L'Astronomia fa pensar en Déu (II)

Una altre conferència de tema astronòmic, aquesta anterior: 

També la vaig fer jo. Com forces d'altres estic convençut que després de la religió, la contemplació i admiració de l'Univers i el seu estudi és allò que intel·lectualment més t'acosta a Déu. 

L'Astronomia fa pensar en Déu

Una conferència sobre Astronomia: 

De l'autor d'aquest Blog. 

Homes i dones

El pla de Déu per a la Humanitat:

Dues famílies, diumenge de Rams, Barcelona 1967. Fan les fotos el pare d'una
  (aquesta foto) i la mare de l'altre. En la primera hi falta l'àvia i la filla més petita.

La dona és per a l'home la mare, l'àvia, la tieta, la germana, la cosina, la veïna, la mestra, la companya de jocs, de classe i d'escola, la coneguda, la metgessa, la religiosa i la catequista, la santa, l'amiga, la parella, la promesa, l'esposa, la sogra, la cunyada, la filla, la neboda, la col·lega, l'alumna, la neta...

L'home és per a la dona el pare, l'avi, el tiet, el germà, el cosí, el veí, el mestre, el company de jocs, de classe i d'escola, el conegut, el metge, el sacerdot i el religiós, el sant, l'amic, la parella, el promès, l'espòs, el sogre, el cunyat, el fill, el nebot, el col·lega, l'alumne, el net... 

Entre homes i dones hi ha la complementarietat, l'atracció mútua, la simpatia, la companyia, el bon veïnatge, la col·laboració, l'ajuda, l'amistat, l'amor, l'establiment d'una família, la unió creadora de vida...

La llum del Tabor

Pujant al mont Tabor 

La Transfiguració de Jesús va succeïr aquí fa cosa de 2 000 anys. El miracle el van poder veure els seus deixebles Pere, Joan i Jaume, que pujaren a la muntanya amb ell. Però al llarg de la Història molts han pujat al Mt. Tabor tan físicament com sobretot espiritualment i han pogut veure la llum del seu cim, els sants i tots els creients cristians han vist i veuen a Jesús mostrant la seva divinitat. I en aquesta manifestació divina trinitària poden sentir la veu de Déu Pare: "Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en Ell m'he complagut, escolteu-lo!".   

No som només d'aquest món

La Humanitat ho ha sapigut des de fa mil·lennis, potser en algun grau des de sempre. Els éssers humans no sóm només d'aquest món. 

Amb la modernitat hem retrocedit en algunes coses, alhora que s'avançava en altres. Per això avui cal escriure llibres que ens ho recordin, com des d'una perspectiva científica ho afirma ja des del seu títol el Wir sind nicht nur von dieser Welt (1981) de Hoimar von Ditfurth (1921 - 1989). 

No sóm només d'aquest món i ben mirat ni tan sols ho som principalment, si comparem la temporalitat amb l'eternitat. I pel Cristianisme sabem el secret: Jesucrist ha ressuscitat i ens ha obert la vida eterna celestial, el camí cap a la qual passa per la seva Església, basada en la fe de St. Pere i del col·legi dels apòstols i dels seus successors, que guiada per l'Esperit Sant fa present la Redempció obtinguda per Jesucrist i ens porta cap a Déu Pare.  Aquesta és la vida completa i encertada de l'home. 

Gent dels dos cels

De sacerdots astrònoms n'hi ha hagut molts. Es dedicaven als dos cels, el religiós i el físic d'aquest món. 

Alguns d'ells han sigut realment molt importants en el camp de l'Astronomia i els seus descobriments han estat decisius. Altres han estat estudiosos i contempladors admirats de les meravelles del firmament i uns quants han sobresortit com a divulgadors. 

Una petita mostra: 

Giuseppe Piazzi 

Giuseppe Piazzi (1766 - 1846), pare teatí, la nit de l'1 de gener de 1801 va descobrir Ceres, el primer planeta menor i el primer objecte del cinturó d'asteroides. Un altre sacerdot, també astrònom i amic seu, Barnaba Oriani (1752 - 1832), el va ajudar a estudiar l'òrbita del nou objecte astronòmic descobert. 

Pietro Angelo Secchi 

Pietro Angelo Secchi (1818 - 1878), sacerdot i astrònom de l'Observatori Vaticà a Roma, va estudiar els espectres estel·lars i va ser pioner en fer una classificació dels mateixos que implicava diferències en els tipus d'estrelles. 

Georges Lemaître 

Georges Lemaître (1894 - 1966), pare de la teoria del Big Bang, que proposà el 1927. Gràcies a ell l'Església Catòlica acceptà plenament aquesta idea sobre l'inici de l'Univers al Congrés de Roma de 1952, presidit pel papa Pius XII, anys abans de que amb el descobriment de la radiació còsmica de fons produïda pel Big Bang l'any 1965, la Ciència en conjunt comencés a acceptar-ho.

Lemaître es considera un dels eclesiàstics que feren contribucions decisives a la Ciència, junt amb Nicolau Copèrnic (canonge, el Sistema Solar), Gregor Mendel (monjo, l'herència genètica) i Giuseppe Mercalli (sacerdot, volcans i terratrèmols). A aquests quatre potser s'hi podria sumar també a Nicolau Steno (bisbe, fòssils i cristal·lografia) i en un grau només una mica menor els dos ja citats, Piazzi i Secchi, si bé les seves contribucions, si bé molt importants, no foren tan determinants. 

Però a més hi ha un gran nombre de sacerdots i religiosos que han fet grans contribucions a la ciència i d'altres que l'han practicat, ensenyat i popularitzat en tots els seus camps però molt particularment en l'Astronomia, la ciència del cel. 

Déu i els astrònoms

Pel fet de mirar el cel i les profunditats de l'Univers, amb la seva immensa extensió il·limitada i la seva grandesa en tipus d'astres així com la seva admirable bellesa, els astrònoms són els científics que més es plantegen la pregunta de l'existència de Déu. 

I molts d'ells, per no dir la majoria o la gran majoria, la responen afirmativament, per convicció personal un cop familiaritzats amb la contemplació del Cosmos i les seves meravelles. 

"God and the astronomers" és un llibre del 1978 d'un tècnic de la NASA, Robert Jastrow (1925 - 2008) en que parla d'aquesta trobada amb Déu en la ciència en general i en l'Astronomia (1) en particular. Arriba a aquella conclusió a que ja han arribat abans d'ell tans científics i altres tants ho han fet més tard: una mica de ciència et pot allunyar de Déu però molta ciència t'hi fa retornar i d'una manera molt més convençuda i madura.

Així, Allan Sandage (1926 - 2010), el descobridor i estudiós dels quàsars, que era jueu agnòstic, a mitjana edat i després de molts anys de pensar-hi es va convertir al Cristianisme i concretament al Catolicisme. "En el món tot està massa ben lligat, les coses estan totes molt ben interconectades, per que hagi pogut ser resultat de l'atzar". I tot i que no era astrònom sinó matemàtic i físic, també un altre gran científic del segle XX, John von Neumann (1903 - 1957), jueu i no creient, va sorprendre a tots quan en el seu llit de mort va demanar que vingués un sacerdot catòlic per batejar-lo i donar-li la comunió i l'extremaunció. Ell mateix va dir que l'havia portat a aquesta decisió l'haver meditat durant anys l'aposta de Pascal.

No són els únics casos, ni molt menys, n'hi ha moltíssims, de científics que en primera línia de la investigació i els descobriments científics han mantingut i augmentat la seva fe cristiana o que han trobat, o retrobat, Déu en la ciència. 

(1) L'Astronomia i ciencies afins, com l'Astrofísica, Cosmologia, Astroquímica, Astronàutica, Exobiologia, SETI... i fins i tot la Física nuclear.