El cel proclama la glòria de Déu

El cel proclama la glòria de Déu, el firmament pregona l'obra de les seves mans, resa el Salm 18. 

Déu ha donat als éssers humans capacitat de veure'l i admirar-se'n, i també intel·ligència per poder estudiar-lo i entendre'l. Després de la religió, la contemplació de les meravelles de l'Univers és allò que fa pensar més en Déu i acosta més a l'home amb Ell. 

Una conferència divulgativa, "El món de l'Astronomia", de l'autor d'aquest blog, a l'Agrupació Astronòmica d'Osona, del 16 de febrer d'aquest any, ho pot il·lustrar, tot i que el seu caràcter és més general: 

https://www.youtube.com/watch?v=B5HFmkGvUvU

Dimecres de Cendra

El dimecres de cendra és l'inici de la Quaresma, temps de purificació per l'ascesi per a preparar bé la Setmana Santa i la Pasqua. Els temps de la Quaresma recorda l'Èxode del poble d'Israel pel desert del Sinaí i encara més els 40 dies que Jesucrist va dejunar al desert abans d'iniciar la seva vida pública. 

En aquest dia de dejuni i abstinència s'imposa la cendra i es diu als qui la reben: 

"Recorda home que ets cendra

i en cendra et convertiràs" 

i també, cosa que és el natural corolari: 

"Converteix-te 

i creu en l'Evangeli"

La Quaresma és temps de fer penitència pels nostres pecats. I els pilars de la Quaresma són el dejuni i l'abstinència, l'oració i l'almoina. Amb ells ens exercitem en rebre i donar el perdó, en canviar de vida i en buscar tenir amb Déu una relació viva, autèntica i bona, oberta a tot el que Ell faci i ens demani, trobant a Jesucrist en fer la voluntat de Déu i en viure estimant a Déu i als altres.

Aquest any a més de poder demanar l'ajut de la Verge Maria per tal de fer una bona Quaresma, també s'escau que és l'any de sant Josep, al qui també li podem demanar que intercedeixi per nosaltres per tal que aquesta Quaresma ens sigui espirtualment ben profitosa. 

Val molt la pena d'intentar-ho! Comencem la cursa, bona Quaresma! 

"A la meitat del camí de la vida..."

Així comença la Divina Comèdia de Dant. I és que si la vida té una duració és evident que té un punt mig  en el seu desenvolupament, aquell en que una persona té ja tants anys de vida com anys li falten per acabar-la. 

Pot ser bo considerar-ho en algunes persones famoses en general o ben conegudes per nosaltres, mirant quan estaven en aquest moment central de la seva vida. I que això ens recordi la nostra pròpia situació de caminants pel camí de la vida, el que Déu amorosament ens ha convidat a realitzar en la seva Creació. Perquè com diu la Bíblia: "Pensa en la mort i no pecaràs mai". 

En faig una petita relació del segle XX, només uns pocs però significatius exemples: 

1917 Albert Einstein (1879 - 1955), just quan publicava la teoria general de la relativitat. 

1920 Winston Churchill (1874 - 1965) 

1921 Konrad Adenauer (1876 - 1967) 

1924 Helen Keller (1880 - 1968) 

1927 St. Pius de Pietrelcina (1887 - 1968)

        George Orwell (1903 - 1950)  

1929 Ho Chi Minh (1890 - 1969) 

1930 Charles De Gaulle (1890 - 1970)

        Georges Lemaître (1894 - 1966) 

1931 C.S. Lewis (1898 - 1963)  

1932 Nikita Khrushchov (1894 - 1971) 

1935 Mao Zedong (1893 - 1976) 

1938 St. Pau VI (1897 - 1978)

1940 John F. Kennedy (1917 - 1963) 

1944 Leonid Brezhnev (1906 - 1982)

         Gamal Abdel Nasser (1918 - 1970)  

         Marilyn Monroe (1926 - 1962)

1945 Hirohito (1901 - 1989), just quan Japó es rendia al final de la Segona Guerra Mundial. 

1947 Robert Kennedy (1925 - 1968) 

1948 Martin Luther King (1929 - 1968) 

1951 Joan Pau I (1912 - 1978) 

        Yuri Gagarin (1934 - 1968) 

1953 Richard Nixon (1913 - 1994) 

1954 Sta. Teresa de Calcuta (1910 - 1997) 

1955 Katharine Hepburn (1907 - 2003) 

1956 Isaac Asimov (1920 - 1992)

         Grace Kelly (1929 - 1982) 

1960 Natalie Wood (1938 - 1981)

        Romy Schneider (1938 - 1982) 

1961 Aleksandr Solzhenitsyn (1918 - 2008)

      Audrey Hepburn (1929 - 1993), just quan s'estrenava la seva pel·lícula "Breakfast at Tiffany's". 

1962 St. Joan Pau II (1920 - 2005) 

1963 Arthur C. Clarke (1917 - 2008) 

1965 Carl Sagan (1934 - 1996)  

         

1966  Nelson Mandela (1918 - 2013) 

1967 Wilma Rudolph (1940 - 1994) 

1971 Neil Armstrong (1930 - 2012)

1975 Bobby Fischer (1943 - 2008), just quan perdia per renúncia el campionat del món d'escacs.

1979 Diana de Gal·les (1961 - 1997)  

Potser uns quants d'ells sorprenen força, però la realitat és aquesta. Així passa la temporada en el món. 

Apòstols dels eslaus i patrons d'Europa

Sant Ciril (827 - 869) i sant Metodi (815 - 885), germans evangelitzadors de la Gran Moràvia i del món eslau i creadors de l'alfabet glagolític, per traduir la Bíblia a l'eslavònic, del qual més tard sortiria, ideat pels seus deixebles, l'alfabet cirílic encara en us. 

 

El papa sant Joan Pau II (1920 - 2005), polonès, els proclamà patrons d'Europa l'any 1980, afegint-se a sant Benet de Núrsia que ho fou declarat per sant Pau VI (1897 - 1978) l'any 1964. Més tard l'any 1999 ho foren declarades també 3 dones, santa Brígida de Suècia, santa Caterina de Siena i santa Edith Stein.

La labor dels sants Ciril i Metodi és comparable a la de sant Bonifaci, apòstol dels pobles germànics al s. VIII, a la de sant Patrici evangelitzador d'Irlanda al segle V, santa Nina a Geòrgia al s. IV, sant Gregori Fotistes a Armènia cap a l'any 300 i  i altres missioners que divinament inspirats convertiren pobles i països sencers al Cristianisme amb la seva predicació i amb l'exemple de la seva vida.

Ells dos portaren la llum, la pau i l'amor de Jesucrist a tot el món eslau, que ha conservat aquesta fe com un tresor des de fa més d'un mil·lenni, malgrat totes les dificultats i persecucions. 

 

D'aquesta manera el món sencer es transformà per a millor. I aquest canvi ha comportat per aquests països de l'Est d'Europa i aquest món eslau una forta i profunda religiositat i una particular felicitat i alegria. 

La lepra de l'ànima

El pecat és la lepra de l'ànima, i a diferència de la malaltia física el pecat és contret de forma lliure, conscient i voluntaria. Com la lepra, el pecat comença els seus efectes de forma insidiosa, quasi inadveritda, com si no passés res, però igual com amb el pas del temps la lepra va corroent i deformant el rostre, les mans i el cos sencer, el mateix fa el pecat en l'ànima humana. 

La única solució en aquest casos del pecat com lepra espiritual és agenollar-nos davant de Jesucrist i dir-li amb fe, esperança i amor - perquè és d'aquesta manera que ens hem de dirigir a Ell - "Senyor, si vols pots curar-me". I si ho fem ben fet, amb confessió, Missa i comunió, sentirem la seva resposta: "Sí, ho vull, queda net!". 

La bona notícia del pecat original

Deia Gilbert Keith Chesterton (1874 - 1936) el famós convers al Catolicisme i apologista cristià anglès que cada vegada estava més convençut que la bona notícia era la de l'existència del pecat original.

 

Potser perquè aquest explica moltes coses, si no inexplicables, de la Història de la Humanitat i de la situació actual. 

I l'audaç afirmació de Chesterton no està sola, perquè per Setmana Santa la mateixa Església proclama "Oh feliç culpa, que ens va mereixer un Redemptor tan gran!". 

Si l'enveja i l'enemistat del Maligne, manifestat en la serp, va fer caure en pecat els nostres primers pares i  aquest els comportà l'expulsió del Paradís, després dels mil·lennis en que Déu mateix va anar exercint la seva acció salvadora, Ell mateix encarnat en Jesucrist va redimir definitivament a la Humanitat i a cadascun dels éssers humans i ho va fer fent que del mal triomfés un major bé: no retornant-nos merament al Paradís terrenal, sinó elevant-nos a la Glòria del Cel amb Ell. 

Per això és totalment ortodox el que afirma Chesterton, té raó en el que diu, i la mateixa saviesa popular se n'ha donat compte de l'existència d'aquest pecat original en la condició de tots i cadascun dels éssers humans, homes i dones, que han viscut, viuen i viuran al llarg de tots els segles i mil·lennis. Com fan uns versets senzills i aparentment lleugers en la forma, que no en el fons: 

"Quin escàndol ha precedit

a l'adopció del vestit? 

I quins terribles fraus

a la invenció de les claus?" 

Perquè la senzillesa i la humilitat saben ja per instint allò que sovint ignora i fins menysprea la saviesa del món... I cal donar gràcies a Déu de que sigui així.   

Barcelona

Un moment estel·lar de la ciutat de Barcelona, i de Catalunya i també d'Espanya , fou l'any 1965 quan el P. Patrick Peyton (1909 - 1992) dins del moviment Croada del Rosari en Familia, dirigí el res públic del rosari davant d'una multitud congregada de 800 000 persones, sota els lema també de "la família que resa unida roman unida" i "un món en oració és un món en pau". 

Barcelona, 28 de febrer de 1965

Havent nascut a Barcelona i vivint allà, qui això escriu, que aleshores tenia 10 anys, ho va viure personalment en directe; me'n vaig ben assabentar de l'anunci, dels preparatius, de la importància i del significat... Pensavem anar-hi, no sé si amb el col·legi o amb la família, era un diumenge a la tarda, però vam desistir degut a que la immensa gentada ens impedia no sols arribar-hi sinó tan sol acostar-nos-hi. Només vam fer acte de presència, potser, per les immediacions d'algun extrem de la concentració i ni d'això n'estic segur, perquè crec que quan ho anavem a intentar ens van avisar abans que s'havien superat totes les previsions i que la zona estava desbordada de gent. Ho vam seguir pels mitjans de comunicació, la TV principalment i potser també la ràdio, i el mateix dia i l'endemà per la premsa, en aquella època el meu pare solia comprar "El Correo Catalán" i el llegiem a casa, però en certes ocasions comprava més d'un diari, i és molt possible que aquesta en fos una. 

Les fotos de la concentració de famílies senceres vingudes a resar en comú el rosari presidit per ell es van fer famoses a tot el món i s'han fet icòniques, perquè Barcelona 1965 va veure una de les majors concentracions: 220 000 a Saint-Paul el 1958, 550 000 a  San Francisco 1961,  2 000 000 a Sâo Paulo el 1964, el mateix any en que al juny n'hi va haver també una a Madrid, amb centenars de milers de persones, però sense arribar a aquestes fites citades, de les que Barcelona potser en va ser la segona en nombre d'assistents. En total es calcula que uns 28 milions de persones de tot el món van assistir a alguna d'aquestes grans concentracions de la Croada de l'oració presidides pel P. Peyton, al llarg de les dècades que va durar. Només sant Joan Pau II (1920 - 2005) ha reunit un més gran nombre de fidels en la seva predicació.