El Nom que està per damunt de tot altre nom

El Santíssim Nom de Jesús, celebrat el 3 de gener, és la festa litúrgica en la que reconeixem aquest nom que Déu volgué per al seu Fill quan aquest nasquè com a ésser humà aquí a la Terra. 

Era el nom que l'àngel havia dit que havia de rebre, perquè Ell salvaria al seu poble dels pecats, i el seu poble no és només el Poble Escollit i hereu de les promeses, sinó tot el poble del qui creuen en Ell i s'hi acullen, és a dir els cristians, i en potència tota la Humanitat sencera.  

יֵשׁוּעַ 
ܝܫܘܥ

Ιησούς

Iesvs

Jesús en hebreu, arameu/siríac, grec i llatí

Jesús significa "Déu salva", "Salvació de Déu" o "Déu Salvador" i això explicita molt bé el que va venir a fer Jesús al món, a alliberar-nos dels pecats i a ensenyar-nos el camí de la salvació. Perquè Ell va carregar sobre seu tots els pecats de tots els éssers humans passats, presents i futurs i els va expiar a la Passió i al Calvari en la seva mort sacrificial a la Creu, i amb la seva ressurrecció va obrir el món nou, ja lliure de pecat. 

El nom de Jesús és molt poderós, per que és el del Fill de Déu i a Ell es refereix. Per això en ocasions els apòstols feien miracles dient "En el nom de Jesús..." i després el que demanaven com "queda curat" o "surt d'aquest home" i així, invocant el seu nom i per tant a Ell, obraven el miracle recorrent a que el fes aquell en nom del qual el feien. Fins i tot a l'Evangeli es diu que un que no era del grup de deixebles expulsava dimonis pel nom de Jesús i que li ho van, o li volien, prohibir, i en canvi Jesús els diu que el deixin fer, que aquell que havia tingut la idea i la iniciativa, també col·laborava d'alguna manera en la instauració del Regne de Déu, perquè ho feia de bona fe. Avui dia encara es recorre en els exorcismes a la fórmula "en el Nom de Jesús t'ordeno!" i com diuen els exorcistes aquest nom de Jesús és molt eficaç i poderós. 

També s'usa en moltes circumstàncies, invocant "Jesús!" com una jaculatòria, ja sigui sol o acompanyat, com en "Jesús, Maria!" o "Jesús, Maria, Josep!", que són peticions d'ajuda i d'assistència. I quan qui això escriu era nen, un pare religiós, parlant del nom de Jesús i del seu significat, ens deia que una oració que ell mateix i/o algú altre feia era "Jesús sigues per mi Jesús!" o alguna versió per l'estil.

El títol de la Creu en 3 llengües en el quadre de la Crucifixió de Velázquez de 1632 en hebreu/arameu, grec i llatí.
El sagrat nom de Jesús també va ser protagonista en el moment mateix de la Redempció, a la Creu del Calvari.

És clar que tot això es refereix a quan volem evocar a Nostre Senyor Jesucrist, el Messies, Fill de Déu i Redemptor del món. Perquè Jesús és la versió grega de Yeshua, que al seu torn és la versió abreujada del nom Yehoshua, que es troba en alguns personatges de l'Antic Testament, com Jesús fill de Sira, autor sapiencial autor del llibre de la Saviesa també dit el Siràcida, i amb una petita variant és en definitiva el mateix nom que Josuè, el conqueridor de la Terra Promesa per a les 12 tribus del poble d'Israel, o encara un altre Josuè, el primer summe sacerdot escollit per a la reconstrucció del Temple  l'any 515 aC, cosa que també és significativa. Perquè com recalcava un professor de l'ISCR de Vic,a la Bíblia sempre cal mirar quins personatges anteriors o posteriors porten el mateix nom, perquè això dona pistes, ja que els noms eren entre els hebreus, com en altres pobles i encara una mica per nosaltres, una mena de vocació o missió que s'esperava que portessin a terme. I com en tot l'AT es troba en llavor, de forma col·lectiva, terrenal i en vistes a aquest món, allò que en el Nou Testament ja és en fruit, individual, espiritual i en vistes a la vida futura i eterna amb Déu al Cel, es poden trobar alguns paral·lelismes entre la saviesa, humana però inspirada, de Jesús fill de Sira, amb Jesús, que és la Saviesa  i la Paraula de Déu, i entre la victòria sobre els enemics, la destrucció dels ídols i l'obertura i entrada del poble a la terra d'Israel promesa i meravellosa a nivell material (1), amb la victòria sobre el diable i els dimonis, el trencament de l'esclavatge del pecat i l'obertura i entrada dels batejats membres de l'Església al Paradís de la Glòria, "del que cap ull ha vist, cap orella ha sentit ni el cor de l'home somniava el que té Déu preparat pels qui l'estimen". I Jesús també és un nom cristià usat com a nom de pila (2).  

Fins i tot els nens petits, quan senten a parlar les primeres vegades del Nen Jesús, interpreten en moltes ocasions aquest Jesús com una funció, com si fos "el nen jesús", com una variant de "Déu", "rei", "més important", "més estimat", "més amorós", "regal", "meravella" o similar, abans de reconeixer-lo com un nom propi, i no van desencaminats, perquè tots aquests són atributs seus. 

I la devoció al nom de Jesús l'han tingut molts sants en forma destacada al llarg de la història, i un dels que més la va propagar en el seu moment, com un veritable culte, va ser Sant Bernardí de Siena, però l'han promogut molts altres i és una devoció explícita o almenys implícita entre tota la gent creient en Ell, que confia en la seva presència salvadora. Siguem-ne també nosaltres molt devots i no dubtem a recòrrer al seu sagrat nom de Jesús en les temptacions i perills i sempre que ho necessitem! 

(1) Molt fèrtil i agradable en comparació a les estepes i deserts veïns, una terra "que raja llet i mel", i que Déu havia promés que seria pels descendents d'Abraham. Una terra al centre del Vell Món, en la cruïlla entre Àsia i Àfrica i no lluny d'Europa, de dimensions humanes, entre el mar a l'oest i el riu i dos llacs, un d'aigua dolça i un de salat, a l'est, amb serralades, muntanyes i planes al nord, pujols i turons al centre i amb desert al sud. Un món variat, amb camps de blat i cereals, vinyes i oliveres, horts i arbres fruiters i ramats d'ovelles i cabres i altres animals domèstics, a certa distància de les grans civilitzacions d'Egipte i Mesopotàmia i en contacte amb la fenícia del Líban i l'aramea de Síria i amb tres petits regnes i un grupet de ciutats-Estat costaneres, així com d'oasis i de la península del Sinaí, lloc de l'Èxode i de la trobada i Aliança amb Déu... Un panorama en principi idíl·lic, tot i que després la realitat humana i de la política ho espatllés bastant o molt, fins a autèntics i tràgics desastres gairebé totals, però el pla de Déu era molt bó, si els escollits com a poble seu haguessin estat a l'alçada.

(2) Al principi em sorprenia, essent un nen, de que hi hagués gent del nostre temps que portés el nom de Jesús, com si aquest fos tan sagrat que hagués de quedar reservat a Nostre Senyor, i no es pogués usar a la lleugera. Quan vaig saber que era possible i acceptat, tan sol com en combinació amb altres, com el nom de Maria, vaig pensar, essent encara un noi, que els que el portaven havien de ser gent molt bona i santa per vocació, i alhora que se'ls hi tenia que tenir un gran respecte, perquè portaven el nom de Jesús i això era una gran responsabilitat per als portadors i pels qui tractaven amb ells, em va costar fer-me a la idea de que podia ser un nom com els altres. 

   

Dies de Nadal

Nadal és un dia, el 25 de desembre, que comença a la tarda o vespre del 24, la vigilia i vetlla de Nadal. Però Nadal és una solemnitat tan gran que té octava, és a dir que és Nadal cada dia durant 8 dies, fins a l'1 de gener inclòs. 

Nadal: Maria la Mare Verge i Jesús el Fill diví 

A més Nadal és tot un temps, que en sentit estricte dura fins al diumenge del Baptisme de Jesús amb l'inici de la seva vida pública, que es celebra cap a principis - mitjans de gener, incloent en aquest temps fort de Nadal l'Epifania de l'Adoració dels Mags el 6 de gener. I en sentit ampli el temps de Nadal s'estèn fins a la festa de la Presentació de Jesús al Temple, popularment coneguda per la Candelera, a primers de febrer. 

I Nadal porta al món la llum, la pau, la joia, la bondat i l'amor, i així renova cada any tot el nostre món rejovenint-lo i alliberant-lo, quan és Nadal la Terra es transforma amb la presència del Nen Déu recent nascut, l'infant Jesús entre nosaltres. Déu, que és Amor, ens estima inmensament, però també es deixa estimar, que en aquest donar i rebre afecte i tendressa consisteix l'amor. En el portal de Betlem, Jesús està a la nostra disposició per estimar-lo, adorar-lo i agrair la seva vinguda al món per salvar-nos. 

Estiguem ben feliços i contents i anem i adorem-lo! 

La Mare de Déu

Cada any el comencem celebrant litúrgicament la Solemnitat de la Maternitat divina de la Verge Maria, celebrant aquest gran misteri de la bondat i l'amor diví obrat en ella i encomanant  el món i l'any a la Mare de Déu.

Així li donem gràcies a Déu i a ella per l'any que ja ha passat, amb tots els dons i favors que diàriament rebem de la seva mà, com a intercessora i mitjançera de totes les gràcies, i li demanem que segueixi assistint-nos en el nou any que comencem, que no ens deixi mai de la seva mà ni ens falti mai la seva mirada misericordiosa, el seu consol, la seva guia i el seu empar. 

Que aquest any 2022 tinguem sempre amb tots nosaltres la benedicció de Déu i la protecció de la nostra divina Mare del Cel! 

Que tota la Creació beneeixi sempre al Creador!

Beneïm el Senyor! 

Que tota la Creació (1) beneeixi el seu Creador, que li canti lloances sempre! 

Que li doni gràcies per la seva bondat i el seu Amor! 

I nosaltres, els éssers humans, som consciència i veu d'aquesta Creació divina, que en nom propi i de tota ella donem culte i glòria a Déu. 

I que així sigui per sempre! 

(1)  Àngels, cels, aigües de l'espai, estols del Senyor, Sol i Lluna, estrelles del cel, pluges i rosades, tots els vents,  foc i calor,  freds i gelades, rosades i gebre, glaç i freds, neus i geleres, dies i nits,  llum i tenebres, núvols i llamps, terra / Terra, cants, muntanyes i turons, vegetació, fonts, rius i mars, peixos i monstres marins, tots els ocells, feres i ramats,  tots els homes, poble d'Israel / l'Església, sacerdots i servents de Déu, sants i humils de cor, ànimes i esperits dels justos, Hananies, Azaries i Misael,  a la Trinitat, a Déu al firmament... com diu el Càntic dels tres joves del llibre de Daniel. 

Recordant al Jordi

Unes fotos en record i homenatge al meu germà Jordi, al Cel sigui! 

A punt de jugar una partida d'escacs al Torneig Hostal Rosa, Taradell primavera 2018

Any 2017

Li agradaven molt els cotxes, aquí amb el seu, comprat poc abans, finals de 2009 o principis de 2010

Dues fotos de la Festa Major de Folgueroles, setembre 2009

De jove, any 1981 o 1982

Que Déu li hagi perdonat els pecats que la debilitat humana li hagi pogut fer cometre, li premiï tot el be que va fer a la vida i que ell que va creure en Jesucrist com el seu Salvador i en l'Església catòlica com el mitjà que aquest va triar per fer arribar el seu Amor i perdó per mitjà de l'Esperit Sant, hagi trobat el repòs, la llum i la pau, i hagi obtingut per la intercessió de la Verge Maria, els àngels i els sants, ser un dels cridats a la vida futura i eterna! 

En memòria del meu germà Jordi

En aquest any 2021 que estem acabant va morir el meu germà Jordi. 

Com un homenatge envers ell, publico una foto seva: 

Jordi Joan Lázaro Medina (Barcelona 23.06.1956 - Vic 11.05.2021)

És una foto recent seva, del 2020 o com a molt el 2019.  En una altre entrada en publicaré unes quantes més per mantenir viu el seu record i la seva memòria i com a homenatge. 

Preguem per la seva ànima, que Déu el tingui amb Ell a la Glòria del Cel, on s'hagi trobat amb els pares i altres familiars propers que l'han precedit i que un dia ens hi poguem retrobar tots!

Quan Jesús arriba i es fa present

Els tres arbres. 

Un conte en quatre actes. 

1. L'essència 

Tres arbres parlaven entre ells. Un deia: jo sé que estic destinat a que amb mi es construeixi el cofre que contindrà el més gran tresor del món. El segon afirmava: doncs jo noto que amb la meva fusta es construirà el vaixell més famós de tot el món i de tots els temps. I el tercer: jo sé que seré el que estaré més a prop de Déu. Cadascun d'ell coneixia la seva essència, allò al que estava destinat. 

2. La imaginació

Però no només això, sinó que també imaginaven com seria que complirien amb la seva missió. El primer pensava que amb ell es construiria un molt bell i gran cofre que contindria or, plata, diamants, perles i joies de tal qualitat i en tal quantitat que seria el contenidor del tresor més gran mai vist. El segon, que amb ell es construiria el millor vaixell que surcaria els oceans, el primer en fer grans descobriments i en donar la volta al món i tindria fama perduradora. I el tercer suposava que creixeria i creixeria, sobrepassaria a tots els altres arbres en alçada i així, més amunt que cap altre, seria entre tots els que arribaria més a prop del cel. 

3. La realitat

Però un dia tallaren el primer i en van fer una senzilla menjadora en una granja. Amb el segon es construí una barca de pescadors i encara no del mar sinó d'un llac. I del tercer en feren uns taulons que guardaren en un magatzem. I tots tres, estranyats per la senzillesa del seu destí s'estranyaven perquè ja des del principi s'havien sentit cridats a grans cosses, les que corresponien a la seva essència. I la realitat havia resultat ser prosaica i dura, com si tot hagués sigut una il·lusió, un somni o bé haguessin patit una gran decepció vital. 

4. El pla de Déu.

Un dia, en la granja on estava la menjadora dels animals feta amb la fusta arribà de nit una parella amb un nadó recent nascut als braços i el deposità en la palla de la menjadora. Eren St. Josep i la Verge Maria i la humil menjadora rebé i contingué durant força temps al Nen Jesús, el do més gran de Déu a la humanitat, i així, d'una manera que no s'ho pensava però molt més gran del que imaginava, es realitzà la seva essència de contenir el més gran tresor de tota la Humanitat. 

Quan al segon, convertit en una senzilla barca de pescadors a la platja d'un llac, un dia veié arribar a un predicador seguit per una ingent multitud de gent que l'escoltava amb delit: era Jesús, que pujà a dalt la barca, s'allunyà una mica amb ella cap a dins del llac i des d'allà instruí llargament a la immensa gentada que al llarg de tota la platja atenia tot el que els hi deia. I així aquella humil barca es convertí en el vaixell més famós de tots els temps, ja que el fet quedà recollit en el llibre traduït a totes les llengües humanes i més conegut i llegit de tots i al llarg ja de dos mil anys es proclama a totes les esglésies cristianes de tot el món que Jesús havia pujat en aquella barca a predicar als deixebles, quan es llegeix aquest fragment de l'Evangeli. 

I dels taulons del tercer, tancats en la foscor d'un magatzem, un dia s'obri la porta, entrà llum i uns soldats agafaren aquelles fustes i amb elles construiren una creu, un instrument d'execució, i un condemnat la portà a coll cap al patíbul i allà li clavaren. Era Nostre Senyor Jesucrist, i aquella era la Creu. De manera que també aquest complí la seva vocació essencial, quan feu la trobada amb Crist, que arribà i es feu present a la seva existència, i com en els altres dos casos d'una manera molt més gran, excelsa i sublim del que mai hagués pogut imaginar, perquè estigué el més a prop de Déu, en contacte íntim amb el seu cos, clavat a aquella creu, i en el moment més important i decisiu, el de la Salvació de la Humanitat. 

 

Això és el que succeeix sempre quan Jesucrist, el Fill de Déu fet home, arriba a les nostres vides i s'hi fa present, que no sols ens allibera del diable, del pecat, del mal i de la mort eterna, sinó que a més es realitza plenament allò que som i la nostra vocació. D'aquesta manera mai som més autèntics, lliures i feliços que quan per fi fem la trobada amb Ell!