Pregàries mútues

Una monja catòlica birmana s'agenolla amb els braços extesos, demanant que no disparin als manifestants i que si cas la matin a ella però no als altres, davant d'uns policies armats que,  reconeixent el seu poder espiritual com a religiosa cristiana, responen agenollant-se també un parell d'ells i pregant-li a ella. Va passar el passat 8 de març en un context budista, a Myitkyina, regió de Kachin, a l'actual Myanmar. 

El gran silenci

"El gran silenci" -  "Die große Stille" (2005), en la versió original alemanya - és un documental sobre la vida dels cartoixans de la Grande Chartreuse de França, que amb Mn. Francesc Basora i una seva germana vam anar a veure a un cinema de Barcelona el mateix any, poc després de la seva estrena.   

La pel·lícula, amb la seva llum natural, el seu silenci sols trencat pels sorolls inevitables i pels sonors cants litúrgics i uns breus diàlegs molt escassos al llarg de les dues hores de projecció, ens va agradar. Els cartoixans, fundats per Sant Bru el 1084 a la mateixa zona on ara hi ha el seu gran monestir i amb regles de l'Orde que es remunten al segle XII i que s'han mantingut intocades fins el segle XX, són una de les Ordes monàstiques més estrictes i potser la que més de totes fins al punt que s'ha arribat a parlar d'ells com una mena d'aristocràcia espiritual. 

El seu lema és "La Creu roman mentre el món gira" i exerceixen una gran fascinació per la seva reclusió, solitud, silenci, continua vida d'oració amb pregàries freqüents i extenses, abstinència de carn, dejuni des de l'Exaltació de la Santa Creu a Pasqua i enterraments senzills al terra del pati del mateix monestir. I els seus estatuts s'han complert de tal manera que s'ha pogut dir que l'Orde mai ha estat reformada perquè mai ha estat deformada. Per viure aquesta vida cal tenir molta vocació i unes disposicions especials adequades, de manera que les condicions d'admissió pels solicitants de "misericòrdia", són força estrictes. I tot i així no els hi falten vocacions, ans al contrari. 

El juliol de 2012, en la reunió anual de la Unió Apostòlica del Clergat de Catalunya, vam tenir la sort de poder visitar, amb un permís especial obtingut pels membres de la diòcesi de Barcelona per a l'ocasió, donada la condició sacerdotal de quasi tots, la Cartoixa de Montalegre a Tiana. Ens va fer de guia Josep Maria Canals (1930), que havia sigut sacerdot diocesà de Barcelona abans d'entrar, amb un permís també extraordinari, a ser membre de l'Orde. Ens van ensenyar el monestir, el claustre, la sala de reunions i l'auster cementiri on està enterrat Ramon Daumal (1912 - 2008), bisbe de Barcelona i benefactor de l'Orde en general i de la cartoixa de Montalegre en particular, que va demanar i li va ser concedit aquest privilegi. També un monjo ens va ensenyar la seva cel·la, que són de tipus individual i amb un petit hort i des d'on es veia una bonica vista del paisatge amb el mar al fons i que ens va dir "De la celda al Cielo..." com a resum. En aquesta visita en que a part dels altres membres de la UAC hi anavem Mn. Francesc Basora, el diaca Mn. Joan Tió i jo, vam tenir també l'oportunitat de parlar amb el prior i ens van concedir d'assistir i participar del res de Vespres, amb un ritus litúrgic propi de l'Orde. Així vam poder conèixer la vida interior d'una Cartoixa per experiència directa, un veritable do que ens van fer i que vam agraïr molt. Personalment ho recordo com un moment molt especial i diferent que he tingut la sort de poder viure, comprovant de primera mà aquesta vida lluny i lliure del món i dedicada del tot a la contemplació i l'oració, davant de Déu i de cara a l'infinit i l'eternitat. Una vida que molts hem somniat en abraçar, almenys alguna vegada en la vida. 

El nostre destí en aquest món

El nostre destí en aquest món

 

És acudir a l'església a trobar-nos amb Déu, tant sols com en grup. 

Dones capaces de tot

Una petita mostra de dones capaces de tot, i en aquest cas del bo i millor: 

Sta. Joana Jugan:

Sta. Joana Jugan (1792 - 1879) , en religió Maria de la Creu,
fundadora de les Germanetes dels Pobres (1839). 

 

"Rendre les pauvres hereux, c'est tout" 

Caterina Coromina: 

Venerable Caterina Coromina (1824 - 1893), la
fundadora de les Germanes Josefines de la Caritat (1877) 

"En l'oració i en la humilitat trobarem la força" 

Sta. Àngela de la Creu

Sta. Àngela de la Creu (1846 - 1932), fundadora 
de les Germanes de la Companyia de la Creu (1875)

"Por las calles de Sevilla, pasito a paso, una santa..." (dita popular) 

Totes elles, junt amb moltes més, destacaren en la caritat, que practicaren de manera heroica, totalment lliurades a l'amor de Déu i al proïsme. 

Els dos temples

Hi ha dos temples de Déu a la Terra, el col·lectiu, l'església, i l'individual, el cos humà. 

El mateix Crist ens diu que cal respectar-los i tenir-ne cura. 

Tenim una gran dignitat, perquè com ens diu la mateixa Paraula divina (Gn 1, 27) homes i dones estem fets a imatge i semblança de Déu. 

Cridats a l'existència i a ser persones humanes, d'aquest do en som administradors, perquè Ell ens ha fet, i sóm més seus que nostres. 

Igualment hem de vetllar pels nostres temples, llocs d'oració i on celebrem l'Eucaristia en comunitat. 

L'eternitat de les hores

Un llibre sobre la vida dels cartoixans:

La vida de 5 joves britànics que als anys 1960 i 1961 van ingressar en el monestir cartoixà de Parkminster a Anglaterra per viure lluny i lliures del món i dedicats a la relació amorosa amb Déu i a la contemplació de l'eternitat i la infinit, i la seva diferent evolució al llarg de 4 dècades en la solitud i el silenci. 

Llibre, An Infinity of Little Hours (2006) en l'original anglès, escrit per Nancy Klein Maguire, qui molts anys després es va casar amb un ells, un ex-cartoixà que va deixar la vida religiosa i va tornar a la vida civil i que li va ser testimoni de primera mà, junt amb altres, descrivint amb fe i respecte aquest tipus de vida tan allunyat del corrent, tan difícil i tan arriscat, que necessita d'una gran vocació per poder viure'l. 

En una visita que els sacerdots de la Unió Apostòlica del Clergat, amb un permís especial, vam fer a la cartoixa de Montealegre el juliol de 2012 com a part d'una trobada del grup dels membres de l'UAC de les diòcesis catalanes a Tiana, organitzada pels de la diòcesi de Barcelona, un cartoixà que ens feia de guia ens va recomanar aquest llibre, perquè retratava força bé l'estil de vida dins dels monestirs cartoixans, els de l'Orde monàstica més estricta. 

Moments estel·lars de Barcelona: el Congrés Eucarístic 1952

Del 27 de maig a l'1 de juny de 1952 va tenir lloc a Barcelona, durant el pontificat del papa Pius XII (1939 - 1958), un dels moments més estel·lars de la ciutat: el XXXV Congrés Eucarístic internacional. 

Era el primer que es celebrava des del de Budapest 1938, el segon a Espanya després del XXII de Madrid del 1911,  i el primer després de la Segona Guerra Mundial,  el seu lema va ser "L'Eucaristia i la pau". 

I va ser un gran èxit multitudinari, amb una amplíssima i extraordinària participació popular. 

També va mostrar uns resultats impressionants. Promogut per Gregorio Modrego, bisbe de Barcelona entre 1942 - 1967, hi van participar 77 països i 300 000 congressistes amb 12 cardenals, 302 arquebisbes, bisbes i abats i 15 000 sacerdots, religiosos i seminaristes, havent-hi una ordenació de 802 nous preveres a l'estadi de Montjuïc, l'ordenació sacerdotal més multitudinaria de la Història. A la Missa de la clausura del Congrés, presidida pel cardenal Federico Tedeschini, hi van assistir 1 500 000 persones.  

Va donar origen al naixement de tot un barri nou, el del Congrés, on es van celebrar alguns dels actes principals. 

I entre tot el que ha quedat en la memòria destaca el seu Himne Eucarístic, que comença "De rodillas Señor ante el sagrario...":  

https://www.youtube.com/watch?v=pHdRmkwiS5c.