Recordant

Fa uns quants anys 

Temps de seminarista (c. 2005 - 2007)

La conversió del cor

Santa Teresa de Jesús ens diu que es va convertir "ante la imagen de un Cristo muy llagado".

El Crist de Juan Manuel Miñarro, església de San Pedro de Alcántara, a
Còrdova, una reconstrucció en 3D de la imatge impressa en el Sant Sudari. 

Com deien ja els primers cristians, "Mira que va fer Ell per tu... I tu fins on estàs disposat a arribar?"

Aspirants a servidors

L'Església és el sacrament de Crist ressuscitat i en ella és on més actua l'Esperit Sant. I també és la presència protectora de Déu Pare a la Terra. 

Cridats divinament a ser-ho i responent amb el seu sí a la vocació rebuda, un cop discernida, els seminaristes són aspirants a servidors, que es preparen per ser-ho. Servidors de Déu, de l'Església, de l'altar, de tots...

I la festa principal de Sant Josep, el 19 de març, o com en aquest cas el diumenge més proper, és el Dia del Seminari. Considerem els seminaristes, cridats a ser "pare i germà com St. Josep",  com el que són, un do de Déu, i demanem-li que ens n'envii molts, bons i sants, que ens fan molta falta, igual que necessitem famílies molt cristianes per tal de que d'elles en segueixin sortint. 

I com a mostra, uns seminaristes de la diòcesi de Vic de fa uns anys, amb el bisbe Romà Casanova i el rector Pere Oliva,  tal com sortien retratats en la iniciativa dels "calendaris dels seminaristes", fets per donar-los a conèixer i tenir-los presents. 

El bisbe, el rector i els seminaristes de la diòcesi de Vic, 2006 

Seminaristes 2007

Seminaristes 2008

Seminaristes 2009 

Sempre és l'any d'inici del curs. Són els calendaris de cartera dels seminaristes del bisbat de Vic, que servien per l'any següent. D'ells han sigut ordenats sacerdots de la diòcesi Jaume Casamitjana (2007), Joan Antoni Castillo (2008), Joan Carles Serra (2009), Xavier. Bisbal (2010), Ricard Lázaro (2010), Joan Prat (2010), Eduard Flores (2013) i Jorge Luis Salas (2015). 

St. Josep: Sagrada Família i Església

St, Josep és l'encarregat per Déu de ser el pare protector de la Sagrada Família i de l'Església universal 

Patró dels pares de família i de l'Església Catòlica, el dia de la solemnitat de St. Josep, el 19 de març, si és festa civil com era abans i com encara ho és a molts llocs, o sinó el diumenge següent o més proper, és el Dia del Seminari. Aquest any a la diòcesi de Vic, no essent festa civil a Catalunya, encara que sí festa religiosa de precepte, el Dia del Seminari és el diumenge 21 de març. 

Anem amb Sant Josep

El 19 de març és la solemnitat de Sant Josep, espòs de la Verge Maria i pare legal i adoptiu de Jesús. 

És el gran sant escollit per la Santíssima Trinitat divina per ser el castíssim espòs de la Verge Maria i el tendre i afectuós pare del Nen Jesús, protector, guia i cap de la Sagrada Família. El sant del silenci, de la discreció, del estar sempre a punt per fer la voluntat de Déu. 

Ell estimava amb un amor ideal i sublim a Maria i a Jesús i de la mateixa manera era correspost i estimat per ells. La seva intercesió és molt poderosa davant la Mare de Déu i davant el seu fill, Nostre Senyor Jesucrist. És el patró de l'Església Catòlica, dels pares de família, de la bona mort - com va ser la seva, acompanyat de Jesús i de Maria - i de diversos països del món. Sta. Teresa de Jesús deia que St. Josep era "un sant que no li fallava mai". Encomanem-nos a la seva eficaç i decisiva protecció i fem el que ell ens indiqui, perquè ho fa sempre tot segons Déu. 

Altres litúrgies catòliques

A més de la litúrgia catòlica romana n'hi ha d'altres. Alguns ritus occidentals i llatins històrics, altres d'Ordes religioses, però sobretot n'hi ha molts de les Esglésies catòliques orientals, unides a Roma i en plena comunió amb el Papa. 

He tingut ocasió d'assistir en diverses ocasions a Misses en aquests ritus. La primera, si no m'equivoco, va ser un diumenge d'abril de 1973 a Atenes, on vam assistir a una Missa que crec que no era ortodoxa sinó greco-catòlica. Després als anys 1990s un sacerdot iraquià o sirià va oficiar a Vic una Missa pel seu ritus catòlic oriental, amb algunes diferències menors com que al donar la pau el sacerdot la donava a alguns propers a ells agafant-li les mans i aquests al seu torn la transmetien a d'altres i els que la rebien la passaven als seus veïns, un punt en que m'hi vaig fixar i que recordo. I als anys 2000s vaig poder assistir a una o dues, almenys a una a St. Joan de Vilatorrada, però em sembla que va haver-n'hi una altre,  Misses greco-catòliques ucraïneses, oficiades per Mn. Volodymyr Kalabishka, sacerdot ucraïnès de la diòcesi de Vic, que exerceix sobretot per a la comunitat del seu pais resident aquí a Catalunya. Aquests rituals alternatius són una riquesa de l'Església Catòlica, recordo per exemple que al llarg de la Missa la gent s'agenollava diverses vegades com també es senyava sovint i, per respecte a l'Eucaristia, només combregaven el sacerdot i l'ajudant i aquells feligresos que s'havien confessat abans d'iniciar la Missa. Una autèntica unió en la diversitat, en aquest cas de petites diferències molt menors. I una experiència que convido a realitzar.   

Evantgelitzadors d'Europa

El 17 de març és la festa de sant Patrici, l'evangelitzador d'Irlanda, cap el segle V. És un gran sant, molt festejat a Irlanda i entre els irlandesos del món, per ser el que els va portar la llum de Crist i el consol de l'Església.  

Irlanda, la terra de St. Patrici 

L'Església Cèltica d'Irlanda, fundada per ell i d'estil monacal, va fer molt per conservar la fe, des del seu relatiu aïllament i seguretat, durant els primers segles després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident amb el gran moviment de pobles d'aquells temps. A ella li debem per exemple la pràctica de la confessió oral secreta i repetible. Va fer molt per conservar la cultura i la civilització, des de la pau de la seva illa, que no seria atacada fins segles més tard, i va enviar missioners a l'illa de Gran Bretanya i al mateix continent europeu, arribant a la Gàl·lia i a l'actual Suïssa. Tot aquest floriment va ser l' obra de la predicació de sant Patrici i el seu llegat ha durat fins els nostres dies, essent Irlanda un bastió del Catolicisme, malgrat tots els dominis foranis i les persecucions. I encara una anècdota, el fet que a Irlanda no hi hagi serps verinoses autòctones ho atribueix una creença popular a un do obtingut per sant Patrici, un gran missioner.

Junt amb ell hi va haver molts sants i moltes persones creients que van ajudar a l'evangelització d'Europa fins a convertir-la en el primer continent cristià i la seu principal de la Cristiandat i de la Ciutat de Déu durant molts segles. 

Una breu relació cronològica: 

301 Conversió d'Armènia, el primer país oficialment cristià, St. Gregori l'Il·luminador. 

313 Edicte de Milà, llibertad de religió pel Cristianisme, Constantí 

326 - 336 Construcció de Constantinoble, la Nova Roma cristiana, inaugurada l'any 330, Constantí 

327 Santa Nino converteix Geòrgia 

333 El rei Ezana d'Aksum (Etiòpia) i el seu poble es fan cristians

380 Decret de Teodosi, el Cristianisme catòlic oficial a l'Imperi Romà

386-87 Conversió i bateig de St. Agustí 

397 Confessions de St. Agustí 

410- 426 La Ciutat de Déu de St. Agustí 

 s. V St. Patrici evangelitza Irlanda 

496/508 Conversió dels francs de Clodoveu 

525 El monjo escita Dionís l'Exigu, a petició del Papa, estableix l'Era Cristiana 

529 St. Benet de Núrsia estableix el monestir de Monte Cassino sobre les restes d'un dels                       últims  temples pagans

      Justinià tanca l'Acadèmia d'Atenes, últim reducte intel·lectual del paganisme grecoromà

535 Justinià fa tancar el temple d'Isis a Filé, final de la religió egípcia antiga

540 Regla de St. Benet. "Ora et labora". Els monjos benedictins evangelitzen Europa.   

589 Conversió de Recared i els visigots al Catolicisme, al Concili de Toledo

597 El papa St. Gregori Magne envia a St. Agustí de Cantorbery a evangelitzar Anglaterra 

inicis s. VII  Els lombards es converteixen al Catolicisme 

664 Sínode de Whitby

c. 700 St. Beda el Venerable usa l'Era Cristiana

1ª meitat s. VIII  St. Bonifaci, apòstol dels pobles germànics 

Europa, el primer continent cristià 

755 Donació d'un territori al Papa pels reis francs

768 - 814 Carlemany exigeix la conversió als seus súbdits saxons 

        Renaixement cultural carolingi

        El món carolingi ja usa oficialment l'Era Cristiana 

800 Coronació de Carlemany com emperador pel Papa, la nit de Nadal a Roma. 

s. IX St. Ciril i St. Metodi, apòstols dels eslaus, evangelitzen la Gran Moràvia 

864 Boris I de Bulgària es converteix al Cristianisme amb el seu poble

911 Establerts a Normandia, els normands es converteixen 

960 Harald Blatand, conversió de Dinamarca

962 Coronació pel Papa del rei Otó I com a emperador del Sacre Imperi Romà.  

966 El duc Mieszko I, conversió de Polònia 

988 Bateig de St. Vladimir i conversió de la Rus de Kiev 

1000 L'assemblea Althing d'Islàndia. decideix la conversió de l'illa al Cristianisme 

1001 St. Esteve d'Hongria, coronat rei pel Papa, conversió del país 

1078/1087 Cessament de l'activitat i destrucció pels suecs del gran temple pagà dUppsala 

1080 - 1086 St. Knud IV és rei de Dinamarca, es completa i consolida la cristianització d'Escandinàvia 

mitjan s. XII St. Eric rei de Suècia dirigeix una Croada a Finlàndia, amb la seva  cristianització 

1397/1405 Conversió dels lituans, els últims europeus pagans 

Així amb la salvació de Jesucrist i per l'acció de l'Església la llum i la vida, la veritat i el perdó, l'amor i la bondat, la justícia i la pau provinents de Déu, es van anar estenent per Europa i les seves zones veïnes.