 |
| El més important és transmetre sobre la Santíssima Trinitat, sobre Jesucrist, la Verge Maria, l'Església, els sants... |
Es pot i s'ha de parlar, és clar, de fe, esperança i caritat, de doctrina, de dogma, de litúrgia i de ritus, de l'oració i els sacraments, i molt també de la Revelació divina preparant al poble d'Israel amb els manaments i amb les profecies i promeses sobre la vida de Jesucrist el Fill de Déu fet home per salvar-nos, sobre els fets dels apòstols i de la primera comunitat cristiana, sobre la Bíblia, on hi ha la Paraula de Déu, sobre la Història de l'Església i del Cristianisme, sobre l'organització eclesial... de tot això i moltes coses més tan importants que són decisives en una vida humana i en l'existència d'una col·lectivitat.
Però un professor de religió pot i ha de parlar també de costums, de calendari, de menjar, de vestits. moral, cultura, art, arquitectura, música, pintura i escultura, literatura, idiomes, història, geografia, pensament, psicologia, societat, política, lleis, festes, biografies ... Perquè la religió viscuda amb autenticitat i sinceritat ho abasta i impregna tot, transformant-ho, donant-li un sentit i elevant-ho per sobre de les mires merament humanes i temporals. Com deia un autor llatí, "humà sóc i res humà m'és aliè" i això passa especialment en la relació individual i col·lectiva amb Déu, el Creador i Senyor de l'Univers, que això és precisament la religió.
Per transmetre l'actitud religiosa, de trobada amorosa amb Déu, la paraula i la predicació és bàsica, "la fe entra per la oïda" i en això consisteix l'evangelització, sempre que aquesta proclamació estigui recolçada per una vida coherent amb allò que s'afirma, més encara en una vida que pugui ser exemple i model de viure l'Evangeli, que porti a interessar als altres sobre el perquè es viu així, es creu i es posa en pràctica. Per exemple faci interrogar-se a la gent sobre qui sostè i compensa amb escreix una vida d'entrega, d'obediència i abnegació, de renúncies i sacrificis, com en el cas de religiosos i religioses, dels sacerdots, dels missioners... I relacionat amb això hi ha encara una manera de presentar la bona relació amb Déu, la seva presència i la seva providència, que consisteix en intentar mostrar l'experència i vivència espiritual ja sigui amb música, com amb el cant gregorià, la música sacra i els cants de missa, les cançons de Taizé, en pel·lícules sobre Jesucrist i també amb vides de sants que també poden ser en cinema, amb visites a esglésies, capelles i museus, idealment amb l'assistència a una missa... Com deia Pascal, "si et sembla que no tens fe, entra a una església, senyat amb aigua beneïda, agenolla't davant el sagrari i prega una estona... i acabaràs creient". Junt amb la transmissió oral i escrita de la Revelació divina, es també molt important l'experiència personal, la trobada amb Déu en la pròpia ànima, la vivència de l'Esperit Sant... Com s'atribueix que va dir un sant "cal evangelitzar sempre, i quan calgui amb paraules".
