menys d'un any després de la seva mort, essent el segon sant més ràpidament portat als altars de tota la Història, cosa que mostra bé la seva santedat de vida i de doctrina i els seus molts miracles. Se'l sol representar amb el Nen Jesús als braços, per un episodi de la seva vida, i és el sant patró dels paletes i constructors entre molts altres oficis i necessitats. El seu culte és universal a tot el món catòlic i és un dels sants més populars i pels que hi ha més devoció a tot el poble cristià, mantenint-se extesa i ben viva al llarg dels segles. 

Felicitats a tots els Antoni i Antònia que celebren la seva onomàstica el dia de la seva festa, i a tots els qui estan sota el seu patronatge, en son ben devots o tenen el costum de recorrer a ell per molt diversos motius i li agraeixen la intervenció milagrosa en els perills, situacions difícils i complicades i en totes les necessitats, ja que és reconegut com "el sant dels miracles", i demanem-li que intercedeixi des del Cel per tal estiguem sempre sota la seva protecció i que Déu ens concedeixi en la nostra època molts i sants predicadors eficaços, plens de caritat per tothom i que amb els seus miracles revifin i refermin la fe del poble! 

diumenge, 12 de juny del 2022

La Santíssima Trinitat

Unes reflexions sobre la Santíssima Trinitat: 


La Trinitat i la Sagrada Família (1682) de Murillo, amb Jesús com el punt comú.

Per la intel·ligència i la raó que Déu ens ha concedit, els éssers humans podem arribar al coneixement de l'existència de Déu i la seva unicitat, però tant sols perquè Ell ens ho ha revelat podem conèixer la seva essència i intimitat com Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant. 

Els jueus de l'Antic Testament, que veien Déu de lluny, sabien que era U i únic, però només els cristians, que hem vist i veiem Déu de prop en Jesucrist, Fill de Déu, i que vam rebre i tenim el do de l'Esperit Sant enviat pel Pare i el Fill, sabem per la Revelació que és U i Tri. 

A l'Antic Testament la Trinitat hi apareix d'una forma encara velada en diversos llocs: en l'inici del llibre del Génesi quan Déu Pare crea l'Univers a través de la seva Paraula i l'Esperit Sant plana sobre l'inici de la Creació, quan s'usa el plural Elohim però amb el verb en singular, quan Déu diu "Fem l'home a la nostra imatge i semblança" i després comenta "com un de nosaltres" amb motiu del pecat dels primers pares. També en el fet simbòlic dels tres àngels de Mambré que visiten a Abraham i aquest es dirigeix a ells adorant i dient "Senyor!". I encara hi ha més llocs, d'altra manera estranys i inexplicables, on s'hi pot reconèixer la Trinitat divina, un cop es coneix. 

Tot el Nou Testament està ple de referències a la Trinitat divina, començant per l'Anunciació quan l'arcàngel Gabriel li dona a conèixer a la Verge Maria l'elecció de Déu Pare i amb el seu "Si!" tal com li anuncia l'àngel l'ombra de l'Esperit Sant la cobreix i concep a Déu Fill en el seu sí virginal. I en el Baptisme, quan a l'inici de la seva vida pública el Fill de Déu és batejat pel precursor St. Joan Baptista al riu Jordà, se sent la veu del Pare "Aquest és el meu Fill, l'estimat, escolteu-lo!" i es veu davallar l'Esperit Sant sobre Ell en forma com d'un colom. Igualment a la Transfiguració, amb la veu de Déu Pare, Crist mostrant un entrelluc de la seva divinitat i el núvol que els envolta. I així en forces altres moments, com en la Crucifixió, quan Jesús diu "Pare, a les vostres mans encomano el meu Esperit" i exhala el seu alè, en la Pasqua i les aparicions de Jesús ressuscitat quan diu "Me'n vaig al Pare" i "Rebeu l'Esperit Sant" atorgant amb Ell la capacitat divina de perdonar els pecats, a l'Ascensió, a la Pentecosta... Ressaltant l'explícit de la missió "Aneu i convertiu tots els pobles, batejant-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant" per tal que la seva Salvació arribi a tot el món i a totes les èpoques. 

La Trinitat és un misteri incomprensible per a la ment humana, que està més enllà de les matemàtiques, ja que 3 són 1 i 1 és 3, però un cop coneguda per la Revelació divina es pot veure que no és irraonable sinó tot al contrari. Des de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana s'han proposat molts símbols que permetin fer-se'n una certa idea, com el trèbol de 3 fulles o l'arbre de 3 branques, per exemple. També es pot fer una analogia amb el temps, que és passat, present i futur, però un de sol, més encara quan ja a l'AT Déu diu de sí mateix a Moisès que li pregunta pel seu nom davant l'esbarzer que crema sense consumir-se, "Jo sóc el qui sóc" o "Jo era, sóc i seré" i encara "Jo era/soc/seré el qui era/sóc/seré" amb totes les 9 combinacions possibles i implicades.

A més, Déu és Amor i l'amor és comunicació, compartir, crear, donar existència i vida, unió... i no pot estar sol. Déu és U i únic, sí, però no està sol, la soledat no és una avantatge ni una virtut o perfecció, i Déu les té totes sense que ni manqui cap, i aquestes inclouen la companyia en igualtat. Els teòlegs han arribat a explicar-ho dient que Déu Pare es coneix a si mateix perfectament i aquesta imatge idèntica és Déu Fill, i l'Amor que el Pare té al Fill i el Fill té al Pare és una tercera Persona, l'Esperit Sant, que és també l'Amor que totes 3 Persones tenen a tota la seva Creació, feta per Amor. També es pot dir, com s'havia dit ja d'antic o com a mínim en temps medievals, i crec que ho cita Ramon Llull tot i que és anterior, que essent Déu Amor això ja implica en si mateix i per essència que Ell és qui estima, qui és estimat i l'amor, és a dir l'Amor, l'Amant i l'Amat, la font de tot amor, tot l'amor que es dona o es rep i la meta última de tot amor. L'Amor és trinitari i la Trinitat és un dinamisme infinit d'existència, vida, creació, felicitat, bondat i amor, que ens fa existir i comparteix amb nosaltres els seus atributs fent-nos als humans a la seva imatge i semblança, acompanyant-nos provident, amorós i misericordiós tot el temps de la nostra vida i cridant-nos al final de nou a Ell convidant-nos a participar d'Ell. Perquè aquesta nostra existència, experiència de la vida i destí sigui exitosa, reeixida i feliç, Ell mateix ens ha salvat i ens ha fet fills seus adoptius perquè siguem de la seva família igual que Ell és en sí una família de 3 Persones, de les que l'equivalència més propera en el món és la Sagrada Família de Natzaret, amb l'eslabó comú del Fill de Déu que al fer-se home en la seva Encarnació s'ha afiliat en una família humana, amb la seva Mare física, biològica i humana la Verge Maria i amb el seu pare adoptiu, protector i legal St. Josep. 

També podem considerar des d'un punt de vista celestial el fet que la Trinitat sempre actua conjuntament, però que hi ha fets que s'atribueixen més especialment a una determinada Persona, així el Pare és el Creador, el Fill el Salvador i Redemptor i l'Esperit Sant el Santificador, com es recita en el Credo. I des d'un punt de vista terrenal el fet que l'Univers és u perquè Déu és U i que és variat perquè Déu és Trinitat. I com aquestes es podrien fer moltes més consideracions i reflexions.   

Però més que intentar entendre-la intel·lectualment el que cal fer amb el coneixement que Déu ens ha donat de la seva intimitat i essència com a Trinitat de Persones divines iguals en naturalesa, poder i majestat és saber-ho i agraïr-ho, estimar-la i adorar-la ja mentre vivim en aquesta vida i després veure-la i lloar-la eternament en la Glòria del Cel!.

dissabte, 11 de juny del 2022

Home bo i ple de l'Esperit Sant, que l'envià en missió

Sant Bernabé (+ c. 61) va ser un jueu de l'illa de Xipre que trobant-se a Jerusalem es va fer deixeble de Jesucrist i probablement va ser un del grup dels 70. 


Se'l considera apòstol per la seva especial relació amb l'Esperit Sant - en el Nou Testament se'l defineix com "home bo, ple de l'Esperit Sant i de fe" i es cita que poc després de la vinguda de l'Esperit Sant a la Pentecosta posà tots els seus béns als peus dels apòstols - i perquè aquest l'envià en missió junt a St. Pau, fent moltes conversions allà on anà destinat i essent el fundador de l'Església de Xipre, on morí màrtir.  El seu nom és un dels que es llegeix sempre al Cànon Romà de la Missa. Demanem-li que ens ensenyi a fer com ell, a tenir molta fe i deixar-nos guiar per l'Esperit Sant essent testimonis i missioners, i que pregui per tal que Déu ens concedeixi també a la nostra època apòstols evangelitzadors del món com per voluntat divina ell ho va ser!  

Arpa de l'Esperit Sant, diaca i doctor de l'Església


Sant Efrem de Síria (c. 306 - 373), sant venerat a totes les Esglésies cristianes, gran teòleg, místic i autor d'himnes, un dels més importants escriptors en llengua siríaca. És el patró dels directors espirituals i dels líders espirituals i li podem demanar que aquests siguin ben bons i segons la voluntat i inspiració divina i que siguin escoltats i seguits. I que ell que amb la seva claredat cristològica i trinitària va fer molt bé a l'Església en temps difícils, pregui i intercedeixi per tal que la Veritat divina també sigui reconeguda, defensada i viscuda en els nostres temps!  

divendres, 10 de juny del 2022

La Renovació Carismàtica

La Renovació Carismàtica catòlica té diversos centres al bisbat de Vic, el principal a Manresa, però també a Igualada, a Vic i a altres punts de la diòcesi. 



Reunió dels Carismàtics del bisbat de Vic el passat divendres 3 de juny a l'església de Sant Josep del Poble Nou de Manresa, de la que es rector Mn. Joan Prat, que manté una estreta col·laboració amb ells, amb motiu de la Pentecosta. La foto va ser feta una estona abans de començar la Missa, que va oficiar un mossèn que ja havia sigut carismàtic abans d'ordenar-se. Aquestes reunions més completes que es fan en jornades especials, solen constar quan es fan durant tot un dia, com en el Recés de Quaresma d'aquest any 2022 a Manresa,  d'acollida, lloança, ensenyament, testimoni, dinar, lloança, Missa i adoració. En aquest cas va ser a la tarda.   

L'autor del blog és des de l'any 2013 el consiliari de la Renovació Carismàtica de la diocesi de Vic i va assistir-hi per a fer confessions, que també es solen fer en aquestes reunions sempre que es pot i que a Manresa de forma general tenen lloc els divendres a la tarda i solen constar de lloança i de pregàries d'intercessió.  

Siguem ben devots de l'Esperit Sant i demanem-li que ens guii, ens doni encert, força, vitalitat, llum i amor i que faci adequada, eficaç i segons la voluntat divina la nostra oració, tant la de lloança com la d'oferiment, d'acció de gràcies, i de petició i intercessió!

dijous, 9 de juny del 2022

Jesucrist Gran Sacerdot per sempre

Per Ell, amb Ell i en Ell, Déu Pare en unitat amb l'Esperit Sant rep tot honor i tota glòria pels segles dels segles










































Nostre Senyor Jesucrist és l'únic i etern Summe Sacerdot veritable. 

A la Creu, Ell va ser el sacerdot, l'altar i la víctima, i el seu sacrifici, eficaç i sobreabundant, es va oferir una vegada per sempre, fent-se actual en totes les misses ofertes pels sacerdots que oficien en el seu nom, com instruments seus, essent Ell qui realment actua, gràcies al do de l'Esperit Sant. 

Adorem, beneïm i lloem Déu! 

dimarts, 7 de juny del 2022

Juny, el mes del Sagrat Cor de Jesús

El mes de juny està dedicat al Sagrat Cor de Jesús







































Acollim-nos tots al seu amor, bondat i misericordia! 

dilluns, 6 de juny del 2022

La Verge Maria, Mare de l'Església



La Mare de Déu és model de l'Església i de tots els creients. El títol de Mare de l'Església ja es troba en St. Ambròs de Milà al segle IV. La van considerar també així alguns Papes del segle XVIII i XIX, basant-se en la última voluntat de Jesús a la Creu abans de morir: "Mare, aqui tens el teu fill" i "Fill, aquí tens la teva Mare", referint-se a St. Joan apòstol i evangelista, el seu deixeble més estimat i l'únic al peu de la Creu junt amb Maria i les dones, i que des d'aquell moment acollí a la Verge Mare a la seva casa. Des del principi es va entendre que en aquest deixeble estimat i fidel es representaven no sols els deixebles preferits - tot i que molts sants han dit que aquests són els devots de Maria i que quan Déu concedeix a algú una gran santedat el fa molt devot de la seva Mare i Mare nostra del Cel - sinó tots els seus deixebles, tots els qui creuen en Ell.  

Però va ser St. Pau VI (1963 - 1978) qui l'any 1964 la va proclamar oficialment "Per a glòria seva i consol nostre proclamem Maria Santíssima Mare de l'Església, és a dir de tot el poble de Déu, tan dels pastors com dels fidels, que l'anomenen Mare amorossísima i volem que d'ara endavant amb aquest nom tan dolç la Verge sigui encara més honorada i invocada per tot el poble cristià". I el Papa St. Joan Pau II (1978 - 2005) va fer instal·lar la imatge de Maria Matter Ecclesiae a l'exterior del Vaticà amb el seu propi lema "Totus tuus", i finalment el Papa Francesc (des de 2013) ha instituit la festa de Maria Mare de l'Església de forma universal el dilluns següent a la Pentecosta. 

Acollim-nos sempre a la protecció i intercessió maternal de la Verge Mare de Déu, honorem-la, donem-li gràcies per tots els favors i dons que ens fa i siguem-ne vol devots, pregant-li sempre fervorosament fins que amb la seva ajuda arribem a la Glòria infinita i eterna del Cel on amb ella podrem veure i lloar sempre a Déu!

diumenge, 5 de juny del 2022

Pentecosta, miracle i meravella

És el gran do de l'Esperit Sant davallant sobre Maria Santíssima i els apòstols. 




És el més gran do possible, molt més que tot el que podem desitjar i imaginar, perquè Déu es dona a si mateix. I no hi ha res més gran, el do de l'Esperit Sant omple i sobrepassa infinitament tots els nostres anhels. I el dia de la Pentecosta, que transforma l'ésser humà, és el dia del naixement de l'Església, amb el seu poder de perdonar els pecats, de consagrar l'Eucaristia, d'administrar tots els altres sagraments, de pregar amb encert i eficàcia i de fer miracles i veure i viure meravelles, pel poder de l'Esperit Sant que fa recordar i entendre tot el que va dir Jesucrist i que a tots els qui el rebem, en el Baptisme, en la Confirmació, l'Eucaristia i en tots els altres sagraments, ens consagra en la Veritat i en l'Amor, donant-nos la gràcia divina i la vida eterna. Siguem-ne ben agraïts, deixem-nos guiar, consolar, enfortir, ensenyar i inspirar per Ell, amb els dons que ens vulgui donar, deixem que ens santifiqui modelant-nos a Crist i visquem així la Vida plena! 

dissabte, 4 de juny del 2022

L' Esperit Sant!

L'Esperit Sant és la 3ª Persona de la Santíssima Trinitat. 


Hi ha moltes Ordes sacerdotals i religioses especialment vinculades a l'Esperit Sant i que ho manifesten en el seu nom, escut i lema propis. I un moviment popular d'especial devoció a l'Esperit Sant és el dels Carismàtics, que en la seva versió moderna va néixer l'any 1960 als Estats Units i allà també va sorgir el nom el 1962. El 1964 un representant carismàtic va ser convidat per la Santa Seu a participar en el Concili Vaticà II, i el 1965 es va celebrar la primera reunió carismàtica ecumènica. 


Serventes de l'Esperit Sant de l'Adoració Perpètua

El 1966 va néixer a la Universitat de l'Esperit Sant de Duquesne (1), a Pittsburg, Pennsylvania, Estats Units, el moviment Carismàtic catòlic, promogut per un professor d'Història i un estudiant de postgrau que volent veure una major presència i experiència de l'Esperit Sant en les seves vides començaren a pregar-li diàriament,  demanant la vinguda de l'Esperit Sant, i el febrer de 1967 se'ls hi van unir un grup d'alumnes universitaris que també ho volien viure i aviat 25 d'ells, amb una fe profunda i una pregària intensa, van rebre el baptisme de l'Esperit Sant amb el signe de parlar espontàniament en llengües i diversos dons que es van manifestar aviat com el de curació espiritual i física, el de profecia i el de discerniment d'esperits. El 5 de març del mateix any aquest revival va arribar des de Duquesne a la Universitat Catòlica de Notre Dame de South Bend, Indiana (EE.UU.) i tot seguit a la Universitat Estatal d'Indiana, també entre els universitaris catòlics, i llavors ja es va estendre com una flama a tots els Estats Units i Canadà. El 1972 ja hi havia més de 500 grups de pregària carismàtica catòlica registrats a Estats Units, amb la presència de molts sacerdots i també de molts religiosos, sobretot jesuïtes i franciscans, essent Notre Dame el centre de la Renovació Carismàtica Catòlica Romana.  




Des del seu naixement als Estats Units la Renovació Carismàtica Catòlica s'ha anat estenent a tot el món: a primera reunió dels membres internacionals va tenir lloc l'any 1969, seguida d'altres el 1970 i 1971, i el primer Congrés Internacional dels Carismàtics catòlics es va celebrar el 1973, essent el segon el 1975 i el tercer el 1978. I en la Conferència Internacional sobre l'Esperit Sant  celebrat a Jerusalem el 1974 la majoria dels participants van ser pentecostals i carismàtics de diverses denominacions cristianes, entre elles la catòlica. 






La Renovació Carismàtica és actualment a tot el món catòlic un moviment eclesiàstic reconegut i amb el suport del Papa i dels bisbes, i concretament St. Pau VI, St. Joan Pau II, Benet XVI i Francesc han elogiat i al·lentat el moviment. L'ara cardenal Raniero Cantalamessa (2), predicador papal des de 1980, és un gran devot de l'Esperit Sant, portant-lo en el seu escut cardenalici, i un gran defensor de la Renovació Carismàtica Catòlica havent rebut personalment en ella l'efusió de l'Esperit Sant. 

(1) Fundada el 1878 per membres de la Congregació de l'Esperit Sant o Espiritans, una Orde catòlica fundada a França l'any 1703.
(2) A qui he pogut conèixer i parlar amb ell compartint taula en un dinar amb altres, en una trobada d'Església en un lloc de Catalunya del que no recordo ni el lloc ni l'any i ni tan sols el motiu, però sí que ell venia com a representant italià i se'l considerava el participant més destacat de les conferències a les que jo asistia, escoltant també la seva i tenint a continuació aquesta possibilitat de tractar-lo.   

divendres, 3 de juny del 2022

Morir abans que pecar

Donaren la seva vida per Crist i ara regnen eternament amb Ell

Els màrtirs d'Uganda, Sant Carles Lwanga (1860 - 1886) i els altres 44 companys, 22 catòlics i 23 anglicans en total, que van ser torturats i executats de diverses maneres, els principals d'ells cremats a la foguera, per no voler abandonar la seva fe cristiana, recentment adquirida. El kabaka Mwanga II de Buganda estava furiós amb ells perquè eren joves patges de la seva Cort i per la seva fe es negaven a tenir relacions homosexuals amb ell. Van preferir morir, encara que fos d'una manera horrible, que pecar, per no trair el do de Déu en ells. Així donaren testimoni de la fe en Jesucrist, i de la seva lleialtat, valor i puresa d'intenció al creure en Ell i seguir-lo, estimant més la veritat i l'amor divins i la vida eterna que no pas les consideracions d'aquest món imperfecte i temporal. La seva sang va ser llavor de molts nous i fervorosos cristians al seu país i a tota l'Àfrica. El papa St. Pau VI els canonitzà a Roma dos mesos després de la seva visita al lloc de la seva execució a Namugongo, on consagrà la basílica dels màrtirs ugandesos, ja beats, el 2 d'agost de 1969. I ara els invoquem i demanem la seva pregària, intercessió i auxili, perquè quan un tirà mor el seu regnat s'acaba però quan un màrtir mor el seu regnat comença. Que així sigui per Àfrica i per tot el món!