De l'amor familiar a l'amor a Déu en Jesús viu

Sta. Joana Francesca de Chantal (1572 - 1641), religiosa francesa, va ser primer una dona casada i mare de 6 fills. En quedar vídua va iniciar el seu camí cap a una conversió profunda i radical, ajudada per St. Francesc de Sales (1567 - 1621), que la va anar guiant i acompanyant espiritualment fins que ells dos fan fundar l'any 1610 la Congregació de la Visitació de la Santíssima Verge Maria.

St. Francesc de Sales donant la Regla a Sta. Joana Francesca de Chantal.
El propòsit  és exercir l'amor diví mitjançant l'oració, la contemplació
i les visites per atendre a pobres i malalts. El seu lema és "Jesús viu".

S'atribueix a St. Francesc de Sales la visió inicial d'una senzilla congregació de dones sense vots perpetus, no enclaustrades, actives, oberta a totes, vídues i rebutjades d'altres congregacions i fins amb mala salut o malaltes, per tal d'ocupar-se en el món dels pobres, malalts i indigents. El rigor d'aquesta institut implica una vida espiritual desenvolupada que té per corolaris l'obediència, l'afecte mutu, la dolçor i  el respecte a les regles basades en la humilitat, la castedat i la pobresa. 

L'escut de les Saleses com també se'ls hi diu, 
dissenyat per St. Francesc de Sales. Les dues
fletxes que travessen el Cor són l'amor a Déu 
i l'amor al proïsme. I des d'aquesta Orde es
va impulsar la devoció al Sagrat Cor de Jesús.

Des del 1618 són un Orde religiosa, de clausura, dedicada a la contemplació, l'oració i l'ensenyament, a la que va pertànyer Sta. Margarida Maria d'Alacoque (1647 - 1690) inspiradora amb les seves revelacions de la devoció al Sagrat Cor de Jesús, que també ha sigut molt propagada per l'Orde, el lema del qual és "Viu Jesús". Que Déu sigui lloat! 

Santa Clara, el privilegi espiritual de la pobresa

Santa Clara d'Assís (1194 - 1253), seguidora i companya de St. Francesc d'Assís, es va convertir en una predicació quaresmal d'aquest de l'any 1211 en que elogiava la pobresa com el gran medi per seguir i semblar-se a Jesucrist, qui nasqué pobre, visqué pobre i morí despullat a la creu. 

L'episodi del 1241 quan amb el Santíssim va espantar
i va fer fugir els mercenaris sarraïns de Frederic II que
intentaven assaltar el convent d'Assís. En una altre
ocasió pregant davant el sagrari, uns atacants d'Assís
van desistir i marxar sense ells mateixos saber perquè. 

Sant Francesc d'Assís li tallà el cabell, en símbol de renuncia monàstica al món i la ingressà primer en un monestir benedictí, però ben aviat ells dos fundaren l'Orde de les Dames Pobres, conegudes ara com a Clarisses, l'any 1212. Una de les seves primeres seguidores va ser la seva germana Sta. Agnès d'Assís (1197/98 - 1253), que va morir poc després d'ella. La Regla original d'aquesta Orde també procedeix de St. Francesc i de Sta. Clara. Igual com Sta. Clara abraçà decididament la pobresa i li demanà al Papa que els permetés a ella i les seves monges el privilegi de la pobresa evangèlica en el seguiment de Crist, amb una Regla estricta. En l'estela d'aquest carisma la Primera Orde (1209) són els franciscans, tant frares menors com caputxins i conventuals; la Segona Orde (1212) són les clarisses, clarisses urbanistes, clarisses caputxines, clarisses descalces o coletines, germanes clarisses de la Immaculada i clarisses de l'adoració perpètua, i la Tercera Orde (c. 1221) eren en principi els laics, i avui compta amb els seglars i regulars,  Les Clarisses, que durant molt temps van tenir també un convent, el de Sta. Clara, a Vic, actualment són unes 20 000 religioses a tot el món. 

Sta. Dolça dels Pobres (1914 - 1992), membre de les
Germanes Missioneres de la Immaculada Concepció
de la Mare de Déu, una congregació fundada el 1910
al Brasil, originalment  les Pobres Clarisses de la
Immaculada Concepció, que el 1925 passà a ser de 
la Tercera Orde Franciscana. Candidata al Premi Nobel
de la Pau, aquesta companya de St. Francesc i Sta. Clara
 en el seguiment de Crist fou canonitzada l'any 2019.  

Grans santes han sigut de l'Orde o almenys, com en el cas de Sta. Isabel de Portugal (1271 - 1336), n'han portat l'hàbit tot i que sense fer els vots, per poder seguir amb les seves obligacions de reina entre 1282 i 1325, o com una altre reina, Sta. Isabel d'Hongria (1207 - 1231), que va ser del Tercer Orde franciscà laic. La que sí va ser plenament de l'Orde de Sta. Clara va ser la princessa Sta. Agnès de Praga (1211 - 1282) que va ingressar ben aviat un cop feta la fundació i va mantenir correspondència amb la fundadora. Entre les filles de Sta. Clara hi ha hagut també moltes beates i màrtirs.    

Les llàgrimes del cel

Les llàgrimes de sant Llorenç són una pluja d'estels fugaços que cada any tenen lloc en aquest temps, amb un màxim als dies 11 i 12 d'agost. Radien aparentment des de la zona de la constel·lació de Perseu, d'on el nom de Perseides, des de mitjans de juliol a mitjans d'agost, quan la Terra travessa l'òrbita del cometa Swift-Turtle, que conté molta pols cometària, les partícules de la qual al penetrar a l'atmosfera es posen incandescents pel fregament amb l'aire. És tot un espectacle astronòmic i diversos grups d'aficionats a l'Astronomia com l'Agrupació Astronòmica d'Osona, realitzen observacions cada any de les mateixes, aquest any a St. Julià Sassorba. 

El nom els hi ve del diaca St. Llorenç (c. 225 - 258), que era d'origen hispà, probablement de València o sinó d'Osca, i fill de dos màrtirs, i que va ser martiritzat a Roma el 10 d'agost de l'any 258 en la persecució de Valerià, que per apropiar-se dels seus béns havia decretat pena de mort per a tots els que professessin la fe cristiana i especialment pels clergues. St. Llorenç havia estat instituït diaca pel Papa St. Sixt II (257 - 258) tot just va ser escollit, fent-lo el seu ajudant i l'encarregat de l'almoina als pobres i necessitats, encomanant-li també la labor de guardar els llibres sagrats.  

Es diu que el 6 d'agost Llorenç va veure passar al Papa, al que duien a crucificar i li va dir "On vas sense mi? Jo sempre t'acompanyo en tots els teus serveis" i aquest li va contestar "D'aquí a quatre dies tu em seguiràs". Llorenç va ser detingut per les autoritats imperials romanes, que li van exigir que lliurés tots els tresors de l'Església, donant-li tres dies per fer-ho. Al cap del temps concedit es va presentar davant del jutge amb uns pobres, malalts, cecs i paralítics i va afirmar: "Aquests són els tresors de l'Església!". Sentint-se burlat, el prefecte el va condemnar no sols a mort sinó a una mort terrible en una graella, però el jove St. Llorenç va suportar animosament la tortura del foc i s'afirma que en un moment donat fins i tot va girar el cap i va dir amb un somriure: "Per aquest cantó ja estic cuit, dona'm la volta!".

I aquella nit de la mort del sant diaca, al cel de Roma es va poder veure l'espectacle d'una intensa pluja d'estels fugaços, com si el món plorés per la seva cruel mort i alhora també fossin llàgrimes de felicitat i com uns focs artificials amb els que el firmament celebrés la seva victoriosa entrada com a màrtir a la Glòria del Cel. D'aquí el nom de llàgrimes de St. Llorenç.  

Santa, verge, màrtir i patrona d'Europa

Santa Teresa Beneta de la Creu (1891 - 1942), religiosa carmelita, que va morir màrtir a Auschwitz, ha sigut proclamada patrona d'Europa l'any 1998, unint-se així a dues santes i a tres sants més en aquesta funció tan important i necessària.

Edith Stein era el seu nom civil i era jueva i filòsofa de gran talla, que va passar per diverses etapes fins a la trobada definitiva amb la Veritat. Jesucrist la va cridar, li va parlar al cor i la va portar al Carmel, ja que la seva conversió a Crist va ser tan completa que no sols es va batejar i es va fer catòlica, sinó que va sentir la vocació religiosa i va ingressar a l'Orde Carmelita, la més estricta i contemplativa, on el cant de la seva professió va ser "Sponsa Christi". El seu darrer llibre porta per títol La ciència de la Creu. 

Que ella, com a santa copatrona d'Europa, pregui per nosaltres i intercedeixi per tal que Europa segueixi essent profundament cristiana fins a la fi dels temps! 

L'aliment de vida eterna

Jesucrist és el Pa viu baixat del Cel i se'ns dona Ell mateix com aliment de vida eterna. 

El seu Cos és veritable aliment i la seva Sang és veritable beguda, i amb ells se'ns dona també la seva Ànima i la seva Divinitat. El trobem en la taula de la Paraula i en la taula de l'Eucaristia, a la Missa, que ens on trobem aquests dons seus universals i perpetus: "Jo estaré amb vosaltres dia rera dia, fins a la fi del món". Aquest do ens revifa i ens dona forces, com l'aliment miraculós del profeta Elies al desert camí de la trobada amb Déu a la muntanya santa, nodrir-nos d'Ell, que se'ns dona com una mare alimenta del seu propi cos i sang el fill nonat que porta en el seu si, i com alleta al seu fill nounat, ens és necessari perquè ens és l'aliment espiritual en aquesta vida, el que ens permet evitar el mal i fer el bé i comportar-nos, com Sant Pau ens recorda, com els fills de Déu que sóm pel baptisme, és a dir tal com Déu ens tracta i tal com Déu vol que fem, com Ell, el nostre Pare. I aquest aliment, que és ja un tast i una penyora del Cel, el necessitem també per la vida eterna i és ple de tota delicía: "Tasteu i veureu, que bó que és el Senyor, feliç l'home que s'hi refugia". 

Aquest gran miracle, aquesta meravella, aquest do insuperable i incomparable, no ens el dona Déu un cop a l'any en un gran lloc del món i a uns pocs sinó que per la seva Bondat i el seu Amor ho fa arreu i sempre, en totes les misses que se celebren cada dia a tot el món, per tal que tothom que s'ha fet fill de Déu pel baptisme i està en la seva gràcia, hi pugui accedir. Això ens porta a dir amb alegria des del fons dels nostres cors: "La bondat i l'amor del Senyor duren per sempre, duren per sempre!". 

El sant patró dels astrònoms

Sant Domènec de Guzmán (1170 - 1221), fundador de l'Orde de Predicadors o Dominics, és el sant patró dels astrònoms i de la ciència de l'Astronomia. 

St. Domènec pintat pel dominic Fra Angelico

I segons la tradició St. Domènec va tenir una aparició de la Verge Maria a principis del segle XIII que li va mostrar "el Salteri de la Verge" és a dir el Rosari, ensenyant-li com es resava, comunicant-li les 15 promeses associades al seu ús  i encomanant-li que en propagués la devoció i així ho va fer i amb el res del Rosari va tenir un gran èxit de predicació i conversions. Els frares dominics sempre han propagat l'oració del rosari com un gran medi espiritual en la lluita contra el mal i per dur una vida santa i assegurar la perseverança final i la salvació eterna. 

A més de ser un gran sant, l'Orde per ell fundada i a la que el Papa va encarregar portar la Inquisició quan va constituir aquesta (1231), ha donat grans sants com St. Albert Magne patró de la Ciència i dels científics, St. Tomàs d'Aquino, Sta. Caterina de Siena, St. Vicent Ferrer, el Papa St. Pius V, St. Martí de Porres i Sta. Rosa de Lima, com també grans intel·lectuals també molt coneguts com Bartolomé de Las Casas el defensor dels amerindis, els teòlegs i juristes Francisco de Vitoria i Domingo de Soto. Els dominics s'han distingit històricament com a guardians, vigilants i defensors de la fe amb algunes figures famoses com els inquisidors Heinrich Kramer, Jakob Sprenger i Tomàs de Torquemada, perseguidors del mal, en les formes del seu temps. En temps moderns l'Orde ha donat de nou destacats teòlegs com Henri Lacordaire al segle XIX, i Marie-Dominique Chenu i Yves Congar, influents en el Concili Vaticà II. Avui dia els dominics són més de 6 000 frares a un gran nombre de països del món. 

St. Domènec ha merescut també que dos països i una capital de nació portin el seu nom: la República Dominicana amb la seva capital Santo Domingo, que és també el nom de l'illa, i Dominica, també una illa al Mar Carib. 

Un destell de la divinitat

La Transfiguració de Nostre Senyor al cim del Mont Tabor és una manifestació de la seva naturalesa divina, adaptada al que podien copsar els seus deixebles del cercle més íntim, St. Pere, St. Joan i St. Jaume, que en la mesura de les seves possibilitats humanes, del que eren capaços d'assumir i assimilar, els va permetre entreveure a Jesucrist, al que ja coneixien en la seva naturalesa humana, en la seva condició de Fill de Déu. Un gran miracle per animar-los en les molt dures proves de la Passió, crucifixió i mort, i una anticipació del gran esclat de la Ressurrecció de Pasqua. El coneixement d'aquesta transfiguració de Crist ja en vida també és meravella, consol, comfort i alegria per tots els qui han cregut, creuen i creuran en Ell al llarg dels temps fins a la fi del món, i per tant també per nosaltres ara. 

Com bé es veu en aquest quadre de Fra Angelico de mitjans del segle XV, no sols els tres deixebles més propers a Jesús, St. Pere, St. Jaume i St. Joan, van ser escollits per Ell i van poder observar un destell de la divinitat dins del que els era humanament possible, sinó que no solament Moisès i Elies, la Llei i els Profetes, es van aparèixer al seu costat conversant amb Ell, al que anunciaven des de feia al voltant d'un mil·lenni, sinó que també al llarg de la Història, ara ja des de fa dos mil·lennis, han pogut veure la seva divinitat en la mesura que eren capaços de fer-ne la recepció, ja per aparicions i revelacions directes ja pels ulls de la fe i de la ment. 

Aquesta manifestació trinitària, una de les diverses que hi ha al Nou Testament, aquí amb Jesús mostrant-se com a Deu Fill, el núvol símbol de Déu Esperit Sant i la veu de Déu Pare, ens mostra la Glòria divina que per amor Ell ens convida a compartir i que és la nostra felicitat: després de l'esglai St. Pere diu en nom de tots "Què bé que estem aquí dalt!". Així se'ns convida a mirar també per les coses del Cel. Tant de bo nosaltres també en poguessim fer un entrelluc ja en aquest món, abans de la plena visió beatífica en l'altre!