La Solemnitat del Santíssim Cos i Sang de Crist
Pròpiament aquesta festa és el dijous després de la Santíssima Trinitat. Com deia la dita: "Hi ha tres dijous a l'any que brillen més que el Sol: Dijous Sant, Corpus Christi i el dia de l'Ascensió". Tots tres es celebraven tradicionalment un dijous, però com que des de fa anys aquí no són festa civil, per motius pastorals els dos últims es traslladen al diumenge següent, per tal que el poble cristià els pugui celebrar degudament.
En aquesta solemnitat s'agraeix i s'honora particularment, adorant el Santíssim Sagrament, aquest miracle, misteri i maravella de la transubstanciació del pa i el vi consagrats en el Cos i la Sang de Crist, que va instituir l'Eucaristia en el Sant Sopar del vespre abans de l'inici de la seva Passió, per que tinguessim no sols la seva presència invisible però real sempre que estem dos o més cristians reunits en nom seu, sinó, a més del do de l'Esperit Sant que ho fa possible, la seva presència física, material i sacramental, encarnat en el Pa i el Vi després de la consagració. Així a més, no sols Ell es fa present al món i el món se li fa present a Ell en la Missa, sinó que se'ns dona com aliment espiritual, el Pa del Cel que és el de la vida eterna i el Calze de la Salvació que ens neteja del pecat. Perquè com Ell mateix va dir, el seu Cos és veritable menjar i la seva Sang és veritable beguda, i si no ens alimentem d'ells no podem tenir la vida eterna. I com bé s'ha ressaltat, l'Església viu de l'Eucaristia i per a l'Eucaristia. És això el que celebrem especialment el dia de Corpus.
En aquest miracle, misteri i meravella de la presència real de Jesucrist a l'Eucaristia, Ell és el sacerdot, l'altar i la víctima que s'ofrena, actualitzant sempre i arreu el seu sacrifici a la Creu per a salvar-nos, redimir-nos i alliberar-nos dels nostres pecats i del poder del diable i fer-nos participar de la seva victòria, resurrecció i immortalitat. Com bé diu l'Escriptura, és sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec, el qui oferí pa i vi com oblació al Déu altíssim, Creador del Cel i de la Terra, i a qui Abraham reconegué com al veritable sacerdot de Déu. Jesucrist és l'únic Gran Sacerdot, i els qui ell escull per a ser els seus instruments sacerdotals són els que hi posen la veu i les mans, però els qui realment actuen són Jesucrist i l'Esperit Sant, que transformen el que seria sense ells un recordatori, un memorial i un símbol, en una participació viva i real en el Sant Sopar, en el Calvari i en la Pasqua en cada Missa que un sacerdot seu celebra com a instrument per Ell escollit.
Quan combreguem, Déu ve al nostre interior i nosaltres fem un tast del Cel. Per això hem de fer-ho sempre en les necessàries, adequades i si pot ser les millors condicions de contrició i gràcia, de fe, esperança i caritat, de pietat, devoció, fervor, puresa i amor, per rebre'l, acollir-lo, abraçar-lo i unir-se totalment a Ell. En la comunió hem de ser conscients de la seva presència real, agraïr i estar contents i feliços del gran do que això representa, estimant-lo i adorant-lo amb tot el nostre cor, la nostra ànima i les nostres forces per ser Ell el Senyor de l'Univers qui sen's dona per tal que participem d'Ell i de la seva Glòria, i també resta al sagrari, per estar sempre entre nosaltres. Tot això que per a nosaltres hagués sigut gairebé inconcebible, se'ns ha donat pel seu Amor envers nostre i és el més gran miracle, misteri i meravella de tots, un fet únic i l'acte suprem a la Creació. Per això hem de demanar sempre que Déu mateix inflami amb el seu Amor el nostre cor, per tal que sigui ben ardent d'amor per Ell.
I en les aparicions de la Verge a La Salette, a França, l'any 1846, ella li va dir als vidents que hi havia dos pecats que ofenien especialment a Déu. Un eren les blasfèmies i sacrilegis, perquè són el més contrari al respecte, amor, culte i adoració que mereix Déu, per ser Ell qui és, i que participar en aquesta bona relació amb Ell a nosaltres ens eleva i fa molt bé, i per això Déu, que no ho necessita, ho vol de nosaltres. I havent-hi tants pecats greus, el segon que va dir Maria que ofenia especialment a Déu era la inasistència a la Missa dominical i dels dies festius de precepte. I amb tot motiu perquè no sols el 3è manament és el de santificar les festes i en l'oració que el mateix Jesucrist ens va ensenyar diem que sigui santificat el nom de Déu i demanem que vingui a nosaltres el seu Regne, sinó perquè la Missa amb l'Eucaristia és el més gran do que Déu ens dona i no assistir-hi quan està manat és un gran menyspreu i un gran desaire a la Divina Majestat, preferint tota una sèrie d'altres coses a quan Ell es fa present en el més gran miracle de tots, assistència que tant bé ens fa a nosaltres i tant ens convé i per tant Déu ens la mana, pel nostre propi bé etern. Tinguem-ho sempre present i assistim sempre a Missa, fent-ho a més amb tota la consciència, consideració i respecte filial que mereix aquesta trobada personal i col·lectiva amb el Déu de l'Univers i recordant i posant en pràctica en la mesura que sapiguem i poguem que l'Amor només es pot respondre amb el nostre amor!
