El Fray Escoba del cine

Sant Martí de Porres (1579 - 1639) és un religiós dominic del Virregnat del Perú fill d'un noble espanyol i d'una mulata, que va viure a Lima i va estar quasi tota la seva vida en un convent. Es passava el dia escombrant i d'aquí el nom de Fray Escoba o posteriorment "el sant de l'escombra". En extrem humil i senzill de cor. Va quedar sorprès quan se'n va adonar que a través d'ell Déu feia miracles, i aviat la gent també ho va comprovar i tothom li demanava tota mena de favors i es veien atesos, cosa que junt amb el fet de la seva personalitat tant bondadosa, amable i servicial i tan desapegada i sense cap pretensió, ja que no li donava cap importància als miracles de tota mena que feia, que eren molts i molt grans, curacions instantànies, èxtasis, levitacions, bilocacions, vidència, parlar amb els animals (1) i encara alguns més, considerant-los fets naturals i sovint quasi com si no anessin amb ell, i això unit a la seva religiositat tan alta va fer que tingués una gran fama de sant ja en vida, que va anar creixent més i més amb el pas dels anys.  

La pel·lícula va ser estrenada el 28 de desembre de 1961, mesos abans de la seva canonització

Al cinema la seva personalitat es va fer famosa l'any 1962, precisament el de la seva canonització (2), per l'estrena de la pel·lícula espanyola "Fray Escoba", que va ser la primera i més important que es va fer sobre ell, però no la única ja que n'hi ha hagut altres, com una mexicana de 1963 i una mexicano-peruana de 1979, així com sèries de TV sobre ell, la seva vida i miracles, i la seva personalitat tan simpàticament senzilla, accessible i humil, com una mexicana de 1964, una brasilenya de 1968, una argentina de 1972 i una mexicana de 1979, i molt recentment se n'han fet més. Anecdòticament, en  la majoria d'elles va ser interpretat pel mateix actor, el cubà René Muñoz (1938 - 2000), que va fer el seu personatge en dues pel·lícules, entre elles la famosa inicial, i dues sèries televisives. 

Aquest sant fascina a tothom, fins i tot a gent d'altres religions, que queden ben sorpresos al conèixer la seva vida, afirmant per exemple que no pensaven que fos possible que un ésser humà pogués ser tan bó. Que Sant Martí de Porres, el sant mulat que no li negava res a ningú que li ho demanés, intercedeixi davant Déu per tal que també tots nosaltres siguem tan bons com puguem! 

(1) Un dels seus miracles més coneguts va ser aconseguir parlant-lis que un gos, un gat i un ratolí del seu convent, que es perseguien continuament, deixessin de fer-ho, es fessin amics i fins mengessin junts tots tres del mateix plat.

(2) Que va tenir lloc a Roma, pel Papa St. Joan XXIII, el 5 de maig de 1962. Aquell any i els següents la fama del sant va ser realment mundial.  

Comunió dels Sants i ànimes del Purgatori

La commemoració dels fidels difunts, el popular dia de difunts, és una jornada de record, de memòria i de nostàlgia pels éssers estimats que ja ens han precedit en el destí definitiu. Però sobretot és un dia de pregar per ells, demanant que Déu els abreugi la seva estada i els alleugi les seves penes si estan al Purgatori, i demanar-los a ells que preguin per nosaltres, tant si són al Cel com si són al Purgatori, perquè des dels dos llocs poden intercedir pels vius. Podem resar també per que cap d'ells s'hagi perdut per sempre, perquè Déu, que veu el passat, el present i el futur, pot tenir en compte aquesta pregària futura per al moment de la mort d'aquests éssers estimats. 

És el dia de recordar i pregar pels nostres éssers estimats, les bones persones i tots aquells pels qui volem intercedir

Perquè hi ha la Comunió dels Sants i una intensa relació, invisible però ben real i eficaç, entre l'Església triomfant del Cel, l'Església purgant del Purgatori i l'Església militant de la Terra. I és molt bo que així sigui. Tots estem units a Déu i per tant ho estem entre nosaltres. 

Preguem doncs per ells, per tots aquells que Déu ens va escollir com a familiars o persones del nostre ambient i època, i amb els que vam mantenir una relació de proximitat i estimació, per si ho necessiten i demanem-lis també que ells preguin per nosaltres, tant els qui ja són a la Glòria com els qui encara no hi han arribat, però ja tenen la seguretat de la salvació i d'arribar-hi un dia! 

Potser n'hem conegut molts

La solemnitat de Tots Sants és la celebració de tots els sants, l'Església triomfant. 

La immensa majoria són sants desconeguts com a tals, que poden ser familiars nostres, religiosos i religioses i sacerdots que hem conegut, professors, companys de treball, amics, veïns, a vegades les persones més inesperades, que han portat una tal vida de santedat aquí a la Terra, que al moment de la mort han entrat directament al Cel, sense necessitat de purificació, i ara gaudeixen de la visió beatífica a la Glòria amb Déu. 

Celebrem-ho i demanem-lis que preguin per nosaltres i per tot el món!

Arribar a sant fent de porter

Sant Alfons Rodríguez (1531 - 1617), nascut a Segòvia i mort a Mallorca, va assolir la santedat d'una manera ben humil, essent servicial com a porter. Una frase seva és "Sancta Maria, Mater Dei, memento mei", és a dir la jaculatòria "Santa Maria, Mare de Déu, recorda't de mi". 

Atenia la porta dient-se per a si mateix "Ja vaig, Senyor".

Jesuïta laic, va passar 32 anys fent de porter a un convent a Mallorca. Ho va fer tant bé, amb tant amor a Déu i al proïsme, que va assolir la santedat. Avui dia és un dels sants patrons de Mallorca a més de ser-ho dels germans jesuïtes. I és que com deia Sta. Teresa de Jesús "también entre pucheros anda el Señor". La seva vida de santedat ens mostra que estimar Déu i el proïsme ho és tot. 

Que el seu exemple ens ensenyi a deixar-nos fer sants per Déu en el desenvolupament senzill de la vida quotidiana, i que ell que ja va fer una experiència exitosa de la vida i va arribar feliçment a la meta, pregui per nosaltres a Jesucrist i Maria, als que tantes vegades va atendre i servir en el tracte caritatiu amb el proïsme! 

El miracle de la vida

La vida és un miracle diví. 

I el seu principal propòsit és arribar a conèixer, estimar i adorar a Déu. 

Aquest és el seu veritable sentit i significat, i la felicitat humana en aquest món i en l'eternitat. 

I Ell ens mana que li demostrem el nostre amor estimant-nos també entre nosaltres. 

Tinguem-ho present i no ho oblidem mai! 

Una celebració recent a Vic

Amb la catedral de Vic gairebé plena de fidels, presidida pel bisbe Romà Casanova i amb un gran nombre de sacerdots concelebrant amb ell, va tenir lloc amb una Missa l'inici de la fase diocesana del Sínode dels bisbes, segons la petició del Papa Francesc de celebrar-ho a totes les diòcesis. 

A la foto un aspecte de la cerimònia final, després de la Missa, en que a la plaça de davant de la catedral de St. Pere de Vic es van encendre unes llànties vermelles que en conjunt formaven una creu. 

Va ser el diumenge dia 17 d'octubre, a la tarda, per permetre l'assistència del clergat després de les misses dominicals. Com a primer fruit, a part de la molta gent que s'hi va sumar, hi van haver-hi també moltes confessions.

El Sínode dels Bisbes, òrgan consultiu del Papa, d'aquest 2021 - 2023, té per lema "Per una Església sinodal: comunió, participació i missió" i tindrà el seu punt culminant i final l'octubre de 2023. 

Preguem a Déu que doni molts fruits a tota l'Església!  

Els darrers seran els primers

Sant Simó i Sant Judes Tadeu, són dos apòstols de Jesús, que venen nombrats els últims en la llista i que són menys coneguts, malgrat les seves importants aportacions. Tots dos van viure i morir al segle I, sense que en sapiguem gaires coses amb certesa de les seves biografies. 

Grup de sis apòstols a la cripta de St. Sernín de Tolosa, un d'ells representa a St. Simó i un dels altres pot ser St. Judes

Sant Simó és anomenat el Zelota, cosa que pot voler dir que havia sigut un zelota abans de convertir-se i fer-se del grup de Jesús, o potser indica que era molt zelós de la religió i de la Llei , ja que d'aquí ve el nom dels zelotes i que un altre mot menys usat pel que se'l coneix tradicionalment, Simó el Cananeu, que pot voler dir de Canaan o de Canà de Galilea, però que en el seu cas sembla que potser vindria d'una palabra hebrea que també vol dir "zelós". Se l'identifica amb el Simó de Jerusalem i el Simó parent de Jesús, que indicaria que era o bé cosí de Jesús o un mig germà seu, fill de St. Josep d'un altre matrimoni anterior. Això el fa també parent proper de St. Judes i potser per aquest motiu es diu que anaren junts a evangelitzar i que sofriren el martiri plegats. I no sols això, sinó que estan enterrats tots dos junts i també celebrem conjuntament la seva festa. Patró dels serradors, curtidors, adobers, tenyidors i en alguns llocs també dels pescadors, és de l'apòstol del que es té menys informació. 

A Sant Judes se'l coneix com Tadeu, sobretot per distingir-lo de Judes l'Iscariot, l'apòstol que va trair a Jesús. Potser per això el seu nom de Judes és molt poc o gens usat en l'onomàstica,  tot i ser de significat molt bonic, el nom original en hebreu vol dir "Lloat sigui Déu". En canvi sí que es posa el nom de Tadeu, i en context cristià sí que s'usa el seu nom com a patronímic en llengües com l'anglesa i la francesa, on es distingeix entre Jude, el sant, i Judas (1). També se'l coneix (2) com Judes de Jaume, Judes no l'Iscariot, Judes germà (3) de Jesús...i naturalment l'autor de la Carta de Judes, que el més normal i el que s'ha considerat sempre és que fossin una mateixa persona. Junt amb l'apòstol St. Bartomeu, St. Judes és el patró d'Armènia i de Rio de Janeiro i se l'invoca també per a les causes perdudes i les situacions desesperades (4). 

Tots dos van morir màrtirs i la tradició ha dit que ho feren junts, sense que es coneixi amb certesa el lloc tot i que se suposi que va ser als anys 60s del primer segle de l'Era Cristiana (5). 

Que ells preguin a Déu per tots nosaltres i ens ajudin amb el seu exemple i la seva intercessió! 

(1) Evidentment en el món jueu el nom de Judes és molt usat des de temps antics fins ara, però sense cap referència a cap dels dos apostols.

(2) La tradició sempre ha dir que és el mateix, tot i que alguns estudiosos actuals fan la hipòtesi que algun d'aquests noms podria referir-se a una altre persona, com en el cas del Tadeu un dels setanta deixebles, que és una altre. 

(3) Així s'anomenaven els cosins germans en aquell temps, per evitar confussions i males interpretacions es pot dir parent de Jesús.

(4) Probablement perquè en la Carta de Judes es diu que cal afrontar les situacions difícils.

(5) Si no haguessin sigut màrtirs junts, és possible que St. Simó ho fos dècades més tard.