Verges pel Regne dels Cels

Sant Julià (+ 304) va morir màrtir a Antinoe (Egipte) o bé a Antioquia, d'on era, en la persecució anticristiana de l'emperador romà Dioclecià. 

Imatges d'una antiga església de St. Julià a Valladolid, que s'atribueixen a St. Julià (esquerra) i Sta. Basilisa (dreta)

De la seva vida es sap que havent-los obligats els seus pares a casar-se, St. Julià i Sta. Basilisa, havent fet tots dos vot de celibat, van portar durant els seus anys de casats un matrimoni blanc, sense relacions sexuals i amb les mostres d'afecte i tendressa limitades a les pròpies de germans o amics, conservant així tots dos la seva virginitat consagrada. Més encara, tot i estar casats, van decidir que cadascú d'ells entraria en un convent, on van arribar tots dos a ser superiors, ella de monges i ell de monjos. Havent guardat sempre la castedat i la puresa d'ànima, ment i cos, tots dos van sofrir persecució de les autoritats romanes quan l'edicte de Dioclecià i consta que St. Julià fou torturat i decapitat mentre que la seva esposa també va sofrir el martiri, ja abans que ell, amb totes les altres monges del seu convent. Junt amb St. Julià van morir màrtirs Sta. Marcionil·la i el seu fill St. Cels, convertits per un miracle que van veure fer a St. Julià, així com el sacerdot St. Antoni, que els havia batejat, i un altre company, St. Anastasi, al qui havia fet un miracle i s'havia fet cristià, així com 7 germans d'una mateixa família i 20 soldats als qui St. Julià havia convertit i altres. 

Poca cosa més es sap de la vida de St. Julià d'Antioquia ni de la seva esposa Sta. Basilisa, perquè el martirologi cristià coneix 39 sants de nom Julià, dels quals 8 es celebren el més de gener. En ocasions se l'ha confós amb St. Julià de Cilícia (+ c. 308), al que també s'anomena de Tars o d'Antioquia, perquè va ser executat en aquesta ciutat, però que fou llargament torturat amb molts diversos suplicis, de la pitjor mena, en el més extrem dels quals morí. 

St. Julià és el sant patró, entre d'altres pobles, de St. Julìà de Vilatorta a Osona, i la seva festa es celebra el 9 de gener, ocasió en la que es canten els seus Goigs. 

El misteri de Nadal inaugura el Regne de Déu

El Regne de Déu s'ha inaugurat amb el misteri del Nadal. 

I ho fa amb les diverses epifanies: l'Anunciació de l'arcàngel Gabriel a la Verge Maria i amb el seu consentiment l'Encarnació en ella del Fill de Déu, St. Josep informat per un àngel en un somni, la Visitació amb el reconeixement de Sta. Elisabet i de St. Joan Baptista en el seu si, el Naixement virginal a Betlem i l'adoració dels pastors avisats per l'àngel i pel cor d'àngels, la Presentació de Jesús al Temple amb la proclamació de Simeó i Anna, l'adoració dels savis d'Orient, Jesús al Temple als 12 anys, el Baptisme de Jesús en el Jordà per Sant Joan Baptista, i el miracle de les noces de Canà per la intervenció de la Verge Maria demanant-li al seu Fill Jesucrist, que avança la seva hora de manifestar-se públicament. 

Betlems de tot el món

A tota la Terra es celebra l'Advent, el Nadal i l'Epifania. 

De les Germanes de Betlem, França 

De peces de resina, Rússia 

Kirguisistan 

Xina

Kenya

Església de la Visitació, Montreal, Canadà 

Colòmbia

Bolívia

Samoa 

La bellesa amb la que a tot el món es procura viure el temps de Nadal és una manifestació de la gran bellesa divina d'aquest gran esdeveniment redemptor obsequiat per Déu a la Humanitat de tots els temps i d'arreu del món. 

És Nadal a tot el món!

El Nadal a tot el món en pessebres: 

Tots els pobles i totes les cultures poden i volen rebre al Nen Déu que ha nascut! 

Tot el món rep a Jesús

La tradició del pessebre vivent la va iniciar St. Francesc d'Assís a principis del segle XIII i això va popularitzar molt també els betlems de figures. Però ja molts segles abans hi havia representacions del Nadal i fins avui dia n'hi segueixen havent i si Déu vol n'hi seguiran havent arreu i sempre. 

L'Epifania és la manifestació de la divinitat 

Construir o tenir un pessebre és una expressió externa de que es rep a Jesús. I així, com diu una cançó de Missa "manifestar-me a tu que ets aquí i et manifestes a mi".

La trobada més excelsa i sublim del món

Dit amb altres paraules, estar present davant de Jesús, que vé al món i es fa present entre nosaltres, i així viure el miracle i la meravella en una relació d'amor mútu entre Déu que es fa humà, un nadó recent nascut, i els éssers humans a qui Ell mateix crida a compartir la seva divinitat. 

Donem-ne gràcies a Déu i estimem-lo per sobre de totes les coses! 

Vigilia del dia de Reis

És una nit màgica, com eren mags els qui anaren a adorar el nen Jesús a la seva humil estança de Betlem. 

Adoració dels mags, Roma segle IV 

Ho conegueren aparentment mitjançant càlculs humans mirant les estrelles, però fou Déu qui, veient la seva bona intenció i el seu bon cor, donà encert al seus desigs i permeté que trobessin al seu Fill, fet un nadó, i l'adoressin portant-li com a regal or, encens i mirra. 

Els mags, amb vestits perses, seguint l'estrella i dirigint-se a adorar al Nen Jesús, Ràvenna segle VI

I fou també la inspiració divina la que va fer que encertessin plenament amb els seus regals: or, com a Rei; encens com a Déu i com a gran sacerdot; mirra com a humà, com a metge de cossos i ànimes i com a víctima voluntàriament sacrificada pel bé de tots els homes i dones de tots els temps. Això no els hi ho podia haver suggerit cap pensament ni consideració humans, sinó que va venir-lis de dalt, del Cel. 

La nit de Reis és d'una gran il·lusió pels nens i també pels seus pares i tota la seva família. Les festes i celebracions de tota mena, públiques i privades, que s'hi fan, les converteixen en un dels dies més entranyables i de més entusiasme de tot l'any per tots aquells qui són petits o que es fan com infants i així poden entrar en el Regne del Cel. 

Les celebracions exteriors, il·luminació, adorns, càntics de nadales, felicitacions i postals, cavalcades i regals, són autèntiques i ben vàlides si es corresponen amb l'expressió externa d'un coneixement i un sentiment intern del perquè ho celebrem i s'obra en conseqüència, perquè sinó es queden en superficials, aparents i buides de contingut. Però quan responen no a una mera tradició cultural sinó a una fe viscuda i practicada són extraordinàries, perquè és com si fossim allà a Betlem fa dos mil i anys i escaig, o com si els fets passessin ara i arreu, a tots els països del món. I litúrgicament i espiritualment és ben bé així! 

Visquem-ho doncs amb tota l'alegria i la felicitat que ens és donada, en poder-hi participar!.  

Nits de Nadal

La Nit de Nadal per excel·lència és la del 24 al 25 de desembre, la Nochebuena española, la Weihnacht alemanya i la Christmas Eve anglesa, i aquesta, com tot el Nadal té quatre grans protagonistes: 

El Nen Jesús, el Fill de Déu fet home, que neix virginalment. 

La Verge Maria, Mare de Déu, que és l'escollida per Déu entre totes les dones per a ser Mare seva i Mare nostra. 

Sant Josep, el qui Déu va triar com a pare adoptiu del seu Fill i com a cap i protector de la Sagrada Família.

Aixi com hi han els dies de Nadal, també hi han les Nits de Nadal

I el quart és la Humanitat sencera de tot arreu i de tots els temps que rep aquest gran do de Déu de la seva presència amorosa en la Creació, encarnat en la naturalesa humana tot i conservar la divina, és a dir quan el Creador i Senyor de tot, que és el centre de tot el món invisible etern, apareix de la forma més humil i discreta en el món visible temporal, per compartir la vida de les seves criatures i rescatar als éssers humans del domini del diable, del pecat i del mal. 

Amb Ell la més gran llum de l'esperit apareix en aquest món de les tenebres materials, i ens porta amor, pau, bondat i perdó, iniciant ja amb la seva presència un món nou i millor. Potser fent-ne una imatge visible, les Nits de Nadal s'il·luminen de manera festiva i alegre.

I cada Nadal a tot el món tots els qui ho coneixen, ho reconeixen i ho viuen amb gran alegria, ho celebren i expressen de moltes maneres la seva benvinguda, acollida i rebuda al Déu fet home que ve al món a salvar-nos!