Sant Julià (+ 304) va morir màrtir a Antinoe (Egipte) o bé a Antioquia, d'on era, en la persecució anticristiana de l'emperador romà Dioclecià.
Imatges d'una antiga església de St. Julià a Valladolid, que s'atribueixen a St. Julià (esquerra) i Sta. Basilisa (dreta) |
De la seva vida es sap que havent-los obligats els seus pares a casar-se, St. Julià i Sta. Basilisa, havent fet tots dos vot de celibat, van portar durant els seus anys de casats un matrimoni blanc, sense relacions sexuals i amb les mostres d'afecte i tendressa limitades a les pròpies de germans o amics, conservant així tots dos la seva virginitat consagrada. Més encara, tot i estar casats, van decidir que cadascú d'ells entraria en un convent, on van arribar tots dos a ser superiors, ella de monges i ell de monjos. Havent guardat sempre la castedat i la puresa d'ànima, ment i cos, tots dos van sofrir persecució de les autoritats romanes quan l'edicte de Dioclecià i consta que St. Julià fou torturat i decapitat mentre que la seva esposa també va sofrir el martiri, ja abans que ell, amb totes les altres monges del seu convent. Junt amb St. Julià van morir màrtirs Sta. Marcionil·la i el seu fill St. Cels, convertits per un miracle que van veure fer a St. Julià, així com el sacerdot St. Antoni, que els havia batejat, i un altre company, St. Anastasi, al qui havia fet un miracle i s'havia fet cristià, així com 7 germans d'una mateixa família i 20 soldats als qui St. Julià havia convertit i altres.
Poca cosa més es sap de la vida de St. Julià d'Antioquia ni de la seva esposa Sta. Basilisa, perquè el martirologi cristià coneix 39 sants de nom Julià, dels quals 8 es celebren el més de gener. En ocasions se l'ha confós amb St. Julià de Cilícia (+ c. 308), al que també s'anomena de Tars o d'Antioquia, perquè va ser executat en aquesta ciutat, però que fou llargament torturat amb molts diversos suplicis, de la pitjor mena, en el més extrem dels quals morí.
St. Julià és el sant patró, entre d'altres pobles, de St. Julìà de Vilatorta a Osona, i la seva festa es celebra el 9 de gener, ocasió en la que es canten els seus Goigs.