Aquest any 2021 el dia 25 de juliol, Festa de l'apòstol Sant Jaume, cau en diumenge i per tant es tracta d'un Any Sant Compostel·là, que seguint el calendari tindria que tenir lloc teòricament cada 7 anys, però l'existència dels anys bissexts ho complica i ho fa més irregular. La famosa Ruta de pelegrinatge hi porta des de diferents punts d'Espanya i França, amb orígens encara més llunyans a Europa. Més d'un ramal del Camí de Santiago passa per Catalunya. Des de fa mil anys és un una gran ruta espiritual que molts han fet a peu de forma parcial o total o encara senzillament viatjant a la ciutat gallega per visitar la catedral i anar a Missa en ella, com per sort vaig poder fer en una escala de vaixell a La Corunya a primers de juny de 2014, en l'ambient cosmopolita dels assistents a la celebració litúrgica, acostant-me a la tomba de St. Jaume i fins podent veure en acció al final el conegut botafumeiro. L'atracció que exerceix aquesta ruta i aquest destí és innegable i la prova és que és coneguda de tothom i que molts, entre els que m'hi compto, han pensat fer alguna vegada un tros del Camí, encara que només fos el tram final, per tal d'obtenir el grau de pelegrí compostel·là i més encara en un Any Sant Jacobeu en el que l'Església Catòlica concedeix indulgència plenaria amb les degudes condicions als que visitin la tomba de l'Apòstol, resin allà i confessin i combreguin entre 15 dies abans i 15 després.
La història d'aquest moviment religiós tant arrelat en el poble cristià és ben coneguda: descoberta la tomba de sant Jaume el Major a Compostel·la al segle IX, segons es conta pel miracle d'unes llums, ja s'hi erigí una església i aquell segle mateix o al següent s'hi iniciaren peregrinatges, al principi encara de tipus personal i privat, però que atragueren a reis, bisbes, nobles i altres personatges importants de l'època.
 |
| El Camí de pelegrinatge que duu cap a la tomba de l'apòstol St. Jaume a Santiago de Compostela i encara fins a Finisterre. El Jubileu espiritual de l'Any Sant i la compostel·la, que acredita ser peregrí, són independents, es pot tenir l'un sense l'altre. |
Però fou després de l'assalt andalusí de l'any 997, que només respectà la tomba i no la població ni l'edifici eclesial, amb la reconstrucció més gran d'aquest que durant la primera meitat del s. XI començà realment la Ruta dels peregtins de tot Europa cap a la tomba de l'apòstol en el Finisterre continental. S'hi anà amb grups, complint vots i promeses, com un gest de penitència i una petició de perdó dels pecats i conversió de vida. L'extensió de l'Orde monàstica benedictina francesa de Cluny que aportà el nou estil d'arquitectura romànica, la consolidació i l'expansió cap al sud dels regnes hispànics cristians del nord i la seguretat que això donà a la ruta que hi portava, la cristianització de la vida i la societat a cada cop més països de tota Europa fins els confins del continent, la creixent prosperitat demogràfica i agrícola i la naixent consciència de ser una mateixa civilització, la Cristiandat o la Ciutat de Déu, hi contribuiren molt.
L'apogeu del Camí de Sant Jaume, en nombre de peregrins, intensitat del moviment a Europa, noves rutes i en l'importància que se li donà, tingué lloc a partir de la primera meitat del segle XII i durant tot el segle XIII i es perllongà encara més enllà, equivalent o substituint a altres peregrinacions cristianes anteriors com les a Terra Santa primer i a Roma després. Un nom que se li arribà a donar fou "el camí estel·lar" o "de la Via Làctia", per la seva importància per a la salvació i la vida futura. Respectivament a la Via Làctia se li arribà a dir "el Camí de Santiago" celest, tanta era la importància atorgada a aquest objectiu i a aquesta ruta terrestre, com un camí equivalent al del cel.
Avui dia encara està oberta la possibilitat de participar en aquest pelegrinatge, un dels més grans junt als a Terra Santa i a Roma, seguint la tradició mil·lenària d'origen medieval, per als qui vulguin, i puguin, gaudir de l'experiència viatgera, personal i religiosa i se sentin moguts a fer-la i s'animin a participar-hi. La Porta Santa de la catedral, la del Perdó, es va obrir el 31 de desembre passat i enguany de forma excepcional el temps del Jacobeu tindrà una duració de dos anys, el 2021 i el 2022. És una gran oportunitat per a aprofitar aquest doble camí, l'exterior del pelegrinatge i l'interior de la conversió i de l'esmena de vida.
