Moments estel·lars de Barcelona: el Congrés Eucarístic 1952

Del 27 de maig a l'1 de juny de 1952 va tenir lloc a Barcelona, durant el pontificat del papa Pius XII (1939 - 1958), un dels moments més estel·lars de la ciutat: el XXXV Congrés Eucarístic internacional. 

Era el primer que es celebrava des del de Budapest 1938, el segon a Espanya després del XXII de Madrid del 1911,  i el primer després de la Segona Guerra Mundial,  el seu lema va ser "L'Eucaristia i la pau". 

I va ser un gran èxit multitudinari, amb una amplíssima i extraordinària participació popular. 

També va mostrar uns resultats impressionants. Promogut per Gregorio Modrego, bisbe de Barcelona entre 1942 - 1967, hi van participar 77 països i 300 000 congressistes amb 12 cardenals, 302 arquebisbes, bisbes i abats i 15 000 sacerdots, religiosos i seminaristes, havent-hi una ordenació de 802 nous preveres a l'estadi de Montjuïc, l'ordenació sacerdotal més multitudinaria de la Història. A la Missa de la clausura del Congrés, presidida pel cardenal Federico Tedeschini, hi van assistir 1 500 000 persones.  

Va donar origen al naixement de tot un barri nou, el del Congrés, on es van celebrar alguns dels actes principals. 

I entre tot el que ha quedat en la memòria destaca el seu Himne Eucarístic, que comença "De rodillas Señor ante el sagrario...":  

https://www.youtube.com/watch?v=pHdRmkwiS5c. 

La ciutat del cel

La Jerusalem celestial, a la que aspirem ja en aquest món: 

Pensar en ella ens dona esperança i ens omple d'alegria

Pelegrins que anem fent via en el món, sóm ciutadans d'aquesta pàtria celestial.

L'Astronomia fa pensar en Déu (II)

Una altre conferència de tema astronòmic, aquesta anterior: 

També la vaig fer jo. Com forces d'altres estic convençut que després de la religió, la contemplació i admiració de l'Univers i el seu estudi és allò que intel·lectualment més t'acosta a Déu. 

L'Astronomia fa pensar en Déu

Una conferència sobre Astronomia: 

De l'autor d'aquest Blog. 

Homes i dones

El pla de Déu per a la Humanitat:

Dues famílies, diumenge de Rams, Barcelona 1967. Fan les fotos el pare d'una
  (aquesta foto) i la mare de l'altre. En la primera hi falta l'àvia i la filla més petita.

La dona és per a l'home la mare, l'àvia, la tieta, la germana, la cosina, la veïna, la mestra, la companya de jocs, de classe i d'escola, la coneguda, la metgessa, la religiosa i la catequista, la santa, l'amiga, la parella, la promesa, l'esposa, la sogra, la cunyada, la filla, la neboda, la col·lega, l'alumna, la neta...

L'home és per a la dona el pare, l'avi, el tiet, el germà, el cosí, el veí, el mestre, el company de jocs, de classe i d'escola, el conegut, el metge, el sacerdot i el religiós, el sant, l'amic, la parella, el promès, l'espòs, el sogre, el cunyat, el fill, el nebot, el col·lega, l'alumne, el net... 

Entre homes i dones hi ha la complementarietat, l'atracció mútua, la simpatia, la companyia, el bon veïnatge, la col·laboració, l'ajuda, l'amistat, l'amor, l'establiment d'una família, la unió creadora de vida...

La llum del Tabor

Pujant al mont Tabor 

La Transfiguració de Jesús va succeïr aquí fa cosa de 2 000 anys. El miracle el van poder veure els seus deixebles Pere, Joan i Jaume, que pujaren a la muntanya amb ell. Però al llarg de la Història molts han pujat al Mt. Tabor tan físicament com sobretot espiritualment i han pogut veure la llum del seu cim, els sants i tots els creients cristians han vist i veuen a Jesús mostrant la seva divinitat. I en aquesta manifestació divina trinitària poden sentir la veu de Déu Pare: "Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en Ell m'he complagut, escolteu-lo!".   

No som només d'aquest món

La Humanitat ho ha sapigut des de fa mil·lennis, potser en algun grau des de sempre. Els éssers humans no sóm només d'aquest món. 

Amb la modernitat hem retrocedit en algunes coses, alhora que s'avançava en altres. Per això avui cal escriure llibres que ens ho recordin, com des d'una perspectiva científica ho afirma ja des del seu títol el Wir sind nicht nur von dieser Welt (1981) de Hoimar von Ditfurth (1921 - 1989). 

No sóm només d'aquest món i ben mirat ni tan sols ho som principalment, si comparem la temporalitat amb l'eternitat. I pel Cristianisme sabem el secret: Jesucrist ha ressuscitat i ens ha obert la vida eterna celestial, el camí cap a la qual passa per la seva Església, basada en la fe de St. Pere i del col·legi dels apòstols i dels seus successors, que guiada per l'Esperit Sant fa present la Redempció obtinguda per Jesucrist i ens porta cap a Déu Pare.  Aquesta és la vida completa i encertada de l'home.