De Déu i dels homes

En aquest món tot es juga amb la relació amb Déu 

I amb la relació dels homes entre sí. 

Recordant

Fa uns quants anys 

Temps de seminarista (c. 2005 - 2007)

La conversió del cor

Santa Teresa de Jesús ens diu que es va convertir "ante la imagen de un Cristo muy llagado".

El Crist de Juan Manuel Miñarro, església de San Pedro de Alcántara, a
Còrdova, una reconstrucció en 3D de la imatge impressa en el Sant Sudari. 

Com deien ja els primers cristians, "Mira que va fer Ell per tu... I tu fins on estàs disposat a arribar?"

Aspirants a servidors

L'Església és el sacrament de Crist ressuscitat i en ella és on més actua l'Esperit Sant. I també és la presència protectora de Déu Pare a la Terra. 

Cridats divinament a ser-ho i responent amb el seu sí a la vocació rebuda, un cop discernida, els seminaristes són aspirants a servidors, que es preparen per ser-ho. Servidors de Déu, de l'Església, de l'altar, de tots...

I la festa principal de Sant Josep, el 19 de març, o com en aquest cas el diumenge més proper, és el Dia del Seminari. Considerem els seminaristes, cridats a ser "pare i germà com St. Josep",  com el que són, un do de Déu, i demanem-li que ens n'envii molts, bons i sants, que ens fan molta falta, igual que necessitem famílies molt cristianes per tal de que d'elles en segueixin sortint. 

I com a mostra, uns seminaristes de la diòcesi de Vic de fa uns anys, amb el bisbe Romà Casanova i el rector Pere Oliva,  tal com sortien retratats en la iniciativa dels "calendaris dels seminaristes", fets per donar-los a conèixer i tenir-los presents. 

El bisbe, el rector i els seminaristes de la diòcesi de Vic, 2006 

Seminaristes 2007

Seminaristes 2008

Seminaristes 2009 

Sempre és l'any d'inici del curs. Són els calendaris de cartera dels seminaristes del bisbat de Vic, que servien per l'any següent. D'ells han sigut ordenats sacerdots de la diòcesi Jaume Casamitjana (2007), Joan Antoni Castillo (2008), Joan Carles Serra (2009), Xavier. Bisbal (2010), Ricard Lázaro (2010), Joan Prat (2010), Eduard Flores (2013) i Jorge Luis Salas (2015). 

St. Josep: Sagrada Família i Església

St, Josep és l'encarregat per Déu de ser el pare protector de la Sagrada Família i de l'Església universal 

Patró dels pares de família i de l'Església Catòlica, el dia de la solemnitat de St. Josep, el 19 de març, si és festa civil com era abans i com encara ho és a molts llocs, o sinó el diumenge següent o més proper, és el Dia del Seminari. Aquest any a la diòcesi de Vic, no essent festa civil a Catalunya, encara que sí festa religiosa de precepte, el Dia del Seminari és el diumenge 21 de març. 

Anem amb Sant Josep

El 19 de març és la solemnitat de Sant Josep, espòs de la Verge Maria i pare legal i adoptiu de Jesús. 

És el gran sant escollit per la Santíssima Trinitat divina per ser el castíssim espòs de la Verge Maria i el tendre i afectuós pare del Nen Jesús, protector, guia i cap de la Sagrada Família. El sant del silenci, de la discreció, del estar sempre a punt per fer la voluntat de Déu. 

Ell estimava amb un amor ideal i sublim a Maria i a Jesús i de la mateixa manera era correspost i estimat per ells. La seva intercesió és molt poderosa davant la Mare de Déu i davant el seu fill, Nostre Senyor Jesucrist. És el patró de l'Església Catòlica, dels pares de família, de la bona mort - com va ser la seva, acompanyat de Jesús i de Maria - i de diversos països del món. Sta. Teresa de Jesús deia que St. Josep era "un sant que no li fallava mai". Encomanem-nos a la seva eficaç i decisiva protecció i fem el que ell ens indiqui, perquè ho fa sempre tot segons Déu. 

Altres litúrgies catòliques

A més de la litúrgia catòlica romana n'hi ha d'altres. Alguns ritus occidentals i llatins històrics, altres d'Ordes religioses, però sobretot n'hi ha molts de les Esglésies catòliques orientals, unides a Roma i en plena comunió amb el Papa. 

He tingut ocasió d'assistir en diverses ocasions a Misses en aquests ritus. La primera, si no m'equivoco, va ser un diumenge d'abril de 1973 a Atenes, on vam assistir a una Missa que crec que no era ortodoxa sinó greco-catòlica. Després als anys 1990s un sacerdot iraquià o sirià va oficiar a Vic una Missa pel seu ritus catòlic oriental, amb algunes diferències menors com que al donar la pau el sacerdot la donava a alguns propers a ells agafant-li les mans i aquests al seu torn la transmetien a d'altres i els que la rebien la passaven als seus veïns, un punt en que m'hi vaig fixar i que recordo. I als anys 2000s vaig poder assistir a una o dues, almenys a una a St. Joan de Vilatorrada, però em sembla que va haver-n'hi una altre,  Misses greco-catòliques ucraïneses, oficiades per Mn. Volodymyr Kalabishka, sacerdot ucraïnès de la diòcesi de Vic, que exerceix sobretot per a la comunitat del seu pais resident aquí a Catalunya. Aquests rituals alternatius són una riquesa de l'Església Catòlica, recordo per exemple que al llarg de la Missa la gent s'agenollava diverses vegades com també es senyava sovint i, per respecte a l'Eucaristia, només combregaven el sacerdot i l'ajudant i aquells feligresos que s'havien confessat abans d'iniciar la Missa. Una autèntica unió en la diversitat, en aquest cas de petites diferències molt menors. I una experiència que convido a realitzar.