Les llàgrimes del cel

Les llàgrimes de sant Llorenç són una pluja d'estels fugaços que cada any tenen lloc en aquest temps, amb un màxim als dies 11 i 12 d'agost. Radien aparentment des de la zona de la constel·lació de Perseu, d'on el nom de Perseides, des de mitjans de juliol a mitjans d'agost, quan la Terra travessa l'òrbita del cometa Swift-Turtle, que conté molta pols cometària, les partícules de la qual al penetrar a l'atmosfera es posen incandescents pel fregament amb l'aire. És tot un espectacle astronòmic i diversos grups d'aficionats a l'Astronomia com l'Agrupació Astronòmica d'Osona, realitzen observacions cada any de les mateixes, aquest any a St. Julià Sassorba. 

El nom els hi ve del diaca St. Llorenç (c. 225 - 258), que era d'origen hispà, probablement de València o sinó d'Osca, i fill de dos màrtirs, i que va ser martiritzat a Roma el 10 d'agost de l'any 258 en la persecució de Valerià, que per apropiar-se dels seus béns havia decretat pena de mort per a tots els que professessin la fe cristiana i especialment pels clergues. St. Llorenç havia estat instituït diaca pel Papa St. Sixt II (257 - 258) tot just va ser escollit, fent-lo el seu ajudant i l'encarregat de l'almoina als pobres i necessitats, encomanant-li també la labor de guardar els llibres sagrats.  

Es diu que el 6 d'agost Llorenç va veure passar al Papa, al que duien a crucificar i li va dir "On vas sense mi? Jo sempre t'acompanyo en tots els teus serveis" i aquest li va contestar "D'aquí a quatre dies tu em seguiràs". Llorenç va ser detingut per les autoritats imperials romanes, que li van exigir que lliurés tots els tresors de l'Església, donant-li tres dies per fer-ho. Al cap del temps concedit es va presentar davant del jutge amb uns pobres, malalts, cecs i paralítics i va afirmar: "Aquests són els tresors de l'Església!". Sentint-se burlat, el prefecte el va condemnar no sols a mort sinó a una mort terrible en una graella, però el jove St. Llorenç va suportar animosament la tortura del foc i s'afirma que en un moment donat fins i tot va girar el cap i va dir amb un somriure: "Per aquest cantó ja estic cuit, dona'm la volta!".

I aquella nit de la mort del sant diaca, al cel de Roma es va poder veure l'espectacle d'una intensa pluja d'estels fugaços, com si el món plorés per la seva cruel mort i alhora també fossin llàgrimes de felicitat i com uns focs artificials amb els que el firmament celebrés la seva victoriosa entrada com a màrtir a la Glòria del Cel. D'aquí el nom de llàgrimes de St. Llorenç.  

Santa, verge, màrtir i patrona d'Europa

Santa Teresa Beneta de la Creu (1891 - 1942), religiosa carmelita, que va morir màrtir a Auschwitz, ha sigut proclamada patrona d'Europa l'any 1998, unint-se així a dues santes i a tres sants més en aquesta funció tan important i necessària.

Edith Stein era el seu nom civil i era jueva i filòsofa de gran talla, que va passar per diverses etapes fins a la trobada definitiva amb la Veritat. Jesucrist la va cridar, li va parlar al cor i la va portar al Carmel, ja que la seva conversió a Crist va ser tan completa que no sols es va batejar i es va fer catòlica, sinó que va sentir la vocació religiosa i va ingressar a l'Orde Carmelita, la més estricta i contemplativa, on el cant de la seva professió va ser "Sponsa Christi". El seu darrer llibre porta per títol La ciència de la Creu. 

Que ella, com a santa copatrona d'Europa, pregui per nosaltres i intercedeixi per tal que Europa segueixi essent profundament cristiana fins a la fi dels temps! 

L'aliment de vida eterna

Jesucrist és el Pa viu baixat del Cel i se'ns dona Ell mateix com aliment de vida eterna. 

El seu Cos és veritable aliment i la seva Sang és veritable beguda, i amb ells se'ns dona també la seva Ànima i la seva Divinitat. El trobem en la taula de la Paraula i en la taula de l'Eucaristia, a la Missa, que ens on trobem aquests dons seus universals i perpetus: "Jo estaré amb vosaltres dia rera dia, fins a la fi del món". Aquest do ens revifa i ens dona forces, com l'aliment miraculós del profeta Elies al desert camí de la trobada amb Déu a la muntanya santa, nodrir-nos d'Ell, que se'ns dona com una mare alimenta del seu propi cos i sang el fill nonat que porta en el seu si, i com alleta al seu fill nounat, ens és necessari perquè ens és l'aliment espiritual en aquesta vida, el que ens permet evitar el mal i fer el bé i comportar-nos, com Sant Pau ens recorda, com els fills de Déu que sóm pel baptisme, és a dir tal com Déu ens tracta i tal com Déu vol que fem, com Ell, el nostre Pare. I aquest aliment, que és ja un tast i una penyora del Cel, el necessitem també per la vida eterna i és ple de tota delicía: "Tasteu i veureu, que bó que és el Senyor, feliç l'home que s'hi refugia". 

Aquest gran miracle, aquesta meravella, aquest do insuperable i incomparable, no ens el dona Déu un cop a l'any en un gran lloc del món i a uns pocs sinó que per la seva Bondat i el seu Amor ho fa arreu i sempre, en totes les misses que se celebren cada dia a tot el món, per tal que tothom que s'ha fet fill de Déu pel baptisme i està en la seva gràcia, hi pugui accedir. Això ens porta a dir amb alegria des del fons dels nostres cors: "La bondat i l'amor del Senyor duren per sempre, duren per sempre!". 

El sant patró dels astrònoms

Sant Domènec de Guzmán (1170 - 1221), fundador de l'Orde de Predicadors o Dominics, és el sant patró dels astrònoms i de la ciència de l'Astronomia. 

St. Domènec pintat pel dominic Fra Angelico

I segons la tradició St. Domènec va tenir una aparició de la Verge Maria a principis del segle XIII que li va mostrar "el Salteri de la Verge" és a dir el Rosari, ensenyant-li com es resava, comunicant-li les 15 promeses associades al seu ús  i encomanant-li que en propagués la devoció i així ho va fer i amb el res del Rosari va tenir un gran èxit de predicació i conversions. Els frares dominics sempre han propagat l'oració del rosari com un gran medi espiritual en la lluita contra el mal i per dur una vida santa i assegurar la perseverança final i la salvació eterna. 

A més de ser un gran sant, l'Orde per ell fundada i a la que el Papa va encarregar portar la Inquisició quan va constituir aquesta (1231), ha donat grans sants com St. Albert Magne patró de la Ciència i dels científics, St. Tomàs d'Aquino, Sta. Caterina de Siena, St. Vicent Ferrer, el Papa St. Pius V, St. Martí de Porres i Sta. Rosa de Lima, com també grans intel·lectuals també molt coneguts com Bartolomé de Las Casas el defensor dels amerindis, els teòlegs i juristes Francisco de Vitoria i Domingo de Soto. Els dominics s'han distingit històricament com a guardians, vigilants i defensors de la fe amb algunes figures famoses com els inquisidors Heinrich Kramer, Jakob Sprenger i Tomàs de Torquemada, perseguidors del mal, en les formes del seu temps. En temps moderns l'Orde ha donat de nou destacats teòlegs com Henri Lacordaire al segle XIX, i Marie-Dominique Chenu i Yves Congar, influents en el Concili Vaticà II. Avui dia els dominics són més de 6 000 frares a un gran nombre de països del món. 

St. Domènec ha merescut també que dos països i una capital de nació portin el seu nom: la República Dominicana amb la seva capital Santo Domingo, que és també el nom de l'illa, i Dominica, també una illa al Mar Carib. 

Un destell de la divinitat

La Transfiguració de Nostre Senyor al cim del Mont Tabor és una manifestació de la seva naturalesa divina, adaptada al que podien copsar els seus deixebles del cercle més íntim, St. Pere, St. Joan i St. Jaume, que en la mesura de les seves possibilitats humanes, del que eren capaços d'assumir i assimilar, els va permetre entreveure a Jesucrist, al que ja coneixien en la seva naturalesa humana, en la seva condició de Fill de Déu. Un gran miracle per animar-los en les molt dures proves de la Passió, crucifixió i mort, i una anticipació del gran esclat de la Ressurrecció de Pasqua. El coneixement d'aquesta transfiguració de Crist ja en vida també és meravella, consol, comfort i alegria per tots els qui han cregut, creuen i creuran en Ell al llarg dels temps fins a la fi del món, i per tant també per nosaltres ara. 

Com bé es veu en aquest quadre de Fra Angelico de mitjans del segle XV, no sols els tres deixebles més propers a Jesús, St. Pere, St. Jaume i St. Joan, van ser escollits per Ell i van poder observar un destell de la divinitat dins del que els era humanament possible, sinó que no solament Moisès i Elies, la Llei i els Profetes, es van aparèixer al seu costat conversant amb Ell, al que anunciaven des de feia al voltant d'un mil·lenni, sinó que també al llarg de la Història, ara ja des de fa dos mil·lennis, han pogut veure la seva divinitat en la mesura que eren capaços de fer-ne la recepció, ja per aparicions i revelacions directes ja pels ulls de la fe i de la ment. 

Aquesta manifestació trinitària, una de les diverses que hi ha al Nou Testament, aquí amb Jesús mostrant-se com a Deu Fill, el núvol símbol de Déu Esperit Sant i la veu de Déu Pare, ens mostra la Glòria divina que per amor Ell ens convida a compartir i que és la nostra felicitat: després de l'esglai St. Pere diu en nom de tots "Què bé que estem aquí dalt!". Així se'ns convida a mirar també per les coses del Cel. Tant de bo nosaltres també en poguessim fer un entrelluc ja en aquest món, abans de la plena visió beatífica en l'altre!

La Mare de Déu de les Neus

Agost és el mes de la festa de l'Assumpció de Maria en cos i ànima al Cel, la celebració coneguda popularment  també com "la Mare de Déu d'agost". És una de les dues més grans festes marianes al llarg de l'any, essent l'altre la Immaculada Concepció, al desembre, i havent-n'hi moltes d'altres més. De fet, tot i que hi ha unes festes més destacades i uns mesos i uns dies especialment dedicats a ella, tot l'any és marià. 

El 5 d'agost es celebra la Mare de Déu de les Neus i la dedicació de la basílica de Sta. Maria la Major a Roma, dos fets que van units: l'any 358 en temps del Papa Liberi es diu que la mateixa Verge es va aparéixer en somnis a un matrimoni devot, i segons algunes versions també al mateix Papa, demanant la construcció d'una església allà on els hi indiqués i anunciant la neu d'agost com a senyal. I el matí del dia 5 d'agost d'aquell any va aparèixer nevat el cim del turó Esquilí, i la neu cobria com tota la planta de terra d'un futur gran temple, la que seria la basílica de Santa Maria la Major, que es va començar a edificar llavors en aquell lloc, essent l'església més gran de Roma.

La imatge d'aquesta advocació que avui dia s'hi venera, una icona bizantina instaurada l'any 590 pel Papa St. Gregori Magne, és coneguda com la "Salus Populi Romani" o Protectora del poble romà (1) i és una icona miraculosa, que treta en processó va parar una epidèmia de pesta a Roma ja l'any 593.  

Els primers dies d'agost són també festes de diverses advocacions de la Verge, concretades en imatges, com Nostra Senyora dels Àngels i especialment la franciscana venerada a la Porciúncula, la del Miracle de Solsona i aquesta de les Neus. I pocs dies després, el 15 d'agost, ve la gran festa de l'Assumpció, la gloriosa meta de la seva vida terrena, que amb la Immaculada Concepció, el miraculós origen sense el pecat original, són les dues més grans festes marianes de l'any, de les moltes que hi ha al llarg de l'any. 

Que la Verge Maria sigui la nostra protectora des del Cel i que estiguem tots sempre sota la seva custodia i empar, tant davant dels perills del cos com els més greus encara de l'ànima; preguem-li amb l'Àngelus i el Rosari i diguem-li sovint "Oh Maria, sens pecat concebuda, pregueu per nosaltres que recorrim a Vos"!.  

(1) Literalment Salut o Salvació

El Camí del Cel

En un dia d'hivern de boira tancada, un sacerdot li demanà a un jove pastor el camí al petit poblet d'Ars, on havia estat destinat. El noi li indicà i el sacerdot li digué: "Tu m'has ensenyat el camí d'Ars, jo t'ensenyaré el camí del Cel". 

Sant Joan Bpta. Maria Vianney (1786 - 1859) va ser destinat al petit llogarret d'Ars l'any 1818, després d'haver passat les terribles convulsions de la Revolució Francesa i de les guerres napoleòniques. Era un destí insignificant, un poblet de poc més de 200 habitants, que a més quan ell hi va arribar era molt refractari a la fe.

El Sant Rector d'Ars, com és més conegut, va passar allà més de 40 anys, fins a la seva mort. Persona molt senzilla i humil, no havia pogut tenir gaires estudis en les circumstàncies de la seva època quan era jove, però vivia una vida d'austeritat i penitència i de lliurament total a Déu i al bé del proïsme, assolint un molt alt grau de santedat, manifestat en la seva dedicació pastoral, els miracles que es produïen i sobretot pel do que tenia de discerniment d'esperits i de donar consells escaients. 

Algunes anècdotes seves ens mostren com era i què va fer. La primera, que quan ell va arribar a Ars, només un home assistia a Missa els diumenges, l'altra eren dones i encara una minoria, però això ho va anar canviant amb la seva predicació, personalitat i activitat, i al final de la seva vida no sols assistien totes les dones sinó que només un home del poble no anava a Missa. Però n'hi ha forces més, com que els miracles que tenien lloc al seu voltant els atribuïa a santa Filomena i volia amagar-se molt avergonyit quan la gent reconeixia que havia sigut directament ell. 

El seu èxit confessant i com a director espiritual va ser tal que començaren a afluïr a Ars gent de tota França i potser de països veïns i tot, que es volien confessar amb ell. Entre ells hi havia grans pecadors entossudits que sentien la inspiració i quasi la necessitat d'anar-se a confessar amb ell, i l'humil rector se n'adonava de que vindria algun d'aquests perquè el dimoni el molestava especialment furiós el dia abans, com també ho feia sovint per la gran quantitat d'ànimes que prenia del seu poder i les encaminava amb eficàcia i seguretat cap al Cel. Arribava a confessar fins a 18 hores diàries en la intimitat del confessionari, en el moment de més atracció durant els últims trenta anys de la seva vida gairebé no sortia de l'església, retingut pels incomptables penitents que el buscaven i esperaven i calia fer torn per poder confessar-s'hi amb una estança al poble de diversos dies, en ocasions potser una setmana fins i tot. Tanta i tant multitudinària era aquesta atracció de pecadors penedits de tota França que la societat de ferrocarrils francesos no sols va augmentar el nombre i freqüència dels trens de la línia que hi portava sinó que tambéva fer un bitllet especial d'anada i tornada per anar a l'estació de tren més propera a Ars, amb la tornada permesa al cap d'un nombre variable de dies. Fou un èxit sacerdotal increïble i humanament inexplicable, de resultes del qual dormia molt poques hores i menjava també molt poc, normalment unes poques patates bullides, però seguia dient les Misses ell sol i fent la litúrgia de les hores, anant en cada ocasió a l'església, tant de dia com de nit, i en totes les estacions de l'any, fessi fred o bé plogués o nevés, per resar-les agenollat davant del sagrari. 

Tot això i moltes coses meves l'han fet patró dels sacerdots diocesans, dels rectors i encarregats de parròquies, com a model i exemple i també com a protector i intercessor per a ser com ell, bons i sants sacerdots tal com Déu els vol. "El sacerdoci és l'Amor del Cor de Jesús" deia sovint "si comprenguessim bé el que és el sacerdot moririem, però no de pavor sinó d'amor". I quan ja gran d'edat i esgotat pel treball infatigable, quasi no se l'entenia en els sermons, predicava "L'obligació de l'home és resar i estimar... qui prega i estima ha trobat la felicitat en aquest món" i explicava que pels cristians el nostre tresor no està a la Terra sinó al Cel i allà és on hem de tenir el nostre pensament, i que l'oració és la unió amb Déu, que és allò que ens fa capaços d'estimar-lo i ens fa feliços d'una manera incomparable a la Terra, perquè és ja com una degustació del Cel. 

I com una manifestació divina de la seva puresa de vida el cos del St. Rector d'Ars es manté incorrupte, en espera de la resurrecció al final dels temps. Que ell pregui per nosaltres i ajudi als sacerdots a ser segons el Cor de Déu, i als pecadors penedits a fer bones confessions, rebre una bona direcció espiritual i així experimentar la conversió i canvi de vida que els posi de nou en el camí i porti finalment al Cel!