Es tracta de Relats sincers d'un pelegrí al seu pare espiritual (1), que Sebastià Janeras (n. 1931), gran expert en les Esglésies ortodoxes i orientals (2), va publicar l'any 1988 traduït al català com al 2n de la Col·lecció Clàssics del Cristianisme, que va tenir 100 llibres en total, i que sovint es coneix com Cartes del pelegrí rus o fins i tot El pelegrí rus.
 |
| L'edició catalana de 1988 |
És d'autor anònim (3), però ja que esmenta la guerra de Crimea, que va començar el 1853, i narra l'ambient de Rússia abans de l'alliberament dels serfs l'any 1861 pel tsar Alexandre II (4), sembla escrit entre aquestes dues dates, i concretament l'any 1859. S'ha especulat que el seu autor va ser un monjo rus del Mont Athos a Grècia, que havia viscut aquesta experiència de pelegrí itinerant pel sud i l'est d'Ucraïna, per Rússia i per Sibèria, alhora que fa un viatge espiritual interior de progrès religiós, fins a la seva arribada a la ciutat siberiana d'Irkutsk on troba l'starets o pare espiritual, persona gran experimentada en temes religiosos i espirituals (5), que anava buscant per tal que li ensenyés com complir amb el manament de Jesús de pregar sense parar, i aquest li ensenya l'oració dita de Jesús o pregària del cor, com "Jesús Fill de Déu Senyor, tingues misericòrdia de mi, pecador" o variants similars, i la pràctica de la mística hesicasta. També remet constantment al llibre de la Filocàlia, editat al segle XVIII al Mt. Athos, amb pensaments i consells de monjos ortodoxos del corrent hesicasta dels segles XII, XIII, XIV i XV. Aquesta i la Bíblia són els llibres del pelegrí.
És notable l'autenticitat i profundidat de tot el que es diu en aquest llibre, que conmou i enganxa, remet a experièncias pròpies o més altes i és un gran mestre de sinceritat i oració, instruint també en com voler viure sempre en la presència de Déu de forma conscient i profitosa pel camí de perfecció cap a Ell. Però també ha fet notar algun destacat membre de l'Ortodòxia, com Feofan Zatvornik (1815 - 1894), considerat sant, que no és un llibre per tothom, o almenys algunes parts del llibre no ho són o no s'han de prendre literalment, com les d'acompassar la respiració a les pregàries o repetir l'oració milers de vegades al dia, destinades a uns pocs molt experts en ascetisme i misticisme, particularment monjos eremites ja molt avançats, i encara de forma temporal, el mateix Feofan va suprimir alguns paràgrafs del text que li semblaven que en persones inexpertes podien portar a una espiritualitat il·lusòria, orgullosa o falsa, per l'estil d'algunes pràctiques de religions orientals no cristianes, amb les que poden tenir alguna semblança de forma però no de fons. I que en tot cas sempre es tenia que consultar a un confessor o director espiritual, com el mateix llibre diu que és absolutament necessari per intentar posar-ho en pràctica. Però llegir el llibre de forma modesta i humil i fins seguir alguns consells amb seny i molta moderació sempre és una experiència il·luminadora i transformadora, i això sí que ho pot fer tothom.
El manuscrit en rus, que es trobava al monestir del Mt. Athos, va ser publicat per primera vegada el 1865 en una edició poc acurada, però és per aquesta que el coneix el gran escriptor Fiodor Dostoievsky (1821 - 1881) i el cita a Els germans Karamazov (1880), una novel·la també de contingut religiós. Edicions ja més completes i ben fetes i amb molts més exemplars es va publicar a Kazan els anys 1881, 1882 i sobretot 1884 i a partir d'aquesta s'han fet traduccions a diversos idiomes, començant per l'alemany (1925) i l'anglès (1931), francès, italià i altres, entre els quals també, com queda dit, el català.
(1) En rus Откровенные рассказы странника духовному своему отцу (Otkrovennyye rasskazy strannika dukhovnomu svoyemu ottsu)
(2) Va ser ell qui va aconseguir que els membres de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Vic tinguessim una audiència privada amb el patriarca Bartomeu I al Fanar, el centre espiritual de l'Ortodòxia, en el viatge d'una setmana que vam fer a Istanbul.
(3) S'ha especulat que va ser l'arximandrita Mikhail Kozlov del Mt. Athos l'autor de la major part del text, amb alguns afegits posteriors, d'un altre monjo del mateix monestir, tots dos havien fet anteriorment experiències de pelegrinatges. És possible i fins probable, però no és segur.
(4) Va ser emperador de 1855 a 1881 i va morir assassinat per uns revolucionaris, que li ho van pagar així, i al lloc del magnicidi es va construir la gran església de Crist Salvador sobre la sang derramada a St. Petersburg.
(5) Normalment un monjo i/o un sacerdot, però no necessàriament, l'starets pot ser una persona laica però ja gran i molt experimentada en les lluites i esforços del seguiment de Crist, en alguns casos han sigut també dones d'edat, monges o laiques, perquè la condició s'obté per reconeixement popular de la direcció encertada i/o fama de santedat.
