dimarts, 19 d’abril del 2022

La Pasqua: Crist ha ressuscitat!

Vivim la Pasqua! La resurrecció de Crist ens obra un món nou, tota una nova Creació i un futur incomparable amb el nostre cos ja gloriós i transfigurat com el seu. Ell és el primer i el model dels qui l'accepten, l'acullen, són estimats per Ell i l'estimen vivint els seus manaments, la voluntat de Déu! 



La Pasqua és el punt central de la Salvació, Jesús va venir al món per tal que l'home ressuscités. 

St. Agustí explica molt bé el "per això he vingut al món" i "havia de ressuscitar". Des que la Humanitat pel pecat original va perdre el Paradís i va ser sotmesa a la mort, conseqüència del pecat, Déu va voler que l'ésser humà superés la mort, ressuscitant. Però estava clar que l'home per si sol no podia fer-ho i menys encara estant sota el poder del pecat. Per això va ser Déu mateix i concretament Déu Fill, la 2ª persona de la Santíssima Trinitat, el que es va unir a la naturalesa humana conservant alhora la divina i, ressuscitant, va aconseguir que l'ésser humà pogués ressuscitar i no per viure un temps més en aquesta vida terrenal, sinó amb el cos ja transfigurat i gloriós, capaç d'ascendir i entrar al Cel per a la vida definitiva i eterna amb Déu. 

Però està clar que per ressuscitar primer havia de morir, i per això Jesucrist va acceptar voluntàriament la mort, i la terrible mort a la Creu, a la que el van condemnar injustament. Així d'aquesta manera al mateix temps pagava Ell pels pecats de tots els éssers humans, passats, presents i futurs, redimint i salvant a tota la Humanitat que volgués acollir-se a Ell com a Senyor i Salvador, acceptar i agraïr el seu Amor i seguir el seu model i els seus ensenyaments. 

Per morir, el Fill de Déu primer havia de viure. I així ho va fer tant en la seva vida amagada, captingut com un home més, com en el temps final de la seva vida pública en la que va ensenyar i predicar el Regne de Déu, i va fer molts miracles, tant els espirituals de perdonar els pecats i convertir i guiar als qui el van conèixer i reconèixer com el Messies i Fill de Déu predit pels profetes i per tot l'Antic Testament i esperat pel poble jueu creient i fidel i per tots els homes de bona voluntat, com els físics de ressuscitar morts, salvar persones, curar malalts, netejar leprosos, donar la vista als cecs i l'oïda als sords, recuperar el moviment als paralítics i lisiats, miracles tots ells que a més de l'extraordinari fet biològic i material, també reintegraven a aquella gent a la comunitat religiosa i social. 

Per viure, Jesús havia primer de nèixer i és així que ho va fer de la Verge Maria, la seva mare i per tant Mare de Déu, en el Nadal a Betlem. I per néixer havia de ser concebut, i així va succeïr en el si virginal de Maria, quan aquesta després de rebre l'Anunciació de l'arcàngel Gabriel, enviat per la Santíssima Trinitat per a comunicar-li-ho al seu poble de Natzaret, amb el seu "Sí!" ho va fer possible, sense intervenció paterna, sinó per obra divina de l'Esperit Sant. 

Per que això pogués succeïr, la resposta afirmativa de la Verge i l'Encarnació, Déu ho va anunciar i preparar durant molts segles, mil·lennis. Si això va poder finalment passar és perquè en aquella època ja hi havia persones adequades com Maria, Josep, Zacaries, Elisabet, el futur Joan Baptista, els pastors adoradors de les rodalies de Betlem, Simeó i Anna, els mags de l'Orient que li portaren presents... sobretot Maria va ser la que va fer possible l'Encarnació del Logos diví, però St. Josep també hi va tenir un paper molt important amb la seva col·laboració com a espòs castíssim de la Verge i pare adoptiu del Nen Jesús, amb la seva docilitat a les inspiracions divines i cap dedicat, afectuós i tendre de la Sagrada Família. També el seu cosí St. Joan Baptista, sis mesos més gran que Jesús, va tenir una gran importància com a preparador i anunciador. I perquè hi pogués haver aquest ambient receptiu a la seva arribada, naixement, ensenyaments, miracles i comprensió era necessari que hi hagués un poble, l'hebreu, a qui ja s'hagués anat revelant progressivament Déu, a qui l'hagués anat educant i fent-li una pedagogia espiritual i religiosa, amb els Deu Manaments, el culte d'adoració que eleva a l'home, l'oració, les Sagrades Escriptures i el Temple, cosa que va ser un procés ja no de segles sinó de mil·lennis, per tal que aquell primer Poble Escollit pogués anar cada cop més entenent i comprenent, sobretot l'existència d'un únic Déu viu, real i veritable, la falsedat dels ídols i els perjudicis que comporta creure en ells, l'horror del pecat, l'Amor de Déu vers el seu poble i tots els éssers humans, la bona notícia de que arribaria un Messies de Déu per reinstaurar totes les coses i iniciar una nova Creació alliberada... 

És a dir que tota la Història de la Salvació està en funció de la ressurrecció corporal humana, iniciada per la de Nostre Senyor que és primícia de les ressurreccions futures a la fi del temps, per tal de poder entrar en la Glòria del Cel, veure a Déu en la visió beatífica i viure una vida definitiva, feliç i eterna. Perquè la resurrecció de Jesucrist no sols ens retorna al Paradís perdut per la culpa dels primers pares, sinó que ens duu encara molt més amunt a un fet molt més gran, a la companyia dels àngels i sants en la presència de Déu, per a tots aquells que pel perdó, la bondat i l'amor divins ho hagin aprofitat ja des de les seves vides terrenals i temporals, i havent sigut trobats dignes a partir d'aleshores siguin semblants a Déu, perquè el vegin tal com és, en l'infinit i l'eternitat. 

Aquest feliç i gloriós destí final és el que ens guanya i mostra la Pasqua. Visquem-la amb gran alegria!   

dilluns, 18 d’abril del 2022

Vetlla Pasqual i Dia de Pasqua!

La Nit i el Dia de Pasqua són la commemoració litúrgica del fet més important de la Història de la Humanitat. 

Germanetes dels Pobres de Vic. Foto cortesia Mare Teresa


Crist ressuscità!

Folgueroles. Foto cortesia Mn. Joan Tió

Si, realment Ell ha ressuscitat.

Foto cortesia Mare Teresa

Transfigurat i gloriós, com a primicia de la nostra pròpia resurrecció obrada per Ell a la fi dels temps. 

Foto cortesia Mare Teresa


Tot el món exulta d'alegria i de joia!


Foto cortesia Mare Teresa




















Que la força de la Pasqua arribi a tot el món i que puguin gaudir d'ella tots els homes de bona voluntat, que estimen a Déu! 

dissabte, 16 d’abril del 2022

Dissabte Sant

Dissabte Sant és l'espera en l'esperança. 

I podem recordar els fets que ens hi han portat, els més importants, centrals i decisius de la Història de la Humanitat: Rams, el Sant Sopar, la Passió i el Calvari...


Foto cortesia d'Anna Rifà


El Via Crucis de Divendres Sant, aquí pels boscos del voltant de Sant Julià de Vilatorta. 

Ja precedit per l'Últim Sopar del Dijous Sant, amb la institució per part de Nostre Senyor Jesucrist de l'Eucaristía, és a dir de la Missa, i del sacerdoci. 

Foto cortesia d'Anna Rifà




































El Monument de Dijous Sant de l'església parroquial de Sant Julià de Vilatorta.

Una mirada retrospectiva als dies decisius de la Setmana Santa, la porta de la Pasqua! 

divendres, 15 d’abril del 2022

Divendres Sant, dia de la Passió del Senyor

Jesucrist mor per tots nosaltres, pecadors, i la Humanitat és així salvada i reconciliada amb Déu. 


Altar al lloc de la Crucifixió, Jerusalem 

Al Calvari, a la Creu, s'acompleix l'obra de la Redempció divina, i en brolla el perdó junt amb l'aigua i la sang del Baptisme i de l'Eucaristia. 

Feliç en aquest món i eternament qui s'hi acull i en Ell es refugia! 

dijous, 14 d’abril del 2022

Dijous Sant

El dia de la Institució de l'Eucaristia, quan Jesús instituí la Missa, com a presència sacramental quotidiana seva, dia rera dia fins a la fi dels temps. 

Foto cortesia Glòria Sanglas 


Foto cortesia Glòria Sanglas

I també de l'Orde sacerdotal, els servidors de l'altar, també és un dia eminentment sacerdotal. 


Foto cortesia Glòria Sanglas 

I això ens dona l'oportunitat d'estar espiritualment i sacramentalment presents al Sant Sopar, a la Passió i al Calvari i al matí de Pasqua amb la resurrecció del Senyor. Com si haguéssim estat allà llavors o sí això succeïs aquí i ara arreu on hi ha una celebració litúrgica, la qual cosa és un gran do diví. 

És clar que no ho veiem físicament, sinó sols amb els ulls de la fe, però el mateix Senyor Jesús va dir "Perquè has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!" i així ens diu que sóm especialment feliços nosaltres, que creiem sense veure!


Foto cortesia Glòria Sanglas


























Visquem amb molta devoció tot el Tríduum Pasqual! 

dimecres, 13 d’abril del 2022

Regals de Setmana Santa

A més de la pròpia Missa crismal de fraternitat sacerdotal i de comunió del col·legi de preveres amb el seu bisbe, que ja és per si mateixa un do i un gran regal de Setmana Santa, en el posterior àpat de trobada i festa hi ha hagut també uns regals, com sol ser tradicional amb motiu d'aquesta celebració i d'aquests dies especialment religiosos, que són el cim de la nostra fe, obsequis festius com una anticipació ja de la gran alegria de la Pasqua. 



Una foto del bisbe Romà Casanova amb el Papa Francesc. 



El menú del dinar, molt concorregut i amb molt bon ambient, on en l'alegria del retrobament es feien coneixences i es començaven o reforçaven amistats. 



Un nou llibre de Mn. Jordi Castellet, Semper reformanda, regalat per ell a tots els presents amb motiu de les noces d'argent de la seva ordenació sacerdotal, que celebra amb tota una sèrie d'actes. 



I, també donat pel bisbe, un CD amb l'Oratori Diàleg patriarcal en homenatge a l'abat-bisbe Oliba i al bisbe Torras i Bages, de Vic. 

dimarts, 12 d’abril del 2022

Missa crismal a la catedral de Vic

Foto cortesia de Mn. Agustín Arrubla


Aquest Dimarts Sant, a les 11 del matí ha tingut lloc la Missa Crismal de la diòcesi de Vic, presidida pel bisbe Romà Casanova, aquella en que es beneeixen els sants olis pel proper any. 


Foto cortesia de Josep Maria Vilar 

En aquesta ocasió no hi havia gaire assistència de poble al principi de la Missa, però més tard la catedral ja estava mig plena. 


Foto cortesia de Josep Maria Vilar 























Un molt gran nombre de preveres del bisbat l'han concelebrat també en aquesta Missa. En la seva homilia Monsenyor Romà Casanova va exhortar a tots els germans sacerdots a la fidelitat a la seva vocació i al do rebut en l'ordenació, i a continuació aquests van renovar els seus vots. 

Foto cortesia de Mn. Agustín Arrubla


























En aquesta ocasió s'homenatjava al claretià Antoni Costa, pels seus 50 anys de sacerdoci, als sacerdots diocesans Jordi Castellet i Paul Badibanga pels seus 25 anys d'ordenats i a Lluís Vidal en el seu primer any. Junt amb ells han oficiat a l'altar amb el bisbe el vicari general Josep Maria Riba i el canonge degà Joan Mir, amb l'assistència d'alguns diaques. 

També s'ha pregat pels sacerdots morts l'últim any, Joan Carles Serra de 62 anys, Pere Soler de 93 i Amat Berenguer de 80, aquest últim havia sigut missioner a Rwanda.
 
Un altre pregària i un breu parlament s'ha fet per la pau a Ucraïna, el bisbat de Vic té des de fa molts anys un sacerdot greco-catòlic ucraïnès, Volodymyr Kalabishka, que atèn les importants colònies ucraïneses al bisbat, celebrant sobretot a Sant Joan de Vilatorrada però també a altres pobles, litúrgies segons el ritus oriental. El bisbat de Vic també acull en diversos punts refugiats ucraïnesos que fugen de la guerra al seu país. 


Foto cortesia de Mn. Agustín Arrubla


























La Missa crismal concorreguda ja es va tornar a fer l'any 2021, després del parèntesi del 2020, però aquest any també hi ha hagut el tradicional dinar de germanor sacerdotal amb el que el bisbe de Vic obsequia als preveres, religiosos i diaques, així com seminaristes, que actualment a la diòcesi són un de propi i uns vinguts de fora. També s'han presentat els sacerdots que acaben d'arribar al bisbat, procedents sobretot d'Amèrica Llatina i d'Àfrica.